UNA "BOFETADA A TEMPS"

[Visitant]

Jo penso que el problema que hi ha entre la nostra generació i la dels nostres pares és el coneixement. Ara tenim informació. potser de vegades massa. Abans perdien els nervis i ens clavaven una bufa i no passava res. Ara si ho fem, ens adonem que tenim un problema. Que no hem sabut canalitzar la ràbia, els nervis o tot plegat. I segurament per això analitzem molt el que van fer els nostres pares.
Imagino que molts d'ells deuen penedir-se del que van fer-nos de petits. però no ho feien amb mala intenció.

Ai Natrix!!! com t'entenc!!!! jo també creuava els dits... tot i que a mi no em pegaven però em castigaven i el que es pitjor em ridiculitzaven davant els amics...
Bé, recordo un dia, no sé què vaig fer i el meu pare em va cridar. Jo ja n'estava tipa... ni imagineu les barbaritats que em deia...
total que li vaig plantar cara i em va agafar pel coll em va empotrar contra la pared i em va amenaçar amb el puny... li vaig dir: pega'm! va valent! pega'm... demostres així quina classe d'home ets...
i va baixar el braç... recordo la seva cara...

MontseMu, jo no ho parlaria amb les meves germanes si fos tu. I no perque la teva mare ja no hi sigui, sino perque cada un té els records que té. La meva germana, per exemple, no és conscient del que jo he passat. diu que no pot ser que flipa quan li explico coses. Tenim visions dels nostres pares totalment diferents... i un dia em va demanar que no li expliqués rés mes... que no volia saber-ho. que ella potser tenia la sort de tenir un botó que li feia oblidar tot i així vivia millor.
Jo l´únic que volia és que m'entengués a mi una mica més...
Ara em conformo amb no discutir amb ningu de la familia, que ja és molt!

[Visitant]

JUER BRUNA MHAS RECORDAT UNA ESCENA CLAVADETA AMB EL MEU..PERÒ ELL NO ES VA ATURAR.
MA MARE HAVIA CARDAT EL CAMP I ELL ESTAVA DELS NERVIS I JO ADOLESCENT TAMPOC HI AJUDAVA, A MÉS TB MHI VAIG ENCARAR TOTA XULA I NO HO HAURIA DHAVER FET SABENT COM FUNCIONAVA CASA MEU..EN FI!

MA GERMANA SÍ que SEN RECORDA.
DE FET VA AL PSIQUIATRE PK MOLTA COSA LI VE DE LLAVORS.
UNA BONA MERDA.
PER AIXÒ MENCENC AMB MA MARE I NO TINC GANES NI FORCES DE DEIXAR-LIS PASSAR NI UNA..HO EXPLICO PK MENTENGUEU SI DE VEGADES EM PASSO CRITICANT-LA O PENSEU"AI PER AIXÒ SENFADA NO NHI HA PER TANT".
PER MI UNA MISERABLE FALTA DE RESPECTE PER PART SEVA COM LA que VA TENIR DIUMENGE MENCEN, PK DEMOSTRA que NO HA CANVIAT GOTA .

EN FI, PLEGO que AIXÒ JA SEMBLA EL CONSULTORIO DE LA JUANI JAJAJA

UN PTO A TOTES I ÀNIMS I AMUNT!!!!!!1

[Elidé]

Quin debat més interessant i alhora difícil... L'he seguit des del principi però jo no ho acabo de veure clar i no m'atrevia a dir res per por que us em llencéssiu a sobre... Crec que estic una mica amb la Nurieta... Veig increïble que es maltracti un bebè (i reprovo els maltractes en general), però crec que no ha de ser tan fàcil quan davant teu tens un adolescent que t'està desafiant i que a vegades demana a crits una bufetada... El que expliqueu vosaltres, Natrix i Bruna, em sembla una barbaritat, però a mi em van pegar moltes vegades (especialment mon pare, que era l'encarregat d'administrar justícia perquè ma mare sempre ha estat molt tova) i no em sento traumatitzada. Jo sempre he estat molt i molt desafiant. Què fas si tens un fill que et diu fill de pu.. i cabró (i que consti que jo no desafiava amb insults, però escolto el nen dels meus veïns dir-les cada dia)? Us veieu capaces de no perdre mai els nervis? És bo no perdre'ls mai? El mal comportament dels nens i adolescents d'avui és producte de la permissivitat dels pares o no hi té res a veure? Com sabem que el que fem és correcte? Jo no sé pas que faré el dia que tingui un fill, però si he de ser sincera, no trobo tan censurable el fet de donar una surra al cul de manera aillada... Al contrari, penso que a vegades pot arribar a ser necessari... L'any passat va venir a passar un cap de setmana a casa el meu cosí amb la dona i els fills. La nena tenia 5 anys i ja era tot un caràcter als 2. No volia menjar i els seus pares s'estaven començant a posar nerviosos (discuteixen sovint per coses d'aquest tipus) i li vaig dir que havia de menjar perquè bla bla bla... Sabeu què va fer? Va agafar el troç de pollastre que tenia a les mans i el va llençar a terra mirant-me als ulls. Què penseu que s'ha de fer en un cas així? Vull insistir que parlo de surres al cul, mai de pallisses o maltractes.
A mi em fa moltíssima por que el meu (hipotètic) fill sigui dels que es riuen de la gent o no demostren cap mena de respecte per ningú...

[Visitant]

Ui, ui!, doncs jo encara no plego. Continuo confessant-me!
Nuri, el que jo dic és que tant de bo els meus fills arribin a adults sense haver rebut mai una cleca. Ja ho sé, ja, que poden fer perdre els nervis...
Jo els vaig perdre un cop amb en Simó (el meu germà petit). Ens portem dotze anys, doncs posem que ell en devia tenir sis i jo divuit (per tant, no era en absolut la típica baralla entre germanets). En Simó m'estava tocant els picarols i no parava, i no parava, i no parava... Fins que li vaig fotre una pinya, crec que al cul però no n'estic segura. Em va mirar, amb una cara d'absoluta sorpresa, i tot darrera es va posar a plorar. I me'n recordo que mentre l'abraçava i li demanava que siusplau siusplau em perdonés, que no hi tornaria mai més, i me'l menjava a petons, vaig entendre la seva cara de sorpresa: la meva mare MAI no l'havia picat. En Simó acabava de 'rebre' per primera vegada en la seva vida, i quina vergonya la meva!, que havia estat jo. Espero i desitjo que aquella pinya hagi estat la única en la vida d'en Simó, i en la meva!!!!!
Per tant, puc entendre que a ma mare se li escapés la mà amb les meves germanes grans o amb mi. A mi també m'ha passat...
Però no que se'ns posés a la falda, que ens abaixés les calces, i que quan la mà li comencés a fer mal de tant picar-nos el cul, es traiés l'espardenya i continués. Això no, no fotem!
Tu mateixa has dit que 'PICAR NO ES EDUCAR : ES DESFOGAR LA RÀBIA CONTINGUDA DEL PARE/MARE EN UNA SITUACIÓ CONCRETA QUE ENS DESBORDA. EL PROBLEMA ES NOSTRE, NO DEL NEN, PER TANT L'HEM DE SOLUCIONAR EN NOSALTRES, NO EN EL NEN; I REBAIXAR LA TENSIÓ DEL MOMENT, NO INCREMENTAR-LA.'
Ma mare devia tenir un problema de ràbia continguda, estrés, jo què sé! i es desfogava amb nosaltres. Jo era petita, però ja aleshores me n'adonava que allò era desproporcionat, injust, que estava pagant per alguna cosa més que la possible trastada que hagués fet.
I em penso que ara sí que jo també plego. Quina teràpia de grup que estem fent, nenes...

[Visitant]

Elide, no havia vist el teu missatge. (Doncs no, encara no plego.)
El mal comportament dels nens i adolescents d'avui és producte de la permissivitat dels pares o no hi té res a veure? EVIDENTMENT que hi té a veure!!!
No creus que si el teu fill et diu fill de pu.. i cabró ja estàs fent tard? Per més adolescent que siguis, no 'perds' l'educació d'un dia per l'altre. Des de petits han d'aprendre a respectar, des de petits se'ls ha d'educar, no suporto els nens que fan com la nena del teu cosí, però crec que quan es posen tontos (que fins i tot el nen més sant es posa tonto) hi ha d'haver un bon piló de maneres d'imposar-se sense aixecar la mà, i confio trobar-les!!!!

[Elidé]

MontseMu, em temo que el nen dels meus veïns no és adolescent... Com a molt, tindrà 7 anys...

Tan de bo fos tan fàcil... Jo sempre he pensat que la teoria és molt bonica, però la pràctica no ho és tant... El meu veí (pare) crida i crida (com un energumen) però m'atreviria a dir que no pega al seu fill. Penso que si no cridés tant i li donés alguna surra (sense discutir i enviant-lo després a l'habitació) evitaria aquest tipus de comportaments i de paraules. Avui en parlava amb una amiga tot dinant. Té un fill de 2 anys i mig i li han ensenyat a aixecar els braços i respirar profundament quan li agafa una rabieta. A vegades funciona i altres no, però ella també opinava que arribaria el dia que no funcionaria gens i potser li hauria de donar una surra... Jo sóc molt de parlar i argumentar, però no sé què faré si arriba el dia que tinc un fill... Això sí, estic segura que el meu pare (en el paper d'avi) no li pegarà mai. Als pares els pertoca educar i la majoria ho fan tan bé com saben i poden... I també hi ha nens i nens, i alguns fan perdre molt els nervis i si no reben mai una correcció potser no aprenen que hi ha uns límits que no s'han de passar.

No ho sé, potser vaig del tot equivocada i sóc producte d'una educació també equivocada (us he de confessar que cada vegada em sento més carca...), però totes les meves amigues del poble han viscut el mateix que jo i són excel·lents persones. És clar que també hi ha excel·lents persones que mai no han rebut una bufetada ni una surra...

EN CONCLUSIÓ: EDUCAR ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT I NO ÉS GENS FÀCIL. Cal tenir molta paciència i saber perdonar-se mútuament.

Per cert Natrix i Bruna, trobo que sou persones dignes d'admirar, que heu superat situacions familiars molt difícils i heu sabut fer-vos fortes

[Visitant]

elide, no estic massa d'acord amb la idea de pegar per corregir una conducta...

Li estem dient: "ei, si no et portes bé et pegaré i no t'agrada, o sigui que porta't bé" I funciona, clar que funciona!!!! I ràpid!!! però estem corregint conductes, no educant (penso jo)

El que li estem transmetent quan el peguem (i això sí que és educar) és: "si algú no es porta com tu vols, se'l corregeix pegant-lo. Pegar no és dolent. Usar la violencia és lícit en algunes circumstàncies"

O sigui, jo diferencio molt entre el que es corregir una mala conducta, i transmetre valors o ensenyar com s'han de fer les coses (educar). Si per corregir una mala conducta, li estic ensenyant al meu fill que pegar es normal, necessari, i útil, doncs prefereixo que tingui una mala conducta... Afortunadament, hi ha moltes maneres de corregir una mala conducta sense haver de pegar.

Altra cosa es el "bofetón del calentón", que no aprovo tampoc, però puc comprendre!

[Elidé]

Prefereixes que tingui una mala conducta?

Ostres, veus, jo en això discrepo del tot... Jo prefereixo que sigui sempre una bona persona...

Jo sempre he pensat que a mi quan m'han pegat m'estaven ensenyant que em portava malament, i de fet jo no he pegat ni m'he barallat mai (vull dir físicament) amb ningú que no fos la meva germana... Quan m'han pegat m'he sentit culpable per haver-me portat malament, i gairebé sempre he cregut que m'ho mereixia.

Sé que no és políticament correcte però és el que opino, ho sento. Potser el dia que tingui un fill la surra em semblarà un disbarat, però ara em sembla bé per corregir certs comportaments i evitar mals majors.

[Elidé]

Per cert, no he dit que donar una surra fos educar, he dit que en algun moment pot servir per corregir una mala conducta...

Més avall he dit que EDUCAR ÉS UNA GRAN RESPONSABILITAT, però EDUCAR és el dia a dia, és un tot que engloba moltes coses.

[Elidé]

Vull afegir que tinc una amiga que té molt de feeling amb els nens, li encanten i ella a ells... Ha cuidat els seus dos nebots i més d'un cop els ha donat una surra quan s'han portat malament. I sabeu què? Els dos volen anar sempre amb ella, és la tieta preferida i amb diferència!

[Visitant]

TOTALMENT D'ACORD AMB LA MONTSEMU I LA ..

SI EL TEU FILL, A L'EDAT que SIGUI , ET DIC FILL DE P... CABRÓ O/I COSES PER L'ESTIL, SENYAL QUE JA FEM TARD!!!!!!!

DARRERA AQUESTS INSULTS HI HA TOT UN REGUITZELL DE SITUACIONS, CONDUCTES, ETC, MAL RESOLTES, NO FOTEM..

TOTALMENT D'ACORD AMB LA GÁRGOLA, PEGANT que COI ESTÀS EDUCANT??
ENSENYES A USAR LA VIOLÈNCIA COM A RECURS, COM A RECURS VÀLID I LÍCIT.
ENSENYES QUE PERDRE ELS ESTREPS ÉS NORMAL I NECESSARI.
SI PIQUES TU MATEIX PERDS EL CONTROL DAVANT DELS FILLS. PERQUÈ DEMANES DESPRÉS que ELLS ES CONTROLIN I NO INSULTIN, PIQUIN, ETCC??

CREC que PER DAVANT DE TOT, CAL COHERÈNCIA.

I NO ÉS GENS COHERENT PRETENDRE que EL TEU FILL ET RESPECTI I NO TINSULTI, QUE ES CONTROLI ELS ATACS DE MALA LLET, KUAN TU ETS EL PRIMER DE PERDRE'LS "RESOLENT" UNA CONDUCTA AMB UNA SURRA AL CUL, O UNA BUFETADA A LA CARA.

BUENU, AMB TOT EL BOOON ROTLLO DEL MON HE DICHO.

[Elidé]

Home, trobo que això depèn de com donis la surra. Si la dones histèricament, cridant com un boig, doncs és clar, l'exemple és fatal. Si li dónes una surra al cul i a dormir, sense cridar ni res, crec que l'exemple és diferent. I torno a dir que parlo de surra, no de bufetada ni d'espardenya.

No ho sé noies, ja dic que no ho tinc clar. No sé què funciona i què no, però crec que a vegades és difícil raonar, i repeteixo que em fa pànic que el meu fill sigui un maleducat que no respecta res ni a ningú... He compartit pis amb noies que feien magisteri i treballaven en menjadors escolars i a vegades explicaven cada episodi amb els pares que déu n'hi do... Anys enrere, el mestre et castigava/pegava i quan arribaves a casa racció doble per haver-te portat malament, i ara els pares diuen sempre que el seu fill aquestes coses no les fa i el justifiquen... Hem passat d'un extrem a l'altre i tots els extrems són dolents.

No em volia enfangar i m'hi he posat fins al coll, m'expulsareu del fòrum

[Elidé]

SI EL TEU FILL, A L'EDAT que SIGUI , ET DIC FILL DE P... CABRÓ O/I COSES PER L'ESTIL, SENYAL QUE JA FEM TARD!!!!!!!

I no et fa por que t'adonis que has fet tard perquè no has volgut donar mai una petita surra?

[Cabirola]

[quote="MontseMu"]
Ma mare devia tenir un problema de ràbia continguda, estrés, jo què sé! i es desfogava amb nosaltres. Jo era petita, però ja aleshores me n'adonava que allò era desproporcionat, injust, que estava pagant per alguna cosa més que la possible trastada que hagués fet.
[quote]

Evidentment, el càstic ha de ser proporcional a la malifeta, no al mal humor de qui castiga. Aporta seguretat a l'"infractor" saber que el càstic es correspon a l'"infracció" (us imagineu que la multa de trànsit depengués únicament de l'humor del poli? Et podries trobar a la presó per fer una cosa que sempre has fet impunement, potser només pel fet que el poli estés emprenyat amb el seu jefe!!!!)

[Visitant]

I no et fa por que t'adonis que has fet tard perquè no has volgut donar mai una petita surra?

Osti Elide, és que ho planteges com si la única solució fos la surra! De debó no se t'ocorren altres maneres d'imposar-te????
(I atenció al matís, que ja no parlo d'educar sino d'imposar-te)

[Elidé]

Se me n'ocorren moltes, però penso que a vegades fallen totes...

És que us veig molt convençudes, i crec que no és tan fàcil com dir-ho... En aquest fòrum gairebé tots els fills són petits, però hauríem de poder veure el que s'opinaria en un fòrum on els fills són grans, saber quins recursos es fan servir i si són efectius o no ho són tant. Només dic que jo no ho tinc clar.

[Cabirola]

Elide, estic d'acord amb tu amb una cosa : m'agradaria repetir aquest matiex post d'aquí tres o quatre anys. I ho dic de bon rotllo,... però crec que amb el tema fills... no es pot dir MAI D'AQUESTA AIGUA NO EN VEURÉ. (ho dic per experiència, he fet moltes coses que MAI em pensava que faria)

[Elidé]

Doncs serà qüestió de repetir-lo i avaluar els resultats de les diferents experiències i postures si és que s'han pogut mantenir

[Visitant]

Prefereixes que tingui una mala conducta?

Ostres, veus, jo en això discrepo del tot... Jo prefereixo que sigui sempre una bona persona...

mmm.. a veure... anem a pams... què entenem per una mala conducta? Perque una nena tiri el pollastre a terra és mala persona???? NORLLLL!!!! simplement té una mala conducta, i s'ha de corregir (fins aquí d'acord!!!). Possiblement és fruit de que no se li ha inculcat prou respecte per la gent gran, o simplement es una nena dificil tu, que també n'hi ha d'aquests, té molt caràcter i el treu! Se li ha d'ensenyar a no fer-ho, a controlar-se, i a respectar als altres.

Si he de triar entre un nen (o nena) que tiri el pollastre a terra, i un que pega als seus companys de classe, prefereixo que tirin el pollastre!!! A això em refereixo quan dic "prefereixo que tingui una mala conducta a que es pensi que pegar no és dolent o que es pot justificar.

A mi el meu pare no em pegava per corregir (ni ma mare eh?), m'havia pegat alguna vegada en moments puntuals de no controlar-se (clàssic bofetón-calentón) i això no vol dir que jo no sapigués quan m'estava portant malament!!! Oh i tant que ho sabia!!! I si m'havia portat malament, hi havia conseqüencies, per suposat!!!

Em castigaven de mil maneres: a l'habitació tancada sense anar més lluny! I moltes vegades la simple cara de desaprovació del meu pare era suficient càstig, perque no hi ha cosa que dolgui més a un nen que la desaprovació dels seus pares. Si estaven enfadats amb mi se'ls notava, no estaven contents amb mi, i això no era geeeens agradable!

Vols dir que cal arribar a pegar per demostrar a un nen/a que s'ha portat malament???? Que són petits però no tontos!! Ho saben perfectament si es porten bé o no! I si no en son prou conscients, no cal arribar a pegar perque se n'adonin!

El problema és que la reacció quan pegues es immediata. Es massa fàcil, i dóna masses bons resultats immediats. Els resultats a llarg plaç poden ser els desitjats, o no. Tu no ets una persona violenta, perfecte!! Ni la natrix, ni la MontseMu! Doncs és una gran sort, perque molts maltractadors han esta maltractats, qui ha estat educat amb la bofetada correctiva, normalment creu que es lícit pegar per corregir.

Si és lícit pegar per corregir, com expliques a un nen que no es pot pegar a un lladre, o que no es pot matar a un assassí, o que no es pot torturar als terroristes ? Es possible que puguis fer-ho i que el crio et cregui, pero jo si vols que et digui la veritat prefereixo no jugar-me-la i ser conseqüent amb això

[Visitant]

Ei! 100% d'acord!! s'ha de repetir la discusio quan ens les haguem vist de tots els colors amb els monstruitos respectius!!!