✿♡¤ ~ Les que esperem a la banqueta ~ ¤♡✿

[Náyade]

Hola maquísimes!!!!

No m'he oblidat de vosaltres, simplement he estat llegint a l'ombra sense poder encendre el PC per contestar-vos!!!

Anamnesi que bé que ja comencis a buscar!!! Em sap greu la primera warry però segur que serà l'última, ja veuràs!!! És normal que tinguis dubtes, totes estem així, ja ho has vist... jo amb les meves paranoies que em precipito (després d'un munt de mesos desitjant ser mami i ara m'entra una por atroç). Com t'han dit les compis, el tema treball porta cua... tots sabem que necessitem treballar per tenir diners, però fora d'això, tot depèn de la nostra forma de prendre'ns nostra vida. Si et ve de gust ser mare, fes-ho realitat, no dubtis per un treball en el qual pot ser que t'adorin i et segueixin contractant o et tirin a palades quan sàpiguen que estàs embarassada. Que ningú et llevi el teu somni ni ho retardi. És el que penso i crec que la vida és massa curta com per estar donant-li voltes tan de temps. Si ho vols, ves a por ello!!!!
També pot ser que passi el que et diuen les compis, que comencis a buscar i no et quedis i així passa el temps més "ameno", perquè veus que pots seguir treballant, segueixes fent pinchitos i gaudint de la cerca. Encara que espero i desitjo que sigui cerca ràpida eh!!! Però sempre està bé tenir una mica de treva!!! Quedar-se a la primera per a mi seria un xoc massa gran... jeje

Crec que la Lagreta ens ha donat ànims a totes amb el seu post, a mi almenys se m'ha contagiat l'alegria i les ganes de complir el nostre somni sense que gens més influeixi en aquesta decisió

A nosaltres ahir ens van donar per fi el vídeo de les noces i bé, jo em vaig posar a plorar com una magdalena de l'alegria i l'emoció que estava vivint. No recordava tantíssims moments bonics en aquell dia, de debò, és com que quan acabes fas un reset mental, i ara en veure-ho TOT, la gent passant-ho bé, nosaltres mirant-nos als ulls i enamorats... no sé... és super especial!!! Així que estàvem tan tous que acabem pinxutejant sense protecció, però estic a CD9 així que és impossible un embaràs (i si ve, doncs mira, de perduts al riu!!!!), com vaig comprovar un cicle anterior

Porto diversos dies donant-li voltes, que estic super, super feliç així, estic com ja sense aquest mono que tenia de bebè... Ho sento, em repeteixo més que l'all, però és que estic així, a full amb la meva parella, desitjant sortir de cap de setmana, mirant vacances d'estiu, etc. Després penso: estaré embarassada (això espero!) i és com que hi ha una part de mi que pensa: *Ufff quin lio, amb lo jove que ets i podries estar gaudint a tope...
Després està el tema estudis. La meva amiga embarassada està traient-se la carrera a la UOC, i haurà de fer una aturada tècnica quan tingui al seu bebè. Però ella segueix parlant d'estudiar, i sé que és possible (ho veig dia a dia per aquí en el fòrum, mamis estudiant treballant i cuidant dels seus nens) però per a mi és com massa. Jo sóc molt carpe diem, i voldré gaudir a tope dels meus nens, sense haver d'estar estudiant per (segons la meva opinió) no avançar gens al meu treball. Jo em vaig treure la carrera i no vaig fer ni màster ni res, vaig pensar: per a què? No hi ha treball. Ara tinc treball però si tingués un màster tampoc és que em servís massa... Porto uns dies mirant màsters o possibles estudis, i no sé què fer. Tot és carísim. M'han ofert fer el cicle superior de Documentació sanitària en 1 any perquè em convaliden mil assignatures. Surt per uns 110€ al mes i començaria l'1 de Febrer. Després penso que si em quedo embarassada etc ja serà un lio per fer les pràctiques, i per a què m'ho vaig a treure si ara mateix tinc treball... després penso que tot estudi és útil i almenys t'obre una porta més en la vida, que mai se sap... no sé, estic que no sé què fer!!! Això sense sumar-li que porto 6 anys sense estudiar gens, i vulgui o no, es perd aquesta capacitat... estic molt acomodada...

En fi, fins a aquí radio pati d'avui jajaja. Quin tostón.

Ah!!! I Minta, no et preocupis. Jo vaig arribar a la mateixa conclusió que la teva l'altre dia. M'he engreixat tant que estic en el màxim que he pesat en tota la meva vida, he agafat 8 kg i no me'ls trec ni volent... vaig començar a llegir "Què fer abans d'estar esperant" i recalcava moltíssim el tema dieta, però saps què? Faré el que pugui, faré vida sana, règim, i exercici, però arribaré on hagi d'arribar i després, se acabó. Si estic gordita quan em quedi embarassada, ja ho perdré, no vull pensar-ho massa perquè m'obsessiona... i no és res bó!!! Així que fes el que hagis de fer aquests mesos que et queden, segur que ho aconsegueixes!!! I si no és així, tampoc és estrictament necessari que estiguis en un pes 10, si total anem a engreixar-nos en l'embaràs una altra vegada...

Un petonàs a totes!!!!!!!!

PD: Edito dir-vos que m'he posat un ticker sobre els dies de dieta que porto i avui és el primer! Espero motivar-me així!

[Náyade]

Hola guapes!! Què passa que no passeu x aquí?? Que ja esteu en plena cerca o què??

Jo com a novetat diré que estic feta un embolic... com ja us vaig dir l'altre dia, estic en modo zen amb el meu marit i la meva vida, i em fa com mandra posar-me a cercar! No sé que em passa... És com que de cop em venen tots els dubtes i com que he perdut una mica l'instint maternal
A sobre, ahir vaig quedar amb una amiga i futura mare d'abril i em va transmetre tanta inseguretat, por, dubtes, i la sensació de que estar embarassada és un "timo"...que ja estic plof del tot...

Així que vaig agafar al maromo i li vaig dir el que m'estava passant i em va dir: bueno doncs esperem una mica més... Això em va acabar de trencar del tot, pensant que fins i tot ell pensa igual i ens estem precipitant, etc... però resulta que era ironia, diu que no li posa molta il.lusió al tema perquè jo segurament canviare els plans i el deicaré tot tirat....... ara quan vingui de treballar li penso fer una xerrada. La meva sensació ara mateix és que si busco ho faig perque ja ho tenia tot lligat,no per instint.... així que estic ben xof!!....la meva esperança és que quan s'acosti maig em vinguin les ganes de nou tan fortes com aquesta tardor!!!!

En fi... Perdó pel modo ego total...

[nic]

Hola reines!

Náyade no t'hi capfiquis. Si has perdut una mica "les ganes", doncs mira millor! així podeu esperar a veure si surten places, no? i qui sap, potser en uns mesos et vénen a tope!!

D'altra banda, no et pensis que a mi a vegades no em venen dubtes, però tinc una companya amb una nena petita i cada cop que hi parlo m'anima moltíssim i la veig tan feliç, i ella fa de tot (viatja, van a sopar fora, queden amb els amics, i de l'emporta a tot arreu) osea que...

Petonets guapa

[sandysc85]

Hola noies! He escrit un totxo i se m'ha esborrat, així que intento recollir tot el que havia escrit...

Vinc a calentar-vos més el cap

El cas és que he trobat feina per un any, i no sé si posar-me a la banqueta un parell o 3 mesos, de manera que si em quedés embarassada per l'abril-maig, pariria pel febrer de 2017 i ja hauria acabat la feina, i així podria cobrar atur-baixa per maternitat-atur... Perquè clar, ara que he trobat la feina, també penso que seria una pu**da quedar-me ara embarassada i no poder acabar el contracte (tant per mi, per l'experiència professional, com per l'empresa), i ja que és d'un any, doncs poder-ho fer tot i fer-ho bé...

Per altra banda, també penso que aquest mes de setembre tinc opcions a que em donin una vacant a educació (fins ara només he fet substitucions) i amb un embaràs al maig, podria parir al febrer, estar de baixa, i per quan començés el curs 2017-2018 agafar una altra vacant (si tingués opcions) i portar el bebè a la guarderia (o combinar horaris amb el meu marit, si es pot) i si no agafo vacant, cobrar atur... Però clar, així també deixaria la feina que acabo de trobar, i seria una pu**da igualment per l'empresa...

Així que Náyade, em sento una mica com tu, que si deixem de buscar ho farem perquè jo ho tingui tot lligat i ho faci venir bé amb la feina, no perquè realment vulgui (tot i que vull, evidentment!). A més, també estic taaaaaan bé amb el meu marit, planejant viatges i sortides, que de vegades em sembla que ja ens va bé així, i com que a això ara li sumo la feina, doncs sembla que ja ho tindré tot "complet"...

També em passa el que diu l'Anamnesi amb la warry (ho podria haver escrit jo!!), i penso en el de sempre: "el moment ideal". D'altra banda però, també ho feig com la Nic, que això no és arribar i empènyer; de fet, nosaltres portem buscant des de setembre (tot i els meus cicles bojos) i de moment res, així que potser podria continuar buscant, perquè "visto lo visto"... però i si m'hi quedo i llavors no va bé per la feina d'ara, ni per la possible vacant de setembre? Estic d'acord amb el que diu la Lagreta, que totes pensem en un moment "ideal" per ser mares, i que no sempre surt com ho pensem, i què coi! Que ningú ens ha de dir quan ser mares! Però clar, penso en una feina d'un any, amb possibilitats de saltar a una altra feina, i pel mig, poder tenir un fill... Que vull fer-ho venir bé per tenir-ho tot!! I he de ser conscient que potser no serà possible! I si a això li sumem que al maig faig 31 (i ho porto fatal, pa'qué mentir) doncs "apaga y vámonos"!!

Per cert, m'estic llegint "tengo los óvulos contados" y m'està agradant molt, però també m'està agobiant una mica... M'he tornat boja del tot???

[Náyade]

Hola maques!!!! Avui divendres, encara que a mi em toca pringar el capde...

Doncs bé, us explico una mica el que vaig parlar ahir amb el meu marit. Li vaig dir que si tenia il·lusió per començar, no m'ho demostrava pas. Que quan jo li dic: Queden 4 mesos i 2 dies (per exemple), ell em diu: Ah, molt bé. I clar, la meva cara sempre és aquesta: Podria ser més expressiu, no??

Vam estar parlant que això no podia seguir així. A mí si ell no m'hi dona motius per tenir il·lusió, amb prou feines tindré ganes d'anar a buscar un petit, si la seva cara és un mapa. Que si ja se li estaven anant les ganes, potser ha vist els embarassos i els bebès de les meves amigues i s'ha agobiat. Doncs bé, va explotar. Em va dir que ell es moria de ganes de tenir un fill amb mi JA, i que portava nosequants anys esperant l'oportunitat, però que jo no hi volia sentir ni dir, i que l'any passat el vaig enganyar (amb allò d'anar a buscar panxu després de la boda, quan jo vaig sentir que era super precipitat) i es va sentir suuuuper dolgut i que no volia il·lusionar-se un altre vegada per dur-se una patacada, que jo era molt veleta i canviava d'opinió a cada instant (i és cert) i que no es refiava de mi. Li vaig fer entendre que quan una vol una cosa, la vol, i si jo en aquell moment no volia era perquè no era el meu moment!! Jo volia gaudir de l'estiuet, estar amb el meu recent estrenat maridet, i en fi... viure una miqueta més la vida!! No haviem de còrrer tant, si ja erem molt molt feliços. I que si estic il·lusionada jo i ell està en modo passota, em desanima a mi, i no pot ser!! Que ha de fer que jo tingui més ganes!!!!!
Després d'això, vam arribar a la conclusió de que ell demostraria més les seves ganes i així m'animava a mi de pas, i que jo posaria de la meva part, ja que estava bastant plof en aquest tema. Així que al final, vam acabar super feliços mirant per IKEA habitacions de bebè, pensant com fariem l'habitació, les activitats que fariem, etc. Jo suposo que quan et foten un pal, intentes fer una corassa perquè res t'afecti, però clar... es tracta de mi!!! I jo vull tenir un fill, però si no em motiven i a sobre em trobo amb embarassades que ho veuen tot negre, doncs ganes -1 milió

Després vaig quedar amb unes amigues (una d'elles es l'Halia) i em va animar bastant, pensant que tenir un fill no és només la part negativa, encara que la gent sempre es queda amb aquesta part de no dormir, no tenir temps, etc. És un xoc molt gran però també segurament el millor que facis a la teva vida. Això sumat a la nena tan bonica que té, ja se'm va anar la tonteria aquesta de que "no tinc instint maternal, ni ganes"

Ara contesto a les super compis que ting aquí!!

nic guapa, tens tota la raó! Ara no estic modo ganes a tope, però potser em va millor per que l'espera no sigui tan llarga! I què bé tenir una amiga així. Jo tinc a l'Halia en modo alegre (encara que fa uns mesos era modo depressió...) i l'altre amiga modo tot és negre... i clar, amb aquests ànims, qui vol tenir fills? Si t'ho pinten fatal... em diuen: Disfruta, disfruta, que esto se acaba muy rápido y empieza el sufrimiento... Ya nunca harás lo de antes, y yo si fuera tu me esperaría unos cuantos años más, total, madre puedes ser hasta los 40 y pico! ... Sense comentaris,....

sandysc85, és una putada que justament ara t'hagin ofert treball per 1 any!!! Jolin quina mala pata... però és d'educació també? Ho dic perquè depèn del tipus de treball, podràs acabar-ho estant embarassada o no. Si ho penses egoistament, agafar el treball t'aniria de perles per poder agafar la baixa cobrant, i acumular atur els mesos que puguis treballar. No sé si m'explico. Jo sóc així. Estic desitjant agafar un contracte d'1 any i quedar-me embarassada per tenir dret a cobrar a la baixa i no l'atur. A mi l'empresa se me'n fot bastant, com veus jajajaja però és que mai miren per tu, sempre miren pels seus interessos... De totes maneres, 2-3 mesos és res! No sé, és que no sé que et puc dir perquè jo estic igual jajaja... és un rollo...
Sobre l'edat, no worry!!!! Ets super jove nena Tens molt de temps, encara que t'entenc perquè jo si tot va bé seré mami amb 28 i sempre havia dit que amb 25-26 màxim... així que mira, la realitat és molt diferent del que un somia o el que un voldria...

Ostres aquest llibre jo no el vull llegir perquè crec que m'enfonsaria jo sola!!! En canvi estic mirant x sobre el de Què s'ha de fer abans d'estar esperant i encara que no m'agrada el format i crec que és massa controlador, està bé. Només miro per sobre el que m'interessa. Crec que es passa una mica amb lo de fer règim, alimentació perfecta i en fi... que si no pots beure café, ni té, ni dur el mòbil a la butxaca, etc... crec que fot més por que altra cosa!

En fi nenes, vaig a fer el dinar que el maromo ja mateix és aquí!!!!

Petonets!!!!

[Gala81]

Hola noies

El momento ideal no existe, nuestra cabeza siempre nos enviará pensamientos negativos, miedos, excusas o lo que sea al ver que se acerca el "momento", lo digo por experiencia... Y el tema trabajo.... el problema está en que si hubiesen contratos dignos o nuestros jefes fuesen "personas" no habría problemas a la hora de quedarnos embarazadas...Planificamos nuestra vida por el trabajo y es un error... aun que es una realidad que nos toca vivir, por desgracia..... En fin, estoy reivindicativa.

Animos a todas!! incluida yo!!!

[Náyade]

Gala81 tienes toda la razón, si hubieran trabajos con contratos y jefes dignos, otro gallo cantaría y seríamos mamás cuando realmente nos diera la gana y no mirando el calendario, el contrato, etc...

Notícia d'última hora! M'acaben de trucar del meu treball, si tot va bé el dimecres que ve, dia 20, començaré a treballar torn de tarda de dilluns a divendres, fins a finals de Febrer i potser s'allarga el contracte segons estigui l'hospital Al principi m'he quedat planxada perquè jo treball finde si, finde no i dies sueltos i se me ha acabado el rollo d'estar a casa tants dies Però la part bona és que tindré els capdes lliures!!!!!!!!!!! YUHUUUUUU Els anys anteriors es va allargar fins a Març o sigui que espero i desitjo que em quedi fins a Març Així tinc menys temps per donar-li voltes al cap al tema bebè.

Feliç divendres i finde a totes

[sandysc85]

Ostres que bé Náyade!!! Així podràs gaudir dels caps de setmana com cal, i seguríssim que el fet de treballar de dilluns a divendres farà que et distreguis més del moment bebè i en no res serà abril-maig i podreu començar la cerca!! tot anirà genial! Sobretot després de la xerrada amb el teu marit; teniu les coses clares i l'únic que us frena és la feina (com no!!) i clar, això de vegades fa que hi hagi alguna "enganxada", però segur que ara que t'han dit això de la feina, les bones notícies vindran una rere l'altra

La Gala81 té raó!! Si es que la culpa es de la situación laboral y la poca conciliación que existe! Si no fuera así otro gallo cantaría y seguro que no planificaríamos tanto cuando ser madres, ni lo dejaríamos supeditado al curro! Cuánta razón

Náyade, el que em comentaves de quedar-me embarassada durant la feina, sí que puc. Treballaré dirigint cursos de formació ocupacional (sempre faig això o treballar a educació) però com que el contracte és d'un any, si quedés embarassada ara (que també seria molta xiripa) pariria a l'octubre i no podria acabar el contracte, i em sabria greu per la feina (sóc així de tonta, perquè com dius, mai miren per tu, o pels treballadors en general... Ja em va passar l'any passat, quan em vaig casar, però com que per llei tenia els dies es van haver de fotre...). Potser el problema és que no tinc un contracte indefinit, però clar, això no és culpa meva! Què més voldria jo??

Bé, no ho sé, com tu, vaig a moments... Així que potser no buscarem "activament" però tampoc deixarem el tema del tot, i que sigui el que hagi de ser (això ho dic ara; aquest matí pensava parar la cerca i de passada deixar que els meus cicles es regulin). Si això fos arribar i trobar-s'ho, potser també seria diferent, perquè de seguida tindríem el positiu i no caldria pensar, però clar, com que no saps quan arribarà... No, si al final això és per donar-li emoció a la vida

[Náyade]

Bona setmana i bon Blue Monday a totes!!! (no deixarem que sigui un dia trist!!!)

* Sandysc85 has meditat aquest capde sobre el tema?? Jo tampoc sabria què fer, i menys després d'haver començat ja la cerca! Probablement continuaria... avui estic en plan "me la sua tot, el treball, etc", així que crec que ser mares compensa molt més que tenir un treball més estable, potser. Clar que necessitem calerons per mantenir els nostres fills Es la mateixa discussió de sempre...

A mi em queden 3 mesos i 3 setmanes!

M'han tornat una mica les ganes, ahir al treball no paràvem de comentar aquests temes de bebès Tinc una compi que té 27 anys (ella es fixa) i vol començar al Setembre a buscar!!! I he pensat... estic farta de que tothom m'adelanti!! És una xorrada però ja son 4 que m'han passat per davant i jo era la primera que volia tenir fills jove, que volia ser mami amb 25 anys i que tenia un instint maternal de l'òstia (la típica que sempre agafava els bebès, que hi pensava sempre en el tema amb ganes) i elles que eren de "Uffff... nens, els odio" I ara sóc la tonta que encara no ha començat! Ais... A vegades penso: em poso ara mateix... però recordo tot el temps que porto esperant tontament i ja "pa lo que me queda, me espero"...

Ah! I ja he gastat la primera capsa de Foli12!!!! Aquesta tarda aniré a la farmàcia a per més Fan ilu aquestes cosetes!!!!

Expliqueu una mica vosaltres, que esteu perdudes!!!!

[cookiee46]

Hola boniques!!

Ostres sandysc85 quina putada i quina alegria a la vegada! M'imagino en la teva situació i buuff perquè si a mi m'està costant moltíssim esperar-me uns mesets, tu que ja has començat la cerca encara deu ser pitjor!!
Jo també crec, com la Gala81, que el moment ideal no arriba mai, i per això també tinc dies que penso a la merda! ens hi posem ja! després tiro enrere jajajajaaj és un rotllo això!

Ja va quedant menys Náyade!!! I que bé el canvi de torn!!

L'altre dia una companya de feina em va donar la notícia de què està embarassada i clar vaig pensar ostres que guai, jo també ho vull ja i pensaments d'aquests.... tot i això últimament estic més relaxada amb el tema panxu perquè marxem per Setmana Santa a Londres i m'estic distraient organitzant el viatge (m'encanta ). A veure fins quan em dura

[nic]

Quina bona notícia Nàyade!! Ara estaràs més distreta i els dinerets també vindran bé per fer guardiola pel peque

Fa una mica d'enveja quan veus que pel teu voltant s'hi van quedant eh? i això quan no comencen a preguntar-te, i tu què? ja us hi podeu posar ehh? si sapiguessin el que passa pels nostres caps... aixxx paciència

[Náyade]

Modo soso mòbil. Acabo de llegir això al Facebook i m'ha recordat a nosaltres!


http://blogs.20minutos.es/madrereciente ... n=Postlink

Nosaltres decidim quan volem ser mares, amb 20 o amb 45, i ningú ha d'opinar res!!!!!

[cookiee46]

Gràcies per compartir-ho Náyade!
Realment la gent és molt pesada opinant de coses que no els importa res! Jo estic farta de comentaris de "aiii ja us toca no??" o el "jo a la teva edat ja tenia un nen de tants anys", ... i moltes vegades els mateixos familiars et pressionen amb el tema, sé que no ho fan amb mala fe però ostres... jo no ho sé com portaré el tema si trigo a quedar-me i comencen amb els comentaris, o em donarà per posar-me a plorar o em posaré a enviar a la gent a la m...

Com va la setmana noies??

[Anamnesi]

Hola boniques!!

Perdoneu l'absència... la veritat és que he tingut un dies de molts dubtes al respecte del que us comentava... i necessitava marge i espai per poder pensar i prendre una decisió....
Moltíssimes gràcies Lagreta, Náyade, totes... sou uns sols!!!
Moltes gràcies pels vostres consells, ànims i suport... però al final hem decidit (he decidit) que esperarem una mica. No gaire, per començar al març - abril, però esperarem. Hi han hagut molts factors a tenir en compte a l'hora de decidir. les ganes, la feina, els anys que tenim, la situació nostra econòmica després del casament.... i al final de molt parlar-ho l'Anamnesiu em va dir que prengués jo la decisió, que a ell li semblaria bé el que em semblés bé a mi (sempre que no suposés esperar un any per exemple...).
Ho he parlat amb companyes, família... i finalment he decidit esperar una micona. Penso que si la meva companya s'incorpora a l'abril, i serà llavors quan segurament em baixarà una mica la feina, és el moment ideal per començar. Crec que començar ara i arriscar-me a tenir un mal primer trimestre sense ella que em pugui agafar feina és un risc massa elevat, sobretot quan fa només tres mesos que estic treballant amb ella i estic sola portant tot el centre per la seva baixa... Crec que el més sensat és esperar, i total són dos mesets com a màxim, i que ara el que toca és formar-me a tope i aprofitar aquesta experiència professional que estic vivint que m'encanta! i dedicar-li totes les meves energies per aconsguir treure'n el màxim profit econòmic i formatiu.
Sento que ara és el que em toca fer, i en un parell de mesos, posar-nos-hi. Quan ho penso tinc una barreja d'emocions, però sento que és el que he de fer... o sigui que em quedo un temps més per aquí banqueteres!!!
Durant aquests dos mesos tinc els següents objectius:
- Aprofitar el moment professional que tinc ara, per formar-me i aprendre el màxim possible.
- Estalviar per recuperar-nos econòmicament i poder cancelar històries que tenim obertes d'estudis, màsters, cotxe, etc...
- Posar-me una mica en forma i perdre una mica de pes per començar a buscar (pel casament ens vam aprimar molt els dos i ara hem recuperat pes! )
- Cuidar la parella i establir una bona relació amb el meu marit per poder enfortir-nos per començar a buscar. (últimament hem tingut alguns rifis-rafes per històries...)
Si m'ho plantejo en plan així amb objectius se'm fa més fàcil esperar aquest temps perquè hi veig més sentit... !

Bueno guapes, perdoneu el rollo ego total, no volia deixar passar més dies sense dir res però estic a la feina i no puc llegir tots els comentaris per parlar-vos a cada una... el cap de setmana em connecto tranquil·la i ho faig!!

Moltes petons a totes i molt bon cap de setmana!!!

[Náyade]

Hola a totes!!!

No he pogut escriure tot el que voldria, ara treballant cada dia és una mica rotllo però bueno... a sobre desde l'ordinador del treball no ens podem ficar a cap web, que ens vigilen

Anamnesi, dona, no et preocupis per haver d'esperar, mira, ens fem companyia mutuament i ens animem als moments de bajón!!! Estic segura que l'encertaràs aviat, tal i com et posis!!! Crec que pel que has explicat, jo també m'esperaria. Crec que és el millor per tots els objectius que tens en aquests 2 mesets que passaràn volant!! Ànims guapa, en res ja estarem cercant, ja veuràs, i mentres pots escriure aquí tot el que vulguis, sigui modo ego o no!!! Per això estem aquí!!!

A la resta, doncs sí, la gent és una pesada... a mi abans al treball em dèien: Aiii espera't que ara esteu molt bé!!! Però ara la gent em comença a dir: aviat fareu 1 anyet de casats, quan us posareu a buscar el bebè?? Em faig la tonta però si que he nat dient que potser aquest any ens posem, no estem molt segurs però volem donar´-hi voltes (com si no estigués ja super fixada la data de començament del pinxuteo! ).
És que tinc tantes ganes que em costa guardar el secret!!! Però prefereixo guardar-ho per si trigo a quedar-me i la gent m'estigui donant pel sac, a ningú li importa quan començo i quan encerto!!! Si trigo 2 mesos o 6 o 15... no és competència de ningú! Crec jo, vamos!

Nosaltres ara estem super be, encara que no parlem de tema bebè encara, perquè queda temps, tenim amigues a punt de parir i tal... a més, ara amb aquest contracte que calculo que durarà fins al març o fins i tot principis d'Abril, no tinc tant de temps per pensar-hi i em va millor.
Estem en una bona època, sense masses discussions, i va passant el temps... en realitat no m'acabo de creure que quedi tan poc per començar!! Jajaja quina porrrr!!!! I quines ganes!!!
Tema dieta, porto 1 setmana i pico fent dieta però no estic perdent gaire cosa, i això que no he provat la pasta, la patata, l'arròs ni el pa en tot aquest temps!! (mentida, pa vaig menjar un entrepà l'altre dia per berenar! jaja). Aviam si la cosa millora fent exercici (he sudat molt d'anar al gym perquè no m'acostumo a anar-hi pel matí, sempre he nat de tarda i em llevo a les 9,30h quan hauria de llevar-me més aviat i aprofitar el matí... en fi, m'he d'adaptar al nou horari encara...

I res més guapes!!! Crec que no em deixo res

Ai una cosa més!! A alguna se li ha oblidat de prendre l'àcid fòlic! A mi se m'oblida molts dies, i el prenc al sopar Sóc un cas... jajaja no m'acostumo a prendre'l!!!

Petonetssss guapisimes!!!

[cookiee46]

Anamnesi és una decisió ben pensada així que segur que és la correcta! A més, l'espera és curteta i amb aquests objectius que t'has plantejat passaran volant, ja veuràs!! Ens farem companyia per aquí!

Náyade sobre deixar-se de prendre l'acid fòlic, jo com sóc una mica desastre per aquestes coses me les deixo a la cuina molt a la vista i com cada matí em preparo la llet, les veig i recordo prendre-les. Si no et pots posar una alarma al mòbil (jo la tenia per les anticonceptives perquè si no....).
Sobre el tema gym a mi també em feia molta mandra anar-hi i al final vaig decidir fer exercici a casa i la veritat és que em funciona, al gym no hi anava gairebé mai i a casa ja fa unes setmanes que faig 3 dies a la setmana exercici (pilates i zumba de moment).

Vinga boniques que és divendres ja!! Bon cap de setmana!!

[Náyade]

cookiee46 a mi em van dir que el pregués al dinar, i tinc una alarma i tot però la paro i després se m'oblida Soy de lo peor jajaja. Aviam si mica en mica em faig a la idea!!!

Lo del gym em dóna ràbia perquè l'he pagat i gairebé no hi he anat. Primer, perquè quan he d'anar em dóna moltíssima peresa... pero molta i no hi vaig. I segon, perquè trobo que està força bé les classes de Zumba i Latinos... Ioga al gym no em va agradar gens, preferia les meves classes amb 10 persones, i no una amb 30 amb els llums encesos i sense ensumar l'encens! He de provar pilates... però és el que us dic, que totes les classes al matí les fan super aviat (rollo 8,30 - 9h) i jo a aquestes horas estic clapada

Abans feia Zumba a casa (amb la Wii) i m'anava prou bé, però prefereixo ballar cançons conegudes i amb més gent, no sé, trobo que és més reconfortant... encara que millor fer-ho a casa que no fer res com jo

Apaaaaa bon cap de setmana!!! jo al final pringo aquest capde... amb el canvi d'horari m'ha tocat pringar aquest finde... però en part millor, així el de carnaval el tinc lliure per fer el tonto amb els amics!!

Petonets!!!!!!!!!!

[Náyade]

Hola maques!!!! Feliç nova setmana!!!

Aquesta setmana començo a tope!!! Avui 9 mesos de casada, la meva neboda fa 4 anyets i a més tinc festa!!!! Estic a tope

Aquest matí he estat amb el meu pare prenent un cafè, i a la tarda he netejat el meu piset i ja està com una patena! Lo dolent és que en teoria hauria d'haver nat a zumba però he passat... no ting gens de ganes I sabeu el pitjor? Només he aprimat 1kg en 2 setmanes...

Però no em sento malament, tot al contrari!! Demà es l'aniversari del meu marit i li he comprat un altaveu per la tablet, un marc de fotos amb una foto de la boda nostra, i entrada a un room escape aquí a BCN amb els nostres millors amics!! Crec que val més això que qualsevol cosa material... som molt així nosaltres Passarem el dia amb els amics, anirem a fer l'activitat i després a menjar por ahí

Tema cerca i bebè... doncs tinc moltes ganes, la veritat, pero alhora estic acollonida i penso: Va, que queda poquet, aprofita per fer altres coses! Però abans estava molt rallada amb el tema treball i ara estic super còmode... tinc contracte fins a Maig i si ve un altre millor, genial, sino doncs... igualment . No vull esperar més. Si estic a l'atur doncs mira, ja ens ho farem, més temps tindré per estar amb el meu petit
Porto dos dias somiant que tinc un bebè... és tan i tan bonic! Però el que més m'omple, ves per on, es donar-li pit. No sé què em passa amb aquest tema però és el que més m'agrada del somni, em sento tan sumament feliç amb aquest acte, el veig tan i tan a gust amb mi... que m'enamoro I una altra cosa que m'agrada molt és quan veig al meu marit amb el fill als braços i aquella mirada d'adoració total cap a ell AIiiii que em poso tendre a més no poder!! Quines ganes de que passi el temps!!

Aiiii i dissabte dia 30 és el meu aniversari!!! 27 anyets ja!!! Quina pena em fa, sempre dèia que amb 27 ja tindria una criatura... vés per on, no s'ha complet aquest somni encara!! Però aviat....

I res més, noies... això es tot per avui!!! Un petonet!!!!!

[Náyade]

Banqueteres meves, que esteu out total!!!

Avui he hagut d'anar al metge perquè m'he aixecat amb la gola fatal i l'ull inflat, amb febre etc... i m'han donat alta i baixa per avui. He aprofitat per dormir molt i descansar... i en unes horetes és el meu aniversari!!! Quina forma de començar els 27 anys!!!

Un petonarro guapes, que us vagi genial el finde!!

[Náyade]

Bona setmana nova, benvingut febrer!!

Ja estem a febrer i amb ell, queden menys dies per començar!!

Aquest capde he estat malalta, em van sortir feridetes a la còrnia i estic amb pomada de l'ull, un merder. Aquesta tarda vaig a currar amb ulleres cosa que odio, però tinc l'esperança que aquesta setmaneta pssarà ràpida i en no res estarem a carnaval :)

Les ganes de panxu van augmentant, amb aquests dies que fan tant de goig donen ganes de tenir panxu i sortir a passejar!! Jejeje. Ahir van venir el germà gran del meu marit que encara no habien vist el pis i els va encantar,ens van dir que heu deixat aquesta habitació buida pel bebè??? Apaaaa que nosaltres us deixem tot, cuna i el que us faci falta!! Em vaig posar super contenta. La família té moltes ganes que tinguem un fill i nosaltres doncs encara més! ♡

En fi nenes vaig a dinar i a treballar!! Últimament estic aqui solitària eh!! On sou??