Agobiada amb el nen

[botafoc]

Hola mares....tinc un nen de 4 anys i mig casi...Fill únic. Treballem els dos per tan al juliol va al casal de 9 a 13 i a la tarda com ja tinc lliure estic per ell.
El problema es que totes les tardes i caps de setmana he de jugar continuament amb ell...i bàsicament al playmobil policies...i m'he d'inventar la historieta jo perquè ell no en sap (té retard del llenguatge) . Quan ja estic cansada..juguem a altres jocs...a cuineta ninus...aquareles...pero continuament una cosa darrere l'altre...mirant dibuixos s'entreten 10 minuts..només 10 minuts!!!
Amb son pare no vol jugar...com a molt a l'o4dinador també 10 minuts. ..
Quan li dic que ja té 4 anys i ha de jugar sol se li omplen els ulls de llàgrimes.....
No disffuto del meu fill...no tinc la meva familia aquí la tinc a 1 hora de cotxe i pel gasto de gasolina només hi vaig 1 dia a la setmana..penso que si tingués cosines amb qui jugar seria diferent però no tenim ningú.
Com us ho feu les que esteu com jo soles i lluny de la familia?? Cada estiu em passa igual em deprimeixo i m'agobio...si hi hagiés casal a l'agost al cole l'apuntaria també....me l'estimo moltissim i és lo millor que m'ha passat mai..però tinc nevots més grans (10 i 8) els he cuidat desde petits i jugaven sols!!!!
He arribat a pensar que pptser no m'agraden els nens..i jo pensava que si.
Com us ho feu??és normal que no sápoga jugar sol??
Entre això i el retard del lleguatge jo ja penso que tot plegat no deu ser normal...potser es que té algo..jo que se!!el trobo raro per tot.

[iole]

I si aneu a algun lloc? Parc, piscina, biblio, xikipark, on es relacioni amb mes nens? Tambe pots pactar que jugui fins que soni una alarma i dp jugues amb ell...

El meu te 4 anys juga sol amb cotxes, fang, uns suros de enganxar i sobretot amb aigua... Si li poses una piscina petita, galledes o gots ja no hi ha nen en una estona, la tele la veu pero sobretot patrulla o tom i jerry.

[nb_30]

La meva filla també te 4 anys i es cansa de jugar sola. A la tarda sortim a una terrasseta a fer un gelat o llimonada i despres anem al parc, q sempre trobem algú amb qui pot jugar. Hi ha dies q anem a la piscina i tambe sempre trobem algú.. nosaltres vivim a un poble i potser ho fa més fàcil. Ànims!

[Essuca]

Hola.

Primer de tot és normal que si estàs agobiada de cop ho vegis tot muntanya amunt, i vegis el teu nen "raro". Dius que té retard del llenguatge, suposo que has anat o vas al CDIAP o alguna cosa semblant ja que tens un diagnóstic. Si és així, pensa que si tingués "alguna cosa més", ells t'ho comentarien, si només et parlen del retard del llenguatge és perquè segurament "només" té aquest handicap. De totes maneres, si continues anat al CDIAP, o si pots parlar amb la tutora de l'escola del teu fill, i els hi planteges el dubte potser et diuen si hi veuen algu més o no.

Ara a la qüestió, les tardes d'estiu que llargues es fan.... no sé d'on ets, peró hi ha llocs on es fan activitats "sueltes" per les tardes, a les biblioteques fan conte contes, alguns museus fan tallers, a vegades els parcs hi ha animació... et recomanaria que et fessin amb un bon arsenal web d'agendes familiars (depen d'on visquis et poden anar bé unes o altres), i potser una tarda a la setmana l'ocupés amb una activitat així - si són municipals solen ser gratis-. Hi ha platja o piscina municipal? pots anar-hi una altra tarda. No sé el teu fill, però el meu me l'enduc a comprar el menjar i aixó també li ocupa estones de la tarda i fem el sopar junts i així també anem passant estones. I a nivell motor? fer miniexcursions amb bici, patinet fins el parc o en algun bosc de prop del poble, portar el berenar a la motxilla i anar a fer excursions petitones al voltant de casa (el meu li encanta si juguem a "pistes", del pal "després de 3 faroles girem a l'esquerra.... i així anem fent, brenem a mig camí i tornem). També Jocs d'aigua a la terrassa o pati de casa...

Fa poc em vaig llegir un llibre "m'agrada la família que m'ha tocat" que parlava de varies coses de criança dels 2 als 6 anys, parlar de bastantes coses d'aquesta etapa. I em vaig quedar amb una consell que et deia sobre el tema jugar quan has de fer tu alguna cosa a casa (estendre roba, cuinar, escombrar...), deia que abans de posar-t'hi li preguntessis "prefereixes ajudar-me a escombrar o jugar aquesta estona sol?" així li donaves dos opcions, si triava ajudar-te, doncs mira escombraveu més lent potser, peró junts compartint espai, comunicació, fomentant la seva responsabilitat amb els altres - al fer una tasca que beneficia a tots - i si en canvi triava jugar sol, doncs tu feies la feina mentre ell jugava sol per decisió seva - i així l'ajudes a l'autonomia. Pots provar a veure si et funciona plantejar-li dues opcions. També deia que aixó s'havia de convinar amb estones de joc els dos junts, no sempre si estem junts és quan faig coses de la casa i m'ajudes.

[botafoc]

Hola gràcies per donar-me cp sells.
Vivim en un pis de ciutat amb un petit balcó ...jocs d'aigua descartats jeje a més dons a casa tenim parquet.
Si va al cdiap i al logopeda privat així que ara al juliol encara decsanso els 45 minuts que està al logopeda...el problema són dissabte i dium que està tot eldia a casa.
Lo de l'alarma està bé ....peró no entenc com quan li dic i li explico que ha de jugar sol se li omplen els ulls de llagrimes i diu qúe no...
No és gens sociable..diria que molt introveetit potser per culpa del llenguatge. ..només juga amb alguns nens de la seva classe (4o 5) i és dificil que ens els trobem al parc!!!Ho ha mooolts parcs...i no tothom viu a la nostra zona per tant al parc tot i que'agobio menys he de jugar amb ell també. A la piscina end passa el mateix...tot haver-hi altres nens si no els coneox...ell passa dels nens i he de jugar jo amb ell.
i s'em fa una muntanya el prnsar en agost que no ho ha casal... Avui he acabat amb una migranya horrible que m'he hagut de pendre un calmant...després d'esmorzar ja es foca que anem a jugar al playmobil policia....i lo fort és que lo doc juguem al domino i que no....que vol a policies..una marranada increible ha fet...al final hem negociat un rato a cada cosa...
Lo de fer feines de casa ka'ajuda..li he dit que havia de fer el lavabo i fregar-lo i m'ajuda peró amb poques ganes....em va dient constantment ja esta???ara anem a jugar a policies....hem esteès la roba i hem fet el dinar pero ell ho veu com s'ha de fer i després a jugar a policies"....excursions..com no sóc d'aqui no conec on hi ha mintanya ni res...la veritat és que podria estar bé. ..potser pels matins...els matins a casa em maten....necessito sortir....aniré a la oficina de turisme a preguntar i com ens aixequem aviat doncs anem en bici a algun lloc esmorzem....i tornem això estaria bé. ....gràcies de nou...el problema més gran que veog és la falta de tribu...criar sola és dificil....i cada principi d'estiu em passa lo mateix.

[shyla]

El meu fill gran fa igual, total l'estona vol que juguis amb ell, te 4 anys i 3 mesos. El es molt sociable amb altres nens i voldria estar tot el día a casa d'un o de l'altre, pero clar, no pot ser. Es molt cansat, pero jo no ho trobo estrany. Cada nen es un mon!

[rundi]

Hola!
I els contes de pintar i d'enganxines no li agraden? Jo tinc un fill de la mateixa edat aprox. i s'hi entreté molt. No cal gastar un dineral, als xinus n'hi ha...
Si vaig a prendre un cafè o he de fer el dinar, ell pinta i enganxa. Té un estoig ple de plastidecors i au.
El meu sí juga sol, però vol que hi sigui. Potser si estàs a prop se sent a gust jugant sol encara que tu no hi juguis.
I no t'agobiis pensant els motius de perquè et sents així. Intenta anar superant cada dia i acceptant com és ell, tots som d'una manera, no és millor ni pitjor ser sociable o introvertit.
Ànims!

[edoimaeti]

Hola, en primer lloc dir-te que també tinc un nen de 4 anys i em sento identificada amb alguna de les coses que ens expliques, per tant, deuen ser normals, no??

Jo he arribat a la conclusió que tinc el dret de dir-li al meu fill que a aquell joc a mi no em ve de gust jugar i que ell ho ha d'entendre.

El meu també sempre voldria jugar sempre al mateix joc, des de fa dos anys (no exagero) n'estem molt cansats, per això vaig començar a dir-li que no em venia de gust, que podíem jugar a una altra cosa o que podia jugar ell sol i des de fa un temps que sap que si és aquell joc la mama no jugarà amb ell.

Ara juga ell sol, almenys a aquest joc, i amb mi fem altres coses, cuinem, pintem, fem plastilina, puzzles.... Tenint molt clar que tinc el meu dret de dir-li en algun moment que no em ve de gust jugar amb ell i no passa res (passem moltes hores junts)

Potser al principi et farà molta pena, però almenys a mi m'ha anat molt bé.

També és important el que et diuen les demés, sortir molt de casa i si ell no es relaciona, fes-ho tu. Mira d'anar a fer activitats, piscina...i posar-te a xerrar amb altres mares de manera que ell ho vegi i potser així sent la necessitat també de relacionar-se.

Espero haver-te ajudat o almenys haver fet que no et sentis diferent.

[marta9]

Potser us aniria bé anar a alguna entitat... no sé, castellers, geganters, un esplai, un centre excusionista, l,escola de música... sobretot si és una mica tímid, i viviu a ciutat són una bona manera de fer "tribu", trobarà un grup de nens estable, a estones estaríeu tots junts, a estones sol amb els altres nens... i en surten grups d, amics que potser queden per jugar junts, anar al parc plegats... la canalla necessita canalla, a mi també em passa que jugar m,avorreix. És normal, suposo.

[edae]

Heu provat legos, o peces de fusta per construir alguna cosa? El meu s'entreten molt amb això. Tant seguint les instruccions de muntatge de lego com inventant-se naus....

[petipe]

A mi el tema piscineta em va molt bé. Si no pots, conec un cas que posa els nens a la banyera amb les joguines, com si fos la piscina i també s'hi estan una bona estona.
I una altra idea que potser és una obvietat: posar música? Potser li agrada cantar o ballar, o senzillament escoltar les seves cançons preferides i no cal fer res més. A mi, també em funciona això i sobretot si ploren, és posar música i tot passa.

[DarthVero]

La meva filla (tres anys i mig) tampoc jugava sola, i és força cansat... Poc a poc, he anat treballant-ho. Li dic que la mama ha de fer coses i que jugui sola una estoneta. Llavors és posa força pessada una estona fins que troba alguna cosa que l'entretén; pensa que l'avorriment és la base de la creativitat, si s'els dona tot fet, no tenen que pensar i s'hi acostumen!.
També compro alguna tonteria i li guardo, i quan veig que ha esgotat els recursos l'hi trec (unes enganxines, o un llibre de pintar, o alguna cosa nova), i així poquet a poquet s'ha anat acostumant a jugar sola a estones.... has provat de baixar a la piscina, platja, biblioteca, titelles o teatre....?
Ànims!!

[botafoc]

Gràcies noies...si a la piscina hi anem sovint però estem en lo mateix...si no coincideix qmb algun amic ee la seva classe amb el qual s'hi porti bé, he de jugar jo amb ell.
Platja aquest any encara no hi hem anat...potser dissabte hi anem..l'any passat a la sorra si jugava bastant.
Ara al juliol com jo treballo...ell al casal i per la tarda logopedes o poscina o parc ho tinc mig solucionat.
Dissabtes que estic sola amb ell si se'm fam eterns...i a l"agost ja vorem...son pare només té 2 setmanes vacances...i està tot el dia a fora...
algú ha dit d'apu tar-se a una colla de geganys o algu per fer tribu/amics...jo la veritat és que no sóc molt extrovertida (el nen haurà sortit a mi!!!) i no em fa gaire gràcia però al final ho hauré de fer per la nostra salut...sino acabaré boja!gràcies de nou i bona nit.

[kabbisa]

Botafoc,

et faré un suggeriment per l'agost. Jo ho vaig fer l'any passat, i aquest ho tornaré a fer segur!

El meu marit també treballa fins a mitjans d'agost, i el meu nen també és molt de voler jugar sempre amb mi i pocs cops sol. Farà 5 anys al setembre, així que més o menys és de l'edat dl teu. Hem anat trobant cosetes que li agraden, però normalment vol estar amb mí i jugar amb mi i fer coses amb mi.

Total, que l'any passat, veient que m'estaría tot el dia sola amb el nen i que probablement acabés d'ell fins al capdemunt, vam marxar dues setmanes amb ma mare, que també esta a 1h en cotxe de casa meva a l'estiu.
Al kabbiso el vam veure els caps de setmana (venia divendres després de plegar i marxava dilluns de matinada). De fet, ell sí va poder venir els dimecres a sopar i dormir amb nosaltres.

No em vaig evitar estar amb el nen tot el día, però al menys tenia més gent amb mí que em podia rellevar

Aquest estiu estarem uns 10 dies llargs. I potser l'any vinent el deixi a ell solet amb l'avia ( ) ??

[June]

Hola Botafoc,

El meu nen és més petit que el teu i, tot i que encara trobo normal que vulgui jugar amb nosaltres, sí que estic en procés d'ensenyar-li les "avantatges" que té jugar sol.

A mi m'estan servint aquestes indicacions i, poc a poc, va descobrint com entretenir-se si la mama o el papa han de fer coses per casa i que tampoc està tan malament (tot i que, òbviament, prefereix jugar amb nosaltres). Espero que a tu et serveixi. Per a mi, la clau, està sent la consistència en el moment del dia (per després poder aplicar-ho a qualsevol moment) ja que ell ja sap que en aquell moment és quan "toca" jugar sol una estoneta i la forma gradual d'introduir-ho (ara mateix, estem en els 10-15 minuts de joc cada dia després de sopar).

[novella]

El meu gran té 3 anys i mig i tampoc vol jugar sol. Sempre vol algú amb ell per jugar, mirar contes o fins i tot mirar la TV! Quan mira algo que li agrada a la TV i jo estic al seu costat llegint, per exemple, m'agafa el cap per aixecar-lo i em diu :has de mirar la TV!
Tenim una nena d'un any i també vol jugar amb ella però encara són ritmes diferents i acaben enfadats
Però a poc a poc li anem explicant quan no podem jugar o no en tenim ganes i la cosa ha anat millorant. Cada vegada s'entreté més tot solet.
També, quan he d'estar gaires hores sola amb els dos, intento fer força coses a fóra de casa: piscina, jocs d'aigua al parc, o fins i tots anar a fer encàrrecs, que també estan entretinguts.
És normal estar agobiada, jo a vegades li dic que als grans no ens agrada jugar tota l'estona ( i menys jugar a la mateixa cosa una vegada rere l'altra) i ell ho entén.
Ànim!!

[Rossinyola]

Hola botafoc, potser et pot anar bé llegir aquest article, jo l'he trobat molt interessant i útil
http://www.demicasaalmundo.com/blog/mam ... -de-juego/

[sarins]

Ay com t'entenc!!!! Em passa exactament igual que a tu. El meu monotema st Jordi i els cavallers. Lluites amb espases
Pots comptar que no em ve gens de gust... no vol fer puzzles ni construccions ni pilota. Nomes lluites.
I mai sol... si faig feina de casa i l'ignoro rm perssegueix clavant-me l'espasa per tot atreu....
I a les 7 del mati ja comença...
Al parc no vaig pq no juga amb nens i amb la calor m'agobio havent d'estar jugant amb ell tota la estona. I sento una enveja enorme quan veig la resta dels nens gaudint solets o amb altres nens al sorral o als columpis...
Anar a dinar amb amics es horroros pq el tinc tota l'estona a sobre i demanant que vagi amb ell a jugar...
Em passa com a tu i de vegades m'agobio tant que penso que alguna cosa faig malament ... i comparo a altres nens de la seva edat i em deprimeixo.... de vegades donaria el q fos pq de cop i volta tingues 13 anys i fes la seva
I la gent que opina pq es gratis... la culpa es meva que el malcrio...
Prendre nota dels consells...

[botafoc]

Gràcies noies pels consells!! Anar a casa de mons pares a l'estiu seria un molt bona solució...al menys no estaria sola..però el meu home no vol. Diu que quan plega el vol veure...encara que sigui tard. Un dia li vaig insinuar i diu que com em sentaria a mi que fes el mateix....no m'agradaria clar així que ja no he tret més el tema.
Agafaré nota dels vostres consells....moltissimes gràcies!!

[kabbisa]

carai, el meu home s'ho va prendre com el que és: que jo tenia més vacances que ell, i que amb un nen no m'estaría tot el día tancada a casa esperant-lo...

Ho sento, eh? però en absolut em sento que estic privant al pare de veure el fill... Si fos al revés, que jo treballés i ell fes festa (al setembre passa això, per exemple) i ell vulgués marxar uns dies, tampoc no em sentaría malament... bé si, però d'enveja!