Embarassada i repòs mooolt de temps

[angeles77]

Hola a totes,
Escric per veure si hi ha alguna futura mami en la meva situació...
Estic de 26 setmanes i des de fa 8 que estic de repòs a casa. Tinc de tot: placenta prèvia, escurçament de coll uterí i diabetis gestacional.
Jo vinc de RA, 3 llargs anys de patiments i tractaments i sé que fa 1 any hagués donat tot per estar com ara tot i els problemes, per això em sento fins i tot egoista queixant-me...

Avui he anat a control d'alt risc i el coll encara estava més curt! Així que m'han posat un pesari i m'he vingut abaix..

Faré tot el que sigui per aquesta petita lluitadora que creix a dintre meu però d'altra banda veig que la situació fa que no estigui ni gaudint ni molt menys pensant en plans de futur.
Lo meu es repòs absolut i anar passant dia a dia.
He vist forums de mares del meu mes però em.poso pitjor. La majoria surten de compres, pinten l'habitació, posen els.mobles...i em diuen que em doni presa que no.tinc res preparat...
Suposo que qui no passa per aquesta situació no es fa càrrec del que comporta i en compte d'animar et fa sentir inclús desorganitzada i mala gestora. Al menys aquesta és la meva sensació.
Jo vaig fent el que puc mirant coses per internet i tal..però com que l'embaràs s'ha complicat sento aquella por i una veu que em diu que encara no hi ha res segur i millor anar pas a pas.

Passa igual que quan estava amb RA et deien que no se quí s'havia quedat perquè s'havia relaxat o coses de l'estil.

Així doncs, si hi ha alguna embarassada en la meva situació, m'agradaria poder compartir pensaments i alleugerir entre totes les hores que passen molt lentes de vegades.

Moltes gràcies i petons!!

[turuleta]

ei! jo no estic en la teva situació, però entenc que estiguis frustrada! i tant fer repós quan voldries fer vida normal ha de ser un pal! però m'agrada molt el que dius de fer el que calgui per la teva lluitadora! aqeust és l'esperit. i entre nosaltres, no t'angoixis per no tenir res... un nen quan neix només necessita els braços de la mama. ni bressol ni habitació ni cotxet ni juguines ni roba. res de res, només braços. així que quan ja estiguis fora de perill ja et mouràs, i ni bossa d'hospital cal, creu-me,,,
de mentres t'consellem sèries i llibres i a passar l'estona. molts ànims!

[aire]

Hola angeles77,

Jo vaig estar de repos durant 18setmanes... A la setmana 20 van veure que tenia el coll molt curt, em van posar un pesari, que no va funcionar, i a la setmana 23 em feien un cerclatge d'emergencia degut a que s em va esborrar el coll. Vaig estar 18 llargues setmanes al llit, sense ni atrevir-me a menjar a la taula, nomes m aixecava per anar al lavabo o per anar amb la ginecologa... Entenc que et sobrepassi, entenc que estiguis trista de no poder disfrutar l embaraç com les altres, pero es el que hi ha... Les coses per desgracia han anat aixi, i has d estar agraida per poder viure aquest somni... No et preocupis per la toba, x l habitacio, tot aixo ho pots comprar x internet, etc... I un cop tinguis la teva petita als braços, tot lo passat aquest temps, sencillament, desapereixera, i et sentiras la persona mes feliç del mon!
Molts anims bonica! Intenta distreure't el que puguis.
Petons

[Elidé]

Jo vaig parir a la setmana 23+5, no vaig tenir ocasió de fer repòs perquè va passar tot en un sol dia, fins llavors era un embaràs normal... Lògicament no teníem res preparat, tot just havíem empaperat l'habitació feia dos o tres dies. Quan vaig anar a l'hospital no duia cap bossa, no tenia sabatilles ni roba de recanvi, i vaig estar dos dies amb la bateta de paper, fins que el meu marit va poder portar-me alguna cosa. Després la nena estava molt malament i no vam comprar res fins que la situació no es va veure clara; un dissabte vam anar a comprar el més imprescindible per poder tornar a casa i ens en vam sortir com tothom.
El que vull dir-te és que no t'estressis pensant que no esteu preparant res, la feina que fas ara és més important: reposar i donar-li al teu bebè la possibilitat de crèixer i estalviar-se dies d'incubadora i patiments. També et dic que encara que no t'ho sembli estàs ja en un bon punt i has superat l'etapa més crítica.
Estigues tranquil·la, ho estàs fent molt bé!

[pruneta30]

Hola bonica! Primer de tot molts anims!!!!
Jo vaig haver de fer repos els dos ultims mesos d'embaraç...sofa llit i llit sofa! A mi també sem feia una munyanya veure com el meu home, la meva mare...preparaven habitacio, bosses, la robeta del petit...jo volia fer-ho jo! Però pensaba que tot mereixeria la pena quan tingues al meu petit amb mi!! Molts molts anims pq els dies passen lents però ja veuras que tot surt be!!!!

[kabbisa]

el meu embaràs va ser molt normal i vam preparar cosetes. Poques, però alguna sí. Una d'elles va ser pintar l'habitació, buidar-la i posar-hi un moble i una cuna. També vam comprar el moises pels primers mesos.

L'habitació va estar allà, preparada i buida fins que el nen va decidir, gairebé amb 3 anys, que volia dormir sol a la seva habitació. Casualment una setmana abans havíem col•locat un llitet que per fora sembla un cotxe
Això sí, la robeta estava al moble nou des del principi. Però bé hagués pogut estar a la nostra habitació o a un armari.
Oblida l’habitació. Ja la faràs més endavant, a més que la podràs fer amb el petit/a.

El moisés sí el vam fer servir, al principi a la nostra habitació, però des de ben petit el vam traslladar dintre del nostre llit.
El moisés crec que normalment el tenen en stock a les botigues de puericultura, així que pots quedar-te tranqui-la i anar-lo a comprar dies després del part.

En quant a la robeta, jo vaig comprar molt poca abans del part. No m’atrevia. La veia taaan petita, a més que hi ha talla 0, talla 00, talla 1, segons si el nen és petit, molt petit o normalet. Tenia 3 coses (comptades) de quan jo era petita i son les que vam posar a l’hospital.
Durant la meva estada a l’hospital, ma mare i el meu home, van anar comprant altres coses que veiem que necessitaríem. Que aquesta és un altre. Sembla que el pare hagi d'estar 100% del temps a l'hospital i de fet, pot anar a comprar cosetes!

Una cosa que normalment triga en estar disponible és el cotxet. Conec molta gent que durant les primeres setmanes van fer servir el fulard (i crec que és més senzill aprendre a posar-lo si vas amb el nen), i ja amb el nen més grandet, van combinar motxilla ergonòmica i cotxet. Així que, tampoc no és necessari tenir-lo abans de parir.

Total, que res de pensar que ets mala gestora ni que no saps organitzar-te!! Deu ser un rotllo estar de repòs absolut i segur que és fàcil capficar-se amb cosetes d’aquestes, però de debo que per tot això no pateixis i pensa en altres coses més maques :)

[Arya82]

Angeles, jo no estic en la teva situació, però entenc que ha de ser molt frustrant!! També entenc que venint d’RA ha estat un camí dur i ara a sobre el repòs fa que no ho puguis gaudir de la manera que segur que ho havies imaginat... Però saps què? Tot haurà valgut la pena!!! I potser ara no pots sortir a comprar coses o pintar la seva habitació, però ho faràs!!! Quan la teva petita estigui aquí et passaràs molts i molts anys comprant roba i mil coses més. I quan sigui més gran, també li prepararàs l’habitació. O sigui que fer-ho, ho faràs.

Encara que no sigui el mateix, ara gaudeix mirant coses per internet, i compra cosetes si et fan il·lusió. I quan tinguis a la teva petita, doncs ja anireu comprant el que us faci falta. Sempre pots enviar al teu home o algú altre a fer-ho mentre vosaltres esteu a l’hospital.

Ànims i una abraçada

[Flop]

Hola,
Ara el més important és que tu i la criatura estigueu bé. Si has de fer repòs no et sentis malament! Ja és prou rotllo, només et falta que et culpabilitzis!
Mira, nosaltres tenim un antecedent de malaltia greu i vam haver d'avortar. Per això, per aquest segon embaràs fins a l'últim moment no hem preparat res.
Com ja t'han dit, per la robeta imprescindible la pots comprar per Internet. Jo t'aconsello 4 o 5 bodis talla 1 a 3 mesos i 4 o 5 pijames de la mateixa talla. 1 o 2 gorrets, un arrullo ( és un drap per embolicar-los. Als hospitals ho solen voler de cotó) i una tovallola, que si no és de criatura, pot ser de mans d'adult! Tot això ho pots fer des del llit estant.
Per l'habitació no pateixis perquè, de moment, no la necessitarà. Tots l'arreglem perquè en tenim ganes però al final s'està buida un munt de temps!!
El bressol el pots mirar per internet i que el pare el vagi a recollir o esperar-te a comprar-lo un cop hagi nascut. I el cotxet tranquil.la, ja el comprareu!
La banyera es compra ràpid. A males, a l'ikea hi ha una banyera a 9 euros i canviadors súper bé de preu q també et pots mirar per Internet i que el pare ho vagi a comprar en un moment. Però no és imprescindible, ni molt menys!! T'ho dic pq si ho pots triar per Internet tindràs una mica la sensació d'estar escollint-ho tu, et distrauràs i et farà il.lusió.

Molts ànims, estàs fent un gran sacrifici per la teva criatura i has d'estar orgullosa de tu mateixa!

[noviachuky]

Hola!

Escric per donar-te ànims, ja que a mi em va passar una cosa semblant a l'octubre de 2008, estava de 20 setmanes i vaig haver de fer repos per amenaça de part i còlics.
Només puc dir que t'ho prenguis amb calma ja que això será bo per la teva filla i per tu que tindràs la teva recompensa en unes setmanes.

Llegeix, mira sèries, juga a algún joc d'ordinador o consola (jo ho feia) i la veritat que tot i que hi havia moments que es feien eterns ara trobo a faltar aquella calma i aquell repos.

Molts petons reineta!

[melibea80]

Hola!

si no et veus amb ànims de comprar res encara, no ho facis... si totes t'estem dient que realment els primers dos mesos no necessiten RES és perquè realment és així, de veres, no és un consol, és que és cert. No els hi cal res que no es pugui comprar després del naixement (i parlo únicament de roba, perquè per al dia a dia durant les primeres setmanes no et cal bressol, ni cotxet, ni banyera... el podràs rentar al lavabo els dies que calgui, com tota la vida s'havia fet, fins que tinguis una banyera, i pot dormir al vostre llit, etc.). I sempre tens l'opció de començar a comprar coses per internet més endavant, sense problema, que arribaran en un dia o dos i que te les portaran a la porta de casa. I no t'has de sentir malament per no tenir-ho tot previst, les teves prioritats les poses tu, no miris les dels altres... A tothom al meu voltant li semblava prioritari que la nena tingués una habitació per a ella sola i t'asseguro que fins ara que té dos anys i mig no l'ha necessitat per a res, de fet vaig passar de tots i no n'ha tingut fins ara. Per a tu la prioritat és cuidar-te. Segur que penses que amb tot el temps que portes somiant amb aquest moment no és així com volies que anessin les coses, i et deu fer ràbia i et deu fer mal. Però pensa en quin punt estàs ara i en quin estaves fa un any, dos anys... Segur que també tenies dies molt negatius i al final estàs embarassada, ho heu aconseguit. I ara també aconseguireu que tot vagi bé, pensa en positiu, són només uns mesos més, un esforç més, una mica de sort més... Quan vegis que tens ànims, compres alguna coseta. I ja la tens. I si no tens ànims, no compris res, de veres que no et caldrà.

La roba que compris la pots posar a uns calaixos que deixis buits a qualsevol armari o còmoda, o bé compres un moble petit o unes perxes petites i ja veuràs com no necessites res més per anar tirant. Si tens algú que et deixi roba, ja li compraràs més endavant la que tu vulguis i necessitis. Entra a mirar vertbaudet, kiabi, h&m, zara... totes les botigues que vulguis t'ho porten a casa. També tenen coses de puericultura.

Crec que l'únic que realment cal, segons on tingueu l'hospital, és la cadireta del cotxe per tornar a casa quan sortiu. Però si tampoc et veus amb ganes de comprar-la, sempre pots informar-te dels serveis de taxi de la teva zona, que hi ha sempre taxis que inclouen cadireta. I a una mala que et deixin una o que et porti a casa algú que en tingui una posada al seu cotxe pel seu fill o filla.

Crec que entre totes t'hem donat unes quantes idees. Molts ànims.

EDITO: recorda que totes les embarassades en un moment o altre entrem en la famosa síndrome del niu i ens pega per voler tenir-ho tot llest, endreçat, net, preparat... és una sensació normal, així que no t'angoixis, si no pot ser no pot ser. I si necessites que algú et vagi a fer neteja o endreçar armaris, tu demana!!!! segur que trobaràs gent disposada a ajudar-te!! jajja aprofita't una mica, que també tens dret a que et cuidin i et mimen!!

[angeles77]

Hola a totes!!!

M'han animat molt els vostres missatges!
De vegades tant de temps per pensar i donar-li voltes al tema fa que vegis importants coses que en realitat no ho són.
Gràcies pels.consells i també a les mamis "experimentades" que veig que teniu els peus al terra i comenteu que no cal tanta preparació.

El cert és que aquest embaràs és pràcticament un miracle. Despré d'una estimulació ovàrica desastrosa només vaig aconseguir 2 òvuls i d'aquests, només 1 va fecundar i me'l van transferir al dia següent corrents perquè la qualitat era molt dolenta i els biòlegs deien que no arribariem a transferir a dia 3.
Així que ja veieu que és una petita guerrera, valenta, i que em diu a la seva manera que lluiti per ella!

Aquí estaré doncs aguantant per ella.
Mil gràcies de nou i si jo us puc ajudar en qualsevol cosa, ja sabeu que estic per aquí!!

Una abraçada molt i molt gran a totes!

[PEDRA LLUNA]

Hola Angeles!!!
Companya de viatge, no sabia res, ja et vaig dir que amb el positiu no s'acaba el patir, més aviat en comença un altre. La veritat és que has tingut mala sort i aquestes nenes ens volen exprimir totes les energies i que pot sortir d'una mama tant valenta? una nena forta i lluitadora, aquell embrionet que et van transferir aviat serà la teva nena i la podràs abraçar molt fort.

Intenta anar mirant per internet les cosetes de la nena, com serà l'habitació, tria el cotxet, la robeta, mira de fer alguna manualitat, pitets amb punt de creu, pintats... troba alguna cosa per distreure't que t'anirà be i oblidat d'alguns foros catastròfics que només faran que agobiar-te, sent les seves patadetes i gaudeix-les molt, que després es troben a faltar.

T'envio molts i molts petons virtuals per a tu i la teva princesa

[Ir26]

Com et comprenc reina!

T'explico. El meu anterior embaràs va ser així... Bé, jo no venia de RA ni res per l'estil (per sort no he hagut de fer aquest llarg camí) però si vaig passar la major part de l'embaràs al llit. Jo vaig començar el repòs absolut al voltant de les 20 setmanes (no recordo si era la 21 o la 22) fins a les 32 setmanes i 3 dies que va néixer el meu fill.

No et diré que va ser fácil perquè no ho va ser. Jo també tinc el coll de l'úter irritable i és una murga no poder fer vida normal d'embarassada, sortir, lluïr panxeta... Estar en repòs és molt avorrit però pots fer moltes coses que en un futur et serviran... Per exemple... jo vaig llegir molts llibres sobre criança. Quan m'avorria em ficava a llegir el fòrum, quan m'avorria del fòrum mirava alguna sèrie, si no em posava a mirar blogs de moda o criança... i t'asseguro que no sé si poc o molt però m'ha servit.

D'altre banda és normal tindre pensaments enfrontats. Jo vaig tindre dos amenaces de part prematur (em vaig posar de part i me'l van parar) i al final l'únic que volia era "deslliurar-me" del meu petit i que naixes i "jo" no patir més. És absolutament normal pensar això eh? No et preocupis. Estar clar que el que penses ara no és el que pensaràs en un temps, per suposat que totes volem que els nostres petits neixin sans i forts però és innevitable tindre mals pensaments. A part, com t'he dit abans, el meu fill va néixer a les 32+3 i va ser una me... va estar molt poquet temps a l'hospital perquè ja portavem part del camí recorregut (li van posar injeccions de maduració pulmonar i respirava bé i al estar tant de temps de repòs vam engreixar tots dos jejeje). Desprès hem tingut alguns ensurts per culpa de la maduració d'alguns organets però ara ja tot esta bé.

Ara torno a estar embarassada i des d'ahir en repòs (de baixa) perquè em van donar, per primer cop en aquest nou embaràs, contraccions. Portem control per la SS un cop al mes i pel privat un cop cada dues setmanes així que controlada estic! I tot i que no se m'ha escurçat l'úter volen previndre i no haver de correr.

De moment estic així fins dilluns vinent que tornarem tindre control i veurem com vaig...

Molts ànims reina i qualsevol cosa aquí em tens!
PD: i per la preparació ni et preocupis, amb el que et regalaran i el que pots comprar per internet... ho tindràs tot fet!!!!

[Cireretes]

hola! aqui una altra reposant.
jo estic de 24 setmanes. A les 20 em van detectar el coll del uter curt pero nomes hem van dir de no fer esforços i vigilar mes si no sem passaven les contraccions anar a urgencies. el coll era curt pero estava al limit. comencen a dir curt a partir de 25mm i em media 24.
total dissabte moooltes contraccions regulars i que no es passaven per mes que em quedes en repos estirada ni res. Acabo a urgencies, coll mes escurçat ara em fa 19 i contraccions me les van aturar amb medicacio.
Ara si que ja se m'ha acabat la bona vida despres d'aquest sustito. en quant em deixin sortir del hospital men vaig a casa amb la baixa de la feina i a fer repos absolut.
se'm fa dur perque en el meu primer embaraç vaig fer vida normal fins al final treballant fins l'ultim moment, pero mira aquest ha vingut aixi i no ens queda mes que armarnos de aciencia i fer tot el possible per a tirarho endavant el maxim temps possible.

anims guapa que ens en sortirem!

[nurieta84]

En Gerard ara té 8 mesos però vaig estar a una situació molt similar a la teva.
Placenta previa oclusiva total - des del 5 mes, de repos total finsl que vaig parir. Així que el que sents tu ara segurament sigui el que vaig sentir jo.
Et recomano que tinguis paciencia, aprofita per veure pelis, llegir molt (jo afortunadament o no, estaba fent el projecte final de carrera i li vaig dedicar tant de temps que al final vaig treure Matricula d'honor ;) )
Has de tenir paciencia, tot el que sigui per la teva petita.
Nosaltres vem estar 3 anys buscant, 2 operacions perque tenia un tabic uterí, moltes proves i al final quan ho vem deixar tot em vaig quedar embarassada i va ser que em va sortir la placenta.
Un mes abans de parir em van tenir que ingressar 1 setmana perque tenia perdues però un cop controlada cap a casa.
El meu heroi va aguantar com un campeón a dins fins que em van programar cesàrea a la setmana 38.
I a dia d'avui és un superheroi preciòs i ple de vitalitat i jo tot i que vaig agafar molt pes perque al estar de repos total agafes més pes estic treient poc a poquet cada kilet que em queda :D

ÀNIMS GUAPA I MOLTA SORT!!! TOT ANIRÀ BÉ

P.D: pel que fa a preparar les cosetes del nen, el meu marit es passava per l'habitació ensenyant-me cosetes i em portava catálegs i miravem coses per interne o comprava ell i m'ho portava, si no m'agradava anava i ho tornava. Un solete :D A més a més al principi fins als 3 mesos ell ha dormit a la nostra habitació per el que només hem necessitat el moises i el cambiador d'ikea.
Així que la resta de l'habitació la vem anar decidint quan estaba de repos però vem anar a comprar la majoria quan vaig parir i ja estava bé :D

Petonetssssssssssssssssssssss