✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

[Náyade]

Si, el moment us ha arribat, només falta que us ho creieu i us llençeu a la piscina!!! Quina enveja sana...

Ja ens diràs què fas al final, nic!

[nic]

Sou genials :) crec que avui quan arribi a casa pillaré al maromo per banda i...... jajaja
un petonàs guapes!!

[Minta]

Hola boniques! Que tal l'inici de setmana?
Nic, jo penso com totes... el vostre moment ha arrivat!!! A la càrrega amb el bebe!
Mare meva.... llegint-te, m'he posat a la teva pell, i he pensat en el dia q ens toki a nosaltres i pffff!!! Pell de gallina!!!
Que tingueu una cerca molt curteta i q la disfruteu!!!

[Náyade]

Hola maques!!

Jo avui tinc festa i he aprofitat per netrjar el meu pis ja que el capde em estat fora de cumples, dinant amb amics, etc i tenia la casa feta una me... i també he fet depilació intensiva de cames, engonals i pubis!!! Que content es posará el meu marit aquesta nit jijijiji (semblava un oso pardo últimament).

Minta oi que dona molta enveja la Nic? Tan debó jo pogués començar aquesta setmana també però impossible... Nic et desitjo el millor en la cerca i sobretot que sigui curteta i gaudiu cada instant Et segueixo els pasos aviam si cantem la teva panxu aviat!!

Aquesta setmana començo a anar al gym una mica, faré zumba, pilates, ioga i piscina quan pugui ja que és el que més m'agrada fer d'esport (la resta m'avorreix ) aviam si aconsegueixo perdre els 6kg que he agafat que no son pocs. Avuiper començar he anat a comprar fruita que a casa gairebé no en menjem...

Ah!! I com que estem amb tanta ànsia de cercar, agafaré ara hora per la metgessa de capçalera al desembre-gener per anar prenent acfol i sentir-me una mica més a propet

Petons!!

[Náyade]

Vale noies, he agafat hora pel 18 de desembre, és el dia més llunyà que em deixava amb cita prèvia, i com que ja anem amb les ànsies no m'he pogut resistir.

Així també em dóna temps si vol fer-me analitica o altres proves, que ja se sap que amb SS tot va mooooolt lent.

[nic]

Que bé Náyade! Ben fet, així passeu les "ànsies" avançant poc a poc Jo el dia 2 tinc hora amb la gine per veure què tal les analítiques i la eco que m'han fet (del privat). No sé si passar també per la SS i així conec la gine d'aquí (m'he traslladat fa poc), i de pas que em recepti àcid fól·lic Ja ens explicaràs què et diuen.

[Náyade]

Nic tu vas per mútua?

Per SS es veu que només has d'anar al de capçalera per Acfol i després quan et quedes et porta la llevadora i gine crec que en comptades ocasions. Jo de moment he fet aquest pas, si he de fer un altre cosa ja us ho comentaré!

[Minta]

Que be q totes anem avançant!

Jo tambè tinc ganes de demanar cita amb el gine, pero m'estic esperant a veure si alguna mami em pot explicar la seva experiència amb l'equip Valdecasas de Teknon.
N'he sentit parlar molt be de la clínica, i tinc una companya de feina q es visita amb aquest equip... pero no en tinc cap referència mes respecte a l'equip aquest de gines. He llegit que n'hi han d'altres equips en aquesta clinica, pero em penso q cap d'ells et garantitza q el part sigui a teknon (et pot tocar x exemple a la clinica dl pilar).

Fins ara m'he visitat amb el dr samaranch i m'encanta la seva atenció. Lo q no m'acaba de fer el pes es q quan tens visita tens molta estona d'espera (vaig estar mes d 2h!! ) I per altre banda la clínica corachan tampoc m'acaba de...

En fi, he obert el post sobre l'equip valdecasas, a veure si en tinc sort i n'hi ha alguna mare x aki q em pugui explicar!

En quant tingui la cita agafada amb un dr o un altre ja serà com tenir-ho tot mes aprop!!

En fi, quin totxo! Bona nit maquisimes i moltes gràcies x la vostra paciencia al llegir-me!

[_ArcoIris_]

Buenos días ,
Me uno a la banqueta mientras espero que se solucione este segundo aborto...

Los pasos serán descubrir si es ectopiectopico y se reabsorve solo o qué...

El martes con repetición de beta espero que salgamos de dudas ....

Cuando quede el tema solucionado preguntaremos si con dos abortos seguido (julio y noviembre ) nos aconsejan iniciar pruebas o ....intentarlo por tercera vez....

Así que.... una banquetera más ......deseando no ser demasiados meses....

[Náyade]

Arcoiris, primero de todo siento mucho lo que te está pasando, la verdad es que me duele mucho ver lo que estáis sufriendo... pero tiempo al tiempo... vuestro bebé arcoiris llegará, fuerte y precioso Ya veréis como si!!!

Estoy pendiente de ti, a ver qué os dicen. De momento tu entra aquí y desfógate todo lo que necesites!! Un beso enorme guapa

Minta guapa, espero que aviat puguis concertar cita amb el gine!! Jo ahir estava super feliç pel tema del metge, sembla que el temps passa, tot avança... i queda menys per començar!! Crec que començarem a l'Abril finalment, en modo suau i amb la boca petita, perquè serà el nostre primer aniversari de boda i ho voldrem celebrar "a lo grande".

Avui he treballat pel matí i aquesta tardano he fotut res, m'he adormit llegint al sofà i he despertat gairebé a les 6 de la tarda!? He estat a gustíssim amb la meva gosseta I he pensat: gaudeix d'aquests moments a tope per que son únics!!

Ara marxaré amb el meu marit que plega a les 20h a piscina Així sembla que faig algo d'esport jajaja.

Ais.... m'encant la tardor!!! Serà aquesta l'última sense panxu/bebé??

[Marta_1986]

Hola noieees.
aqui una cercadora de novembre i mare ja d'un nen de casi 2 anys.
qquina paciència que teniu noies! Jo no podria....
jo a l'Agost em vaig qdar prenyi però finalment va ser un avortament. ..ara ha passat la primera regla i estem en plena sexy week a caçar l'ovulet heheh

Jo amb el primer vaig trigar 7mesos en qdarme, i després 3 mesos per qdarmeun altre cop...amb això vull dir q si alguna realment en té ganes que no esperi! I si us hi poseu i trigueu més del q us penseu? Jo tb patia per la feina, xo tb patia per monooder fer la meva vida ( i això sumat a q sóc molt impacient heheh)
en fi, espero q la vostra cerca sigui curta.
petons

[Náyade]

Hola guapes!!!

Entro en modo ego total. A vegades penso que no foto res a la vida, de veritat. Estic feliç però penso que he de fer un pensament i començar a fer coses, a no deixar-me emportar per la peresa...

Jo treballo a dies. Treballo finde si, finde no 12h dissabte i 12h diumenge. A part d'això vaig a telèfon, em truquen per donar-me dies extra. Fins aqui genial. El problema és que el meu marit treballa de dilluns a divendres de 8 a 20h... i quasi no ens veiem. El finde jo treballo i el que coincidim ho aprofitem tan a tope que es passa volant!!

Els dies que tinc festa entre setmana son molts. Com avui. Ahir a la nit deia: demà aniré al gimnàs, demà netejaré, aniré a comprar, faré unes bones llenties per dinar, aniré a veure els meus pares... doncs de tot això només he fet les llenties!!!!! He estat tota la santa tarda veient videos de maternitat i criança pel youtube. Son les 19'15 i que he fet avui? Res de res!!!!!

Veient aquests videos penso que jo no seré capaç de criar fills... sempre tinc son, estic cansada, vull fer coses d'oci com llegir, o fer el panoli per la web...

Sé que això no es veritat i que treuré forçes d'on sigui, i que tenir un fill per a mi serà una gran motivació per la vida... la peça del puzzle que em faltava.

Passo moltissimes hores sola a casa, les meves amigues viuen a un poble veí i ens veiem un cop a la setmana, el meu marit treballa amb aquests horaris de me... i jo penso, penso i penso... la meva feina a vegades no m'omple, a vegades em tiro mil dies treballant sense parar i a vegades estic a casa tants dies seguits que m'avorreixo de tal forma que sento que m'enfonso...

Perdó pel totxo que us estic fotent però és la reflexió d'avui. Què estic fent a la vida??? No estic creixent professionalment ni tampoc és la meva prioritat, i quan estic a casa se'm fa un munt no tenir que fer absolutament res!!! Excepte la feina de casa, en que tinc dies de arranque locura i dies en que no foto res...

Em moro per tenir un fill i crec que aixó omplirà tots els espais buits de la meva vida, pero alhora no se on treuré el temps!!!!! Si ja estic agobiada amb la feina de casa per exemple. Com m'organitzaré si fins ara ho faig amb el cul?...

En fi necessitava desfogar-me i treure-ho tot. Perdó pel soso mobil i tochazo al canto...

[Minta]

Hola boniques!
Marta_1986, quin pal noia... només puc desitjar-te molta sort i que la teva cerca sigui ven curteta... i a veure si en aquesta sexy week caçeu a l'ovulet!!!
En el meu cas, el esperar-me per buscar panxu, es simplement per motius "econòmics" i de "salut". Ho poso entre parèntesi, per que encara que es cert que tots dos en tenim treball estable, normalment anem tranquils quant a l'economia de la casa, tenim tot el que necessitem, fem cada any vacances a l'estiu i a mes a mes petites escapadetes durant la resta de l'any, tenim el piset arregladet... en fi, estem bé, pero aquest any les vacances sen's han anat una mica de les mans, i ens ha deixat una mica mes pelats de lo que volíem... així que ens hem de tornar a refer una mica. Sé que un bebé, si un no ho vol, no es massa inversió quant a calés, pero jo em conec, en aquest sentit sóc una mica capritxosa... voldria passar pel meu embaràs sense necessitat de pensar si puc gastar-me 500 o 1000 en un cotxet (per dir alguna cosa).

També es cert que després del nostre casament, vaig engreixar-me bastant, i per la meva salut a l'hora de buscar un embaràs, lo ideal seria que perdés kilos, així que a dieta que estic, jejeje.

Náyade, no pateixis, jo molt sovint estic a la mateixa situació que tu.
He arribat a la conclusió que no es que sigui una vaga, sinó que crec que ens ha arribat el moment de continuar endavant amb les nostres vides, hem de passar d'etapa. Hem trobo totalment estancada a la meva vida... treball, casa, cap de setmana que passa volant, quedar amb els amics/amigues... necessito més... però el que diem... que crec que pel moment ens haurem d'esperar una miqueta.

Tinc clar de moment, que abans del 2016 no m'hi posaré. La meva intenció era esperar-me fins al març... pero escolta, si arriba el dia 1 de gener i ja no puc esperar... que sigui lo que deu vulgui. Això si, després espero no obsesionarme amb la cerca!!

Un petó a totes i bon cap de setmana!

[nic]

Hola noies, com va el cap de setmana?

Marta em sap greu, et desitjo molta sort. Tens tota la raó, a vegades volem tenir-ho tot massa lligat, i en realitat hi ha coses que no es poden planejar.

Náyade bonica, no has de pensar així!! Les coses són com són, i si de moment tens aquest horari, doncs bé que fas d'aprofitar-ho! Estic totalment segura de que quan tinguem els nostres peques farem coses que mai havíem imaginat que faríem, i treuràs forces d'on no saps que les tens per tirar-ho tot endavant!! Es fa difícil aquesta espera per buscar panxu, quan més aprop ho tenim més costa que passin els dies... molts ànims que en no res arribarem a l'any que ve, i el temps passa volant!!

Minta clar que si, si durant aquests mesos podeu anar estalviant perfecte! quan no pugueu esperar més ja us hi llençareu!!

Nosaltres finalment hem decidit no posar més barreres a l'amor i a veure quan ve, sense intentar obsesionar-nos... però és molt difícil!!!! ja estic dels nervis esperant que em vingui la W la setmana que ve, tot i que se que és pràcticament impossible que ens haguem quedat perquè vam començar pràcticament l'últim dia de la SW... en fi. A partir del desembre ja em posaré amb el post de cercadores

Petoneeets

[Náyade]

Hola boniques!!! Feliç diumenge!! Aqui una que està treballant...

Marta_1986 perdona no et vaig dir res, amb la meva mega-entrada super ego. Quin greu la teva història, espero de debò que aconsegueixis aviadet una altra panxu i un germanet@ genial pel teu petit!!! Et segueixo aviam si aviat cantem la teva panxu!!!

Minta, t'entenc moltíssim. Nosaltres estem igual, anem bé econòmicament, però anem una mica més "justets" i ho poso entre comilles perquè arribem a final de mes tranquilament, però tenim 1000 coses a pagar, moltíssims gastos. Després, ens vam casar a l'Abril amb tot el gasto que comporta, molt més del que pensàvem al principi... "a lo hecho pecho", no m'enpenedeixo de cap cèntim gastat en el millor dia de la meva vida però la realitat és que ens hem quedat una mica peladets. Aquest estiu tampoc hem mirat massa d'estalviar, hem fet vacances a tutipleni, menjar i sopar fora, anar a mil llocs... en fi, no ens hem estat de res. I ara, resulta que tenim una casa de camp a Tarragona on hi anem caps de setmana i tal, que es molt antiga... doncs s'estàn podrint les vigues del sostre ja que son de fusta, i s'han de canviar. Ja tenim arquitecte i tot pagat (4000€) i ens queda ara tota la reparació que creiem que pujarà aprox 12.000€... imagineu-vos la meva cara!!!! Però s'ha de fer i és el que hi ha. De totes maneres podrem amb això i més perquè tinc un marit suuuuuuuuuper treballador que és boníssim en la seva feina (ho sento es que estic molt enamorada jajaja).

Després, igual que la Minta, per tema de salut... aquest estiu he agafat com 5-6 kg, i no puc treure'ls de sobre. No faig dieta estricta però sense picar i sense pa ni dolços... pffff igualment no baixa la bàscula!!!! Aviam si aquesta setmana que tinc més festa puc anar més al gimnàs. La meva mare em diu que si no m'ho trec de sobre, quan estigui embarassada serè un "tonel" i no em treuré aquests kg de sobre mai!!! I crec que té raó!!!

I per tema de treball ja us ho he explicat mil milions de vegades, no insistiré més jajaja només espero que em diguin algo el més aviat possible per poder començar!!!

L'altre dia vaig posar el totxo mega-ego perquè realment estic una mica estancada. Primer va ser independitzar-me, després reformar el pis, després ens vàrem prometre... preparatius de boda, bodorrio, ... i ara és com que no tinc res en ment, en el treball ja no puc pujar més (podria estudiar una altre cosa però la veritat que passo bastant, trobo que la meva època d'estudiar ja ha passat), i estem molt i molt bé el meu marit i jo amb la nostra petita peluda... és com una contradicció, estic genial però a vegades em falta algo, sobretot quan estic a casa sola, sento que es cauen les parets a sobre meu. És sempre un dejà vú constant la meva vida.

Abans d'ahir vaig somiar que estava embarassada, calculo que d'unes 20-25 setmanes, que tens aquesta panxona tan bonica, petita però rodoneta... i notava clarament com es movia dins meu el bebè, em feia força a la part baixa esquerre, i li deia a la meva amiga: ostres com apreta, m'està fent pols!!! Però estava TAN i TAN FELIÇ, us ho juro, me la pelava (i perdó per la expressió) la resta, em sentia plena. I ara estic així, estic DESESPERO TOTAL però no com cercadora sino com ganes mil de començar!!! Somil mil i un cops que tinc un bebè al pit, és com una obsessió, tinc la necessitat física de fer-ho, no sé explicar-ho bé... és naturalesa 100%, hormones, no sé, però m'estic afartant...

Per sort al desembre tinc hora amb la doctora, aviam si així vaig passant l'ànsia fent petites passes endavant. Després, em prendrè l'Acfol, i al menys sento que faig algo. Mentres, intentaré aprimar-me, fer exercici, gaudir del temps que tinc amb la meva petita familia (marit i gosseta) i del Nadal, la primavera... i llavors ja no hi haurà qui em freni!!!!!!!!!!!!

Ahir vam fer pinxitu i vaig estar a punt de dir-li que no es posés la "goma"... de veritat, estava ansiosa!!! El meu cos emitia una senyal perquè fos així, i en contra de la meva voluntat, vaig posar protecció. Això es un fàstic, de veritat. Però sé que he d'esperar, ho sé, encara que em faci mal.

Nic, pensa que només fa falta un soldadet per tenir panxu!!! Així que no perdis l'esperança!!!!!

Us deixo, que vaja totxo de bon matí!! Es nota que avui no hi ha massa feina!!!

Petonets guapes.

[Anamnesi]

Bon dia boniques!!
Ara fa temps que no us escric... per diversos motius.. ara us explico!

Marta, moltíssima sort, em sap molt de greu el que ha passat, però segur que aquesta serà la bona i aconseguireu el germanet!
Náyade.. què puc afegir.. està clar que us en moriu de ganes els dos, i és normal, però t'entenc molt de que vulguis esperar. Ara, el que t'han dit també de que les coses no acaben quan tens un fill, també és cert. Jo també ho veia així i de tenir testimonis propers del contrari me n'he convençut. La maternitat és una etapa més i tot que al principi és una feina de 24h al dia, després la pots encaixar a la teva vida diària.. i això que no parlo per experiència pròpia (encara no sóc mare), però sí per persones properes amb les que ho he vist. Pel que dius del temps que tens lliure, no t'angoixis, pensa que a la vida tot són etapes i si ara en tens una en la que pots gaudir de més temps per tu, aprofita-ho!! No pensis en que no fas res, segur que fer fas coses però no els hi dones importància... Ara això si, si et vols sentir que aprofites més el temps, jo de tu em faria una llista de coses (encara que siguin 2) que vols fer durant el dia i complir-la, així gaudiràs més del temps de "no fer res" perquè hauràs complert els objectius de la llista, encara que siguin pocs! Jo ho feia així quan treballava només de matí i tenia les tardes liures, per no sentir-me que cremava dies sense tenir control sobre el que feia, així gaudia més del temps lliure sense sentir-me culpable. També vaig aprofitar per fer un postgrau a distància tranquil·lament...

Jo noies estic fent més voltes per aquí que una baldufa...
Com ja vaig comentar als altres posts de cercadores i grafiqueres, ens vam casar amb l'Anamnesiu a l'agost, i feia mooolt temps que pensàvem en ser pares, ja tenim 35 i 31 anys, i 3 nebots i un en camí que ens fan pensar que en volem un de nostre ja! Ell ho diu molt i a mi també fa molt temps que sento que és el moment. Total, que després del casament ja ens vam posar a la cerca, vam estar dos mesos cercant, sense èxit.
El cas és que jo fa temps que treballo de coses que no són les que he estudiat, i després de buscar molt eviant mil CV... fent de tot... no sortia res. Ho havia deixat aparcat fins més endavant ja que tinc la feina de matins que tot i no ser de lo meu anava fent tranquila i volíem buscar un nen. Doncs va, i a principis d'octubre, em truca una noia per oferir-me una feina de tardes del que jo he estudiat.... El cas és que clar, no podia renunciar-hi... però ara treballo matí i tarda, i ha quedat a un segon lloc el tema de la cerca, i em sap greu, ja fa temps que per un motiu o altre ens trobem de nou a la banqueta... El cas és que a la tarda estic substituint una noia que tindrà un nen ara al desembre, i clar, em pregunto, jo fins quan hauria d'esperar a quedar-m'hi? L'Anamnesiu diu que podríem començar de nou al gener, així ens recuperem econòmicament de la boda i deixo passar uns mesos, però jo ho veig just... no voldria deixar passar aquesta oportunitat per mi..
Aixxx perdoneu el rollo només començar, m'ha anat molt bé per desfogar-me, i si em podeu dir el que en penseu, us ho agrairia molt!
El cas és que sempre arriba tot quan no t'ho esperes eh!! Amb les feines passa igual que amb les panxus ja veig, jeje...
Moltes gràcies per llegir-me guapes i molts ànims!!!

[Náyade]

Bon dia nenes!! Feliç inici de setmana!! De moment aquí començem amb fred...

Ai, Anamnesi.... t'entenc tant!!! Fins quan hem d'esperar....? La resposta és que no hem d'esperar ni un sol minut més. La vida canvia tant en un segon, que poden passar tantíssimes coses que hem de fer el que volguem tal i com ens ve al cap.
Jo sóc la primera que m'estic esperant com una tonta, perquè sé que aquesta és una oportunitat que no puc obviar, és el més a prop que estaré en molts anys d'aconseguir alguna cosa. Però alhora penso, que sóc idiota esperant inútilment... i més quan les ganes son taaaaaaantes!

Ahir vaig pensar que m'he d'omplir de paciència i esperar pacientment aquests 5 mesos. A l'Abril, ningú em frenará. Clar que tinc moments de dubte, de pensar si m'estic avançant, però saps que??? Mai es sap el que pasará!!!! La por és normal, por a l'incertesa que tenim sempre de què passarà demà...?

Una bona amiga em va dir una cosa que me va xocar però que té raó. I si demà mor el teu marit? O li diagnostiquen una malaltia greu? O hi ha qualsevol percance a la família que pugui trastocar tots els teus plans? Poden passar tantes coses a aquesta vida, un dia pots estar de conya i al següent no trobar motius per seguir endavant. S'ha de viure el aquí y el ahora a tope, i gaudir dels moments feliços que ens dóna la vida, perquè potser a l'endemà te'ls treu tots.

Anamnesi, aquest treball nou de tardes, t'omple? Tens contracte fins que acabi els mesos de maternitat de la noia que té el nen al desembre? Pensa que tens un treball fixe al matí, que està molt bé, però que no t'acava d'omplir... has de posar en una balança que val més per a tu, una estabilitat en un treball que pse, està bé però poc més, o lluitar a tope per un treball que t'ompli, deixant aparcats altres somnis?
Jo en aquest tema he desistit. Trobo que tots els treballs tenen els seus pros i contres, però tots i al cap i a la fi son treballs, no? Tots acaben cansant tard o d'hora (és el que penso). Hi han dos tipus de persones, les que adoren el seu treball i és super important fer alguna cosa que els omple cada dia, i que els fa sentir bé, i lluitar per escalar puestos perquè el treball és un pilar de la seva vida. I l'altre tipus de persona son les que, com jo, treballem per viure, la meva vida està fora del treball, quan plego i estic amb el meu marit, família, amics, etc i faig la meva vida, amb els meus projectes i somnis. El treball és un mètode per cobrar diners, i si, tinc dies que m'encanta el meu treball i dies que penso perquè c*ny vaig estudiar infermeria si és un treball molt desgraciat (horaris, sou, poc agrait i esclau a tope)... ara no ho penso més, tinc un treball, podria ser mil coses però m'agrada més dir que sóc la dona del meu marit, la filla dels meus pares i la mami d'algun nen/a... a mi m'omple més això que dir que sóc infermera.

Està clar que s'ha de treballar per tenir ingressos i que el treball t'ha d'agradar mínimament, però la vida és molt curta i per desgràcia no ens deixa fer-ho tot alhora (o si, no se)... lluitar per un treball i per una vida que ens agradi.

Jo li donaré tregua al treball fins a l'abril, després ja lluitaré pel que jo vull i ningú podrà evitar-ho. El meu somni sempre ha estat ser mare, i vull intentar-ho fer realitat

Sobre el tema de por a tot el que jo sempre tinc por de ser mare (parella, diners, que la vida no sigui igual etc), jo ja ho he superat! Clar que tinc por, però por de no poder tenir fills, de que el meu fill/a estigui bé, de que el meu marit i jo continuem estant tan enamorats, que la vida no ens foti un pal gros... però això no es pot predir així que... a l'ataque!!! Ja no dubto, ja tinc clar el que vull, i no em fa por res. Tenir un fill crec que mai és una equivocació. Si la vida et falla, sempre el tindràs a ell/a per poder dir: m'encanta ser la teva mare!!!

Perdó pel mega totxo!!!!!!

[Anamnesi]

Hola Nayade!!!

Moooltes gràcies per la teva super resposta
Merci per entendre'm reina, la feina de les tardes és del que jo he estudiat, i no tinc contracte, m'he hagut de donar d'alta d'autònoms. El cas és que sí que m'omple molt, tot i que és molt sacrificat i les condicions ara mateix no són gaire bones (percentatge que s'endú el centre, lloguer..), però veient com està el panorama, és el que hi ha. És trist, però és així, espero que més endavant pugui complir el meu somni, tenir un centre propi de psicologia per atendre des de nens fins a adults, parelles. etc etc.. i que això em serveixi per agafar experiència i estalviar una mica.. o que les condicions millorin quan torni ella després de la baixa, no ho sé.. Estic una mica desmotivada, com tu dius, veig molt complicat poder compaginar la meva vocació amb la maternitat, i em dol haver de renunciar a una de les dues coses, encara que sigui momentàneament, ja que ningú em diu que si ara em quedo embarassada, pugui continuar en aquesta feina... o si continuo a aquesta feina i postposo la maternitat, fins quan?? Està clar que podria trobar maneres de compaginar una cosa i l'altre, tot i que em fa por que aquesta noia s'ho prengués malament que tant aviat em quedés i se'n busqués una altre, ja que tot i que no és l'ideal, és millor que res evidentment!
Estic feta un embolic. L'Anamnesiu diu que ens hem de llançar i que no tinc pq renunciar a res, però sincerament penso que ells amb això no són conscients al 100% del que significa i suposa, ja que ells no hauran de patir per si es troben bé/malament durant l'embaràs, si hauran d'agafar o no la baixa, després ells no estan com estem nosaltres, etc...
Em sap greu estar a la banqueta altre cop quan ja ens hi havíem posat, però penso que és més convenient. La pregunta és la que deies tu Nayade: fins quan? Déiem del gener, però no sé si serà aviat, perquè pot tardar sí, però si ve de seguida (que això espero), em faria molta ràbia perdre (posar en risc) aquesta oportunitat laboral.
Entenc perfectament el que dius tu, de que per tu la feina és només per guanyar diners, de fet la meva feina del matí és així, però sento que he dedicat molt esforç, diners i temps a tenir la carrera, el màster, el postgrau i tot plegat, i que ara voldria treballar del que m'agrada...
Ai perdoneu el rollo eh, suposo que m'haig de llançar més i pensar menys, però en aquests moments de dubte em va molt bé llegir-vos i escriure... ! Petons boniques i gràciess !!

[Náyade]

Hola guapa!

Ufff si que t'entenc en part. És una me... quan et venen les ganes però la situació no és la ideal Però quina seria la situació ideal? Sempre podem treure faltes, sempre, no és tot perfecte, sempre volem més.

Pot ser si et quedessis embarassada, perdries el treball de psicòloga, però qui sap? Potser més endavant aconsegueixes el teu somni d'obrir un centre propi Mai es sap! O potser si t'esperes ho aconsegueixes. Però no hi ha cap garantia, només una probabilitat. Se suposa que tu estaràs més o menys fins a l'Abril per aquesta noia, oi? De baixa maternal. Tu creus que quan aquesta noia s'incorpori, pots continuar treballant allà en un altre puesto? O per contra, estàs aguantant perquè penses que la noia agafarà una reducció o alguna cosa així?

En el cas de que pensis que si, que hi haurà algun tipus de vacant, pots plantejarte esperar una mica més, uns mesos, per anar veient com va la cosa, tantejant. I si veus que no, que quan aquesta noia torni tu aniràs al carrer... doncs llença't a buscar panxu. Total, amb panxu, maternitat i tal, estàs out 1 anyet només! Després podem continuar la nostra vida amb normalitat, intentar aspirar a més. No s'acava el món! Si que no serà igual, però moltes mamis començen a nous treballs, i van pujant cada cop més, o estàn estudiant. Mai és tard! La meva tieta als 45 anys ha acomplert el seu somni i ha estudiat un mòdul i ara està treballant del que sempre li ha agradat.

He de dir que jo tinc la sort de treballar del que he estudiat, però per contra, no és el millor treball del món per a mi, no tinc horari fixe, sempre treballant caps de setmana, festius, etc... al revès del món, i cobrant una miseria pel que fem, aguantant mocs de la gent que és una malparida (ho sento però la gent es inconscient), putejada, cada cop retallant més el sou... però aquí estic!!! I el meu somni és ser mami, i si quan l'acompleixi no tinc treball d'infermera, doncs hauré de plantejar-me altres posibilitats!!! Sempre puc entrar en una residència, inclús treballar en qualsevol dentista d'auxiliar-secretaria. Estaria putejada igual i cobraria encara menys, però seria fixe i al cap i a la fi, la meva vida estaria on sempre ha estat: a casa meva esperant-me, per quan plegui.

El meu marit és mecànic-planxista de cotxes, i treballa moltíssim, de 8 a 20h, es passa tot el dia fora, de dilluns a divendres. Està cansat sempre, és normal, però treballa amb ganes, li encanta el seu treball, i tot i que és dur i ha d'aguantar moltes coses també, ell arriba a casa sempre amb un somriure enorme perquè és el millor moment del dia, quan ens veu a mi i a la seva Mia (la nostra gosseta!)

És de mal aconsellar la teva situació, la veritat... jo opto sempre per seguir el que ens diu el cor, amb una miqueta de seny. Pensa quines possibilitats tens en el treball que t'agrada, i si veus que hi han poques, doncs llença't, sempre tindràs el treball de matí fixe

...............................................................................................


Avui anem a piscina el meu marit i jo!!!! I de veritat!!!!! Ja li he dit que si ell no hi va, hi aniré sola!!! L'horari de Zumba d'avui era a les 15,30h, una hora mortal per a mi Però aquesta tarda piscina a topeeee

Gràcies pel consell de les 2 coses de fer al dia. Avui és anar a piscina!!! I fer les postaletes de Nadal!!!! Espero que em quedin bé. Les faré per OptimalPrint, allà vaig fer les invitacions de la boda i em van encantar, barates, i en 2 dies les tenia a casa!!!

Com que us estimo molt, us deixo una foto!!! M'encanta (aviam si em surt bé!! XD)




Petons guapes

[nic]

Hola boniques!!

Nenes això de la feina és una me... a mi em passa una mica com a la Anamnesi. Tinc feina fixa i amb condicions estupendes per ser mami (horari, conveni,...) però no té res a veure amb el que he estudiat, i realment no em sento gaire bé de perdre tants anys de la meva vida així, no em sento gens orgullosa per això estic fent un màster, per no desvincular-me del mundillo, i veure si més endavant em faig autònoma!

Abans pensava en que primer acabaria el màster, després buscaria feina, i.. quan tindria la meva família??? Perquè clar quan trobes feina sembla que no queda bé al mes següent quedar-te embarassada...
Realment és un dilema la combinació de ser mami/carrera professional... Al final vam decidir que ens hi llençàvem, era igual si anava embarassada a classe, comencem i que sigui el hagi de ser!!

En el teu cas Anamnesi és una mica complicat, perquè just has trobat ara la feina (per cert felicitats ). Tot i que no sigui ideal, és una bona oportunitat per agafar experiència i una passa endavant per seguir el teu camí i fer-te el teu gabinet!

De tota manera, si et quedes ara embarassada, si tot va bé podries anar a treballar durant bastants mesos, no? si total un cop torni la noia a la que supleixes t'han de fer fora, potser tampoc vindrà d'aquí i quan hagis d'agafar baixa te'n vas i llestos. Tindríeu el vostre peque i ja després reemprens la teva carrera professional!

Com diu la Nàyade, és molt difícil preveure com anirà la vida, i quin és el millor recorregut, perquè en quansevol moment et pot sortir una altra oportunitat millor!!

Per cert Nàyade, que guapus a la felicitació!! què vagi bé a la piscina! Petonets!