Què dir davant la pregunta: "i els òvuls són teus?"

[Apolonia]

Hola a totes,
com moltes sabeu, estic a les portes d'una segona transferència d'embrions adoptats, als 43 anys.
Aquest cop no ho he dit a gaire gent. En tot cas, avui m'ha fet il.lusió comentar-li, per whatsaap, a una antiga amiga de quan èrem jovenetes, amb la que casualment hem parlat. Quasi lo primer que m'ha dit és: " I els òvuls son teus?". Penso que és una pregunta molt indiscreta, a part de que quasi ha estat lo primer que m'ha preguntat, en comptes de donar-me ànims o celebrar la meva intenció de ser mare. Vist lo vist, millor no comentar res més a ningú, però si tinc la sort de quedar-me embarassada, sé que tard o d'hora aquestes preguntes tornaràn a existir al meu voltant.

Com ho gestioneu a les que us ho han preguntat? pel què sigui, perquè passeu dels 40, o perquè saben que fa temps que busqueu, etc? En un futur no vull amagar el fet de que serà un embrió adoptat, no vull avergonyir-me'n, però... com reaccionar davant una pregunta tant indiscreta? Jo no vaig preguntant a la gent intimitats de com s'han quedat en estat.. crec que pel fet de ser mare soltera la gent es creu en el dret d'entrar en la intimitat, o no sé perquè... M'indigna, em fa sentir incòmode.. i avui no sabia què dir. L'altre cop, ja m'ho va preguntar gent molt propera, i no vaig tenir problema en explicar-ho, però aquest cop ho veig diferent.. i em sap greu que s'hi fiquin així, tant a sac i quasi sense preguntar-me res més abans o donar-me ànims, abans que entrar en xafarderies...
Com ho afronteu?
Agrairé qualsevol consell o opinió al respecte..
Gràcies

[Dalila]

Hola maca, jo aluciono amb la gent .. de veritat.. jo mai vaig preguntant ni se m'acudiria preguntar una cosa així... però clar, també em trbo molta gent que sap que estem buscant i que fa preguntes indiscretes.. no veuen que si jo no començo la converça es que no em ve bé parlar del tema? Considero que és un tema privat i que cadascú se sap lo seu... Jo no he dit a ningú que estic per ovodonació.. vaig dir que estava a FIV i així s'ha quedat la cosa... no penso dir a ningú que he anat a donació... no perquè m'avergonyeixi ... sino perque la gent es molt dolenta i despres tinc por que afectés al bebè ( si és que em quedo algun dia ...) Jo de tu.. si hi tens confiança doncs li diria finament ... "mira vaig fent".. " ja veurem" " hi ha molts tractaments diferents estic fent proves" jo faig aixó tiro pilotes fora i canvio de tema.. perquè si noe stàs en aquest mon... la gent es dificil que t'entengui.. potser es que jo soc una mica sociopata o algo.. no se..
ànims maca!!!

un peto !!!!

[aliganiu]

Apolonia, efectivament aquesta pregunta es indiscreta, per molt amiga que sigui. Resposta? "Si que ho són, per què ho preguntes? (amb cara de 'quina pregunta extranya em fas') ... em vaig fer proves i els meus ovaris estan perfectes" D'aquest estil, vamos. Pilotes fora com diu Dalila, dir que ha estat a traves de FIV sense concretar. I sí, vist lo vist, no cal explicar res fins que estiguis de 3 mesos. Els primer que ha de tenir aquesta informació (si consideres que l'h de tenir) ha de ser el teu fill/fills, quan arribi el moment.
Els Impertinents ben lluny! No només per aquest tema sino per molts altres temes.
Ànims!!

[lleida13]

Hola, potser ella també ha fet ovo. O simplement es insensible. No podem fer res mes. Tu respon segons els que sentis en cada moment. No et sentis obligada a exposar-te.
Que poc humana i xafardera que es la gent.
Petons

[luna73]

Hola,
Cuando lo he leído me ha venido a la cabeza una conocida, está es lo primero que me preguntaría y luego de todo y se que todo el pueblo lo sabría. Me gustaría decirle y a ti que te importa pero si tomo está decisión quiero que sea lo más natural posible, no me quiero esconderme, yo lo he decido y lo tengo que asumir que habrá gente que te pregunte y tengo que explicarlo lo más normal por mi y por mi peque. Si no soy capaz creo que será peor, no se es lo que pienso ahora
Mi hermana tiene una amiga que adoptó una niña de Senegal y a veces me ha entrado ganas de preguntarle cómo fue ese proceso pero me he cortado porque tampoco tengo tanta confianza.
Me gustaría conocer madres por ovo que sus hijos ya tienen más de 6 años.
Un abrazo

[Apolonia]

Gràcies a totes per les vostres opinions! Tots els punts de vista benvinguts!!!

[maycris]

jajaja...olé per la teva amigueta!
Perdona Apolonia, però hi ha gent que és la pera..
Entenc que t'hagis quedat de pedra..és com si a ella li preguntéssis com va fer el clau per quedar-s'hi (si és q és mare), si ella a sobre o de quatre grapes...en fi...

Fora conyes, és un tema molt personal, jo no vaig dir a ningú que estava en procés d'ovo quan ens hi vàrem quedar, no per res, sinó pq la gent és molt punyetera, i per evitar amb el que tu t'has trobat..preguntes indiscretes i possibles respostes més que incòmodes. En canvi, quan vaig fer el darrer intent a adopció d'embris, sí que ho vaig dir (als meus sogres, que eren els unics que sabien del procés), no sé per què, suposo q com era el darrer intent....

Molta gent es creu amb el dret d'opinar quan veuen que una dona amb més de 40 anys aconsegueix embaràs. Molts diran que per si mateixa ha estat impossible, que si els òvuls no són bons, blablabla...el que no saben és que hi han noies que amb 23, 24 anys també passen per tractaments de repro...pura ignorància

No et facis mala sang, per desgràcia, no serà la primera ni la última persona en ficar el nas a on no li demanen.

Molta sort, i "a palabras necias, oidos sordos"!!!

[DarthVero]

Ains... com és de indiscreta la gent... A veure, jo, com a persona que no conec aquests procediments, que la veritat és que és tot bastant complicat, sí que em sorgiria aquesta pregunta, i segons a qui potser li faria, amb tota la confiança del mon (a la meva germana, amigues molt íntimes, etc). Vull dir, que el "procediment comú per fer un fill" més o menys ho coneixem tots com va, però amb això n'hi ha mil tractaments, tipus de fecundació, etc...
Ho interpreto més com curiositat que com impertinència. Si tu estas segura del que fas i contenta de com estan anant les coses, no t'has de sentir avergonyida o atacada, respon de la manera més natural que et sembli, explicant si vols tota la història o com funciona; i si et sembla xafardeig o impertinència, també pots contestar malament, rollo "no, els compro al súper a tant el quilo". Ànims i sobretot enhorabona!

[Arya82]

Déu ni do amb la pregunteta, no?

Sobre com contestar, doncs depèn de si vols ser sincera i oberta amb tothom o no, i de la intenció de la pregunta. Hi ha gent que realment no s’adona que aquestes preguntes així poden molestar i no ho fan amb mala fe. Però n’hi ha d’altra, que és per pura xafarderia. Així que això ja, depèn de com ho interpretis tu.

Nosaltres no ens vam trobar amb aquestes preguntes quan estava embarassada de les nenes però es que nosaltres vam decidir que només ho diríem a la gent més propera, pares, germans i una amiga. Per nosaltres era important que les nenes ho sabessin per nosaltres. Els hi volíem començar a explicar a partir de contes i anar adaptant la informació a la seva edat, però volíem fer-ho nosaltres. I ens feia por que si ho dèiem a tothom, algú acabés deixant anar un comentari desafortunat davant d’elles. Però si no hagués estat per aquesta por, segurament no ho hauríem amagat. A més, també vam pensar que elles, quan fossin grans, també tenien dret a poder explicar-ho a la resta de la gent si volien, i no m’acabava de fer el pes que ho sabés tot el poble abans que elles. Però això és una decisió molt personal, i depèn de com vulguis portar tu tot el tema.

I pel que fa a la gent indiscreta, ànims! Que desgraciadament no serà l’única vegada que t’hi trobis.

Molta sort!

[mon.Iam]

Però.. En quin univers aquesta pregunta es normal????

La resposta hauria de ser, que bé que te n'alegris per mi, serà nen i es diurà xxxx..

Es que jo flipo amb la gent..

Veritat que això a un home no li preguntarien mai de la vida?
Perqué si ells no poden es com un estigma, son menys homes però a nosaltres la renuncia genètica ens ve de serie! flipo!!!

Jo soc de l'escola de pensament de que nosaltres som responsables d'educar a la gent amb els nous tipus de families i les noves situacions i amb lo que es etic i lo que no ho es..

A mi em preguntes seeeeempre que si no tindrà pare, que com portarà el nen no tenir pare, que si no voldrà un dia coneixer el pare.. però quin pare????? em parlen del donant oi? doncs em toca fer pedagogia.. no, no en tindrà, tindrà un donant, i si reb una educació en la que no tenir una figura paterna no es com tenir 3 braços dons ho portarà tant normal..

I a aquesta amiga dirli que preguntar a les persones sobre els seus uters no es lo normal..

[tossuda]

Apolonia, contesta-li amb una altra pregunta:

"escolta i aquestes metxes que portes, que són teves???????"

Ja ho pillarà si és una mica llesta.

Jo quan per fi em vaig quedar embarassada (gràcies a la tercera FIV) una coneguda (ni tan sols amiga) em va demanar: i com t'hi has quedat? i li vaig contestar "dncs mira, amb la postura del missionero, tu!". Li van pujar uns colorets!!

[mon.Iam]

jejejeje bonissim tossuda!!!

[Happytrail]

Mare meva quina pregunta!
jo tinc 46 anys i estic embarassada per ovo.
Us ho dic per animar-vos tambe. Va ser a la primera!
per la meva edat ens van dir de seguida que ho podiem intentar primer amb els meus ovuls, pero que, evidentment era complicat. I no ho vam dubtar ni un segon. Tot ha estat sorprenentment rapid. I estem molt felisos.
la gent, quan li comuniquem lembaras. es queden una mica parats... pero de seguida deuen dissimular be pq semblen contentns i fan poques o cap pregunta ( a part de les tipiques)
Nosaltres vam decidir no dirho a ningu que havia estat ovo i de fet ni tant sols he dit que havia estat per FIV.
A qui sembla que vol aprofundir mes li dic q vaig fer OMIFIN dos cicles (de fet es veritat) i que al segon cicle em vaig quedar. I tots contents. I si no mes igual.
Molts anims a totes

[cheesecake]

ala quina indiscreció i mala llet! aquesta noia ho sento però és directament simpatic.

Jo li diria " per què ho vols saber? és una qüestio que no s'ha de preguntar a ningú" . Ara bé jo no sóc de reacció ràpida....jo soc la tipica que em quedo a quadros i a posteriori se m'acut una resposta que m'hagués agradat donar.

Quina falta de respecte! estic indignada

[alaska]

Jo no m'he trobat amb aquestes preguntes i la veritat és que no m'amague gens de dir que hem fet FIV, però que ha segut amb donació d'òvuls només ho hem dit als meus pares, el meu germà i una amiga. No tenim intenció de dir-ho a ningú més perquè també crec que el meu fill quan siga gran ha de poder decidir a qui li ho conta, com i quan. I tampoc m'agradaria que el meu fill s'asabentara per terceres persones abans que nosaltres li ho contàrem. Que eixe és un altre tema que no tinc ni idea com enfrontar ni quan... si pel meu home fora no li ho diríem, peròjo tinc clar que ho ha de saber, encara que em fa un poc de por.

[Hera13]

No he pogut evitar escriure després de llegir la pregunta del millón!
De fet el primer que m'ha vingut al cap és pensar que ella també està en procés de fiv i que possiblement s'està plantejant l'ovo...
Potser perquè jo estic en aquesta tessitura de voler saber,tot q he de dir q mai li preguntaria a una persona amb la qual no tinc una relació molt estreta.
La resposta seria una pregunta, "perquè hem preguntés això? És que estàs mirant de fer-ho??
Si la resposta és si, ja saps...
Que es no, doncs tu tampoc.
Com t'han dit la gent que no està fotuda en aquest tema no entenen com podem arribar a fer ovo, no tothom està preparat segons el meu pare i sobre tot, se'ls fa gran...
Jo he decidit no explicar absolutament res a ningú, només ho sap una amiga íntima que te un bebè preciós i que també ha sigut per ovodonacio. Punto
Ni tant sols sé si mai ho arribaria a explicar en el cas de que acabi fen el procés.
Nena! Passa de la gent i pensa en tu, si volen cotis que es posin la tele!

[Hera13]

Per cert happytrail semble que t'hagi enviat un angelet per animarme una mica.
Porto uns dies fatal pensant que vull fer una bojeria i que no tinc edat ja i que m'ha passat l'arròs fa temps, vamos, que s'ha cobat del tot!
Tinc la mateixa edat que tu,mes q cumplida i ni tant sols he començat i Assobre per fi he trucat i no hem donen hora fins juny! Crec que no sere a temps...

[alaska]

Per cert happytrail semble que t'hagi enviat un angelet per animarme una mica.
Porto uns dies fatal pensant que vull fer una bojeria i que no tinc edat ja i que m'ha passat l'arròs fa temps, vamos, que s'ha cobat del tot!
Tinc la mateixa edat que tu,mes q cumplida i ni tant sols he començat i Assobre per fi he trucat i no hem donen hora fins juny! Crec que no sere a temps...

Fins a juny? Mira, jo vaug agafar hora en febrer a IVI València i me la van donar per a març perquè vaig demanar que m'atenguera expressament el Dr. Bosch. En abril estava embarassada. Només van passar 22 dies des de la primera visita fins al dia de la beta, que va ser positiva. Ànim!

[Apolonia]

Hola noies,
Merci, merci a totes per la solidaritat!!!
Se m'acaba d'esborrar tot el post que havia escrit!
Hi torno!

Hera, no crec que la meva amiga estigui en tractaments.. té 4 fills!!! així que potser és més el desconeixement, la curiositat, com alguna de vosaltres ha dit. La tinc per una persona molt cabal, intel.ligent, educada.. per això em va descolocar tant la seva pregunta, i us vaig escriure en calent, acabava de passar...és una amiga de fa molts anys, no la veig quasi mai però li tinc molt apreci i hem mantingut l'amistat. Però em va decepcionar pel comentari...

Ja em van fer aquesta pregunta en el tractament anterior, una familiar molt propera, que també ja té fills. Per una banda crec que és curiositat, per l'altra, obviament l'edat, i crec que també influeix el fet d'anar com a mare soltera. Crec que al anar sola la gent pensa que li explicaràs més intimitats que si tinguessis una parella. O.. no sé perquè.

En el cas de la meva amiga li vaig dir (x whatsaap):
- Prefereixo no entrar en aquests detalls
- No sé perquè tothom em pregunta per això (vaig exagerar una mica amb lo de tothom)
- No m'agrada que m'ho preguntin.

Sobre si dir el tema de la ovo (bueno, en el meu cas adopció embrions) o no, la veritat és que el cop anterior ho vaig viure amb naturalitat i la gent més propera ho sap. No vull que el tema sigui un tabú, no me'n vull amagar, prefereixo que el nen/@ ho visqui com una cosa natural, una particularitat més de la família que vull formar.
Ara, d'aquí a que les persones del meu voltant a l'anunciar-lis la teva intenció et preguntin si vas amb els teus òvuls a la primera de canvi, doncs hi ha una diferència.

Perdoneu que no personalitzi amb cada resposta, us contesto en general. Una o més d'una de vosaltres ha dit que preferiu que el nen sigui el primer en saber-ho. Això m'ha donat que pensar, doncs jo havia pensat no pregonar-ho, però no amagar-ho tampoc.. i ara dubto. En tot cas potser he fet tard perquè ja ho saben vàries persones.

Tinc clar, però que en cercles que no siguin íntims i familiars, tiraré pilotes fora i em prepararé alguna de les respostes que m'heu dit, o se m'ha ocorregut una, que llavors en calent potser no em sortirà.
Quan em diguin:
- "Així els òvuls són els teus?"
jo diria
- "Doncs, sí, de fet és una tècnica pionera, on no es necessita esperma, i amb l'òvul meu solament aconsegueixen fer un embrió, tipus hermafrodita"
Jejeje! si ho aconsegueixo dir a la propera pregunta indiscreta, seria boníssim veure la cara del què em pregunta!!

Gràcies de veritat per la solidaritat, em sento recolzada, amb totes les vostres opinions.
Per cert, per qui no m'hagi llegit en l'altre post, he anat a l'osteopata i m'ha aconsellat fet tractament amb ells i posposar la transferència 2 o 3 mesos. Demà parlo amb la meva doctora, a veure què em diu (la osteópata me la va recomenar ella..).

Petons reines!

[Apolonia]

Hera ànims!!!!!!
jo en tinc 43. Ma mare em va tenir a un mes de fer-ne 44.
A por ello!!!!!!!!!!!!!!!!Ara és el moment!!!!!!!!