UNA "BOFETADA A TEMPS"

Més qüestions.
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dt. gen. 22, 2008 9:28 pm

Espero que s'assembli al pare, perquè si s'assembla a mi ja l'hem cagada... Serà molt bel·licós i no pararà de contestar :-D

Per cert, la meva postura respecte a la pena de mort tampoc no la tinc clara... Però aquest seria un altre llarg debat i tampoc no ens convenceríem mútuament... Crec que hi ha persones que perden el dret a viure quan cometen certs actes, però no m'agraden els botxins i la pena de mort dóna lloc a molts innocents morts...
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dt. gen. 22, 2008 9:35 pm

elide ha escrit:Espero que s'assembli al pare, perquè si s'assembla a mi ja l'hem cagada... Serà molt bel·licós i no pararà de contestar :-D


juuurl!!! en el meu cas s'assembli a qui s'assembli tindrà un mal caràcter de c..s!!!! ja patirem ja per fer-l@ passar pel tubo!

El que està clar és que cadascú educa el millor que pot i amb la millor intenció del món, i la majoria d'opinions al respecte són respectables!! Som pràcticament tota una generació educada amb la "bofetada correctiva", aixi que és un debat dificil perque no podem treure conclusions objectives del que passa a llarg plaç crec. I com sempre, cada nen es un món, i cada "mètode" aplicat a cada nen pot donar un resultat diferent.

Tema pena de mort i altres grans qüestions, suposo que no acabariem mai de discutir!! Pensem diferent :ok:
Visitant l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. gen. 22, 2008 9:38 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dt. gen. 22, 2008 9:37 pm

Doncs sí, pensem diferent en moltes coses, en això estem d'acord :-D
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 7:42 am

una surra al cul sempre és una surra, ho facis amb bona cara o histèrica...

crec que tothom estarà d'acord en què si a la feina ens discutim amb el jefe p. expl. pk hem fet una cagada descomunal, no seria gens justificable ni acceptable que el jefe ens ffotés una surra al cul o una bufa.

si ens emprenyem i discutim, faltant al respecte pk se'ns envan els neervis, amb la nostra parella tampoc acceptaríem que aquesta ens posés la mà a sobre, ni una bufa ni una surra.per molt que haguéssim perdut els papers nosaltres.

pregunto jo, perquè en tota la societat la violència es censura i en canvi quan parlem dels nens no?

que els nens no mereixen el mateix tracte que els adults en qüestió de violència, de respecte?

no fotem, quan ens emprenyem fort amb un amic o amb la parella ens podem aguantar les ganes de fotre-li una bufa oi?
doncs amb els teus fills també ho pots fer!

si perdem els estreps i només fotem una surra o una bufa als nostres pekes...i a ningú més(que tb hi ha molta gent que ens treu de polleguera i no pikem) serà pk a) ens sentim superiors, ells no es poden defensar i
b) se'ns acaben els recursos

dic a) i nestic convençuda pk repeteixo, moltes situacions i persones ens poden posar a mil, però amb un adult ostres tu, no el pikem pas...serà pk s'hi tornaria?

:-:)
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dc. gen. 23, 2008 8:18 am

Ho sento, no em convencereu pas... Crec que no és el mateix, i és que en la meva opinió una surra a un nen que s'ha portat malament no és violència. Si observes la natura veuràs que les lleones, les gosses... quan els cadells es passen de mida els donen una lleu mossegadeta per corregir-los... En fi, que no ens convencerem. Jo crec que tot és opinable però no es pot pontificar, no sabem el què farem el dia de demà ni si la nostra estratègia és la correcta. Jo, almenys, no ho sé. Només dic que faré el que podré i que ho intentaré fer el millor possible, però no tinc la certesa d'allò que és millor. Si vosaltres la teniu, doncs endavant i que surti bé :ok:
Liula
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1577
Membre des de: dv. gen. 19, 2007 10:35 am

EntradaAutor: Liula » dc. gen. 23, 2008 8:54 am

Noies, parleu del càstig físic i de les conseqüències que pot tenir a llarg plaç, però com comentava jo no sóc partidària de dir "això no ho faré mai", ni posaria la mà al foc que una bofetada a temps no sigui un recurs, no dic bon recurs, però sí un recurs.... hi ha molts tipus de nens i de persones, potser hi ha nens que quan estan en ple atac d'histèria donant-nos un cop al cul els pots fer reaccionar, això no vol dir que no tinguis més recursos, vol dir, para, i reflexiona, ja que amb el diàleg potser en aquell moment és impossible. No crec que això tingui per què derivar en maltractaments, vull dir que crec que són coses diferents, una bofetada no vol dir que després siguem maltractadors, perquè sinó tots tindíem pares que ens han maltractat. Que sigui recorrent llavors sí que parlem ja d'un problema, però d'una bufa puntual (dic bufa, eh? no assotament!!) no crec que ningú tingui seqüeles de per vida. Si el nen s'està portant malament allò no crec que li suposi un trauma. Hi ha nens que són més nerviosos i potser són incapaços d'escoltar-te en calent... ja pots parlar amb ells tot el que vulguis, potser no pots fer-ho en el moment en que fan la rebequeria segons on la fan i ho pots fer més tard, de parlar-hi. Si es planten plorant histèrics al mig de la carretera o al mig de la cua del supermercat raonarem amb ells en aquell moment?...

Bé, aquí cadascú crec que opina segons el que ha viscut.... a mi m'han donat alguna (alguna) bufa, i no tinc ni un sol trauma, perquè sé que quan ho van fer era perquè em devia portar malament, en el meu cas, per la meva personalitat, van ser més traumàtics els càstigs psicològics... jo crec que cada nen funciona diferent i que cada circumstància és diferent... i del que sí estic segura és que la frase "mai diguis mai" no es va inventar perquè sí...
Hem alletat 19 mesos!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 9:29 am

JO TAMPOC CREC que UNA BUFA PROVOKI UN TRAUMA.

PERÒ NO PER PENSAR que AL NANO NO LI PROVOCARÀ UN TRAUMA ES POT JUSTIFICAR,
CrEC que HI HA COSES que MORALMENT NO ESTAN BÉ.

I PER MI UNA BUFA ES UTILITZAR LA VIOLÈNCIA FÍSICA. SINO que ÉS?COM que NO ES VIOLENCIA..?
O SIGUI PICAR UNA MIKETA ES POT TOLERAR, PERÒ SENSE PASSAR-SE. I DIC JO ON ESTÀ EL LÍMIT?
FINS A ON ES TOLERABLE I A PARTIR DE ON NO HO ÉS?

I PREGUNTO...SI AMB UNA BUFA EL NEN TAMPOC REACCIONA...LLAVORS QUÈ? el pikem més fort? fins que reaccioni? què fem llavors?

pk comprobat que amb una bufa encara escalfem més l'ambient, lluny de calmar els ànims..vosaltres creieu que amb una bufa el nen es calmarà??jo sóc el nen i encara em posaria més nerviós, rebotat , histèric...una bufa no soluciona res de res.
i insisteixo pk picar els nens es tolera i picar els adults no.?
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 9:38 am

elide!! ja se que no ens convencerem ni res eh? i no seguire insistint en el tema, pero que em facis servir l'argument de les lleones no eh???? :-D :-D
Amo a vé, que els animals adults es barallen entre ells per dominar la manada, inclus es poden matar per un tros de menjar, i això no acceptem en els homes oi??? NO SOM ANIMALS!!!!!!

Anna totalment d'acord en que una bufa no provoca trauma!! Crec que no s'ha de fer no pel trauma que pugui provocar, sino pels valors que estem transmetent al crio quan ho fem. Són aquests valors als que em refereixo quan parlo de conseqüencies a llarg plaç! No temo que acabin traumatitzats, temo que acabin creien que la violencia és justificable.

Altra cosa es que nosaltres creguem que la violencia (o certs tipus de violencia) es pot justificar, i sigui precisament això el que volem transmetre als crios, en tal cas no hi ha discuió possible, tothom ensenya els valors en els que creu!!!!

ale, yata, i ara si que callo eh? de veritat!!! :r) :r) :r) :r)
Liula
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1577
Membre des de: dv. gen. 19, 2007 10:35 am

EntradaAutor: Liula » dc. gen. 23, 2008 10:07 am

Jo només justifico el fet que en un moment donat trobo normal que la gent doni una bufa... la Julieta també comentava el fet que molts cops quan veus segons quin comportament de segons quins crios pel carrer series tu mateixa qui els la donaries, i no em digueu que a la majoria no us ha passat pel cap...! És més, si obriu tema nou, i ningú opina, només hi ha una enquesta, on posi: una bufa a temps sí o no? a veure què passaria... si la gent no hagués de justificar-se i fos anònim, segur que més d'una votaria que sí.... i potser no la donaríem als nostres però als nens "maleducats" dels altres sí.... (per què em penso que la societat tendeix a pensar que "mi niñó es el mejor" i això sí que em fa por....)

El que vull dir és que no es pot posar tot al mateix sac, i sí, pegar no és un bon recurs, no ho defenso! jo no voldria educar als meus fills pegant-los, ni molt menys! sóc partidària del diàleg al 100%, però comprenc que en un moment donat algú hagi de donar una bufa per dir-li a un nen que no raona (les persones adultes teòricament sí que ho fan): para't quiet. Com ho farieu sinó? ho direu cridant per no pegar-los?? on està el límit de cridar: PROU, això no ho facis?? (quan el diàleg és impossible, em refereixo, eh?).

En serio, insisteixo que cada nen és un món i reacciona diferent amb un càstig o un altre... jo per exemple, si fos petita i m'estan dient contínuament això no es fa, això no es fa, això no es fa , i jo vinga, vinga, vinga.... preferiria que em donessin una patacadeta al cul que no que em cridin com bojos i que em diguin que sóc tonta i que no m'estimarà ningú.......

En fi és un tema tan discutible com poc, perquè cadascú ho veu des de la perspectiva en que ho ha viscut, i hi ha tantes opinions com maneres de fer hi ha al món.... no ho sé, penso que no s'ha de posar tot al mateix sac ni estar segurs de que hi ha coses que mai les farem.... jo ja he pecat alguns cops de dir "això no ho faré mai" en altres coses de la vida, i ho he acabat fent... així que la meva opinió gira en aquest sentit, que no es pot tenir una postura absolutista...
Hem alletat 19 mesos!
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 10:18 am

hi ha altres recursos a part de cridar coma alternativa a picar...s'hauria de veure cas a cas i nano a nano, pe`ro insisteixo que puc entendre que hom perdi els papers i doni una bufa, PERÒ NO TROBO que NO ES POGUÉS FER MILLOR O que FOS LA ÚNICA ALERNATIVA AIXÒ NO!

OI TAN que HI HA ALTRES ALTERNATIVES.

I JO ESTIC SEGURA 100% que MAI HO FARÉ.
HI HA COSES EN LES que CREC FERMAMENT I HE COMPLERT.
ALTRES NO, PERÒ AKESTA ÉS UNA MÀXIMA MEVA.

I SI ALGUN DIA PERDO ELS PAPERS I NO COMPLEIXO AKESTA MAXIMA, HAURÉ D'ADMETRE que M'HE EKIVOCAT, I MOLT, I NO SERÀ CULPA DEN LLUC, PER MALAMENT que S'HAGI PORTAT.
LA MÀXIMA RESPONSABLE DEL MEU COMPORTAMENT SEMPRE SERÉ JO.
I JO NO PUC JUSTIFICAR LA VIOLÈNCIA COM A ALTERNATIVA PER CORREGIR.
LA VIOLENCIA ES LA PERDUA DE L'AUTOCONTROL, NINGÚ PICA PREMEDITADAMENT.I SI HO FA TÉ UN PROBLEMA MOLT MÉS GROS...

EN FI, D'OPINIONS DE TOT, PERÒ A MI NO EM CONVENÇ GENS EL MÈTODE BUFA A TEMPS..NO CREC que ENSENYI RES, NI TAMPOC que TALLI UN MOMENT DE NERVIS DEL NEN. AL CONTRARI, LI TRANSMETS ELS TEUS TB AMB AKESTA ACCIÓ.

INSISTEIXO, EN CASOS EXTREMS HI HA ALTRES RECURSOS, I EL DIÀLEG EN CALENT TAMPOC ÉS UN RECURS...DE VEGADES CLA DEIXAR AMAINAR L'AMBIENT PER REFLEXIONAR A POSTERIORI..ELS ADULTS EN CALENT TAMBÉ DIEM COSES que NO PENSEM I DESPRÉS ENS EN PENEDIM...ELS NENS TB SÓN HUMANS..

I AKESTS NANOS DELS que PARLEM que VENEN GANES DE GIRAR-LIS LA CARA...DUBTO que SIGUI UN PROBLEMA PUNTUAL..LA SEVA CONDUCTA JA DEU VENIR DES DE PETITS...que NO ELS HAN SABUT O VOLGUT CORREGIR..PROBLEMA DELS PARES NO DELS NANOS!
LA BUFA SI DE CAS...ALS PARES NO? :ok:
Avatar de l’usuari
Sandreta
:: pantera
:: pantera
Entrades: 821
Membre des de: dc. abr. 19, 2006 10:25 am

EntradaAutor: Sandreta » dc. gen. 23, 2008 10:22 am

Upss tema complicat!

Dec se rara o ves a saver pero a mi de petita tbe m'en van caure algunes de surres i de mes gran alguna q altra bufetada, i ni tinc mal record de la meva infancia ni dels meus pares ni res... ni els tenia por (al menys no ho recordo, ni tinc present aquest sentiment en akella epoca) El pq, no ho se... o si, no se... potser es pq les mereixia?¿ ki sap, la questio es que no em sento traumatitzada en cap sentit.

Al meu home en canvi, no li van posar mai la ma al damunt, mai de mai de los mais, kina sort, no? pos jo no canviaria mai la relacio que tinc jo amb els meu pares per la seva. Ell si recorda tenirlos por i de fet ara amb casi 37 anys els ha de amagar moltes coses... La meva cunyada fa igual amb la seva filla que te 15 anys.

Nu se, com dien en cada casa se cuecen habas...

El que fare jo amb a la Nurieta... upsss no ho se, el millor que podre/sabre aixo segur. Pero el que tbe sera segur que faci el que faci a la llarga segurament pensare que ho hagues pogut fer millor.

Aixxx aquesta part de la maternitat, la d'educar un fill, es sens dubte la mes dificil.
Imatge
Imatge
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 10:27 am

Ei!! sí sí, totalment d'acord en que a l'hora de la veritat vés a saber com reacionaré eh? que la teoria és molt fàcil i molt maca!! :r) :r) :r)

I també he comentat que puc entendre que es doni una bufa quan un no pot més, és a dir, quan et quedes sense recursos (no raona, no fa cas, no pots parar una rabieta). Però que ho entengui no vol dir que cregui que és correcte!!! En un món ideal de pares ideals, hauriem de seguir buscant recursos fins a l'infinit abans de deixar anar la mà, pero puc arribar a entendre que som persones i tenim els nostres límits.

Com en moltes altres coses, una cosa és la idea que té un de com s'ha d'educar la canalla, i una altra cosa és el que arribat el dia farem de veritat: segur que tampoc tindre prou paciencia per explicar-los tot el que preguntin a l'edat del "perquè", tot i que ara estic convençuda que se'ls ha de respondre tot el que preguntin (es un exemple només).

No sé si m'explico... que jo estic defensant una teoria, en sóc conscient!!! Dóno arguments per defensar una manera de pensar, sóc molt conscient que el dia a dia amb els crios es mooooooooooooolt més complicat. Però crec que s'ha de tenir clar el perque creiem que s'ha d'actuar d'una manera o d'una altra, i després intentar (i dic INTENTAR!!!) ser conseqüents amb la nostra manera de pensar :ok:

toma rotllo! jeje, sorry!
Liula
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1577
Membre des de: dv. gen. 19, 2007 10:35 am

EntradaAutor: Liula » dc. gen. 23, 2008 10:30 am

Ei Natrix, que estic d'acord en gairebé tot el que dieu, i totes les opinions són respectables, també penso que si s'hi pot posar terra i després parlar les coses en fred millor, però aquí juga el temperament de les persones i molts altres condicionants que fan que no sempre sigui possible actuar de la millor manera... vaja, jo crec que no hi ha ningú al món que es pugui autocontrolar tant que sigui incapaç de fer mai alguna cosa que no sigui reprobable...

Trobo totalment encertat el que dieu, que si peguem, som nosaltres qui ens hem equivocat o no hem trobat cap altre recurs, però som persones, i de vegades també ens equivoquem i no sabem actuar de la millor manera possible, això sí, si mai ens equivoquem (i ho fem molt sovint), el que crec que sí que cal fer és justificar el nostre comportament al nen i disculpar-se, perquè això també és educar en valors: de vegades ens podem equivocar però hem de saber rectificar.

Una cosa, considereu que cridar no és violència? hi ha pares que no peguen mai però criden, criden molt, i diuen coses molt grosses.... i aquest potser van presumint de que no han pegat ni pegaran mai als seus fills.... però qui sap si potser no els deixen seqüeles tan o més greus...
Hem alletat 19 mesos!
Avatar de l’usuari
Sandreta
:: pantera
:: pantera
Entrades: 821
Membre des de: dc. abr. 19, 2006 10:25 am

EntradaAutor: Sandreta » dc. gen. 23, 2008 10:33 am

Anna_ ha escrit:
Una cosa, considereu que cridar no és violència? hi ha pares que no peguen mai però criden, criden molt, i diuen coses molt grosses.... i aquest potser van presumint de que no han pegat ni pegaran mai als seus fills.... però qui sap si potser no els deixen seqüeles tan o més greus...


Totalment d'acord!
Imatge
Imatge
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dc. gen. 23, 2008 10:39 am

Doncs estic amb tu, Sandreta, jo he rebut de tant en tant, he discutit molt amb els meus pares (en calent i en fred), hem cridat (i cridem encara), no m'han fet mai por i sempre els he dit la veritat, encara que sabés que em cauria una cleca... Me'ls estimo molt i si tinc algun trauma us puc assegurar que no té res a veure amb les surres...
Vi
Visitant

EntradaAutor: Visitant » dc. gen. 23, 2008 10:40 am

Anna_ ha escrit:Una cosa, considereu que cridar no és violència? hi ha pares que no peguen mai però criden, criden molt, i diuen coses molt grosses.... i aquest potser van presumint de que no han pegat ni pegaran mai als seus fills.... però qui sap si potser no els deixen seqüeles tan o més greus...


Es que sempre ho he vist bastant lligat!!!! Típica escena a l'autobús: nen histèric saltant per allà i molestant a tothom, mare histèrica perduda cridant com una energúmena: "JONATHAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN!!!! VEN AQUI O TE METO !!!! TE VAS A ENTERAR EH?!?!?!?!? PERO MIRA QUE LLEGAS A SER MALO!!! JONATHAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN!!! QUE TE DOY, TE VAS A ENTERAAAAAAR!!!!!!"

Fi de la historia: bufetada al Jonathan, que es fot a cridar i a bramar com un desesperat, però efectivament para de saltar i molestar (fisicament) als altres, que ara han d'aguantar els plors desesperats del nen.

Nu se... relaciono bastant les dues coses... segurament hi ha pares que criden i no peguen, i opinio el mateix: un crit puntual en un moment donat es comprensible, educar a crits no.
Liula
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1577
Membre des de: dv. gen. 19, 2007 10:35 am

EntradaAutor: Liula » dc. gen. 23, 2008 10:49 am

Si el cas és que totes anem donant voltes al mateix... i segur que totes mirarem de fer el millor i el més oportú intentant no perdre mai els nervis... Si no existeix la fòrmula perfecta avui en dia és que segurament la fòrmula perfecta és ser el més coherents possible i intentar educar el millor possible als nostres fills, el millor que sapiguem fer-ho.

Jo a casa he vist poc però de tot i em sumo al que diuen la Sandreta i l'elide... jo he rebut alguna bufa, però no considero que fos violència ni en tinc cap trauma ni un, al contrari, recordo amb gràcia a ma mare intentant atrapar-me... i estic molt contenta de l'educació que m'han donat els meus pares, sé que en moltes coses ho podrien haver fet millor, molts cops he pensat que la meva manca d'autoestima també ve donada pels comentaris que sempre em feien, però com podien fer-ho millor si potser el que feien era pensant que feien el millor per mi? i si no sabien una millor manera o no podien dur-la a terme? jo tampoc canviaria amb ningú la relació que jo tinc amb els meus pares... en canvi no puc dir el mateix dels crits entre ells, sentir com els grans (pares i avis) discutien sempre a crits o com mon germà els plantava cara em causa molts més mals records que alguna bufa... bé, no vull entrar en detalls personals, tots tenim les nostres "dures" infanteses... i per això cadascú té els seus motius per opinar el que opina... ! :-)
Hem alletat 19 mesos!
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dc. gen. 23, 2008 10:50 am

Noies, si en el fons estem d'acord. La teoria és fantàstica i idíl·lica, però la realitat és que les persones som imperfectes per definició i després fem el que podem. I sempre dic que si només tinguessin fills les persones psicològicament equilibrades i amb una bona situació econòmica, no en tindria ningú. Tots tenim mancances i arroseguem algun trauma que condiciona la nostra manera de fer i veure les coses!
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dc. gen. 23, 2008 10:51 am

Ens hem creuat, Anna!
Avatar de l’usuari
Elidé
:: dofí
:: dofí
Entrades: 3386
Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
Ubicació: Cerdanyola del Vallès

EntradaAutor: Elidé » dc. gen. 23, 2008 10:53 am

I per cert, amb la meva germana també ens feiem un tip de riure quan la meva mare ens perseguia al voltant de la taula del menjador!

Torna a “Altres temes”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::