✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

[Náyade]

Hola guapes!!!!

Modo sosomobil a tope i sense cobertura! Estic a Tarragona al poblet on tenim la casona, i no hi ha molta cobertura.

Gràcies a totes pels vostres consells, sou la canya i us estimo moltíssim!! :)

Mireu, sóc una pesada. L'altre dia estava de mal humor, quan em baixa la warry em poso super sensible, tot m'afecta, fins i tot la xorrada més xorra del món...

No em posaré a explicar els meus motius perque cadascuna sap lo seu, només diré que volem començar la cerca mirant que el petit arribi aproximadament l'any 2017. Ja se sap que això es una xorrada, lo dels mesos vull dir, pero ambdos som del gener i ens agradaria provar de que el petit fos de principis d'any (del gener al juny per exemple). Jo sóc conscient que fa mal llegir això quan ets una cercadora que portes X cicles buscant i que no arriba... jo em llegiria a mi mateixa i pensaria que "menuda idiota". Però per provar que no quedi, no? Si no em quedo al maig, em quedo al juliol i sino al desembre... ja un cop es comença a cercar, aixo deixa de tenir importància... i si, potser és molta pressió, però al menys ho intentarem! I no vol dir que ni gaudim de cada instant de la cerca!

En fi, que us desitjo a totes una cerca curteta i plena d'amor!!!!!

Feliç dilluns!!!

[sandysc85]

I tant Náyade! Per provar que no quedi! Si fa il.lusió una data de naixement, doncs posar-s'hi 10 mesos abans o així, però clar, si no arriba en el moment per tenir-lo quan es vol, doncs ja és igual, perquè no ens estarem un any esperant, oi? ;) tant de bo us hi poseu a l'abril i feu diana a la primera! Els tres serieu de gener :)

[Náyade]

Doncs si! Però no és una data o mes en concret! Ens fa il.lusió que sigui des del gener al juny, m'és igual si de gener, febrer, març, abril, maig o juny! Pero obviament si no ens quedem doncs que vingui quan hagi de venir! Si ha de ser a ple estiu o a plena tardor... ja crec que ens donarà igual! :P

[Anamnesi]

Bon dia boniques!!!!

Aquests dies de pont he estat molt desconnectada, ho necessitava realment!!!
A vosaltres com us han anat les que n'hagueu fet? Espero que molt i molt bé, que hagueu pogut descansar i agafar forces per començar l'últim mes de l'any, l'any que ve serà el nostre segur!

Sandyc tens tota la raó, al final cal agafar el toro per les banyes i si es tenen ganes, llançar-se a la piscina perquè mai se sap el que pot passar... Tant que comencis a buscar en un mal moment per tu (econòmicament, etc...) i quan t'hi quedis i tinguis el nen tot hagi millorat, com que diguis, ara és el moment perquè tens una bona situació, i en uns mesos et trobis que se n'ha anat tot a n'orris per algún motiu (toquem fusta de que no per això). El cas és que com que no és començar a buscar i l'endemà ja tens el nen, sinó que hi ha mesos i mesos entremig que poden fer canviar les coses, millor tirar endavant quan ho veus més o menys clar i ja es veuran les coses com van sortint.
Tinc varis exemples aprop meu que quan es van quedar vam pensar "mare meva què han fet, com s'ho faran", perquè en un cas ell no tenia ni feina, acabava d'acabar la carrera, però mira les coses han anat sortint i ara que ja tenen feina més o menys estable poden gaudir dels nens petits sent ells molt joves i no començar ara a busca-los i tenir-los de més grans. Tot és segons com ho veiem, calen uns mínims evidentment, però que després tot va tirant el seu curs!

Nosaltres últimament estem una mica nerviosos, discutint bastant per tot, suposo que aquest cap de setmana se m'ha ajuntat la W amb els nervis de les feines i mil històries personals, però estem una mica a la que salta... no m'agrada estar així perquè penso que si ara estem amb aquest rollo els dos, quan tinguem un nen poden saltar xispes!! En tenim moltíssimes ganes, se'm farà difícil esperar fins al març la veritat!!

Molts petons !!

[Náyade]

Hola guapísimes!

Sandysc85 i Anamnesi dieu una veritat com un temple! S`ha de buscar quan més o menys es tenen ganes i es pot anar tirant. Per desgràcia la vida es impredecible i pot pasar qualsevol cosa, tant dolenta com bona!!! Així que mai es pot saber què passarà, hay que vivir la vida que son dos dias!!

Anamnesi, a nosaltres ens va pasar igual fa un parell de mesos, jo estava pensant en bebè a tope i ell també i suposo que tot va petar, els nervis per voler cercar i no "poder" encara, la frustració de veure com els nostres amics van sent pares, es queden embarassats i va creixent la panxa, etc... és un cúmul de coses no gaire favorables Però pensa que quan finalment ens posem a cercar, tot això passarà, ja no hi haurà aquesta frustració, sino les ganes d'aconseguir panxu! I entrarem en un altre bucle de nerviosisme i ansietat... però no adelantem esdeveniments!

Aquest pont hem estat a tarragona a la casona de poble que tenim, allà viuen amics nostres i una d'elles és la noia que està embarassada que sempre us comento, està ja de 28 setmanes, i ens van ensenyar el dilluns el vídeo de la eco 4d que es va fer... va ser súper guay i alhora vaig sentir que jo també volia! El meu marit em va dir a l'orella: "nosaltres també la farem! I tinc moltes ganes de que passi ja" Em va fer molta il·lusió que m'ho digués!
Per altra banda, l'altra parella d'amics ens van dir que es casaven al 2017!! En teoria serà al Maig, i llavors vaig pensar... si tot va bé (creuem dits) estaré recent parida o a punt de parir!!!! Pensar això ha sigut com super bonic, no ho sé expresar, m'he imaginat a mi mateixa i al meu marit amb un bebè als braços a la boda, amb un petit d'un any i mig (el bebè de la meva amiga embarassada) per allà voltant... i m'ha encantat pensar-hi

Li he dit al meu marit i m'ha dit: esperem que si... perquè com sempre estàs explicant desgràcies del fòrum... i té tota la raó. Amb la situació de l'Arya no vaig poder evitar explicar-li, el que havia passat aquesta noia (un petonàs si per casualitat em llegeixes ), i vam estar plorant i tot amb la situació. També li parlo de la Cucurucho (guapa!!!) que la conec de guia nupcial... M'ha dit que no li digui més aquestes coses, que s'enfonsa molt... i que jo hauria de deixar de llegir aquestes desgràcies Llavors li he explicat que és la vida mateixa així, que creuarem els dits perquè a nosaltres no ens passi pero que si ens passa, ens haurem de fer molt costat i estimar-nos encara més, i lluitar pel nostre somni de ser pares


En fi noies... com m'enrotllo!!

Ara estic en fase contenta, perquè divendres que ve ting el metge, i començar a prende'm alguna cosa pensant en panxu ja m'anima força
A més, arriba cap d'any que ens anirem de casa rural amb amics, gaudirem molt aquestes festes de nadal perquè poden ser les últimes sense panxu!!! (esperem que sigui així) i volem anar a la nostra bola sense sogres, pares, etc... l'any que ve segur que és diferent. Penso que Abril-Maig està a la vuelta de la esquina i que ja mateix estem apuntats a cercadors, amb il·lusió i ganes de que l'any 2017 sigui el nostre any

Vaig a fer el dinar que ja arriba el meu marit!!!

Petons per totes

[siberiana]

I tant, Nàyade, teniu tota la raó! No podem decidir quan ens quedarem embarassades, però sí quan volem posar-nos a buscar Jo més aviat em referia a que no pots saber ben bé quins dies d'abril o de maig seran els teus dies fèrtils, perquè encara et poden ballar una mica els cicles d'aquí a allà. Ja aniràs veient a mesura que s'atansi l'abril, que ja és quasi quasi aquí

Petons per totes!

[Náyade]

Hola maques!!! Què tal estàn les meves cercadores i banqueteres??

Avui és dissabte i tinc super pont, no treballo en principi fins dissabte que ve!! Estic contenta, encara que el sou serà una misèria...

Volia comentar-vos una mini reflexió d'ahir. Vaig anar al sopar de treball, era informal, erem unes 20 persones, i ho vem passar de conya!! Vaig beure lambrusco i em va sentar de conya!! Després de sopar, muntaven al mateix local una pista de ball amb dj, amb lo qual tots ens vàrem desmelenar i vam ballar fins les tantes. Les primeres en anar-se van ser les mamis. Al final vem quedar 3 noies, les que no tenim fills. Vam sortir a les 3 al carrer i xerrant fins les 4, despreocupadament. Al arribar a casa, pijameta i a dormir. Fins les 12 que m'he aixecat.

Que bé!!! I llavors he pensat que això quan sigui mami no serà així. Quan sigui mami hauré de deixar el nen amb el pare adormit, estaré al sopar pensant en ell, si estarà bé o no... no marxaré gaire tard perquè estaré esgotada i si arribo a casa a les 2, no será pijameta i a dormir... será atendre al nen durant la nit i potser a les 6 o 7 del matí ja dempeus!! Pensar això m'ha dut la realitat de cop. Ho faré amb molt de gust tot això (al menys ho espero fer amb gust, sarna amb gust no pica, diuen) però si m'ha fet pensar que totes les etapes son boniques i tenen el seu què, viure en parella i no tenir horari, és realment una sort!

Ara mateix estic al sofà amb la tablet, sense res que fer (ahir vaig netejar, rentadores, etc) i estic tan a gust!! Estic feta pols iem puc permetre estar aquí tan tranquila, esperant al meu marit. Inclús he anat a fer un mini timb amb la gosseta i a la Clarel a comprar un sabó de mans... així és la meva vida, sovint avorrida però alhora taaaan relaxada... que fins i tot m'ha tornat una mica la por a la maternitat.

Aviam si a totes ens toca un premi de loteria i ens posem a cercar al gener!! Jijiji.

Perdó per la entrada mega ego!!

Que tingueu un fantàstic cap de setmana!!!

[sandysc85]

M'encanta llegir això que dius Náyade, perquè de tant en tant jo també ho penso. Miro la meva vida i em dic: "que no estem genial els dos sols?" i penso com tu, que cada etapa té les seves coses boniques i s'ha de disfrutar, que les coses vindran quan hagin de venir i que no cal voler ser a un lloc-moment on no estem...

Clar que quan arribi la panxu tot canviarà i de vegades fa una mica de por, però hi ha 9 mesos per davant per mentalitzar-se i llavors les prioritats canviaran, i segur que no ens sabrà cap greu no poder sortir fins les tantes tan sovint :) Canviarem aquestes sortides nocturnes per sortides diurnes amb el marit i el fill (i la mascota, qui la tingui).

M'alegro que ho passessis bé, estiguis gaudint d'aquests moments, i sobretot, tinguis un moment per aturar-te a pensar-hi:)

[Náyade]

Doncs si, sandyc, va ser bonic pensar hi... porto una temporada molt obsessionada amb el tema i sembla que l'espera sigui una mer... , que res tingui sentit sense estar cercant o embarassada. Però s'ha de gaudir de cada instant en parella, en soledat, amb la mascota, etc. Son moments que mai es repetiràn, potser, quan tinguem fills. Hem d'aprofitar aquesta llibertat que tenim i explimir-la al màxim. Aquesta és la reflexió que vaig treure.

Últimament és tot frustrant, el fet del treball, no poder buscar encara, que tothom tingui fills, estigui embarassat o buscant... És una sensació d'standby que ralla una mica. A vegades va bé adonar-nos que cada minut de la nostra vida és important i que correr no és bo, que el nostre moment també arribarà i quan arribi serà súper especial!!! Així que a gaudir sha dit!!! Per celebrar-ho, hem pinxutejat durant tot el matí i somiat en lo especial que serà quan estiguem cercant :)
Aquesta tarda anirem a la platja amb la gosseta, quines ganes tinc!!!

Feliç diumenge a totes!!

[cookiee46]

Hola maques!!! Fa molt que no escric però he anat llegint-vos! Com va l'inici de setmana?

Jo a vegades també penso en les coses que no podrem fer quan tinguem un bebé, però com dieu l'alegria que deu portar la nova situació de papis deu compensar tot allò que no podrem fer.

Últimament porto fatal l'espera de cercar panxu s'està fent tant llarg....
Demà tinc visita al ginecòleg per fer revisió i comentar-li el tema cerca, àcid fòlic, etc. Tinc unes ganes! Mai hagués pensat tenir tantes ganes d'anar al gine...

[Náyade]

Hola maquísimes banqueteres i cercadora!!!

Feia dies que volia escriure però he anat una mica de bòlit, amb tema regals de nadal, neteja de casa, etc... i a sobre ahir i avui em van dir de treballar de tarda i no m'ha donat temps ni d'encendre el pc!!!

cookiee46, em passa igual que a tu. No sé si us en recordeu que la meva amiga embarassada em va dir al seu dia, que si no cercàvem pel tema treball i a sobre no ho aconsegueixo, estaria perdent el temps. Jo em vaig riure i vaig fer conya, dient que clar, si no estàs cercant estàs com "morta" al limbo i no fots res??? Que no es pot gaudir d'altres coses que no siguin tenir fills??? En aquell moment em va ofendre i molt, va ser com una bufetada, em va dir a tota la cara que no aconseguiria el treball i a sobre habria perdut 1 any!!! Va ser molt fort. Doncs ara, passat el temps... penso... potser hi ha una miqueeeeeta de veritat en aquesta frase que em va dir. No em penedeixo d'aquests mesos, he passat una boda increible, he gaudit a tope de la lluna de mel i posteriorment de les vacances, i he viscut molts moments genials amb el meu marit, familia, amics, etc... però ara mateix, aquests 4 mesos se m'estàn fent una mica llargs i cansinos. A més, l'hivern em posa molt melancòlica i estic tot el dia pensant en quan estigui embarassada...

Per sort, m'he proposat viure a tope aquests mesos que em queden, encara que interiorment sé el que em demana el cos i la ment, però hauré de fer "oídos sordos" i continuar amb la meva vida fins, al menys, Abril.

Per cert, cookiee46, què et va dir el gine??????????? Donan's una bona notícia!!!!!!!!

Nenes, per fi DEMÀ TINC METGESSA!!!!! És una xorrada i és probable que em doni l'acfol i arreando, però només això ja em fa ilu, em fa sentir que ja estic encaminada al meu somni i que queda menys!!! Sentir que estic preparant el meu cos amb vitamines per l'arribada d'un cigronet fa que em posi de molt bon humor!!!

Ah, i he de comentar que l'altre dia van tenir un "desliz" el meu marit i jo... estava 2 dies fora de la SW i vam dir que no posariem barreres, que era molt difícil que poguès passar res, i vem fer-ho sense preservatiu Va ser genial pensar que d'aquí res tots els pinxitus seràn així!!! Impossible quedarme prenyi, però si per un casual ho estigués,... aquí queda constància!! Jajaja. Ara sí em toca SW així que condón al canto!!!

Vinga noies, cada dia és un dia menys per que arribi la cerca i amb ella, la panxu!!!

[Anamnesi]

Hola boniques!!!

Fa dies que us vaig llegint... aquesta setmana està sent de molta, moltíssima feina per mi, cada dia estic arribant a les 21-21:30h. a casa i surto a les 8 del matí, bufff... ara almenys estem fent un raconet per quan hi hagi època de despeses de nens!!

Náyade, tens tota la raó, crec que ho hem de viure així perquè si no et fas mala sang... cada moment és especial i s'ha de viure al màxim, perquè no tornarà. I tot i que desitgem molt els nens, no podem posar-nos tanta pressió i pensar que tot el que hi ha avui és "esperar" a que arribi aquest moment, no és just per nosaltres, ni per la parella, ni pels propis fills, perquè creem una expectativa que després si no es compleix ens pot fer sentir molt malament o enfonsar-nos perquè no és com ens ho havíem imaginat, tot i ser bonic també.. crec que l'important és viure cada moment com el que és, especial i únic, no tornarà el moment en el que estem ara, i quan tinguem nens i siguin petits això un cop passi tampoc tornarà però vindran altres moments...

A mi últimament haig de reconèixer que m'ha canviat una mica la mentalitat, fa unes setmanes l'anamnesiu es va trobar un bultet a un testicle, de fet ja feia un temps que s'ho havia notat, però fins fa unes setmanes no es notava cap sensació i una mica de cop li va començar a fer mal. Al final s'ho ha fet mirar i li han dit que no té cap importància, i que no afecta a res, però això m'ha fet pensar, tot i soni a tòpic, en que no ho podem controlar tot. He estat donant voltes al tema, i m'ha fet por començar més tard per feina i després trobar-nos amb problemes. O que pogués passar qualsevol cosa i que no poguem (el que dèiem de que no som immortals) i que ja tinc 31 anys i la meva parella 35, i per mi ja toca, mai he volgut ser pares més grans de 30 i ja faig tard.....
Total, que sincerament, crec que no vull esperar més, no crec que ens hi posem en plan a tope des de ja, però que penso que anirem fent i si passa ja doncs benvingut, i si no, no passa res... Tampoc crec que sigui una cosa immediata, els dos ja tenim una edat i portem des de l'agost fent el "tonto" i no ha passat res.. així que anirem fent i que sigui una sorpresa... i si al març no ens hi hem quedat, llavors si que miraré setmanes, tempes i altres coses perquè sigui més fàcil quedar-m'hi...
Aiii noies, que complicat combinar vida laboral i familiar eh....

Que tingueu molt bona setmana (la que queda) i bon inici de cap de setmana !!!!

Petonets a totes i molts pensaments positius!!

[Náyade]

Anamnesi però que llegeixen els meus ulls!!!! Que et poses ja a la cerca!!!!! Què bé!!!!! Tens tota la raó, tant tu com el teu maromo, total esperar pa na es tonteria! Estic molt feliç de que comencis ja i ben segur que serà una cerca curteta! A mi em passa ara això de fer el tonto, és com que no puc esperar jajaja i juguem amb foc...

No poso icones que estic des del soso mòbil! Però estic contentísima, t'ha passat com la nic, que no ha pogut esperar-se! Tan de bo jo pogués fer el mateix...

Juuuu al final em quedaré jo aqui soleta a la banqueta!! Jajaja... cookiee tu et quedes amb mi oi? Quan volíeu començar? I la Minta també!

Petonets a totes i feliç dijous!! Una que està treballant i aquest capde també pringo...

[cookiee46]

Anamnesi M'alegro molt que comenceu la vostra cerca!!! A mi també em va passant pel cap això de i si quan ens volem posar passa alguna cosa, o ens costa molt quedar-nos i pensem en els mesos perduts, ... és tot tan complicat!!

Nayade Si jo de moment em quedo a la banqueta també Nosaltres en principi ens volem posar cap a l'abril, però no sé si aguantarem. Sortiràs molt feliç de la consulta, ja veuràs! Ja ens explicaràs!!

Us explico la visita a la ginecòloga! Li vaig comentar que en uns mesos volíem començar la cerca i em va fer algunes preguntes sobre el cicle, anticonceptius, medicacions, malalties, ... Em va mirar la tensió, el pes i l'alçada. Em va fer citologia que ja em tocava, he d'esperar un mes per saber el resultat. I em va receptar l'àcid fòlic, el folidoce, però també em va donar mostres del Natalven que porta més cosetes.
La ginecòloga em va agradar molt (era la primera visita amb ella) i això em va deixar molt tranquil·la perquè els altres ginecòlegs que he tingut no m'han agradat gaire... i res que vaig sortir de la consulta amb una sensació d'alegria i de nervis... sembla una tonteria però suposo que al expressar-ho en veu alta (no li hem explicat a ningú que volem cercar) i que ja et parlin del tema i et receptin l'àcid fòlic, és com que es fa tot més real. Jo que em pensava que la visita em relaxaria, doncs no continuo igual o pitjor d'impacient

Acabeu de passar bé el dia!!

[sandysc85]

Hola noies!!

Cookiee46 quina il·lusió la visita! La veritat és que és emocionant dir-ho en veu alta i que et receptin l'àcid fòlic i tot la pesca la veritat és que és un moment molt bonic. Ja veuràs, Náyade que tu també sortiràs molt contenta i en no res us hi podreu posar per l'abril no hi queda res!!


Estic totalment d'acord amb el que dieu dels dubtes que sorgeixen sobre si posar-s'hi o no, si costarà o serà arribar i empènyer, si tot anirà bé, si econòmicament (o laboralment) les coses estaran bé... És complicadíssim prendre la decisió! Però clar, si no et poses una data per començar, llavors sempre ho estàs posposant per una cosa o altra i no és que estiguis perdent el temps, perquè com diu la Náyade, fas altres coses i vius altres experiències, però clar, sempre penses amb la

De fet avui li deia al meu marit, perquè tinc algunes entrevistes de feina a la vista, i són contractes de 6 mesos + possibilitat de pròrroga i contractes d'un any. I clar, ja us ho podeu imaginar (o ho esteu vivint): si m'agafen, què? Posposo la cerca? Continuo i m'arrisco a que no prorroguin? I si espero i no prorroguen? I si espero, prorroguen, i llavors no em quedo? M'espero un any a acabar el contracte? Llavors ja tindré 31 cap a 32... Aix... I ell tan tranquil em contesta: "doncs si aconseguim panxu, et poses de baixa, i si no et renoven, es pot mirar a veure si legalment s'hi pot fer alguna cosa. I sinó, tard o d'hora et sortirà una altra feina" (que al cap i a la fi té raó, perquè és el que porto fent tota la vida: enganxar contractes i atur. La part bona és que ell té una feina estable i un bon sou, i creiem que ens en sortiríem). Així que ja veieu, si no és per una cosa és per una altra!! I espereu, perquè el dia que tinguem el bebé, la cosa continuarà

Així que animo a l'Anamnesi amb la cerca i m'aplico el "cuento"; al cap i a la fi, mai saps què pot passar, i tampoc es poden deixar de fer coses pel que pugui arribar, no? Si fos així, seria millor que ni sortíssim de casa

[Náyade]

Bueno nenes, que avui ja és divendres!!! Desprès m'enrecordo que jo treballo el capde i...

cookiee46 què guai la teva visita amb la gine M'ha agradat molt llegir tot el que et va dir, fer, etc. Et dona un subidón!!!!
La meva visita d'avui ha estat totalment diferent. És la meva metgessa de capçalera, tindrà uns 30 i pocs, i dos fills. Primer m'ha donat el resultat de l'anàlisi de sang del juliol (encara no hi havia anat però havia vist els resultats des del meu hospital) i tot perfecte! Després li he comentat que voliem començar la cerca "d'aquí a dos mesets o així" i llavors m'ha receptat el folidoce, me l'ha fet per 6 mesos, i si no he encertat, doncs aniré a renovar-la. M'ha demanat si estava amb les revisions ginecològiques al dia i ha comprovat que em toca a desembre 2017 la nova citologia. Llavors abans de marxar m'ha preguntat que de què treballo (li he dit que treballava al l'hospital) i al dir-li que infermera, m'ha contestat: Ah!!! Llavors tu te lo guisas, tu te lo comes! Que visita más express! Venías directa eh jejejeje. La veritat és que he estat 5 minuts si arriba dins!! Ha sigut super express!! Però el momentàs de dir volem anar a buscar un crio aquest any ha sigut molt i molt bonic És com adonar-te de cop que això va en serio, que no es conya, que ja queda poquíssim!!!!

De camí a l'ambulatori, estava com cagada... pensava... estic segura?? Hi havia una noia amb un cotxet i un bebè dins fent-li moneries, i he pensat... estic preparada?? No m'estic precipitant?? Serè capaç?? Tot això de camí, i son 5 min caminant... quina ratllada m'he fotut jo sola Després he pensat que un fill mai es una equivocació si hi ha amor. I el més important, que una criatura ha d'arribar quan ets feliç, amb la teva parella, amb la teva vida... per poder-li transmitir tota aquesta alegria i amor! I d'això en tinc per donar i vendre Estic amb la gosseta que sembla la meva filla... ens tiren 30 min al matí fent el tonto i donant-nos petonets i jugant

La qüestió és que sempre, sempre, tenim dubtes i pors... si estem fent-ho en un moment ideal, si el treball ens durarà, si tot sortirà bé, si sabrem fer-ho bé... son tantes coses! Però la naturalesa és savia i si ens demana una panxu vol dir que estem més que preparades per assumir l'arribada un petit a les nostres vides I a més son 9 mesos per anar preparant el cos i la ment, i en fi... de tot se surt!!!

sandysc85, del tema treball, jo ho veig super bé el fet de que estiguis cercant! No pots parar la teva vida pel treball! I mira que jo sóc la primera... però perquè podria accedir a un contracte d'anys! Si estigués com tu, també estaria cercant ja! El teu marit té tota la raó, sobre la marxa ja anireu fent!! I és el que dius, un cop tinguem el bebè, es un suma i sigue!!! Segur que hi han històries mil sobre tema treball... així que no adelantemos situaciones!!

Anamnesi que ahir ens vas deixar en xoc!!! Espero que estiguis ben feliç iniciant la teva cerca!!!! Us desitjo el millor!!!!

Nenes, que estic toveta... que és Nadal i l'any que ve és molt a propet!!! I serà el NOSTRE ANY!!!

Aquest grupet de banqueteres s'ha de convertir en un grup de MAMIS genial!!!!

[nic]

Cookiee i Nàyade m'alegro molt que ja hàgiu anat a la gine i estigueu prenent l'àcid fól·lic, etc. Això va en seriooooo!!!

Banqueteres, és inevitable que estigueu esperant el dia en el que comenceu la cerca.
Nosaltres ja ens hi hem posat aquest mes (aquest diumenge és la meva DNW) i encara tinc dies en el que penso, aix t'hauries d'haver esperat una mica, i després penso que coi!... altres que em deprimeixo només de pensar que la cerca sigui molt llarga... estic com un llum jaja

[sandysc85]

Ai Náyade! Gràcies per les teves paraules. I quina il.lusió pensar que us queda poc per començar a cercar!! Al cap i a la fi, ja pots dir que aquest any comenceu a cercar :)

De vegades penso com la Nic (i com totes, vaja): que si ens precipitem, que si ho sabrem fer... Però si el cos ens ho demana, és que sí!! Només cal desitjar que la cerca no sigui llarga; i si ho és, intentar disfrutar al màxim! :)

Ànim banqueteres, que no hi queda res per "tancar" el post i estar a cercadores ;)

[Embarassada]

Hola noies!
He anat a parar a aquest post, tot i que nosaltres ja estem buscant activament el tercer fill, i no m'he pogut estar d'entrar a recomanar-vos un llibre que crec que us agradarà molt: "Què s'ha de fer abans d'estar esperant", de Heidi Murkoff. Hi apareix tot, i és una bona manera de preparar-se abans d'iniciar la cerca (i de fer que el temps passi més de pressa...). Aquí teniu la sinopsi:

"Tot el que necessiten saber per preparar-se per a un embaràs i un nadó tan sans com sigui possible. Descobreixin trucs pràctics, estratègies efectives i consells plens d’empatia dissenyats per ajudar-los a buscar el nadó dels seus somnis amb major rapidesa. Aprenguin com posar-se en forma per a la concepció, quins aliments afavoreixen la fertilitat, quins hàbits haurien d’abandonar i quins haurien de cultivar, com enfocar el sexe per aconseguir la concepció (des de l’hora fins a la postura i els preparatius) i quan cal buscar ajuda per concebre. El llibre inclou un pla de fertilitat perquè puguin portar un diari de la seva aventura conceptiva."

Em sembla que és car, però jo el vaig trobar a la biblioteca... Espero que us agradi!

[cookiee46]

Sandysc85 Feu molt bé de posar-vos, crec que el moment perfecte perfecte per posar-se a cercar mai arriba, sempre hi ha alguna coseta que et fa pensar aiii és el moment ara? Així que si el cos ho demana i la teva parella té feina estable, endavant!!

Náyade A mi també em va passar això dels nervis de camí a la consulta! I a la sala d'espera una noia embarassada i un altra amb un bebé. Per moments pensava quines ganes d'estar en la seva situació i per una altra banda cagadeta perduda ... No et passa ara que cada cop que prens la pastilleta d'acid fòlic et surt un somriure? A veure si passen aquests mesos ràpid i ens podem posar a cercar jaaa!!!

nic Siii comença el compte enrere! Molta sort per diumenge, a veure si no apareix la warry!!!

Embarassada Jo el tinc ja col·locadet a l'ebook i el vaig començar fa uns dies!! De moment m'està agradant molt perquè dóna molts consells i informacions! Espero que la vostra cerca sigui curteta!!

Bon dissabte maques!!!