✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

[Náyade]

Oi tant!! El temps passa rapidíssim Náyade (ja estem a 4 mesos per acabar l'any, el temps em passa volant) i en res estaràs a cercadores, jo també et veig preparada i és totalment respectable que vulguis i necessitis aquest temps abans de la cerca, el més important és que els passos que facis endavant siguin perquè tu vols.

M'han agradat molt les paraules de la Naethda, deu ser maco tornar a veure les coses des d'uns altres ulls i amb una il·lusió contagiosa, jo estic cercant i tinc unes ganes que arribi la panxu!

Moltes gràcies maca, espero que tinguis una cerca curteta!!! La veritat és que tenir un fill et canvia la vida, és com tornar a començar mirant-ho tot des d'uns altres ulls ♡

[Lalu]

Hola Nayade. T'he llegit en diversos post i ja no s'havia en quin contestar jejje.
Per un costat, com ja t'han dit per a qui, amb l'edat que tens no hi ha cap problema si t'esperes fins a maig, doncs no tens el temps en contra. Preneu-ho com un temps per a vosaltres, per aprofitar a fer allò que segurament quan sigueu pares/mares trigareu a tornar a fer. El consell que et dono, però. es que quan et posis a buscar no t'hi capfiquis, ja que a vegades els nervis fan que et costi quedar-te embarassada. A mi hem va costar uns mesets pq no parava de pensar-hi i en quan vaig concierçar-me de que vindria quan vindria, patatam panxuu.
D'altra banda em sembla molt injust que les dones haguem de viure amb la por de perdre la feina si ens quedem embarassades. No ets la primera persona ni la última que sent que si es queda embarassada perdra una oportunitat laboral...hem de lluitar per a que el món laboral estigui realmemt equiparat entre homes i dones, i aquell que faci fóra o no removi una dona per estar embarassada, a la hoguera!! XD.
Jo ara també estic a la banqueta...estem pensant en el segon embaràs... Aviam si en uns mesets ens hi posem (estic entre cagadissima i amb moltes ganes)..la primera la vaig tenir amb 26 anys i a mi el que m'ha passat es que cap de les meves amigues ni té fills ni en pensa tenir de moment, aixi que m'he trobat una mica sola en alguns moments...però veure créixer la meva nena compensa tots aquests moments i molts més!!
Molta sort!!

[Lalu]

Per cert, entenc els teus sentiments quan parles de la banqueta. A mi hem passa ara, com et deia, però amb el segon. Tinc moltes ganes però alhora molta por...potser es perquè al ser el segon ja se que vindrà i hem fa mes respecte que el primer, per tema econòmic (no estem per tirar cohets, ni de conya)... No se, jo de moment m'he posat el mes d'octubre com a moment de convertir-me en cercadora, però si llavors tampoc ho tinc massa clar...doncs mira, m'esperaré una mica... Estar clar que trobar el moment perfecte per a tenir un fill/a es impossible, sempre hi ha algun però... haurem de tirar-nos a la piscina quan el nostre cor pugui més que la raó ;)

[Náyade]

Hola Lalu

Doncs sí que és injust totalment lo del tema laboral. El problema és que jo no sóc fixa, només faig contractes segons el que vagi sortint de substitucions. No es que em discriminessin, és que em quedaria fora durant massa temps, temps en el que anirien entrant noves infermeres, i jo em quedaria fora... fins que em tornessin a trucar i llavors tornar a enganxar-me i anar empalmant contractes. Però amb un bebè això pot ser fotut, i per això vull esperar-me perque tinc un bri d'esperança de que al Maig puc aconseguir alguna cosa, ni que siguin unes horetes, pero amb un contracte llarg (amb llarg em refereixo a més d'un any). Si no ho aconseguís (cosa que tenim bastant asumida), ja em posaria a buscar. Total, em puc estar així anys i panys

Espero que et decideixis a buscar el segon , pensa que no pot ser pitjor que tenir al primer, que tot et ve de nou, no?? Molts ànims i a veure si ens deixem guiar pel cor

Ahir tornavem de les vacances el meu marit i jo, i li deia... si em quedés embarassada ara, el trindriem al Maig... i clar, el contracte... i ell em va dir: pel que queda per maig, ens esperem, sino sempre ens estarem penedint de no haver esperat una mica, i potser ets fixa... jo tenia els meus dubtes perquè ahir ens van ensenyar la primera eco de la meva amiga i em van venir unes ganes de cop de ser a la mateixa situació... i ahir el meu marit em va reafirmar de que fins al maig, res de res I és veritat, sabent el temps que em queda per "gaudir sense nens" ho aprofitaré al màxim.

Un petonet a totes

[crunchi]

Hola, jo t'entenc perfectament, i de fet estic igual que tu. M'he pres un any sabátic. Molta gent del meu voltant no ho entèn, o hi ha qui creu que la vida no s'ha de planificar tant. Bueno, sincerament jo faig el que a mí em sembla, que ja sabem que la gent ha d'opinar de tot. Però t'entenc perfectament. En el meu cas no es per pors o inseguretat, és que volia tenir un any tranquil, un any sabàtic, i ja l'any que ve posar-m'hi. I després està el tema que jo primer em vull casar. Així que la meva idea es casarnos al maig (ho tinc en tràmits, a la espera de que ens donguin data) i ja després posar-nos-hi. Si no és pel 2016 doncs pel 2017, no hi ha pressa. Tampoc sóc tan cap-quadrada com per dir "ha de ser al setembre del 2016", no. Sé que no es pot planificar tant al detall. Però m'ho prenc com un temps per preparar-me, mentalitzar-me, un any més sols, i després dir ARA Sí.
Nosaltres portem més de 10 anys junts, 8 vivint junts. Tinc 30 anys, i feina estable. No és una feina relacionada amb els meus estudis, però estic fixe i la feina m'agrada. Sempre havia pensat de canviar de feina...però amb els anys penso que prefereixo tenir algo estable que em permeti tenir una vida familiar raonable, que no viure de beques i feines mal remunerades. Poder per això ho havía posposat, no ho sé.

Jo t'entenc perfectament, però crec que cadascú ha de fer el que cregui convenient. Cada parella és un món. I per experiència et dic que feu el que vosaltres creieu, si tu t'organitzes així doncs perfecte. Perquè feu el que feu la gent opinarà. Jo fa anys que no els escolto, però a vegades em sap greu que les amigues més intimes no m'acabin d'entendre. Clar que som totes taaaant diferents!! Que tampoc m'ho prenc massa personal, perquè les prioritats de cada persona són diferents, ho tinc asumit. Lo important es que estiguis bé amb la parella i tots dos hi estigueu d'acord. Si tens això, lo demés no importa.

[Náyade]

Tens tota la raó, crunchi

L'altre dia estàvem amb els meus sogres i hi van arribar els tiets del meu marit, i la seva cosina (de la nostra edat). Anàvem parlant, i de cop ens pregunta la cosina: I vosaltres, per a quan? A lo que jo li vaig dir que nosaltres de moment, res (i fent un gest amb la mà de passant del tema). Llavors, tothom va començar a dir que encara èrem molt joves, que teniem molt temps, que mai estariem millor que ara, que ho deixem per més endavant... perquè la gent sempre ha de regalar-te les oïdes? Si hagués dit que en breus, segur que haguèssin dit que millor tenir-los joves, que és una bona época... jolin, a mi aquestes cosetes m'afecten. Penso, si busco panxu, tothom es posarà les mans al cap en plan "pero què feuuuuu!!"
Sempre opinant de tot i de tothom... i el pitjor és que jo faig el mateix a vegades

Una persona que coneixem que ha estat mare, li va preguntar al meu marit que nosaltres per a quan, si ja estàvem casadets i estables. El meu marit li va comentar que jo esperava sort amb el meu treball, i ella ens va dir: però si no aconsegueix res, potser heu perdut tot un any!!! Pues no!!! Es un any en que gaudiré de moltes coses, no és un any en que estic morta i no puc fer res que em faci feliç És per flipar. Com si el fet de no tenir fills fos trist i una tortura... Ara resulta que hem de còrrer tots a tenir fills perquè sino "quina vida més avorrida". Al menys tinc un parell d'amigues que m'entenen, que ja és un tresor.

Lo de ser quadriculada amb les dates, doncs sí, ho reconec. M'agradaria ser mare a principis d'any, per moltes raons que no venen al cas, però si no encertessim ja seria loteria total, o sigui, que vingui quan vulgui

Jo també volia casar-me abans de tenir fills És una xorrada pot ser, però jo volia gaudir de la meva boda només amb el meu marit I així va ser, així que et desitjo el millor en la teva boda!!! Jo em vaig casar a l'abril

Coincidirem a la cerca!!! Tinc pensat començar al maig-juny de l'any que ve Aviam si ens veiem pel post de cercadores

[nic]

Hola Náyade!

T'entenc perfectament perquè estem en la mateixa situació! Nosaltres ens vam casar l'any passat i des de llavors que fem broma i comentem coses de "quan tinguem un fill"... , i ens en morim de ganes, no sé si pels nens que tinc al meu entorn que m'afecten o que jajaja. Però també volíem tenir un temps per dedicar-nos a nosaltres, establir-nos més a la feina, acabar estudis... La nostra idea és començar a buscar a principis d'any, a veure si tenim sort i cau ràpid (nosaltres també som dels que calculem quin mes volem que neixi jaja, encara que vindrà quan vulgui evidentment).
Així que jo m'apunto al club de les que ens autoconvencem de que és millor esperar una mica encara que ens morim de ganes, que total per l'any que ve ja no queda res

Ah! i m'ha fet molta gràcia això que dius de la família, fa uns dies li deia el mateix al meu marit! Nosaltres quan ens pregunten sempre donem llargues, i ells responen si si, que sou molt joves bla bla bla... aixxxx

Petonets!

[Náyade]

Què bé, nic! Me n'alegro que estiguis per aqui

Aviam si coincidim en la cerca, jo crec que començaré una mica més tard que tu, i potser tu ha has aconseguit la panxu

Sigui com sigui, et desitjo el millor Ja queda menys per que els nostres somnis es facin realitat

[crunchi]

La gent sempre té algo a dir. Per això... que ni cas!!!
Veig que som varies que ens ho "planifiquem", així que tampoc es tan extrany. Tothom s'organitza com vol o com pot. Jo no tinc que fer res especial més enllà de la boda (ho farem en una casa rural amb els amics més intims, bastant informal). Però es com que em volia mentalitzar, tenir un any sabàtic, tenir un any per mi, per nosaltres... No crec que sigui tan raro avui dia.

En fi... ens veiem per aquí!!!

[cookiee46]

Hola! És el meu primer post, però porto llegint el fòrum un temps. Jo també m'apunto al clan de les que esperem a la banqueta!

Estic igual que vosaltres, fa un temps que tenim ganes però ho hem anat deixant per temes laborals, sóc mestra i també treballo fent substitucions. Vist que agafar una plaça fixa està moooolt lluny i que porto uns anyets que em surt feina per tot l'any, la meva parella i jo ens hem decidit que ens posarem a cercar pel març o l'abril perquè també volem que neixi a principis d'any si pot ser si no quan vingui serà perfecte!
Jo sí que estic prenent pastilles anticonceptives i ara quan acabi aquest cicle ja les deixaré per poder estar uns mesos sense pastis a veure com em van els cicles perquè fa uns 8 anys vaig tenir ovaris poliquístics, per això vaig començar amb les pastilles. Vaig fer un descans fa uns 3 anys i vaig tenir les warrys normals i sense signes de quists. La meva idea és fer una visita al ginecòleg a finals d'any i començar amb l'àcid fòlic 3 o 4 mesos abans de començar la recerca.

Sobre els comentaris de familiars sobre el tema, a nosaltres a cada reunió familiar sempre surt el tema de quan ens posarem, que ja ens toca, etc. Nosaltres de moment ens fem els bojos però és veritat que a vegades es fa pesat que tothom es fiqui en un tema que únicament la parella és la que ha de decidir quan.

Que bé veure que som unes quantes en la mateixa situació!

[Náyade]

Hola maca!!!

Què béeeeeeee!!! Més futures mamis a la banqueta M'encanta tenir "apoyo moral"

Doncs pel que expliques, sí que estem igual, sí! A mi tampoc em falta feina en tot l'any, però a base de substitucions, ara potser d'un mes, després de 3 mesos, 2 setmanes, etc... son curtetes però seguidetes! Ara porto des del 2013 fent una mega-baixa/excedència i aviam si sona la flauta i em toca alguna coseta, ni que sigui una reducció pero al menys ja és algo més fixe

Lo de planificar per quan ens agradaria el bebè no crec que sigui tan de bojos, a mi no m'ho sembla Encara que aquí m'han dit mil vegades que clar, és una tonteria perquè arriba quan arriba... però bé es pot provar, no? Si no ho aconseguissim, doncs a seguir cercant!!! No passa res. Però per provar que no quedi

Sobre la familia... l'altre dia no sé com va sortir el tema de tenir fills i la meva mare va fer un comentari, ara no recordo quin, del pal, que quina il.lusió ser àvia És per posar-se content, perquè la meva mare és de les de: Espera't 4 o 5 anys (estàs flipant!!!) que gaudiu de fer el que us dona la gana, i (atenció) així jo em jubilo i us puc fer un cop de mà... hola???? Jo que soc anti-avis a tope El meu marit amb la cara de: estàs flipant jajaja que m'espero només per que tu estiguis a casa. En fi... ma mare ho fa amb la millor intenció però nosaltres som com som.

Avui m'he assabentat que una altra amiga serà mami!!! M'he posat super contenta, ni rastre de gelos. El que tinc en ment ara mateix és: SERÉ MAMI QUAN JO VULGUI (i vulgui venir el cigronet, clar) i no quan la resta del món m'ho imposa!!! Res de pressió de part d'amics, companys de feina, família, etc... serà quan nosaltres volguem, i això serà si tot va bé, a partir de Maig de 2016

PD: A vosaltres no us pasa, que ara que heu pres la decisió, us dona por??? A mi em fa molta Veig nens pel carrer i els pares fets pols i m'estresso!!!! I penso... com serè jo??? M'empenediré??? (suposo que no!! pero fa por).

Petonets

[cookiee46]

Sí, no som tan rares per planificar el procés! Jo tinc clar que és complicadíssim quedar-se a la primera però per intentar-ho que no quedi, el més important és tenir clar que si no surt com ho havíem planejat no passa res, vindrà quan hagi de venir!

La veritat és que sí que em venen pors... ens canviarà molt la vida, no tindré temps per mi ni per la parella, el no dormir (sóc molt dormilega ), si sabré com afrontar els dubtes o problemes que vagin sorgint amb el baby, ... però a la vegada em sento preparada per afrontar totes aquestes coses, em moro de ganes de viure tot el procés. És una bogeria jajajaja

[Náyade]

Jajajaja em passa el mateix, em fa por però tinc unes ganes...!

I també sóc una dormilega Em costarà adaptar-me a que ja no controlo la meva vida al 100% com ara, que faig el que vull quan vull. Però tindré una coseta petitona a la que estimar amb tota la meva ànima. Potser no serè la millor mare del món, però amor no li faltarà gens ni mica, perquè jo m'he redescobert a mí mateixa al adoptar una gosseta. Ja té 2 anys i la tinc mimada a més no poder, tot el dia li faig petons i abraçades, ella està tan contenta Imagina't amb un bebè Encara que sigui dur, sé que podrem amb això i més!!!!

També pensa que tindrem aquest fòrum, a mi em tranquilitza moltíssim saber que hi han un munt de mamis que em podem ajudar en els dubtes més tontos que em sorgeixin

[cookiee46]

Jo també tinc una gosseta de 2 anys i mig

Jo estic super contenta d'haver trobat aquest fòrum, és una passada la d'informació que hi trobes i poder compartir neguits, dubtes, experiències durant tot el procés, fins i tot abans de començar la recerca, reconforta molt.

[Náyade]

Hola a totes

Aiiii... estem a la tardor ja, que m'encanta!

Segueixo igual, a vegades amb ganes, a vegades sense... porto una setmana una mica fluixa amb el meu marit, estem com "desconectats" i en moments així em plantejo tenir un fill o no. A vegades penso que no s'ha de pensar tant a la vida, s'ha d'actuar i gaudir de cada instant feliç, perquè després sempre venen moments dolents o tristos... és la reflexió que trec avui! I al maromo l'he d'enganxar per banda i solucionar aquestes cosetes... i fer un bon pinxito!

Ais... a vegades aquests quasi 10 anys d'amor pesen massa, són molts i n'hem tingut de bones i de dolentes, però aquesta setmana està sent terrorífica. Aquest capde anàvem amb uns amics a portaventura halloween i al final estàn malalts i no podràn venir. Potser ens va bé com a parella estar sols aquest capde i "limar asperezas".

En quant a la cerca, doncs això, tinc èpoques que passo de tot i èpoques que m'encantaria, però ara que estic així així amb el marit penso que és una equivocació llençar-se a la piscina perquè al final ens separarem amb un bebè Avui estic negativa a tope, perdó el ego total

I vosaltres com esteu? Esperant amb il.lusió que el semàfor es posi en verd?

[sakura1410]

Nayade no li donis tantes voltes... hi hagi bebé o no les ratges bones o dolentes seran igual, ni més ni menys però potser les dolentes seràn pitjors i les bones encara millors. L' unic que heu de tenir clar és de que tots 2 voleu un fill, tenint això la resta està bé.
A mi també m'encanta la tardor i que aquesta parella no pugui anar a Port Aventura... potser ha estat el destí, estareu tots 2 sols i amb la por hi haurà una mica de 'arrimamiento' jijiji
Ja ens diras que tal i molt pepos bonica

[Atuchi]

Nenes jo soc mare primerenca des de fa gairebe sis mesos i us puc dir q el q feu ben fet estara, ningu mes q vosaltres sabeu la vostre situacio i decidir quan voleu posar-vos. Aixo si q sabeu dues coses q a mi m'hauria agradat q em diguessin abans, sabeu q la maternitat es molt dura, moolt dura, q moltes vegades us trobareu q sou la unica q pot calmar al bebe i aixo es gratificant i desesperant a la vegada. Pero q sobretot sobretot es una experiencia unica i mai sereu la mateixa d'abans tant per lo bo com per lo dolent. No us penedireu de veritat i podreu amb tot perque les mares tenim aquesta força q no saps ben be d'on la treus pero la treus! Petonets

[Náyade]

Nenes jo soc mare primerenca des de fa gairebe sis mesos i us puc dir q el q feu ben fet estara, ningu mes q vosaltres sabeu la vostre situacio i decidir quan voleu posar-vos. Aixo si q sabeu dues coses q a mi m'hauria agradat q em diguessin abans, sabeu q la maternitat es molt dura, moolt dura, q moltes vegades us trobareu q sou la unica q pot calmar al bebe i aixo es gratificant i desesperant a la vegada. Pero q sobretot sobretot es una experiencia unica i mai sereu la mateixa d'abans tant per lo bo com per lo dolent. No us penedireu de veritat i podreu amb tot perque les mares tenim aquesta força q no saps ben be d'on la treus pero la treus! Petonets

Ostres Atuchi moltes gràcies pel que ens has dit, tant lo bo com lo 'dolent' i si, és cert que mai et diuen lo dur que és ser mare encara que sigui també el millor del món, és una contradicció però és així. Per sort he vist a la meva amiga preguntar-se el mateix: perque mai et diuen que és dur i que ho passes malament? Està malament queixar-se o que? En fi...

Me n'alegro que estiguis tan bé amb la teva nena, que si no recordo malament es diu Nerea, oi? Com jo :)

Sigui com sigui, ser mare és un somni i tard o d'hora es farà realitat!!!!

Ja m'he arreclat amb el maromo i estem de conya!!!! :D A vegades soc tan negativa...

[Atuchi]

Siiii Nerea!el nom mes bonic del mon!! ;)

[Náyade]

Siiii Nerea!el nom mes bonic del mon!! ;)

Hi estic d'acord