Coses que no et van dir abans de tenir fills

[Náyade]

Hola a totes

(Copio el post que he posat a l'apartat de Maternitat i que poques heu vist, aviam si aquí té més èxit!)

L'altre dia, vaig trobar un llibre que es diu "Cosas que nadie te contó antes de tener hijos" de Cecilia Jan. El vaig agafar sense pensar-ho. Encara no ho he començat a llegir.

Trobo que ha de ser súper divertit, té capítols que es diuen "El sexo reproductivo no es tan divertido", "No, no eres tú, en las ecografias no se ve un carajo", "lo que daría por ese jamón...", "reunión en la ONU para elegir el nombre"... Va des del moment en que vols anar a buscar un fill fins que els tens i son grans. Pros i contras, diguem-ne.

Tenint en compte això... quines van ser les coses que us van sorprendre al ser mamis per primer cop? Tant negatives com positives eh!

Us llegeixo!!!!

[neuetes]

Home, no cal repetir el mateix tema en llocs diferents! Perquè els fils estan dispersos! Però ja que hi som...

Ara mateix el que em ve al cap:

Reflexioneu com voleu criar el vostre fill des de l'embaràs, sobre valors que els hi voleu donar (no estic parlant de religió) i actueu en conseqüència des del minut 0, ja que sereu els seus models per tota la vida, tant pel bo com pel dolent; es pot criar a un fill sense gastar tants diners amb el cotxet o a l'habitació ja que un bebè no necessita gaire cosa més que els braços i els pits de la mare. Ell no et retraurà mai si no li has comprat la camisa de batista quan neixi, ni tampoc que no haguéu comprat la bossa tant mona de la marca X que valia uns 100 euros per posar les seves coses per l'hospital i que, per contra, haguéu fet servir la bossa d'esport atrotinada i vella per anar al gimnàs. No cal fer plorar els nens per dormir, tard o d'hora dormen, potser no quan vosaltres voldriau però ho acaben fent. Es pot sobreviure sense babycook, estirilitzador, escalfabiberons, moises i demés andromines. Hi ha un imaginari col.lectiu que ha pintat a la maternitat de color de rosa i si, senyores, la maternitat té un cantó fosc que ningú ens ha explicat i que ens hi fotem de morros des del minut 1, però que una cosa heu de tenir clara: els nens no en tenen la culpa, no són maquiavèlics: ells actuen com a nens que són i val més nadar a favor de corrent que en contra, les coses flueixen millor. Mai més sereu les mateixes, tant físicament com mentalment, com més aviat ho accepteu, més feliçes sereu. Tindreu una crisi de parella quan neixi la criatura, és un fet, vosaltres porteu 9 mesos fent-vos a la idea, els pares no, fins que no neix, per ells el nen és algo abstracte. I per últim, oblideu-vos de convencions socials i d'opinons varies, seguiu el vostre instint i tot anirà bé.

Però tambè he de dir una cosa sobre aquest tema, al final he arribat a la conclusió que millor no comentar res per una raó: les que no són mames no et creuen quan els hi comentes coses sobre la maternitat, encara tenen la dèria de rebatre, com si tinguéssin coneixement de causa. La ignorància és molt atrevida. Per exemple, quan els hi dius "dorm tot el que puguis ara, que després no podràs" o "mai hauria pogut pensar que pogués funcionar amb només 3 o 4 hores de son al dia" s'ho agafen com si t'en riguis d'elles i no, ÉS LA PURA VERITAT! Per tant, millor que casdascú "s'ho trobi" i si estem per allà a la vora, no podrem evitar dir: "ja t'ho vaig dir!".

[charito]

Totalment d'acord neuetes!!!!!!! No puc afegir res mes... a mi em va passar que no em creia el que em deien a les classes prepart... que no et podies ni dutxar ??? Au va que malament s'ho munta la gent pensava.... i tambe m'he trobat la situacio a la inversa intentar explicarli la realitat a una persona molt propera i nomes al cap d'un mes d'haver nascut la nena reconeixer que no m'havia cregut i s'havia adonat que teniem tota la rao i que erem els unics que els ho haviem explicat.

Aixi que mes val deixar que cadascu descobreixi el cami amb la ment oberta i deixant les idees preconcebudes perque cada casa i cada nen es un mon.

[Marga33]

Ostres Charito tb jo m'he trobat en aquesta situació..de fet, ara entenc perque les mamis recents busquen altres mamis de nens amb edat similar, jo tb ho he fet ara, i ho veus tot diferent...
És ara, amb 7m i mig casi q te el meu petit q començo a poder organitzar-me una mica millor i no et pensis..

[Náyade]

Teniu tota la raó! Jo veig a la meva amiga molt estressada i al principi pensava... ja serà menys! Però m'he adonat de que no. Que és molt i molt dur i que no es tot de color de rosa... òbviament es una de les millors experiències de la vida, però jo tinc una idea molt romàntica i llegir-vos m'ha anat de conya

Penso... en sèrio no es poden ni dutxar? I sí... és del tot cert

[Marga33]

Nayade, et poso un enllaç q vaig llegir l'altre dia k ho explica molt be
http://grupomaternal.blogspot.com.es/20 ... a.html?m=1
En la meva opinió crec q tot depen de com t'ho vulguis muntar, si dones pit evidentment el sacrifici es major, per exemple.

[charito]

Que maco Marga33 i aixo q sembla una peli de terror jejejee

[Náyade]

Nayade, et poso un enllaç q vaig llegir l'altre dia k ho explica molt be
http://grupomaternal.blogspot.com.es/20 ... a.html?m=1
En la meva opinió crec q tot depen de com t'ho vulguis muntar, si dones pit evidentment el sacrifici es major, per exemple.

Ostres què intens!! Però ha de ser la realitat pura i dura!! Gràcies per compatir-ho amb nosaltres

És veritat que des de fora es veu tot molt fàcil, una dona amb un bebè sense treballar sembla que estigui de vacances però res més lluny!!

[Marga33]

Jahaha!! Jo tb ho pensaba..y al grup de lactància la llevadora quam li explicava q no tenia un moment per anar a fer pipi, ni aixecarme a menjar algo..em va dir 'pero vamos a ver, tu para que te piensas q te dan una baja, EN spain!!??' Jajaha
I es veritat, tal i com esta el pati i el q tenim es del tot imsuficient, perque a més tenim la pressió de q hem de tornar...i comho farem, etc..

[Marga33]

Charito, si, jo ho vaig viure aixi...i si tinc un segon, q no serà pas ara ni l'any k ve.., ho tinc molt clar, agafo una persona uns mesos, una o dues hores al mati i a disfrutar, perque el principal q crec q ens passa es veure'ns soles o envoltades de persones q et miren jutjant i desaprobant..fa molt mes mal quan es familia.. Pero s'apren,es creix, amb tot..els petits creixen i nosaltres tb!

[steelman_family]

Bones
Ostres és una mica drastic aquest blog eh!
Jo soc el papa i ni la meva dona ha passat per aquestes angoixes i ni jo he arribat malhumorat de la feina...

No varem poder alletar el nostre fill amb lactancia materna, per que va estar uns 10 dies a la unitat de Nounats... i es va destetar.
I des del primer dia, els dos hem estat llevant-nos a l´hora que fos (sense preponderancia per part d´un@) a alletar-lo.
Sempre en bon humor.

Pels horaris (jo vaig a torns) i quant la meva dona va tornar a la feina,vaig agafar una mica el rol "de mama".
En cap moment vaig sentir-me amb aquestes angoixes que explica el blog, ni la meva dona durant la baixa ,....

I per acabar.. el final posa que moltes parelles continuen fent "vida normal" gracies a tercers.
Us asseguro que nosaltres continuem fent "vida normal" i practicant els nostres hobbies.....pero amb el nostre fill amb nosaltres .





PD: L'únic que trobo a faltar d´abans és alguna desconexió que necessites de tant en tant. Retornar al silenci i al ordre dins la casa. On podies estar 1h descansant al sofà mirant per la finestra al horitzó. Peró només de tant en tant.

[charito]

Steelman et felicito pero no es el mes habitual! Nomes que estiguis en aquest forum ja es nota q ets especial

Marga33 jo et dic que no sabia si volia tenir un segon i passar tot de nou i la veritat que la gran osti es amb el primer, al segon estas mes acostumada i no estas per tonteries si has de fer l'esmorçar al gran i el petit plora no el deixaras sense esmorçar.... o sopar o una abraçada.... vas per feina i el petit s'adapta. Que has de portar el gran al cole? Ni llevarse a les 9 ni santes osties jajaaja a les 7 tots en peu q si no no arribes :-p... la veritat que es nota molt la experiencia.

A mes la meva peque encara que es desperta per la nit quan te son s'adorm soleta i aixo es mitja vida, mai saps!

[PetitPrincep79]

Contestant la pregunta del post, em va sorpendre com tot en el que jo creia que era la maternitat, va "caure" en menys de dos dies jejeje Lactancia a demanda, el pit, collitar, no deixar plorar... I sobrerot, qué és de bàsic un fular per portejar!!
Sobre el blog que s'ha penjat, m'enrecordo un dia, la petita tenia 2 setmanes, primera crisi de lactancia, 13 hores sense menjar res i despertes desde les 7 del matí... Va ser posar-me-la al fular i obrir-se'm un món!! Podia menjar, sortir al carrer, anar al wc, fregar plats... I tot sense sentir brams!! Un luxe!!

[Anna Maria]

Això del pipí m'ha arribat a l'ànima... quan pots tornar a fer pipí tranquil·lament s'obre el món... Ah, i que divertit es torna el fet d'anar a tirar les escombraries, jejejejeje

[charito]

No us posare la foto de la pataleta de la meva filla ahir quen la vaig deixar a terra per fer un pipi jajaaja

molt bo anna maria lo de les escombreries i tan cert

[martina13]

Jo ara vai a fer pipi...amb la nena al darrere jeje sasseu en un tamboret k tenim i ala a xerrar

[Halia]

Neuetes, totalment d'acord!
Jo quan no estava embarassada rebatia TOT el que em deien les mares. Quan estava embarassada pensava "si que es queixen aquestes mares!!! No serà per tant..." Em ficava en coses com LM i LA, quan no tenia ni idea de res, el collit era antinatural per a mi... pensava que el nadó s'havia d'adaptar a la vida de la parella....

Ara ric de mi mateixa!!!

Tanta LM que jo defensava i mira, LA per necessitat! I tant bé! Tant criticar el collit, i mira la meva filla... dorm 6hores del tiron amb mi al llit i amb el seu pare!!! I tant feliços!!!! I així un llarg etcètera!

Realment a mi em va agafar molt per sorpresa, no m'esperava els còlics, el deixar la meva vida de costat, el que la nena només volgués braços, que no volgués el cotxet, moisès ni hamaca...
Se'm va fer un món tot el primer mes i ara, ja anem una mica millor! Si ben és cert que t'avisen i no t'ho creus o et penses que tu seràs diferent, tenir un fill et desmonta tot el teu món per posar-lo en marxa de nou!

Ah!!Jo ara, com que tinc al meu home de vacances vaig a fer pipi, em dutxo... però quan ell no hi sigui ja veurem què farem... Tot i que he vist que si la poso a la hamaca quan està tranqui·la, em permet dutxar-me!!
I també he de dir una cosa: acceptar ajuda no fa mal. A mi no em feia GENS de gràcia però he de dir que si l'acceptes, o la demanes, ho notes.
Per exemple... l'altre dia volíem nar a comprar els dos i li vem deixar la nena als avis. Va anar bé per a tots, perquè els avis contents, nosaltres comprant i la nena investigant noves veus, nous olors...
Quan el meu home treballi de nou, anirem a dinar a casa la meva sogra (que viu al costat meu) bastant sovint. Així ella veu a la nena, la nena es socialitza i jo puc estar més tranquil·la.
Si veig que no em deixa dutxar-me, doncs truco a ma cunyada, a alguna amiga i llestos!


En fi, Náyade ja saps que jo sinceritat a tope!!!

[Náyade]

Moltes gràcies a totes

Si és cert que quan t'ho diuen tu penses "bah, que malament s'ho munten, que no es poden ni dutxar" i després veus la realitat (jo l'he vista a casa de l'Halia) i te n'adones que tot era veritat Que un nen et desmunta la vida per tornar-la a muntar segons les seves necessitats. I que això es super bonic però que fins que ho acceptes, és molt dur.

És interessant també la part de demanar ajuda, jo sóc molt individualista, no m'agrada gens ni demanar ajuda ni que m'ajudin segoncs com, i amb el tema fill no em plantejo que m'ajudin... perquè sóc com sóc i em conec i sóc una pesada. Però va bé llegir de gent que s'ha obert molt i que ha descobert que si es deixa ajudar, tots guanyen

Criticar mil mètodes i adonar-te que allò que sempre has criticat ha acabant sent la teva salvació Això també ho he sentit a dir, i és veritat

Gràcies a totes les mamis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

[FloR]

A mi mai m'havien dit que viuria per sempre més amb por, patint que no es faci mal o li facin.. Ni que seria capaç d'estimar tant i de buscar el benestar del meu fill per sobre del meu propi per sempre més..

[Marga33]

Flor, completament d'acord!!
A mi nn