Escoles sense llibres

[lavidaesbonica]

Hola mares! estem començant a rumiar el tema escola per a la nostra filla que començarà P3 l'any que ve.... Dubtem força però el que sí tenim clar és que la volem dur a una escola innovadora en tots els sentits, principalment pel que fa a la seva manera d'ensenyar, la seva mirada cap al nen/a.. En concret, tenim en ment una escola pública que treballen per projectes, sense llibres de text, s'acaben d'incorporar al programa "Escola nova 21", ... no en sabem gaire més perquè encara hem d'anar a les portes obertes, però ja d'entrada ens agradaria saber opinions respecte al tema de "treballar sense llibres". No us enganyaré però, malgrat ser partidaria de metodologies innovadores, tinc els meus dubtes ja que precisament és molt nou, i tot allò nou sovint fa una miqueta de por... almenys a mi. La pregunta del millón: els nens que surten d'aquestes escoles per incorporar-se a un altre centre, institut, més "convencionals" per cursar l'ESO i Batx, s'adapten bé?? Què passarà quan s'hagin d'adaptar a l'ensenyament tradicional en altres etapes educatives? A mi el que em fa por és que quan acabés 6è i passés a un institut amb una metodologia diferent (llibres de text, diferent tipus d'avaluació, etc) la nena vagi perdudissima... Què en penseu??

Agraïré molt les vostres aportacions!!

Gràcies!

[catalanna]

Jo porto els meus fills a una escola com la que descrius, però que porta molts anys treballant així... el que sovint descrivim com a metodologies innovadores en realitat no ho són tant, simplement el que és innovador és aplicar-ho a gran escala. En qualsevol cas, jo no deixaria de portar els meus fills a una escola que cregui que és la millor per ells pel que pot passar més endavant!! A part que la secundària també s'ha de posar les piles per adaptar-se al present i per tant ves a saber com serà la ESO que faran els que comencen p3! Jo tinc l'esperança que tindrà poc a veure amb el que hi ha ara a la majoria d'instituts.

[lavidaesbonica]

Catalanna, aquesta escola de la qual faig referència porten 11 anys treballant així! No acabo d'entendre què vols dir amb o no deixaria de portar els meus fills a una escola que cregui que és la millor per ells pel que pot passar més endavant!!
Estic d'acord amb que el millor és confiar en què el dia de demà la secundària serà diferent en quan a metodologia i avaluació...perquè sinó notaran molt de contrast quan surtin de Primària per passar a un institut o centre de secundària amb una metodologia més "convencional".... En fi,.

[catalanna]

El que em referia és que no deixaria de dur els nens a una escola d'infantil i primària que m'agradés per por del que pugui passar a secundària. Si l'escola fa 11 anys que treballa així, a què et refereixes quan dius que et fa por una metodologia tan nova?

[lavidaesbonica]

Perquè malgrat ja fer uns anys que va, per a mi segueix sent força nova, i és que fa relativament poc que se'n parla! De moment encara predominen, i molt, les escoles convencionals... S'ha demostrat que els nens que venen d'aquestes escoles més innovadores, després "encaixen" en el sistema educatiu clàssic (malhauradament)? Jo espero i desitjo que hi hagi un canvi global, no només en alguns centres educatius...sinó també a instituts i universitats! Bé, simplement vull saber la vostra experiència com a pares de nens que van a aquestes escoles, perquè malgrat els meus petits dubtes tinc molta il•lusió de poder portar a la meva filla a un centre d'aquestes característiques, però necessito estar del tot convençuda..i què millor que preguntar als qui ja ho heu experimentat!

[Maria V.]

De jove, vaig conèixer antics alumnes de l'Institut Escola que havia funcionat a Barcelona en temps de la República. Explicaven que allí els estudis es feien sense llibres ni exàmens i de manera molt activa. Quan, al final, es van presentar a l'examen d'Estat (que era igual a tot Espanya), hi anaven amb por perquè no s'havien entrenat a fer exàmens i, en canvi, gairebé tots van treure bona nota sense problemes.
Ara bé, la situació als instituts era molt diferent a la d'ara.
a) Només hi anava una minoria de nens: la majoria seguien fins als 14 anys a l'escola primària, perquè els estudis dels instituts només servien per anar a fer llicenciatures a la Universitat. Per aprendre un ofici calia treballar d'aprenent. Per fer carreres de les que anomenaven "de grau mitjà" (peritatges, aparellador, magisteri, infermeria), no calia haver anat a l'institut; només s'exigia aprovar un examen d'ingrés. El meu pare era mestre i no tenia el batxillerat; va entrar a l'escola de magisteri, que es deia "escola normal", sense més títol que el d'estudis prImaris. Això sí, per estar segur d'aprovar l'ingrés, abans va estudiar molt de manera autodidacta.
b) Hi havia molt pocs instituts i només a les ciutats grans. Les matrícules eren molt barates, però els nens de poble només hi podien anar si els pares els pagaven una residència o una pensió o si tenien parents que els acollissin a casa. Poques famílies de pagès s'ho podien permetre. I recordeu que la majoria de la població del país encara era rural.
c) Per entrar a l'institut (tant l'Institut Escola com qualsevol altre) calia aprovar un examen d'ingrés: una divisió llarga amb la prova del producte i un dictat en castellà sense faltes. Ho podien fer a qualsevol edat des dels 10 anys. Hi havia força alumnes que havien anat a l'escola del poble fins als 14 anys amb la intenció de ser pagesos i després canviaven d'opinió i començaven l'institut.

Amb tot això, és clar que no hi anaven ni analfabets ni objectors escolars dedicats a dinamitar les classes. L'ambient de treball a classe era molt més fàcil d'aconseguir.

[Maria V.]

També era diferent el professorat, almenys en part. Encara no havia arribat el maig del 68 amb consignes com "prohibit prohibir" i no calia ser tovet amb els alumnes (i els pares!) que insulten i amenacen els professors. I no hi havia inspectors que desautoritzessin els professors que suspenien els alumnes analfabets (cal reduir les estadístiques del fracás escolar), ni que diguessin que els nens, el que necessiten només és "aprendre a aprendre" i que això es pot aconseguir sense aprendre res en concret. (Aprendre a aprendre sense aprendre res concret és com aprendre a cuinar sense aprendre de fer cap plat en concret.)
Ja sé que sóc antiga, però és que no fa gaire em vaig trobar amb un secretari d'ajuntament, jove i amb tota una carrera d'advocat, que no entenia això dels punts cardinals. Al pagès que va trobar disbarats al certificat corresponent a la seva finca, que com a home del camp sabia molt bé què és el nord, el va intentar humiliar tractant-lo d'ignorant i presumint de llicenciatura. A la carrera d'advocat els punts cardinals no s'estudien, però si es tolera que entri a la universitat un personal que no té les nocions bàsiques de cultura general...

[pucpuc]

potser us pot interessar

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-min ... o/5620064/

[Maria V.]

A la Vanguàrdia d'avui hi ha un article interessant de Luis Sánchez Merlo, on explica alguns dels principis en què es basa l'escola Singelijn de Brussel·les, de pedagogia activa, alternativa i d'integració. Entre moltes altres coses, diu:
"Sensibilitzar els alumnes sobre els seus drets i deures és una de les premisses d'aquest centre, molt actiu contra la degradació del clima escolar i l'assetjament, pel seu impacte negatiu immediat sobre el rendiment dels alumnes."
O sigui, res de "prohibit prohibir": una premissa bàsica és que els alumnes tenen drets i deures. (Si hi ha deures, és que està prohibit saltar-se'ls.) S'hi practica un esforç seriós sense excuses contra el bullying. I eviten allò que tingui impacte negatiu sobre el rendiment. El rendiment! Paraula tabú entre certs corrents pedagògics d'aquí, suposadament progres.
També diu: "els alumnes aprenen a conviure amb nens amb minusvalideses - des de problemes auditius fins a transtorns genètics - i a jugar a escacs." Així doncs, s'hi fomenta activament la integració.
Dels libres no en diu res, però sembla clar que s'haurien de poder suprimir, com es feia a Barcelona el 1935, sempre i quan es respectin els principis que explica.

[Anna Maria]

Bones!
Doncs jo al contestar-te em basaré amb la meva intuïció i experiència personal. Tot i anar a escoles, instituts convencionals, a cada lloc tenen una manera de fer. L'EGB la vaig fer en un col·legi de les dominiques, on més que ensenyar-nos el record que en tinc és que sobretot el correcte, confessar-nos tres cops l'any (a partir de la comunió...) i tapades amb les bates fins a final de curs. El nivell i la forma d'ensenyar va canviar molt quan vaig anar a l'institut, tot i ser amb llibres i tal. És a dir, cada nova etapa implica un canvi.
De totes maneres, l'important són els coneixements i encara més com saber desenvolupar-se. Ja que, a veure, l'escola convencional també porta dubtes. Jo fins ara que tinc una parella que és mecànic industrial no he entès el Pi (3,1416) i els sinus i cosinus, i mira que me'n vaig fer un fart de resoldre problemes (o intentar solucionar-los).
Pel que fa a l'ortografia, és important, però em sembla que l'altre dia al TN van dir que estaven estudiant treure els accents, o ho he somniat?
El llibre és un suport a l'ensenyament, però hi ha les fitxes, l'ordinador, la posada en pràctica d'allò que t'explica el profe...
A la universitat no vaig tenir ni un llibre a l'aula, tot eren apunts i els llibres eren de consulta a la biblioteca i per fer treballs. Va ser un canvi, però m'hi vaig adaptar.
I els infants que estudien en una escola rural? el sistema per força és diferent, perquè han de compartir classe amb nens de diferents edats. I quan van a l'institut, també s'hi adapten, i tenen una visió més àmplia de les maneres d'aprendre.
pel que fa als comportaments, límits, "normes", etc. això no ho porten ni els llibres, ni les fitxes, ni els ordinadors, això ja és qüestió de qui està fent de model, de guia.
No sé si m'he explicat, em sembla que he fet una resposta molt embolicadora.
Abraçades,
Anna Maria

[VespresVerds]

Bona tarda!

Temes interessants...! A veure si sé ordenar una mica tot el que vull dir...

En primer lloc, us he de dir (com a mestra) que l'educació igual que la política o qualsevol altre tema té diferents filosofies i camins per escollir. No hi ha res que sigui 100% correcte o dolent, cadascú té un concepte diferent del què és educar. Potser hauríem de començar per aquí, per entendre què demanem a les escoles i a l'educació dels nostres fills. Si per a algú l'escola és un lloc on s'hi va a aprendre conceptes, llavors una escola que treballi per projectes no té sentit. Jo no sóc d'aquest parer, crec que no té sentit aprendre conceptes (sobretot a nivell memorístic que és el que promou l'escola tradicional) en un món on amb un clic tens tot el coneixement. Per mi és important el saber pensar, ser crític, saber-se adaptar a noves situacions i resoldre-les, perquè mirant-nos-ho bé no sabem què els depararà als nostres fills d'aquí 20 anys.

Als meus alumnes (des dels 3 anys) procuro ensenyar-los a fer bones preguntes perquè penso que és la base per fer persones crítiques. Als més grans els dic "una bona pregunta és aquella que no podeu resoldre amb un clic a google" i la vida és tan complicada que no la trobareu a google, així que els rius d'espanya, quan necessiteu saber-los, ja fareu un clic! En quina feina/ofici/professió no et deixen buscar a internet o consultar amb els companys de feina? Ens hauríem de plantejar coses com "què esperem d'un cirurgià? o d'un fuster? o d'un bomber? i segur que pel cap no us passarà cap examen sobre els rius d'espanya. Des del meu punt de vista, cal educar en competències, no en conceptes.

Una altra cosa, jo tinc a la vora els 30, i ja vaig anar a una escola força innovadora ja en el seu moment. Vaig tenir llibres però tampoc com la resta. Per exemple, a naturals fèiem laboratori o cuidàvem un aquari amb peixos, vivíem molt la cultura i l'art, les classes d'idiomes eren més orals que escrites... Després vaig arribar al batxillerat en un altre centre (perquè l'escola directament no tenia batx) i tot i que va ser un canvi, m'hi vaig saber adaptar bé, cap problema. La vida és plena de canvis i els canvis sempre requereixen un esforç, però no hem de patir, de tot ens en podem sortir. Així que, com et diuen, jo no patiria gens per escollir una escola sense llibres, el que hagi de venir després, ja vindrà!

El projecte de l'Escola Nova 21 té bastant bona pinta, si més no, és una oportunitat per remoure l'educació. Jo he col·laborat amb la Fundació Bofill (un dels agents que lidera el programa) i hi confio totalment.

[Maria V.]

Tot el que dieu sembla encertat, especialment les experiències personals, que són força indiscutibles, ja que es tracta de fets reals. El que no podem fer és generalitzar-les: per exemple, no totes les monges deixen de banda els coneixements (jo vaig anar a un col·legi de monges i en sortíem ben preparades). I estic d'acord amb l'Anna Maria en dir que els coneixements són importants. A la Viquipèdia trobareu tot el que cal saber sobre punts cardinals, però hi ha advocats com aquell del certificat (i fins i tot mestres!) que, amb la idea que el nord és dalt i el sud és baix perquè així surt al Google Maps, es creuen que el riu Nil raja costa amunt. Els continguts s'han d'entendre, però no s'entenen sense una base de coneixements previs. Per exemple, com a coneixement previ, cal saber que a la vida real (fora dels papers, al món del pagès) "dalt" és al cim de la muntanya, no forçosament al nord, i "baix" és al fons del pou i no forçosament al sud. On això s'aprèn de veritat és a les excursions de colònies, si el monitor els fa orientar amb brúixola. I si no, a l'escola activa, quan fan el plànol de la classe posant l'est on surt el sol i sense mirar el mapa.
(Pel que fa al cas de l'altre exemple: sóc de lletres i sobre "pi" el que em van ensenyar les monges és que "pi" és la longitud de la circumferència que ens sortirà si la mesurem prenent com a unitat de longitud el diàmetre de la mateixa circumferència -i els seus submúltiples, és clar-. És correcte o no?)

[Maria V.]

Suposo que ja es veu que no crec que amb un clic tinguis tot el coneixement. Amb un clic tens les dades, però una dada sense cultura prèvia sovint no s'entén, i si no s'entén no proporciona coneixement.

[VespresVerds]

Suposo que no m'he explicat gaire bé. Evidentment, estic d'acord amb tu, Maria V. Del coneixement del que parlava era del banal, el de quedar-se amb els "subtítols" de llibre de text, de saber contestar les preguntes simples i superficials dels examen... Això és el que han estat fent la majoria d'escoles del nostre país tots aquests anys.
És clar que a l'escola s'hi va a aprendre i justament defenso els coneixements han de profunds i contextualitzats!
Del que em queixo és de la infantilització que es fa de l'educació a primària, tractant els temes tan supèrfluament. Per exemple (cas real); el foc es pot tractar de moltes maneres, pots explicar que el van descobrir a la prehistòria i que ara fem carn a la brasa (sí, és real) o pots tractar el tema del foc enfocant-ho com "Com és que l'aigua apaga el foc?". A això em referia amb el clic a google.

Podria passar-vos fotografies de com es fa classe a l'escola on treballo i us cremarien els ulls. I sí, és una escola tradicional i religiosa que treballa amb llibres, exàmens i deures i on la majoria de nens aproven -i amb nota- la selectivitat. Ara bé, a final de curs passem qüestionaris sobre temes no acadèmics i més humans i una part dels alumnes resulta que són intolerants amb altres races, religions, idiomes... i això, es veu, que no importa a ningú! perquè cap mestre es posa les mans al cap, però fardarem fins l'infinit que surten "ben preparats". Per mi no, és clar, per mi això és el fracàs escolar.

Us adjunto un article que he llegit fa unes hores i que expressa realment el que vull dir-vos;
http://diarieducacio.cat/pablo-gentili-locde-imbecilitza-el-concepte-del-coneixement/

"Si per a triomfar a la vida cal fer el que diu l’OCDE, per què necessites la música? Per què serveix l’art, la sociologia, la filosofia? Per què serveix pensar inclusivament en la matemàtica com una eina de transformació? La matemàtica que s’aprèn és una matemàtica per als negocis, per a l’empresa, per a la gestió, per al management. No és una matemàtica humana. És una visió totalment limitada, primitiva de l’educació.

L’OCDE no és que sigui tan dolenta, però imbecilitza el concepte de coneixement en una societat, que, al seu torn, imbecilitza el que diu l’OCDE. Quan Wert entén el que diu l’OCDE, ho trivialitza molt més, ho estupiditza molt més. I això va baixant fins a la directora d’escola. És una escala descendent de degradació del concepte de coneixement que ens porta no només a la dramàtica evidència que el ministre vol suprimir la sociologia, sinó que els mateixos alumnes no saben per a què serveix la sociologia i els molesta la sociologia, els molesta la filosofia."

[Maria V.]

Molt d'acord, VespresVerds! M'havia desorientat l'ús de la paraula "conceptes" i que rebutgessis fer aprendre conceptes als nens. A mi em vam ensenyar la definició d'Aristòtil: "concepte és la representació intel·lectual d'un objecte"; intel·lectual, no memorística. (Ho he mirat al diccionari i la definició actual ja no és la d'Aristòtil. Ja ho dic jo, que sóc antiga.)

[popa_pap]

Hola,

Jo us puc donar la meva experiència. Jo vaig portar el meu fill gran des de P3 fins a segon de primària a una escola sense llibres, amb metodologia innovadora de treball per projectes, etc... A mi no em va convèncer per diversos motius que ara no explicaré, i a tercer de primària el vam canviar a una escola més tradicional. Era una escola amb metodologia més tradicional (exàmens, etc...) però on cada any al menys fan un o dos treballs globals per projectes. És a dir, una escola on combina els dos tipus d'ensenyament, si bé la predominant és la tradicional.
La meva experiència ha estat:
- El canvi de segon de primària a tercer de primària no va ser cap trauma (per sort el meu fill s'acostuma molt bé als canvis!!!) si bé vam veure que el nivell de coneixements no era el mateix. A l'escola més tradicional tenien un nivell bastant més elevat. Per una altra banda, el meu fill va anar molt més motivat a la nova escola. Ell mateix em deia que era més conscient que aprenia més... De totes formes, destacar que això depen molt del tarannà de cada nen.
- El meu fill ja fa segon de secundària. Durant primer de secundària va coincidir amb diferents alumnes que provenien de l'escola on ell anava de petit (i amb els que encara tenia relació). Destacar que el canvi que van viure aquells nens de sisè de primària des d'una escola "lliure" a una més tradicional si que va ser bastant traumàtic, si bé a l'insititut també combinen el dos tipus d'ensenyament. El nivell d'exigència ja no és el mateix (a la ESO l'exigència es molta) i el fet de tenir exàmens, deures,... va ser un canvi molt radical per aquests nens, fins i tot algun d'ells ha hagut de repetir perquè no ha aconseguit "agafar" el ritme. En canvi pels que venen d'escoles més tradicionals el canvi és molt més petit.

Actualment hi ha molt pocs instituts que segueixen la línia de les escoles actives i el canvi de primària a secundària és molt gran...

També destacar que aquesta és una experiència personal, i que en cap cas vull que es prengui com general...

Gràcies

[VespresVerds]

Gràcies per la teva experiència, sempre valen més que les teories!

De tota manera, entenc perfectament -i és lògic- que una escola tradicional et prepari millor per un institut (que, malauradament, també és tradicional, de moment). És el que deia, depèn del que entenguis com a "bona preparació". Per mi, aprovar exàmens no té res a veure amb aprendre ni amb saber viure. L'institut són pocs anys, però la vida és molt llarga.

Ull! No sóc anti-exàmens, l'avaluació és necessària, el que cal és canviar la manera d'avaluar els alumnes. Els exàmens per sistema, perquè sí, de qualsevol manera, d'aquells que no ajuden a pensar, NO.

[Maria V.]

Ja han passat dies, però hi ha una cosa que no vaig dir i em sembla que ho he de fer.
Com que els coneixements són importants, també ho és entrenar la memòria; jo mateixa vaig donar a entendre que no, però és que sí. El que no funciona és començar memoritzant un contingut que no s'ha entès, amb l'esperança que ja l'entendran després. Cal començar entenent els conceptes (allò del número pi) i després, només després, aprendre de memòria la definició, la fórmula o la llista. Però si ho han entès i després no ho memoritzen, la comprensió adquirida s'esborra i no serveix de fonament per a aprenentatges posteriors, que és el que necessitaran quan vagin arribant a cursos superiors.
Posem per exemple la llista dels rius. Certament, saber-la repetir no té cap utilitat, ja que Google te la dóna. Però suposem que comencen aprenent de mirar mapes físics (potser d'altres països, això tant se val, només es tracta d'entendre què signifiquen els colors, els tipus de ratlles etc.) Fet això, mirar un mapa de la Península Ibèrica ja és útil; veuran on hi ha muntanyes i s'adonaran que no estan escampades sinó formant serralades, veuran que certs rius desemboquen a l'Atlàntic tenint el naixement molt més prop de la Mediterrània i el mestre els recordarà què significa el degradat del beix, que vol dir que a l'est la Meseta és més alta i l'aigua sempre va avall, etc. etc. Tot això és comprensió i no memòria, però si no han après de memòria què signifiquen els colors, no ho captaran o els serà molt difícil. I fet això, aprendre els noms dels rius els ajudarà a mantenir a la memòria on són i quin trajecte fan. Això els serà molt útil més endavant, per exemple a història, que prou difícil és perquè, a sobre, haguessin de perdre el temps buscant a Google la geografia implicada..

[VespresVerds]

Ja han passat dies, però hi ha una cosa que no vaig dir i em sembla que ho he de fer.
Com que els coneixements són importants, també ho és entrenar la memòria; jo mateixa vaig donar a entendre que no, però és que sí. El que no funciona és començar memoritzant un contingut que no s'ha entès, amb l'esperança que ja l'entendran després. Cal començar entenent els conceptes (allò del número pi) i després, només després, aprendre de memòria la definició, la fórmula o la llista. Però si ho han entès i després no ho memoritzen, la comprensió adquirida s'esborra i no serveix de fonament per a aprenentatges posteriors, que és el que necessitaran quan vagin arribant a cursos superiors.
Posem per exemple la llista dels rius. Certament, saber-la repetir no té cap utilitat, ja que Google te la dóna. Però suposem que comencen aprenent de mirar mapes físics (potser d'altres països, això tant se val, només es tracta d'entendre què signifiquen els colors, els tipus de ratlles etc.) Fet això, mirar un mapa de la Península Ibèrica ja és útil; veuran on hi ha muntanyes i s'adonaran que no estan escampades sinó formant serralades, veuran que certs rius desemboquen a l'Atlàntic tenint el naixement molt més prop de la Mediterrània i el mestre els recordarà què significa el degradat del beix, que vol dir que a l'est la Meseta és més alta i l'aigua sempre va avall, etc. etc. Tot això és comprensió i no memòria, però si no han après de memòria què signifiquen els colors, no ho captaran o els serà molt difícil. I fet això, aprendre els noms dels rius els ajudarà a mantenir a la memòria on són i quin trajecte fan. Això els serà molt útil més endavant, per exemple a història, que prou difícil és perquè, a sobre, haguessin de perdre el temps buscant a Google la geografia implicada..

Entenc el que vols dir, però no sé si acabo d'estar del tot d'acord. Entenc que una escola ha d'ensenyar conceptes, però també ha d'ensenyar moltes altres coses. Unes coses que moltes vegades es donen per suposades que s'ensenyen o que els nens aprenen sols, i això no és així. Qui sap, potser sóc jo que realment veig coses que em preocupen molt més que pas saber el n. pi o els rius d'espanya.
Els anys escolars semblen molts i llargs però al final, per tot el que pretenem que aprenguin els nens, no són tants anys... No es pot aprendre tot i allò que pensem que és "bàsic", per uns seran unes coses i, per altres, unes altres.
Sincerament, jo hi ha molts "conceptes" (segurament molt bàsics per a algú) que he oblidat, perquè no m'han estat útils a la vida.
A mi em fa una por boja que el meu (futur) fill no sigui una persona crítica, autònoma, decidida, amb caràcter, curiós, amb ganes d'aprendre tota la vida, conscient i responsable amb el què l'envolta . Els conceptes em queden a un segon pla quan veig la dificultat que tenen els alumnes per adquirir aquestes habilitats. I com que es tracta de prioritzar -perquè la vida no és tan llarga com ens pensem- doncs prefereixo que el meu fill sigui algú que governi la seva vida i que no es deixi enredar pel primer que passi. Que estimi el món on viu, que sigui conscient de les realitats i procuri millorar-les. Que sigui lluitador i vulgui combatre les injustícies que ens envolten. Suposo que això ho volen tots els pares, i per tòpic que sembli, no es neix així, això s'educa també. Tinc la sensació (i experiència, almenys pel que he vist en diverses escoles de diferents tipologies) que si prioritzes exàmens i assignatures per davant d'actituds i altres habilitats que no s'avaluen, no sé si aconseguiràs que siguin gaire "pensadors", més aviat seran obedients amb el que els hi vingui donat.

Potser sóc jo molt paranoia amb aquest tema i a més ja em ve de casa. La frase que més vegades he sentit de la boca del meu pare quan parlava amb altres adults sobre el tema, era: "vull que els meus fills PENSIN".

Estudiar la dictadura franquista sense reflexionar-la, no té sentit. No té sentit saber-se-la de memòria, pots aprendre't de memòria els anys que va durar i els noms propis però poc més. Per mi, això, no és memòria. Quan es parla d'aprendre a partir de memoritzar, es refereix a memoritzar tot el tema del franquisme, vomitar 4 o 5 pàg d'un llibre en un examen, i adéu siau. Per a què serveix estudiar història? Per aprovar un examen o per saber què va passar i ser conscient de tot el que va comportar, que no torni a repetir-se? Jo del que em queixo és d'aquesta educació! No ens serveix de res tenir ciutadans que sàpiguen els anys de la guerra civil però que tant els hi faci les guerres i les injustícies.

Tot aquest debat té molt a veure amb el concepte que es té d'escola i d'educació (amb allò que s'espera de la institució), si és un lloc únicament academicista o si és un lloc per desenvolupar-se com a persona, en la seva totalitat.


En fi, és la meva opinió de divendres tarda i a aquestes hores del dia ja estic una mica anarkista!

[Maria V.]

Tots voldríem que les persones, i especialment els nostres fills, governessin la seva vida i no es deixessin entabanar. Els estatunidencs amb pocs estudis han votat Trump majoritàriament, en contra del que els deien els "intel·lectuals", perquè se sentien estafats pel sistema i no es volien deixar entabanar més. Els qui tenen estudis sembla que haurien votat Sanders, però han votat Clinton perquè no sortís Trump (i no han tingut èxit). D'aquesta gent amb estudis, n'hi ha que han anat a escoles de pedagogia avançada, però només en són una minoria; la majoria, a més d'entendre coses, van entrenar la memòria com era costum. Els que no tenen estudis, no.. Qui en sap més, de no deixar-se entabanar? Ja ho veurem, segons què passi a partir d'ara, però de moment no sembla que siguin els votants de Trump.

La importància d'aprendre coses no resideix en la utilitat posterior de les coses apreses. Resideix en exercitat les facultats intel·lectuals. Les capacitats que no es fan servir s'atrofien. Els pedagogs moderns diuen que cal aprendre a aprendre; però de la mateixa manera que només s'aprèn de conduir conduint i de cuinat cuinant, només s'aprèn d'aprendre aprenent. I aprendre a conduir és útil encara que el teu model de cotxe no s'assembli al de l'autoescola i aprendre de cuinar serveix encara que després no tornis a guisar mai cap plat dels que feies de jove amb la teva mare.