Les que estem buscant
les que estem buscant
Nenes!
Ultimament no me'n entero de res, m'estic perdent, sé que hi ha noves incorporacions i estic feta un embolic!!
Ultimament no me'n entero de res, m'estic perdent, sé que hi ha noves incorporacions i estic feta un embolic!!
Les que estem buscant
Gràcies guapi!
Avui "les que estem buscant" estem una mica "paradetes" no? I amb poca xerrameca!! Crec que estem totes concentrades amb l´aniversari de la Sibil.la i amb la seva nena (qué guay, jo també en vull una
Enya, avui Barça-Chelsea, ja estàs a punt per patir? Jo estic soleta a casa pq el meu marit està al camp. A veure, ara que ja s´acaba el dia, si us animeu a escriure una miqueta.
Enya, avui Barça-Chelsea, ja estàs a punt per patir? Jo estic soleta a casa pq el meu marit està al camp. A veure, ara que ja s´acaba el dia, si us animeu a escriure una miqueta.
Hola noies!!
Que tal? Com va tot?
Quina enveja pensar en la Laia i la Joana, que d'aquí res tindran al seus fills. La Sandra que tindra una nena. La samba, l'eunasi, la pigada, la miríam,... Quines pantxolines!!
Cada cop que les veig... ummm!!! Quines ganes de ser mare!!
Quina ràbia això de dir: l'estic Buscant!!! A veure quan totes podren dir: Ei, Toni obre un nou post que digui l'he trobat!!
Sembla mentida. Mai m'hauria imaginat que quedarse en estat fos tan complicat per moltes dones. He llegit i he vist tantes histories... que m'he quedat a quadros. Mare meva quin patiment, quin malestar, quina sensació de buida i poca cosa que set queda a l'interior. Arribar a pensar: Realment sóc tant inútil que no serveixo ni per quedarme embarassada?
Pero no. No es cosa nostra. Es cosa d'una naturalesa (Sabia? Més aviat torrecollons!!) que ens fica traves en el camí...
Pero el que més m'impacta de totes les históries es el final... TOTES han arribat a la seva meta, on elles volien. ARA son mares: algunes de forma natural, amb molta paciencia, constancia i dedicació. D'altres amb ajudes. La tecnologia sí que n'es de sabia (i d'apañà!!!). I d'altres adoptan: Ajudant a una personeta, que esta sola, sense futur i desemparada!
Totes acaban essent mares, tirant endavant nens/es per acompanyarlos i guiarlos cap a un futur. El seu futur. Quina passada, no?
Cada cop tinc més ganes... Cada cop tinc més ánims.... Cada cop tinc més necessitat... Cada cop n'estic més convençuda.... Cada cop tinc més pressió.... Pero cada cop ho tinc més clar. No tinc gens de por. Sé que ho aconseguiré. Estic decidida i capacitada. I ara sí. Aquest es el meu any. I el del meu home.
Vull ser mare!!!
Anna
Que tal? Com va tot?
Quina enveja pensar en la Laia i la Joana, que d'aquí res tindran al seus fills. La Sandra que tindra una nena. La samba, l'eunasi, la pigada, la miríam,... Quines pantxolines!!
Cada cop que les veig... ummm!!! Quines ganes de ser mare!!
Quina ràbia això de dir: l'estic Buscant!!! A veure quan totes podren dir: Ei, Toni obre un nou post que digui l'he trobat!!
Sembla mentida. Mai m'hauria imaginat que quedarse en estat fos tan complicat per moltes dones. He llegit i he vist tantes histories... que m'he quedat a quadros. Mare meva quin patiment, quin malestar, quina sensació de buida i poca cosa que set queda a l'interior. Arribar a pensar: Realment sóc tant inútil que no serveixo ni per quedarme embarassada?
Pero no. No es cosa nostra. Es cosa d'una naturalesa (Sabia? Més aviat torrecollons!!) que ens fica traves en el camí...
Pero el que més m'impacta de totes les históries es el final... TOTES han arribat a la seva meta, on elles volien. ARA son mares: algunes de forma natural, amb molta paciencia, constancia i dedicació. D'altres amb ajudes. La tecnologia sí que n'es de sabia (i d'apañà!!!). I d'altres adoptan: Ajudant a una personeta, que esta sola, sense futur i desemparada!
Totes acaban essent mares, tirant endavant nens/es per acompanyarlos i guiarlos cap a un futur. El seu futur. Quina passada, no?
Cada cop tinc més ganes... Cada cop tinc més ánims.... Cada cop tinc més necessitat... Cada cop n'estic més convençuda.... Cada cop tinc més pressió.... Pero cada cop ho tinc més clar. No tinc gens de por. Sé que ho aconseguiré. Estic decidida i capacitada. I ara sí. Aquest es el meu any. I el del meu home.
Vull ser mare!!!
Anna
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Anna, que maco aixó que has escrit. Només dir-te que si, que la natura és molt i molt sàbia i que, SOBRETOT no et sentis pressionada.
Aixó es cosa UNICA I EXCLUSIVAMENT de 2. Ningú més, per molt a prop que tinguis i sentis a la familia, als amics, pensa que només vosaltres sabeu i enteneu per el que esteu passant!!!!
Anims i que aviat poguem afegir-te a la llista de

Aixó es cosa UNICA I EXCLUSIVAMENT de 2. Ningú més, per molt a prop que tinguis i sentis a la familia, als amics, pensa que només vosaltres sabeu i enteneu per el que esteu passant!!!!
Anims i que aviat poguem afegir-te a la llista de
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Les que estem buscant
Anna,
M'has arribat a l'ànima!
Tot el que dius, és cert, al final, d'una manera o d'una altre s'aconssegueix l'objectiu: SER MARE!!, quan miro als meus fills per la nit, quan dormen, m'envaeix una sensació indescriptible, una sensació màgica, quan interactues amb ells, quan jugues, parles, veus els seus raonaments...és increïble.
Ahir parlava amb el meu fill gran (7 anyets pobret, i ja li dic gran) li vaig comentar que quan sigui més gran podria anar a estudiar un any a l'estranger, que això l'ajudaria i el faria madurar molt, la seva resposta va ser: NO MAMA, NO VULL ESTAR UN ANY SENSE TU, NO EM VULL SEPARAR DE TU!!, em vaig quedar de pedra, em vaig sentir l'ésser més estimat de tot l'univers.
O, quan la meva filla petita (16 mesos) s'acosta a mi, i acosta la seva careta a la meva cama i m'agafa fort amb les mans, això val tant...
I és per això que val la pena lluitar, tant com calgui amb tot el que tinguem a les nostres mans.
Petonets futures mamis.
M'has arribat a l'ànima!
Tot el que dius, és cert, al final, d'una manera o d'una altre s'aconssegueix l'objectiu: SER MARE!!, quan miro als meus fills per la nit, quan dormen, m'envaeix una sensació indescriptible, una sensació màgica, quan interactues amb ells, quan jugues, parles, veus els seus raonaments...és increïble.
Ahir parlava amb el meu fill gran (7 anyets pobret, i ja li dic gran) li vaig comentar que quan sigui més gran podria anar a estudiar un any a l'estranger, que això l'ajudaria i el faria madurar molt, la seva resposta va ser: NO MAMA, NO VULL ESTAR UN ANY SENSE TU, NO EM VULL SEPARAR DE TU!!, em vaig quedar de pedra, em vaig sentir l'ésser més estimat de tot l'univers.
O, quan la meva filla petita (16 mesos) s'acosta a mi, i acosta la seva careta a la meva cama i m'agafa fort amb les mans, això val tant...
I és per això que val la pena lluitar, tant com calgui amb tot el que tinguem a les nostres mans.
Petonets futures mamis.
Hola noies!!
Anna ets especial!! ja t'ho dic jo que ho ets!
i algun dia seràs mare, i seràs una gran mare!!
T'has de recolzar amb el teu home i ell amb tu, fusionar-vos amb un sol ser que busca el mateix, que té un mateix objectiu:
Ja veuràs com d'aquí res ens dones la notícia! I aquell dia serà màgic, únic.. vostre!!
Ànims a totes noies! Per un camí o per un altre serem mares... pq la finalitat és la mateixa oi?

Anna ets especial!! ja t'ho dic jo que ho ets!
T'has de recolzar amb el teu home i ell amb tu, fusionar-vos amb un sol ser que busca el mateix, que té un mateix objectiu:
Ja veuràs com d'aquí res ens dones la notícia! I aquell dia serà màgic, únic.. vostre!!
Ànims a totes noies! Per un camí o per un altre serem mares... pq la finalitat és la mateixa oi?

Hola noies!
Mala notícia, avui m´ha baixat la regla (després de 54 ó 55 dies de la última). Ja feia uns dies que tenia simptomes però l´esperança és l´ultim que es perd. En definitiva, m´he desilusionat. Ja sé que pensareu, va, aquesta total porta 2 mesos però suposo que les que ho esteu vivint sabreu que cada vegada que et baixa et sents FATALLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL. Bé, ara a esperar que em marxi per tornar a començar i esperar 50 o 60 dies més per saber el resultat. Què hi farem, la meva naturalesa és així i els meus ovaris estan adormidets. Ara a buscar el costat positiu de les coses: sortides els caps de setmana, vacances Setmana Santa, soparets romàntics, etc..................i a esperar que algún dia tot estigui de cara i ens quedem 

Ferro... encara que portis dos mesos, el resultat és el mateix d'acord? així que les que portem més mesos t'entenem igual... Que t'haig de dir, que no t'enfonsis... que potser encara et queda molt o no però per si de cas omple't d'energia i ganes, d'alegria i esperança i un bon sac de paciència!!
Jo de tu, que tens els cicles tant llargs i irregulars em compraria el test d'ovulació per provar, no tens res a perdre i almenys tu et sentiràs més il.lusionada... jo vaig fer una taula per controlar quan ovulava, els dies de la regla i els dies que feia l'amor i cada mes quan em ve la regla doncs penso.. va tornem'hi comencem un altre taula i jo sola m'il.lusiono
Pensa que ara ve el bon temps, els dies són més llargs i el teu caràcter per art de màgia s'omple d'energia i positivitat.. aquest serà el teu moment i el de totes nosaltres!!
Per qualsevol cosa ja saps que ens pots fotre la parrafada sense cap problema!!
Un petó ben fort i mooooooooooolts d'ànims!!!

Moltes gràcies Dolo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! T´agraeixo molt les teves paraules, de veritat! Sé que només vosaltres, les que esteu com jo, sabeu el que és. Lo del test d´ovulació m´ho estic rumiant i igual ho faig pq el meu marit també m ´insisteix pq diu que així no patirem tant.
Un petó
Un petó
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Quin greu, Ferro, però si que hauries de mirar de fer el tema dels test, més que res per estar tu més segura de les dates i així poguer coneixe't una mica més!!!
Anims, dona, que al final tot arriba!!!! i t'ho dic jo, que en tinc experiència!!!!!!!

Anims, dona, que al final tot arriba!!!! i t'ho dic jo, que en tinc experiència!!!!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
- manumar
- :: lleona

- Entrades: 954
- Membre des de: dl. nov. 28, 2005 2:15 pm
- Ubicació: Calella
- Contacta:
Hola Ferro!!!!
És normal això que t'enfonsis, portis molt o poc temps és lo mateix, quan bé, és quan veus que res de res i has de tornar a començar. però mira la part bona, de mentres com tu dius, viatges, sopars....
Lo dels test d'ovulació i les taules per veure quan ovules, és bona idea, jo aquest mes o he començat, els vaig comprar d'aquests que deia la dolo, la diferència de preu amb el de la farmacia és bestial. També me comprat unes pastilles de "aceite de onagra" que segons diuen va molt bé per regular la regla.
Així que tranquila, anima't i carregar-te d'energia positva.
És normal això que t'enfonsis, portis molt o poc temps és lo mateix, quan bé, és quan veus que res de res i has de tornar a començar. però mira la part bona, de mentres com tu dius, viatges, sopars....
Lo dels test d'ovulació i les taules per veure quan ovules, és bona idea, jo aquest mes o he començat, els vaig comprar d'aquests que deia la dolo, la diferència de preu amb el de la farmacia és bestial. També me comprat unes pastilles de "aceite de onagra" que segons diuen va molt bé per regular la regla.
Així que tranquila, anima't i carregar-te d'energia positva.
Hola Ferro:
Em sap greu. I de veritat que entenc com et sents. Jo també vaig tenir un retras amb el regla ara fa uns dos mesos i ja li vaig dir a la meva mare que em semblava que estava embarassada. Unes hores després em va baixar la regla. És frustant. Però com tu dius quan han passat aquests dies de baixon tornes a esperar amb ilusió el nou clicle per a tornar-ho a provar. Pel que fa al test d'ovulació, ahir vaig començar a fer-lo servir. El mes passat també ho vaig fer però crec que quan vaig començar ja havia ovulat. Ja t'explicaré com em funciona aquesta vegada.
Per cert Dolo, quins són aquests tests d'ovulació que són més barats que els de la farmacia? On es poden trobar? Jo m'he comprat el Felcontrol a 24 euros (n'hi ha 5 unitats).
Anna, m'ha agradat molt el que has escrit. Tot el que expliques és realment el que se sent quan estas buscant un fill.
I tu Sariketas, també has descrit molt bé el que se sent per un fill.
Definitivament sou genials!!!
Ànims i endavant!!!
Em sap greu. I de veritat que entenc com et sents. Jo també vaig tenir un retras amb el regla ara fa uns dos mesos i ja li vaig dir a la meva mare que em semblava que estava embarassada. Unes hores després em va baixar la regla. És frustant. Però com tu dius quan han passat aquests dies de baixon tornes a esperar amb ilusió el nou clicle per a tornar-ho a provar. Pel que fa al test d'ovulació, ahir vaig començar a fer-lo servir. El mes passat també ho vaig fer però crec que quan vaig començar ja havia ovulat. Ja t'explicaré com em funciona aquesta vegada.
Per cert Dolo, quins són aquests tests d'ovulació que són més barats que els de la farmacia? On es poden trobar? Jo m'he comprat el Felcontrol a 24 euros (n'hi ha 5 unitats).
Anna, m'ha agradat molt el que has escrit. Tot el que expliques és realment el que se sent quan estas buscant un fill.
I tu Sariketas, també has descrit molt bé el que se sent per un fill.
Definitivament sou genials!!!
Ànims i endavant!!!
- manumar
- :: lleona

- Entrades: 954
- Membre des de: dl. nov. 28, 2005 2:15 pm
- Ubicació: Calella
- Contacta:
La pàgina web es: http://www.unitest.org
És el primer mes que'ls faig servir, ja os diré que tal.
És el primer mes que'ls faig servir, ja os diré que tal.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |







