Diferents maneres d'educar mare i pare

[Ninus]

Bones!
Doncs això, el meu home i jo tenim maneres molt diferents d'educar.
Jo sóc d'educació respectuosa, sense pegar ni cridar (tot i que a vegades s'escapa), parlant molt amb els meus fills, deixant que tinguin rebequeries, etc.
El meu home és completament diferent. És autoritari, si convé pega, no parlar amb els fills...
Cada vegada ho porto pitjor, ens està distanciant molt i ja no se que fer...
Moltes gràcies per escoltar-me!

[VespresVerds]

Ostres... entenc la teva angoixa... Ho hauríeu de parlar més. Podries explicar-li els beneficis que té la criança respectuosa, el parlar amb els fills, la confiança, el deixar fer... Busca xerrades i conferències -que n'hi ha!- i a veure si el convences i veu la llum.

A veure si altres persones han passat per la teva situació i et poden ajudar més que jo!
Ànims!

[Tànit]

Es dificil aconsellar des d aquí sense coneixert no coneixer al teu home ni els teus fills... El q si et puc donar es un cinsell q em va donar una dona molt sàvia (la meva mare) i es el següent: totes les masses piquen, ¿que vull dir? Doncs q (i excloc en tot moment el tema de pegar que vull entendre q es un "cachete" i no obviament un maltractament)no em sembla malament una educació autoritara com tampoc la criança amb "apego". Està clar q als nens s els ha d ensenyar el q està bé i malament i q s els ha d explicar les coses però per altra banda els nens son nens i no adults i no sempre poden raonar... I a vegades s els ha de posar limit i s ha de ser mes autoritari... I per això crec q tb depèn del caracter del nen mes enllà de les vostres creences... El q esta clar es q ho hau de parlar amb el teu home i potser buscar un punt mitg... Se q es fàcil de dir i dificil d aplicar... Potser podrieu demanar ajut a algun psicòleg familiar

[Ninus]

Moltes gràcies per les respostes!
Hem parlat i hem arribat a un acord.
Evidentment hi ha moments que no poden raonar, ja que és petita, i hi ha moments que el no és rotund, clar i concís.
Pero amb els clatellots, no puc, de petita vaig viure amb violència a casa i no ho puc suportar!
Gràcies oer tot!

[Tànit]

Entenc q no puguis amb la violencia. No hauria de ser i menys clatellots o a la cara, de petita la mer d un conegut l abufetejava per tot fi s q als 18 anys d ell li va fotre tal cleca que quasi el deixa sord i crec q ell li va aixecar la mà (no el culpo es el q li han ensenyat) jo no tinc memoria q m hagin pegat mai pero segur que un cachete al cul m he endut... De crits si q recirdohaver me n endut i moooolts però de debò q soc una oersona prou normal... Potser amb el teu home el q si q heu de pactar es no pegar als nens i q renyar es acceptable quan l acció del nen sigui sufucientment forta (per exemple q posi en perill la vida del nen o dela altres (se m acut aquells nens q es deixen de la mà i corren cap a la carretera) o quan l actitud sigui de repte. No se se m acut a mi en base a l experiencia dels amics i des d un punt de vusta extern

[charito]

Estic d-acord amb la Tanit, esta molt be que hi hagi contrastos i que una manera d-educar compensi d-alguna manera l-altre. Les mares solem ser mes empatiques pero a vegades ens passem una mica de bledes i els pares son mes autoritaris i una figura mes distant pero tampoc em sembla malament. Esta be que tinguin les dues coses, si tots dos fossim iguals o autoritaris o empatics potser no estariem prou compensats.

Parleu i arribeu a un acord i esta clar que els clatellots no son el cami i aixo si que ho heu de tenir clar.

[Maria V.]

Potser faig tard escrivint avui, però és que abans no havia vist aquest fil.
A casa, a les criatures no els hem pegat mai, però... La meva mare, ja vella, em va dir que ella, quan jo era petita, m'havia donat alguna bufetada i en tenia molt mal record; gairebé em va demanar perdó. Però jo ni tan sols me'n recordo: de trauma, cap. En canvi, certs sermons seus em van resultar francament culpabilitzadors i encara em vénen ganes de plorar quan els recordo. Ella es posava molt seriosa, em feia seure al seu davant, parlava fluixet i lentament i m'explicava per què la meva conducta havia estat molt dolenta i havia provocat angoixa dolorosa a algú (a ella o a una altra persona).
De gran, vaig llegir les memòries d'Isaac Asimov (divulgador científic i escriptor de ciència ficció). Explica que la seva mare li pegava i el seu pare no, però que els cops de la mare eren molt menys dolorosos i li deixaven molta menys culpabilitat que els sermons de tradició jueva del seu pare. Ja no sóc sola doncs, si bé la mare era catòlica tradicional.

[Náyade]

Aquest tema a mi em té capficada... I encara no em encarregat cap fill!

En quant a l'educació, a mi sempre m'han criat amb càstigs emocionals (quedar-me sense sortir, no poder jugar a X joc, etc), però també m'he dut alguna palmellada al cul, indolora. Feien més mal els sermons o els càstigs de "avui no pots sortir amb els amics" que una palmejada al cul ràpida!! Òvbiament no és el mateix que una bufetada, a mi això em sembla massa, però entenc que a vegades es pot escapar amb l'estrès.

En fi... que heu d'arribar a un punt mig per estar d'acord

[novella]

No em sembla bé justificar un cop al cul (o on sigui) al.legant q no fa tan mal com una càstig emocional. És com justificar "el mal menor", però no deixa de ser violència.
Jo crec q la nostra responsabilitat com a adults és aprendre a educar sense violència de cap tipus, amb amor i respecte, q és el mateix q voldríem x nosaltres.
I creu-me, posar límits de manera assertiva és del tot possible.

[VespresVerds]

No em sembla bé justificar un cop al cul (o on sigui) al.legant q no fa tan mal com una càstig emocional. És com justificar "el mal menor", però no deixa de ser violència.
Jo crec q la nostra responsabilitat com a adults és aprendre a educar sense violència de cap tipus, amb amor i respecte, q és el mateix q voldríem x nosaltres.
I creu-me, posar límits de manera assertiva és del tot possible.

Estic amb tu.

[Maria V.]

Posar límits de manera assertiva és del tot possible, sí. Però hi ha qui, quan posa límits de manera assertiva, ho aprofita per inculcar sentiments de culpa o per fer creure a la criatura que no mereix que se la consideri valuosa. Això pot fer molt de mal. I n'hi ha que, quan fan un sermó d'aquests, insinuen que el nen és un desagraït. "Tant que t'estimem i tant que fem per tu! Vergonya te n'hauries de donar, quan tu no ens ajudes en res, que a sobre ens facis patir portant-te malament". Tot això, amb veu fluixeta, suau, dolça i amorosa. Ja us dic jo que una bufetada és ben inofensiva en comparació.

[Inda]

Maria V. Això que has escrit no és res assertiu. Assertiu és poder dir el que penses però posant-te en la situació de l'altre i intentant no ferir sentiments. Això que has escrit pot fer molt de mal i no ho considero assertiu.

Potser seria com: Això que has fet sembla que et resulta graciós o divertit, però m'ha fet mal/posat trist i ara mateix no puc jugar amb tu fins que em trobi millor. Més o menys, eh!! Penso que és difícil ser-ho i més quan et pot agafar en un moment d'estrés. Però cal deixar temps a calmar ànims i mirar amb perspectiva. Ja dic...difícil, però possible

[Inda]

Ninus, la situació deu ser ben difícil. Sap greu perquè no sabria què fer més que parlar i mirar de trobar la manera d'anar junts en la criança. Nosaltres hem ti gut i ti drem ounts de vista diferents sobre com tractar diverses situacions, però estem al mateix costat en lo bàsic.

A veure si alguna persona ha passat pel mateix i et pot ajudar

[Maria V.]

Ai caram. Jo que havia mirat "assertiu" al diccionari... No te'n pots fiar, dels diccionaris...
Veig a la Viquipèdia que en una actitud assertiva no s'intenta manipular els altres. Doncs molt bé. El problema és que, amb l'exemple que he posat i que no considereu assertiu, la persona que ho va dir, tan dolça, estava convençuda que deia la veritat i que la veritat sempre es pot dir. Ella no era conscient de la greu manipulació.
Jo només volia avisar que, amb suavitat i sense cops, es pot fer força mal, molt més mal que amb una bufetada. Això no justifica les bufetades, és clar que no. (De tot plegat en dedueixo que en el fons estem d'acord.)

[Inda]

Estem d'acord Maria V. I també ho he vist aquesta manera de parlar amb veu dolça però dient coses que fan molt de mal. Per això volia aclarir que aquesta frase no era assertiva