DONANT OVUL + DONANT ESPERMA

[Aliennvic]

ens han aconsellat per la meva edat i perque el meu marit te anomalies amb el seu esperma, anar directe a donants.
estem espantats, ja sabem que l'estimarem molt i molt, però sempre m'havia imaginat que s'assemlaria una mica a mi o al meu marit.

[alaska]

Hola, jo tinc un nen per ovodonació i si bé l'esperma és del meu marit i sí que se li assembla a ell, perfectament podria no haver-se-li semblat gens i ja te dic que no ens hauria importat el més mínim. No podem ser més feliços amb el nostre nen, de veritat que quan el tens és teu i no en voldries cap altre. I sobre haver aportat un el material genètic i l'altre no, no notem cap diferència en la nostra estima cap a ell. De veritat, ni rastre. Jo us anime! Ser pares està molt per damunt de moltes coses!

[garota]

Bones i molts àbims amb tot aqest procés! Mira, una bona amiga neva, té una nena adoptada de la Xina, i et puc assegurar que s'assembla a la mare! Ha agafat moviments d'ella, gestos i expressions, i et prometo que s'hi ha acabat assemblant. A part d'això, no crec que t'estimis més un fill teu perque realment genèticament sigui tot teu o no. El gestaràs, el cuidareu, el fareu créixer, l'educareu.... En fi, vinguin d'on vinguin els nens, són els nostres fills i això no ho treu ningú!
Entenc que deu ser un camí durillo, i que tingueu por del procés és normal. Però no dubteu que des del minut zero, serà el vostre nen/a! I pel que fa a semblances, nens que no s'assemblen ni a la mare ni al pare en res, n'hi ha molts,...!!!

[mercesf30]

El meu fill ha sortit del meu òvul i, sincerament, costa MOLT veure-li semblança a mi, si és que n'hi ha. Es un mini-papa! No m'importa gens i segur que a tu no t'importarà tampoc, quan el pareixis ja te n'enamoraràs per sempre i serà aquell i només aquell el teu bebè preciós :) Que vagi molt i molt bé!

[Aliennvic]

si estem espantats pero alhora molt contents que tot vagi be! i amb unes ganes terribles de rebre ma trucada de la clinica que ja tenim donants!
a veure si el podem passar per reis

[nin15]

Noies,
nosaltres tenim unaf filla biològica de 4 anys i el segon ens va costar el que no ens podiem imaginar, total que al final cansats de tants desenganys i veient que el temps passava vem decidir provar amb el màxim percentatge d'èxit, donació doble.
No us enganyaré que tenia els meus dubtes i no era fàcil d'acceptar, i la por que sentís coses diferents sense voler pels meus fills em paralitzava una mica. Finalment vem decidir tirar endavant tot i que sempre et queda un punt de por.
I us he de dir que un cop el vaig veure i el vaig tenir amb mi, totes les pors van desapareixer, és el nen més preciós del món i me l'estimo des del segon 1.Em vaig enamorar només veure'l...
El part va ser més fàcil i el vaig tenir a sobre meu molta estona i va ser genial, l'estic disfrutant molt, a més
és un nen simpàtic i bo i molt espavilat, no crec que els meus gens i els del meu marit ho haguessin fet millor.
i ara no el canviaria per res del món i sense cap dubte.
O sigui que no tingueu por, el món és dels valents i val molt la pena.
Ara me'l miro i no sé com podia tenir el mínim dubte, és el nostre fill