Depressió post-part
Depressió post-part
angaleta l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. des. 11, 2010 2:50 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
VisitantVi
OSTRES ANGALETA KIN GREU!
MIRA JO NO HO HE PASSAT PERÒ SÍ VAIG PASSAR UNA DEPRE ABANS DE KEDAR-ME EMBARASSADA ....SI MAI VOLS PARLAR-NE, DESFOGAR-TE, EL que NECESSITIS...ENVIA'M UN PRIVI I TENVIO EL MAIL, TELF, EL que VULGUIS!
UN PTONÀS BEN FORT!
I PASSAR UNA DEPRE NO TÉ RES A VEURE AMB SI TENS EL NECESSARI PER SER FELIÇ...DE VEGADES SÓN SITUACIONS que ENS SUPEREN, O PROBLEMES "MAL" TANCATS O que CREIEM TANCATS I NO HO ESTAN, PODEN SER MIL MOTIUS PETITS, UN DE GROS...I CADA PERSONA AFRONTA LES SITUACIONS DE MANERA DIFERENT I AFECTEN DE MANERES DIFERENTS TB!
JA SAPS, AKI ESTIC PEL que NECESSITIS!
MIRA JO NO HO HE PASSAT PERÒ SÍ VAIG PASSAR UNA DEPRE ABANS DE KEDAR-ME EMBARASSADA ....SI MAI VOLS PARLAR-NE, DESFOGAR-TE, EL que NECESSITIS...ENVIA'M UN PRIVI I TENVIO EL MAIL, TELF, EL que VULGUIS!
UN PTONÀS BEN FORT!
I PASSAR UNA DEPRE NO TÉ RES A VEURE AMB SI TENS EL NECESSARI PER SER FELIÇ...DE VEGADES SÓN SITUACIONS que ENS SUPEREN, O PROBLEMES "MAL" TANCATS O que CREIEM TANCATS I NO HO ESTAN, PODEN SER MIL MOTIUS PETITS, UN DE GROS...I CADA PERSONA AFRONTA LES SITUACIONS DE MANERA DIFERENT I AFECTEN DE MANERES DIFERENTS TB!
JA SAPS, AKI ESTIC PEL que NECESSITIS!
-
esterilla
- :: tortuga
- Entrades: 312
- Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
- Ubicació: Camp de Tarragona
- Contacta:
Mira, jo no sé si tinc una depresio pospart. La setmana passada vaig anar a un centre que fan medicina alternativa (perque encara fem teta) i em van aconsellar unes sesions de kineciologia pq tinc molta ansietat. M'he engreixat 10 kilos despres de tindre la nena, ara torno a pesar el que pesava als 9 mesos. Jo crec que tot plegat m'ha superat. A més a mes tinc algun personatge per la vora que m'ajuda a estar més nerviosa (ogra) i encara fa que em posi pitjor.
si t'han dit que tens depresió, tranquila posat en mans de un psicoleg i fes terapia. tots algun cop a la vida hauriem d'anar-hi. No és res estrany que et passi això... les persones hi ha cops que no podem respondre de la millor manera... i prent-ho amb normalitat pensa que quant t'hagis posat a to gaudiras de la teva vida, dels fills i de la teva parella.
Endavant!!! tu pots, tu pots!!!
si t'han dit que tens depresió, tranquila posat en mans de un psicoleg i fes terapia. tots algun cop a la vida hauriem d'anar-hi. No és res estrany que et passi això... les persones hi ha cops que no podem respondre de la millor manera... i prent-ho amb normalitat pensa que quant t'hagis posat a to gaudiras de la teva vida, dels fills i de la teva parella.
Endavant!!! tu pots, tu pots!!!
Angaleta wapi!! El primer pas per superar un problema és identificar-lo, o sigui que tu ja estas més aprop de la solució!!
Jo no vaig passar depre post part però tinc una amiga que sí. Ella era igual que tu: ho tenia tot (i a més era psicòloga!!!!), però com t'han dit no crec que això sigui garantia de res. No afegeixis aquest pes al que ja portes, vull dir que si et trenques el cap pensant que "no tens dret" a estar deprimida perquè no hi ha cap motiu clar que ho provoqui, encara t'estas culpant més. I es tracta del contrari. Has d'asumir que tens una malaltia i has de decidir com la vols superar. Si la tria és un psicòleg i tractament, endavant!!
No sé si és el teu cas, però de vegades les depressions neixen de mancances d'algunes substàncies químiques al cervell, i en aquests casos recepten medicació.
Ànims, a la que et tornis a trobar millor ho recordaras com una experiència més. I amb una mica de sort podras ajudar a altres persones que es trobin en la mateixa situació.
Jo no vaig passar depre post part però tinc una amiga que sí. Ella era igual que tu: ho tenia tot (i a més era psicòloga!!!!), però com t'han dit no crec que això sigui garantia de res. No afegeixis aquest pes al que ja portes, vull dir que si et trenques el cap pensant que "no tens dret" a estar deprimida perquè no hi ha cap motiu clar que ho provoqui, encara t'estas culpant més. I es tracta del contrari. Has d'asumir que tens una malaltia i has de decidir com la vols superar. Si la tria és un psicòleg i tractament, endavant!!
No sé si és el teu cas, però de vegades les depressions neixen de mancances d'algunes substàncies químiques al cervell, i en aquests casos recepten medicació.
Ànims, a la que et tornis a trobar millor ho recordaras com una experiència més. I amb una mica de sort podras ajudar a altres persones que es trobin en la mateixa situació.
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Si angaleta, estigues tranquila i mentalitza't que és una fase que passarà més tard o més d'hora. Si a més, tens al costat gent que t'estima i estàs en mans de professionals, millor que millor.
De totes maneres, i encara que soni a tòpic, segur que els canvis hormonals hi tenen molt a veure. Jo almenys els acuso molt. De cop un dia tens una energia brutal que et menjaries el món i ets la millor de totes: fas el millor sopar, et trobes guapa i afortunada, tot et queda bé, ets una superwoman i la vida és fantàstica!
Però resulta que baixen els estrógens i de cop el món és una merda, les responsabilitats et cauen a sobre com una llosa i et veus desgraciada, gorda i incapaç de moure't. Així som les dones. I si en un cicle menstrual normal ja hi ha dalt i baixos, imagina't en el teu cas,que acabes de parir i que a sobre tens el doble de feina.
El meu consell és que cada dia et reservis una estona per a tu sola i et mimis molt. No et deixis. Si cal deixa els nens 1 horeta amb algú i te'n vas a la pelu o a l'esteticien. O t'emplenes la banyera i et fas un bany d'escuma. O et llogues un dvd que t'agradi, o llegeixes un llibre, mirar les fotos de la boda, fer un àlbum dels petits.....El que t'agradi a tu!
Vinga dona, pensa en positiu, i no siguis tan exigent amb tu mateixa. Només és qúestió de temps. I aquí ens tens pel que sigui!
De totes maneres, i encara que soni a tòpic, segur que els canvis hormonals hi tenen molt a veure. Jo almenys els acuso molt. De cop un dia tens una energia brutal que et menjaries el món i ets la millor de totes: fas el millor sopar, et trobes guapa i afortunada, tot et queda bé, ets una superwoman i la vida és fantàstica!
Però resulta que baixen els estrógens i de cop el món és una merda, les responsabilitats et cauen a sobre com una llosa i et veus desgraciada, gorda i incapaç de moure't. Així som les dones. I si en un cicle menstrual normal ja hi ha dalt i baixos, imagina't en el teu cas,que acabes de parir i que a sobre tens el doble de feina.
El meu consell és que cada dia et reservis una estona per a tu sola i et mimis molt. No et deixis. Si cal deixa els nens 1 horeta amb algú i te'n vas a la pelu o a l'esteticien. O t'emplenes la banyera i et fas un bany d'escuma. O et llogues un dvd que t'agradi, o llegeixes un llibre, mirar les fotos de la boda, fer un àlbum dels petits.....El que t'agradi a tu!
Vinga dona, pensa en positiu, i no siguis tan exigent amb tu mateixa. Només és qúestió de temps. I aquí ens tens pel que sigui!
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
nena ho sento molt, jo no n'he tingut però segur que és deu passar fatal...... el que sí que he passat són atacs d'angoixa i això no li desitjo ni al meu pitxor enemic, l'únic que et puc dir és que molts ànims, que lluitis molt pels teus petits i endavant i aqui estic pel que necessitis.
Molts petons maca
Molts petons maca
<a><img src="http://b4.lilypie.com/KQrYp2.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
angaleta l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. des. 11, 2010 2:51 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
Doncs, vinga, passa pel post ogres i variants i per on faci falta!!!
El més important és buidar el pap, reina!
La vida de mare és dura. I, a vegades, totes les satisfaccions q et donen els fills no són prou pq estiguis al 100%.
Però per això hi ha el socpetit... per ajudar-nos a tirar endavant amb el dia a dia...!!!
Una abraçada!
El més important és buidar el pap, reina!
La vida de mare és dura. I, a vegades, totes les satisfaccions q et donen els fills no són prou pq estiguis al 100%.
Però per això hi ha el socpetit... per ajudar-nos a tirar endavant amb el dia a dia...!!!
Una abraçada!
-
mamarnau_tgn
- :: girafa
- Entrades: 2220
- Membre des de: dc. des. 26, 2007 10:13 pm
- Ubicació: baix camp
hola angaleta, wapa...
mira, jo sóc psicòloga, i la veritat és que t'he de dir que el tema hormonal i el canvi de rols que implica la maternitat hi tenen molt a veure...
a vegades tb s'ha de tenir en compte la idea de la maternitat que ens venen, la dels nens immaculats amb els seus vestidets blancs, dormint com a angelets, la mama que te temps de fer menjar, deixar la casa com de revista de decoració, ben pentinada i maquillada..... i de sobte tens un fill (o dos!!!!!!!!!!!!) i resulta que et canvia la vida de la nit al dia, no pots dormir, ni descansar i ja no parlem de cuinar, endreçar...
total, que el bany de realitat és molt bèstia, i si a més a més ho acabem d'adobar amb el daltabaix hormonal.... doncs és un còctel perfecte per desencadenar la depre post-part
ves a fer teràpia, dedica't temps i dóna't temps per superar-ho, que ho faras segur. I encara més is tens al costat persones que t'ajuden i t'estimen.
ànims!
mira, jo sóc psicòloga, i la veritat és que t'he de dir que el tema hormonal i el canvi de rols que implica la maternitat hi tenen molt a veure...
a vegades tb s'ha de tenir en compte la idea de la maternitat que ens venen, la dels nens immaculats amb els seus vestidets blancs, dormint com a angelets, la mama que te temps de fer menjar, deixar la casa com de revista de decoració, ben pentinada i maquillada..... i de sobte tens un fill (o dos!!!!!!!!!!!!) i resulta que et canvia la vida de la nit al dia, no pots dormir, ni descansar i ja no parlem de cuinar, endreçar...
total, que el bany de realitat és molt bèstia, i si a més a més ho acabem d'adobar amb el daltabaix hormonal.... doncs és un còctel perfecte per desencadenar la depre post-part
ves a fer teràpia, dedica't temps i dóna't temps per superar-ho, que ho faras segur. I encara més is tens al costat persones que t'ajuden i t'estimen.
ànims!
yo no tuve depresion post parto,pero si ansiedad y las hormonas me jugaron muy malas pasadas,fui al psicologo y me ayudo mucho,bueno eso y empezar a pasar un poco de todo,cuando se me venia todo encima,cojia a la peque y me iva a dar vueltas por la calle,en poco tiempo la cosa cambio.
Y si necesitas a alguien que te escuche ya sabes aqui estoy para lo que sea
Y si necesitas a alguien que te escuche ya sabes aqui estoy para lo que sea
-
isabeldoula
- :: formigueta
- Entrades: 57
- Membre des de: dc. gen. 09, 2008 10:18 am
- Ubicació: Girona
- Contacta:
ei,
i trobar una doula propera, que et pugui ajudar a navegar una mica entre tot el que hi ha a l'ombra (inconscient) i que amb la maternitat es remou a tope?
és una de les tasques que fem.... acompanyar les mares en aquestes mogudes...
per nosaltres la idea no és tant "superar" la depre, sinó "ordenar" coses per dins... no sé si m'explico....
petons
Isabel
i trobar una doula propera, que et pugui ajudar a navegar una mica entre tot el que hi ha a l'ombra (inconscient) i que amb la maternitat es remou a tope?
és una de les tasques que fem.... acompanyar les mares en aquestes mogudes...
per nosaltres la idea no és tant "superar" la depre, sinó "ordenar" coses per dins... no sé si m'explico....
petons
Isabel
noia jo crec que totes hem passat aluns moments horribles.... jo estic segura que sense el soc petit hauria mig mort perque les meves baixades eren moooooolt besties (que si vull deixar el pit, que si vull fer les maletes, que si no m'estimes, que si.....)
ara estic una miqueta mes constant pero sapigues que t'entenc, que ser mare sembla que ha de ser el millor de la vida i que t'has de sentir super felic..... i no pots parar de plorar
CUIDA'T i escriu tot el que vulguis!!!!!!!!!!
ara estic una miqueta mes constant pero sapigues que t'entenc, que ser mare sembla que ha de ser el millor de la vida i que t'has de sentir super felic..... i no pots parar de plorar
CUIDA'T i escriu tot el que vulguis!!!!!!!!!!
Angaleta molts ànims i ja saps que aquí estem pel que necessitis.
Jo depressió pos part no he tingut però si que ho he passat molt malament, sobretot m'agobio molt al estar tot el dia a casa,no fer res, amistats perdudes... però poc a poc i anant fent cosetes (a partir d'aquesta setmana tornaré anar al gimnàs un dia a la setmana, faig anglés també un dia), així m'oblido una miqueta de tot i faig algu per a mi.
Jo depressió pos part no he tingut però si que ho he passat molt malament, sobretot m'agobio molt al estar tot el dia a casa,no fer res, amistats perdudes... però poc a poc i anant fent cosetes (a partir d'aquesta setmana tornaré anar al gimnàs un dia a la setmana, faig anglés també un dia), així m'oblido una miqueta de tot i faig algu per a mi.
angaleta l’ha editat per darrera vegada el dia: ds. des. 11, 2010 2:51 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
- mainadaabord
- :: dragona
- Entrades: 4479
- Membre des de: dj. gen. 04, 2007 3:35 pm
-
nuvia
- :: zebra
- Entrades: 1171
- Membre des de: dl. jul. 18, 2005 6:23 pm
- Ubicació: Girona, la Girona que enamora!
Angalata, reina, imagino com et sents (no ho he passat mai) pero per la meva feina (infermera psiquiatrica) he vist molts casos. Anims i te'n sortiras.
M'apunto jo també:
-Relacionat amb la baldufa de la panxa: Quan estic al sofà, i penso, deu estar dormint pq no es mou i al cap d'un moment sento algun copet a la panxa.......... sé que m'ha sentit, y m'ha respost.
-Personal: quan sona el despertador al matí, però sé que no és per mi, i que encara em queden 3 horetes mes per dormir.
M'apunto jo també:
-Relacionat amb la baldufa de la panxa: Quan estic al sofà, i penso, deu estar dormint pq no es mou i al cap d'un moment sento algun copet a la panxa.......... sé que m'ha sentit, y m'ha respost.
-Personal: quan sona el despertador al matí, però sé que no és per mi, i que encara em queden 3 horetes mes per dormir.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |