Tardes estressants
Tardes estressants
Hola!!
La meva filla, l'Arlet, tot just té 40 dies (avui acabo la quarentena!), i d'entre els milers de coses que estem aprenent d'ella n'hi ha una, i és que té uns ritmes molt marcats: matí tranquil, dormint o bé descansant sense plorar gairebé, i menjant una mica; tardes terribles, estressants, menjant contínuament, plorant, sense dormir... fins que s'adorm, mai abans de les 24h, després de passar dues hores o més intentant anar a dormir; i nits dormides gairebé d'un tiron (pot estar-se 7 hores seguides!). I tornem a començar!
No tinc cap dret a queixar-me, doncs pels matins i les nits (a partir que aconseguim que s'adormi) és un angelet que dorm, menja i de tant en tant està desperta i ens regala amb els seus ullasos i el seu carinyo. Però les tardes/vespre em tenen una mica desquiciada. No sé si poden ser còlics, ja que els plors no són del tot continus, pot fer petites dormides o quedar-se alguns minuts tranquil·la... i tinc entés que amb els cólics, el plor és continu i inconsolable. El fet és que per les tardes demana continuament menjar (dóno pit i bibi com a complement), però s'estressa ella sola i no s'agafa bé, o ha begut ja molt, fins i tot vomita, i a continuació torna a demanar desesperadament pit. No sé què fer per canviar aquesta tendència de les tardes, o si senzillament ja creixerà i anirà calmant-se.
Què n'opineu?
La meva filla, l'Arlet, tot just té 40 dies (avui acabo la quarentena!), i d'entre els milers de coses que estem aprenent d'ella n'hi ha una, i és que té uns ritmes molt marcats: matí tranquil, dormint o bé descansant sense plorar gairebé, i menjant una mica; tardes terribles, estressants, menjant contínuament, plorant, sense dormir... fins que s'adorm, mai abans de les 24h, després de passar dues hores o més intentant anar a dormir; i nits dormides gairebé d'un tiron (pot estar-se 7 hores seguides!). I tornem a començar!
No tinc cap dret a queixar-me, doncs pels matins i les nits (a partir que aconseguim que s'adormi) és un angelet que dorm, menja i de tant en tant està desperta i ens regala amb els seus ullasos i el seu carinyo. Però les tardes/vespre em tenen una mica desquiciada. No sé si poden ser còlics, ja que els plors no són del tot continus, pot fer petites dormides o quedar-se alguns minuts tranquil·la... i tinc entés que amb els cólics, el plor és continu i inconsolable. El fet és que per les tardes demana continuament menjar (dóno pit i bibi com a complement), però s'estressa ella sola i no s'agafa bé, o ha begut ja molt, fins i tot vomita, i a continuació torna a demanar desesperadament pit. No sé què fer per canviar aquesta tendència de les tardes, o si senzillament ja creixerà i anirà calmant-se.
Què n'opineu?
Re: Tardes estressants
Per la emva experiència amb la meva nena, la cosa anirà cambiant i pot ser k en una setmana, sigui totalment al revés, aquest primers meos, és anar fent al seu ritme, i quan dormi ella, intentar descansar tu també i paciència. Et vull recomenar una coseta, com infermer aque sóc, és genial que dormin d'un tirón a la nit, però cuidado, tantes hores sense menjar al ser tant petita fan baixades de sucre, i no és recmonable sobretot al principi, que estiguin més de 4 hores sense menjar.
Ànims, ja veuràs com cada mes la cosa cambia!
Ànims, ja veuràs com cada mes la cosa cambia!
Re: Tardes estressants
Gràcies shizue per la resposta!
A veure com va la cosa... sé que encara és molt d'hora, i excepte per les tardes, l'Arlet és molt tranquil·la!
Respecte del que dius de no deixar passar més de 4 hores sense menjar, això també ens ho van dir ja a l'hospital. Com que, a més, s'adormia al pit i li costava menjar (per dormilega, bàsicament), ens van dir que li donéssim complement de biberó. Al principi li va costar de recuperar el pes, però des de fa tres setmanes que puja bé de pes i el mateix infermer del CAP que ens visita ens va dir que ja la podíem deixar que demanés al seu ritme, sense anar tan pendents dels horaris. Les primeres setmanes anàvem amb el rellotge i el despertador per la nit, no deixant passar mai més de 4h, fins que al CAP ens van dir que podíem respectar més el seu ritme si pujava bé de pes. I de moment, així és! Normalment quan es desperta va fent sorollets (que em desperten a mi, evidentment), però no em desperta desesperada de gana, plorant. Vaja, que fa la sensació que si la deixés, encara podria estar una estona més sense manduca!
A veure com va la cosa... sé que encara és molt d'hora, i excepte per les tardes, l'Arlet és molt tranquil·la!
Respecte del que dius de no deixar passar més de 4 hores sense menjar, això també ens ho van dir ja a l'hospital. Com que, a més, s'adormia al pit i li costava menjar (per dormilega, bàsicament), ens van dir que li donéssim complement de biberó. Al principi li va costar de recuperar el pes, però des de fa tres setmanes que puja bé de pes i el mateix infermer del CAP que ens visita ens va dir que ja la podíem deixar que demanés al seu ritme, sense anar tan pendents dels horaris. Les primeres setmanes anàvem amb el rellotge i el despertador per la nit, no deixant passar mai més de 4h, fins que al CAP ens van dir que podíem respectar més el seu ritme si pujava bé de pes. I de moment, així és! Normalment quan es desperta va fent sorollets (que em desperten a mi, evidentment), però no em desperta desesperada de gana, plorant. Vaja, que fa la sensació que si la deixés, encara podria estar una estona més sense manduca!
Re: Tardes estressants
Hola Luthien, et comento perquè jo he tingut una experiència força similar. Ara el meu nano té dos mesos i mig, i fins fa 3 o 4 setmanes, al vespre, podia estar donant-li pit 6 hores seguides, sino plorava. Pensàvem que passava gana i acabavem donant-li un bibe. Quan li donàvem, com que és més pesat de digerir, es quedava KO.
Tot i que em vaig arribar a desesperar, un dia va deixar de passar. A base d'anar separant-lo del pit per jugar amb ell (i si plorava tornava a la teta, mai li l'he negada), i a mesura que han passat els dies, aquestes preses interminables han acabat. I vam retirar bibe ja que veiem que no era això.
Me n'he adonat que no era gana, era ganes d'estar al pit amb mi, perquè devia estar estressat de tot el dia, i això el reconforta. De fet algun dia, després del bibe quebse suposa que no tenia gana, encara demanava pit, pel que vaig entendre que la necessitat era una altra...
Des que ho miro així que vaig menys estressada, i que no em sap tan greu tindre'l més estona al pit si un dia ho necessita.
De totes maneres, veuràs que en un parell de setmanes haurà canviat. No sé si li has donat xumet, a mi m'ho va proposar la llevadora del grup de lactància per substituir la teta en moments així d'ànsia, però la veritat és que no li fa gaire cas...
Tot i que em vaig arribar a desesperar, un dia va deixar de passar. A base d'anar separant-lo del pit per jugar amb ell (i si plorava tornava a la teta, mai li l'he negada), i a mesura que han passat els dies, aquestes preses interminables han acabat. I vam retirar bibe ja que veiem que no era això.
Me n'he adonat que no era gana, era ganes d'estar al pit amb mi, perquè devia estar estressat de tot el dia, i això el reconforta. De fet algun dia, després del bibe quebse suposa que no tenia gana, encara demanava pit, pel que vaig entendre que la necessitat era una altra...
Des que ho miro així que vaig menys estressada, i que no em sap tan greu tindre'l més estona al pit si un dia ho necessita.
De totes maneres, veuràs que en un parell de setmanes haurà canviat. No sé si li has donat xumet, a mi m'ho va proposar la llevadora del grup de lactància per substituir la teta en moments així d'ànsia, però la veritat és que no li fa gaire cas...
Re: Tardes estressants
Hola Gesmil,
gràcies per compartir la teva experiència! Tan de bó sigui cert que aviat canvii... :)
Tema xumet, li hem intentat donar, però quan veu que no en surt res, diu que el xumet li doni a ma tia! No ens serveix el comodí del xumet.
És cert que de vegades també a mi m'ha demanat pit després del bibe, i per això ja sospitava que més que menjar, necessita xumet humà. El que passa és que, per molt que la distraiem i juguem amb ella, acaba demanant pit. I es posa els dits i els punys a la boca amb una desesperació, que...
Poc a poc!! :P
gràcies per compartir la teva experiència! Tan de bó sigui cert que aviat canvii... :)
Tema xumet, li hem intentat donar, però quan veu que no en surt res, diu que el xumet li doni a ma tia! No ens serveix el comodí del xumet.
És cert que de vegades també a mi m'ha demanat pit després del bibe, i per això ja sospitava que més que menjar, necessita xumet humà. El que passa és que, per molt que la distraiem i juguem amb ella, acaba demanant pit. I es posa els dits i els punys a la boca amb una desesperació, que...
Poc a poc!! :P
Re: Tardes estressants
T'entenc perfectament, pot arribar a ser molt rallant. Però ja veuràs com en poques setmanes ho tens molt millor ;)
Re: Tardes estressants
has sentit a parlar de l'Hora Bruixa?
nomes dir-te que tranquila.....hem passat tots per aqui. I si, empitjora amb l'edat jajaja....les tardes-vespres son teribles....anims
http://criatures.ara.cat/somlallet/2010 ... ra-bruixa/
http://criatures.ara.cat/somlallet/2010/11/01/lhora-bruixa/
nomes dir-te que tranquila.....hem passat tots per aqui. I si, empitjora amb l'edat jajaja....les tardes-vespres son teribles....anims
http://criatures.ara.cat/somlallet/2010 ... ra-bruixa/
http://criatures.ara.cat/somlallet/2010/11/01/lhora-bruixa/
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 20 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |