ARA SÉ QUANT M´ESTIMEN ELS MEUS PARES

[jochechita]

AHIR A LA NIT M´ENTRE MIRAVA AL MEU FILL QUAN DORMIA, VAIG SABER QUE NO NECESSITAVA RES MÉS EN MÓN PER SER FELIÇ.

NO NECESSITEM UN COTXE MILLOR, NI UNA CASA MÉS GRAN, NI AQUELL JERSEY QUE ESTAVA EN AQUELL APARADOR QUE POTSER EM QUEDARIA BÉ, NI ANAR A SOPAR CADA SETMANA FORA...TOT EL QUE VULL I NECESSITO HO TINC SENSE SORTIR DE CASA.

I A LESHORES COM UN FLASH EM VAN VENIR AL CAP ELS MEUS PARES, ES VAN CASAR JOVES, SENSE MASSA RECURSOS ECONOMICS I ES VAN TROVAR AMB DOS NENES QUE HAVIEN DE FER PERSONETES, ESTIMAR I CUIDAR.
CAP NEN VE AMB MANUAL I A NINGÚ ENS HAN ENSENYAT COM SER PARES, HO FEM DESDE EL COR I EL SENTIT COMÚ. AIXÍ HO VAN FER ELS MEUS PARES, ENS VAN ENSENYAR A COMPARTIR, A SER TOLERANTS, PRUDENTS, SOLIDARIES I UNIQUES I SENSE PENSAR-HO DE MANERA AUTOMATICA M´ANADONO QUE AQUESTS VALORS LI HI ESTIC TRANSMETENT AL MEU FILL, VOLDRIA QUE FÓS EL DIA DE DEMÀ UN HOME FERM, SENSIBLE, LLIURE....I QUE TOTS ELS SOMNIS QUE EM TINGUT NOSALTRES PER ELL FOSSIN REALITATS.
QUE TROVÉS UNA PERSONA QUE EL SAVÉS ESTIMAR I QUE CADA DIA JUNTS TINGUÉS UN SENTIT.

DESDE AQUI VULL FER UN PETIT HOMENATGE A TOTS ELS AVIS QUE UN DIA VAN SER PARES I DONAR-LIS LES GRÀCIES DE TOT COR PER HAVER-NOS DONAT LA VIDA I PODER ASSAVORIR TAMBÉ EL PLAER QUE PRODUEIX SER PARES, AMB L´ESPERANÇA DE PODER MIRAR ALS MEUS NETS AMB LA SEVA MIRADA.

ARA SÉ QUAN M´ESTIMEN ELS MEUS PARES

[plastilina]

hola jochechita!
quanta raó tens... sovint no ens adonem de tota la felicitat que ens envolta i lo meravellosa que és la nostra vida... només cal observar els nostres petits i així recordar-nos a nosaltres mateixes que bonica és la vida i tot el meravellós que té cada petit moment.
Els avis... uff! els avis. Quines vides les seves, quines experiències i que maco ha de ser veure al teu fill convertir-se en pare....
Quanta raó tens jochechita...

[nurma]

Que profund això que dieu i, que cert és oi? Jo sóc mare desde fa molt poc però en el primer instant, desde el primer segon en que el vaig veure m'en vaig adonar del que és realment important, la familia.

M'ha agradat molt aquest post, gràcies als avis i com no, també als besavis, que tots ells algun dia varen ser pares.

[mireiafor]

La meva germana gran, que també va ser la primera de les germanes en tenir fills, va sortir del paritori dient "mama quant t'estimo!!" jo en aquell moment encara no podia entendre-ho del tot és clar, però és el que dieu, quan sento el que sento per la meva filla i veig la feina que ha fet amb mi.... ufff!! crec que és casi impossible que jo aconsegueixi aquestes dosis exactes d'amor infinit, paciència i disciplina. Quan ja hem estat més grans, a sobre, ens donava llibertat i confiança, i ara sé que això deu ser moooooolt complicat.

Ai, com ens en sortirem?? Mama ajuda'm!!!!