Per a les que es volen fer una FIV
Pitufa2;
...una miqueta rebuscat el pensament, no? Mira, tal i com et diuen les companyes, es clar que es poden equivocar. Els metges tambe son humans. Ara, si ens posem a pensar en tot el negatiu de les coses "apaga y vamonos". Tambe et poden cambiar el braçalet del bebe a l'hospital, li poden fer mal en el moment de neixer, et poden provocar una emorragia...ho veus, tot el positiu a la vida te una cra negativa, i tot el negatiu te una cara positiva.
Paula;
...referent al llibre, si es elq ue tu dius, pero encara no m'ha arribat. Ja en tinc ganes de llegir-lo!!!
...una miqueta rebuscat el pensament, no? Mira, tal i com et diuen les companyes, es clar que es poden equivocar. Els metges tambe son humans. Ara, si ens posem a pensar en tot el negatiu de les coses "apaga y vamonos". Tambe et poden cambiar el braçalet del bebe a l'hospital, li poden fer mal en el moment de neixer, et poden provocar una emorragia...ho veus, tot el positiu a la vida te una cra negativa, i tot el negatiu te una cara positiva.
Paula;
...referent al llibre, si es elq ue tu dius, pero encara no m'ha arribat. Ja en tinc ganes de llegir-lo!!!
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Huola noies!!!!
Alsala quina xerrera que teniu avui!! i jo perdent-m'ho tot
Salma , ja queda molt poquet per dimecres, molts ànims bonica!!
Isabel!!! i a més me'l vaig llegir en un cap de setmana....sóc una il.lusa, jo pensava com tu me'l aniré llegint a mesura què els dies vagin passant...però noia!.....va poder amb mi. A mi personalment em va anar millor , llegir- me'l abans de comencar.
i no, no fan malt les punxades, gens, de veritat, per això estiguis tranquila...en el meu cas, ón va fer mal, va ser al cor...però només la primera
. Ànims maca!!!!!
i moltes mercès pels teus desitjos!!!
Dreilha, totes nosaltres som unes valentes!!! ....però ja m'agradaria ser una mica més valenta, ...si haguessis vist la plorera i tremolors que em va agafar amb la primera punxada (com una nena de set anys què l'han de vacunar)...per un moment vaig pensar que no podria fer el tractament, però... la il.lusiò va guanyar
!!!!!. La segona va anar millor (només em tremolaven les mans, ja no vaig plorar
(només faltava què el meu marit em donés un xupa-xups després de cada injecciò, per bona minyona
...i ahir?!... ja va ser la Hostia! ni plorera ni tremolors
(m'ho haig de pendre amb humor perquè sino...)... a veure com va avui...
I tu? com estàs? com ho vas portant?
Quica, jo faig servir una especie de boligraf per injecctar-me, és molt comodo (realment va molt bé), ja està tot preparat a dins, només tens què possar-hi l'agulla nova cada cop i marcar la dossis, llavors t'injectes la dossis marcada, ni més ni menys (bé remenar una mica , fer què sortir una goteta i ja està), a mi no em fa falta guardar-ho a la nevera, em van dir què a temperatura ambient. El què no sé, és si demà me'n donaràn també de les altres o el mateix boli amb un altre coctel, ja t'ho dirè.
Jo vaig comencar amb el 2 dia de la regla, amb les pastilles em va venir de cop (normalment sempre he tacat una mica i després m'ha vingut), em va venir el 14, el 15 pel mati vaig tenir control, em van comfirmar què m'havia de punxar aquell mateix dia i vaig fer-ho al vespre. No sé si t'he ajudat massa....?
Ahh!! i el llibre està bé, és un diari amb això vull dir què és molt ràpid de llegir, i és el què hem viscut, estem visquent i/o viurem, més o menys, es clar!! tot vist desde la prespectiva de l'autora.
Cadascú vivim la nostra situaciò diferent.
I a part info de centres d'infertilitat, i consells (qué els agafes o els deixes depén de com sigui cada persona)
A mi no em va crear més angoixa, ja qué hi han molts temes qué els hem tocat aquí al forum, i a més tenia ganes de llegir alguna cosa què no estigués escrit per especialistes en el tema, però si per una persona què ho ha viscut. Ara una cosa!!! se'm va fer curt.
Merci pels ánims per demà,...estic una mica nerviosa...però segueixo optimista
Una abracada ben forta bonica, ja veuràs com ens n'ensortirem, tenim que!!
Anabelen, si què és normal, el primer cop, al meu marit també n'hi va sortir poquet...i ho varen poder analitzar igualment, no pateixis. Espero què sorti tot bé, molta sort!!!
Sip i Elide qué vagi molt bé el dimecres el dijous!!! sort i molts ànims!!!
Paula, com estàs?
Pitufa2, aquets pensaments venen al cap i és ben normal, jo també ho penso,...però hem de tenir una mica més de cofianca...sino malament, i a més si s'arriven a equivocar, se'ls hi cau el pel, així qué ja se'n deu cuidar prou ells de no canviar ovuls i espermatozous. ànims!
Bé noies.....demà control!!!...a veure com estaràn els meus campions!!!!!
Ja us passaré el parte...peró potser cap al tard , no sé si em podré conectar abans.
Molts ánims a totes!!! cada dia hi som més aprop!!!
Alsala quina xerrera que teniu avui!! i jo perdent-m'ho tot
Salma , ja queda molt poquet per dimecres, molts ànims bonica!!
Isabel!!! i a més me'l vaig llegir en un cap de setmana....sóc una il.lusa, jo pensava com tu me'l aniré llegint a mesura què els dies vagin passant...però noia!.....va poder amb mi. A mi personalment em va anar millor , llegir- me'l abans de comencar.
i no, no fan malt les punxades, gens, de veritat, per això estiguis tranquila...en el meu cas, ón va fer mal, va ser al cor...però només la primera
. Ànims maca!!!!!
i moltes mercès pels teus desitjos!!!
Dreilha, totes nosaltres som unes valentes!!! ....però ja m'agradaria ser una mica més valenta, ...si haguessis vist la plorera i tremolors que em va agafar amb la primera punxada (com una nena de set anys què l'han de vacunar)...per un moment vaig pensar que no podria fer el tractament, però... la il.lusiò va guanyar
!!!!!. La segona va anar millor (només em tremolaven les mans, ja no vaig plorar
(només faltava què el meu marit em donés un xupa-xups després de cada injecciò, per bona minyona
...i ahir?!... ja va ser la Hostia! ni plorera ni tremolors
(m'ho haig de pendre amb humor perquè sino...)... a veure com va avui...
I tu? com estàs? com ho vas portant?
Quica, jo faig servir una especie de boligraf per injecctar-me, és molt comodo (realment va molt bé), ja està tot preparat a dins, només tens què possar-hi l'agulla nova cada cop i marcar la dossis, llavors t'injectes la dossis marcada, ni més ni menys (bé remenar una mica , fer què sortir una goteta i ja està), a mi no em fa falta guardar-ho a la nevera, em van dir què a temperatura ambient. El què no sé, és si demà me'n donaràn també de les altres o el mateix boli amb un altre coctel, ja t'ho dirè.
Jo vaig comencar amb el 2 dia de la regla, amb les pastilles em va venir de cop (normalment sempre he tacat una mica i després m'ha vingut), em va venir el 14, el 15 pel mati vaig tenir control, em van comfirmar què m'havia de punxar aquell mateix dia i vaig fer-ho al vespre. No sé si t'he ajudat massa....?
Ahh!! i el llibre està bé, és un diari amb això vull dir què és molt ràpid de llegir, i és el què hem viscut, estem visquent i/o viurem, més o menys, es clar!! tot vist desde la prespectiva de l'autora.
Cadascú vivim la nostra situaciò diferent.
I a part info de centres d'infertilitat, i consells (qué els agafes o els deixes depén de com sigui cada persona)
A mi no em va crear més angoixa, ja qué hi han molts temes qué els hem tocat aquí al forum, i a més tenia ganes de llegir alguna cosa què no estigués escrit per especialistes en el tema, però si per una persona què ho ha viscut. Ara una cosa!!! se'm va fer curt.
Merci pels ánims per demà,...estic una mica nerviosa...però segueixo optimista
Una abracada ben forta bonica, ja veuràs com ens n'ensortirem, tenim que!!
Anabelen, si què és normal, el primer cop, al meu marit també n'hi va sortir poquet...i ho varen poder analitzar igualment, no pateixis. Espero què sorti tot bé, molta sort!!!
Sip i Elide qué vagi molt bé el dimecres el dijous!!! sort i molts ànims!!!
Paula, com estàs?
Pitufa2, aquets pensaments venen al cap i és ben normal, jo també ho penso,...però hem de tenir una mica més de cofianca...sino malament, i a més si s'arriven a equivocar, se'ls hi cau el pel, així qué ja se'n deu cuidar prou ells de no canviar ovuls i espermatozous. ànims!
Bé noies.....demà control!!!...a veure com estaràn els meus campions!!!!!
Ja us passaré el parte...peró potser cap al tard , no sé si em podré conectar abans.
Molts ánims a totes!!! cada dia hi som més aprop!!!
Hola Amanita! veig k això de les injeccions cada vegada va a millor,perfecte!!
Jo estic com flotant i sense nii saber kins sentiments he de tenir. dimecres tinc hora amb el gine i ens dirà el k,se´m fa etern. Ahir vai kdar amb una meva amiga,ben disposada jo a explicar-li el k em passa perquè encara no ho he vomitat a ningú,i pobra noia,resulta k ella em va explicar tot de problemes seus familiars i al final em pregunta:i tu k? i jo k li dic: TOT BÉ. I aki es va acabar el gran atreviment de la Paula a l´hora d´explicar la seva vida. Tb un sms d´una amiga preguantant-me k tal estava k feia molt k no deia res, i té raó, ja no kedo amb ella perquè em fa cosa posar-me a plorar en qualsevol moment i ma mare k trucarà akest vespre per dir k fa molt k no li dic res i em pasa el mateix. No sé però el tema està acabant amb la meva vida social. És k no vull k els altres sentin pena per mi. No sé , k en penseu,sincerament?
Jo estic com flotant i sense nii saber kins sentiments he de tenir. dimecres tinc hora amb el gine i ens dirà el k,se´m fa etern. Ahir vai kdar amb una meva amiga,ben disposada jo a explicar-li el k em passa perquè encara no ho he vomitat a ningú,i pobra noia,resulta k ella em va explicar tot de problemes seus familiars i al final em pregunta:i tu k? i jo k li dic: TOT BÉ. I aki es va acabar el gran atreviment de la Paula a l´hora d´explicar la seva vida. Tb un sms d´una amiga preguantant-me k tal estava k feia molt k no deia res, i té raó, ja no kedo amb ella perquè em fa cosa posar-me a plorar en qualsevol moment i ma mare k trucarà akest vespre per dir k fa molt k no li dic res i em pasa el mateix. No sé però el tema està acabant amb la meva vida social. És k no vull k els altres sentin pena per mi. No sé , k en penseu,sincerament?
Since june 2007
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Paula;
...en el meu cas tambe estic patint una mica d'aillament de la resta del mon. Hi ha dies que fins i tot haber-me de trobar amb la gent de la feina s'hem fa una muntanya. Pero simplement penso que forma part de tot el proces d'assimilacio de la dificultat que s'ens presenta. Amb el temps segur que ho aniras controlant. No pateixis pels sentiments que puguis tenir en aquests moments, simplement acceptel's i apren a viure amb ells. Tam bon punt comencis a veure la llum i a saber quina direccio agafar, ja els aniras deixant enrere. Petons i anims...
...en el meu cas tambe estic patint una mica d'aillament de la resta del mon. Hi ha dies que fins i tot haber-me de trobar amb la gent de la feina s'hem fa una muntanya. Pero simplement penso que forma part de tot el proces d'assimilacio de la dificultat que s'ens presenta. Amb el temps segur que ho aniras controlant. No pateixis pels sentiments que puguis tenir en aquests moments, simplement acceptel's i apren a viure amb ells. Tam bon punt comencis a veure la llum i a saber quina direccio agafar, ja els aniras deixant enrere. Petons i anims...
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Si,Isabel, a mi trobar-me amb la gent de la feina també se'm fa molt gros per això he demanat uns dies, potser quan torni preguntaran més però almenys tindré encarada la direcció del k he de fer.
És estrany,és com una sensació de k t´has d´amagar de la gent,com si haguessis fet quelcom mal fet i és totalment il.logic,però ara veig una altra perspectiva k no veia: la meva veina va trigar quatre anys en kedar-se embarassada i ens evitava quan ens veia i ara k té la nena ens fa parar per explicar-nos mil coses. També uns amics llunyans van passar un parell d´anys sense dir-nos gaire res i des que tenen la bessonada k m´envien fotos del nens per internet cada dos dies. Deu passar una mica això, k deus tenir la sensació k els altres van a per tu en el sentit d' anar a veure k et falta, i és ben il.logic,jo ben innocenment,tot el k pensava era que la veïna tenia pressa i k els amics staven enfeinats.
Així, la majoria també esteu en altes post temàtics?
És estrany,és com una sensació de k t´has d´amagar de la gent,com si haguessis fet quelcom mal fet i és totalment il.logic,però ara veig una altra perspectiva k no veia: la meva veina va trigar quatre anys en kedar-se embarassada i ens evitava quan ens veia i ara k té la nena ens fa parar per explicar-nos mil coses. També uns amics llunyans van passar un parell d´anys sense dir-nos gaire res i des que tenen la bessonada k m´envien fotos del nens per internet cada dos dies. Deu passar una mica això, k deus tenir la sensació k els altres van a per tu en el sentit d' anar a veure k et falta, i és ben il.logic,jo ben innocenment,tot el k pensava era que la veïna tenia pressa i k els amics staven enfeinats.
Així, la majoria també esteu en altes post temàtics?
Since june 2007
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Paula, ja sé el què vols dir amb lo de flotant, el no saber què passarà ens fa sentir com perdudes, oi?!
Amb això de ser antisocial...a mi m'ha passat...bé i m'està passant, no truco tant..o ben bé casi gens, no em ve de gust quedar amb gent i no tinc ganes de venir a Catalunya, com tenia abans de què comences tot això...a ma mare cada dia em costa molt més trucar-la.......... penso què és una de les moltes reaccions què és poden tenir quan una es troba en aquesta situaciò, evitar parlar amb la gent, què no surti el tema, no quedar amb amigues amb nens, familia...i d'altris.......hivernar fins què tot hagi passat....
Jo de tu si en tens moltes ganes d'explicar-ho, tornaria a quedar amb la teva amiga i iniciaria la conversa , però tant sols si de veritat tens la necessitat d'explicar-ho, sino no, ja què iniciar una conversa així, és feixuc, i una no sempre rep el què espera, és el què m'està passant...
T'haig de dir, qué ara què he comencat amb tot, a mi personalment, m'agradaria què no ho sapigués ningú (i només ho saben tres persones)...hi han cops què la reacciò de la gent i els comentaris, tot i què se què ho diuen amb tot el seu amor.... em molesten.....
ànims bonica i què vagi molt bé el dimecres!!!
Amb això de ser antisocial...a mi m'ha passat...bé i m'està passant, no truco tant..o ben bé casi gens, no em ve de gust quedar amb gent i no tinc ganes de venir a Catalunya, com tenia abans de què comences tot això...a ma mare cada dia em costa molt més trucar-la.......... penso què és una de les moltes reaccions què és poden tenir quan una es troba en aquesta situaciò, evitar parlar amb la gent, què no surti el tema, no quedar amb amigues amb nens, familia...i d'altris.......hivernar fins què tot hagi passat....
Jo de tu si en tens moltes ganes d'explicar-ho, tornaria a quedar amb la teva amiga i iniciaria la conversa , però tant sols si de veritat tens la necessitat d'explicar-ho, sino no, ja què iniciar una conversa així, és feixuc, i una no sempre rep el què espera, és el què m'està passant...
T'haig de dir, qué ara què he comencat amb tot, a mi personalment, m'agradaria què no ho sapigués ningú (i només ho saben tres persones)...hi han cops què la reacciò de la gent i els comentaris, tot i què se què ho diuen amb tot el seu amor.... em molesten.....
ànims bonica i què vagi molt bé el dimecres!!!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Jo també he pensat en la possibilitat que s'hagin confòs de potet
Però estic segura que a l'IVI li repetiran la prova i es confirmarà el resultat...
Pel que fa a dir-ho o no dir-ho, el meu problema és que no sé mentir (amb la cara pago), així que dic la veritat i menys problemes... Sóc bastant tímida però quan tinc confiança amb algú, no em fa res explicar les meves intimitats
De fet, he estat pensant que si es confirma el diagnòstic i hem de fer algun tractament de reproducció assistida, li diré al meu cap perquè no hi hagi suspicàcies. L'empresa on treballo és molt petita i l'altre dia ja em van preguntar perquè m'havia fet anàlisis (jo no falto mai a la feina i en tres anys hauré agafat només un dia o dos de baixa per malaltia)... Però com ja he dit abans, si ho dieu no espereu que entenguin els vostres sentiments...
Amanita, què et fan demà? Estic una mica perduda...
Però estic segura que a l'IVI li repetiran la prova i es confirmarà el resultat...
Pel que fa a dir-ho o no dir-ho, el meu problema és que no sé mentir (amb la cara pago), així que dic la veritat i menys problemes... Sóc bastant tímida però quan tinc confiança amb algú, no em fa res explicar les meves intimitats
De fet, he estat pensant que si es confirma el diagnòstic i hem de fer algun tractament de reproducció assistida, li diré al meu cap perquè no hi hagi suspicàcies. L'empresa on treballo és molt petita i l'altre dia ja em van preguntar perquè m'havia fet anàlisis (jo no falto mai a la feina i en tres anys hauré agafat només un dia o dos de baixa per malaltia)... Però com ja he dit abans, si ho dieu no espereu que entenguin els vostres sentiments...
Amanita, què et fan demà? Estic una mica perduda...
Ah! i moltes gràcies per les vostres opinions de tot, sí, em sembla k el k tam´be em passa i ara ho he descobert,kuan us he anat llegint,és k potser la reacció dels altres kuan comentem el problema és de no veure´l tan greu i no t´ho diuen,però pensen k ens afoguemen un got d´aigua, és k és difícil d´entendre si no si ha de passar. Seguiré el vostre consell: si ho explico tampoc em faré il.lusions de sentir-me recolzada.
Ostres, akestes converses amb vosaltres són genials,com anar a fer un cafè amb "sabatilles"
Ostres, akestes converses amb vosaltres són genials,com anar a fer un cafè amb "sabatilles"
Since june 2007
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Try again!
<a><img src="http://tt.lilypie.com/0tiKp1.png" alt="Lilypie Ciclo de 21-37 días Ticker" border="0"></a>
Paula!! CAfé amb sabatilles!! jajajjaja
Un dia si que haurem de quedar les d'aquest post i fer un café!!
Jo penso que si trobes algú per explicar-li que realment et pugui entendre és molt millor... potser algú que ja ha passat per una situació similar... però jo de moment això sols ho trobo aquí!!
Jo al final hohe anat explicant a la família... però sentir.me molt recolzada tampoc... i a la feina doncs tampoc els hi he explicat tot!! Saben qeu tinc problemes als ovaris i prou... i que per això falto tant!! M'estic fent un fart de recuperar hores!!
Molta sort AManita... a veure com estant aquests folicles!!
Un dia si que haurem de quedar les d'aquest post i fer un café!!
Jo penso que si trobes algú per explicar-li que realment et pugui entendre és molt millor... potser algú que ja ha passat per una situació similar... però jo de moment això sols ho trobo aquí!!
Jo al final hohe anat explicant a la família... però sentir.me molt recolzada tampoc... i a la feina doncs tampoc els hi he explicat tot!! Saben qeu tinc problemes als ovaris i prou... i que per això falto tant!! M'estic fent un fart de recuperar hores!!
Molta sort AManita... a veure com estant aquests folicles!!
No se si os servirà mi experiencia pero allí va!!!!!!
Cuando a nosotros nos dijeron que tendriamos que seguir un tratamiento de fertilidad, esta fue hace ya mas de 2 años, se lo explicamos a la famili al dia siguiente de los resultados y alos amigos mas proximos, ellos en un principio, supongo sintieron pena, lastima, llamarle como querais, pero dejamos muy claro que no era eso lo que necesitabamos era comprension, ayuda y mucho animo, fueron dias muy duros, pero a nosotros nos fue muy bien explicarlo ya que si tienes un mal dia, ya sea por la medicacion o porque estas baja de moral te das cuenta que puedes hablar con gente que te quiere y te ayuda.
No pretendais que os entiendan, si no lo estas pasando nadie os entenderá pero eso no quiere decir que no os ayuden, os escuchen y os mimen.
No teneis que esconderlo sino quereis la gente lo acepta mejor de lo que realmente pensais, ellos lo ven desde fuera y a veces eso va muy bien para que nos abran los ojos en depende que situaciones.
Tema amigos, solo lo saben los intimos, y entre ellos mi mejor amiga, ahora tiene a Jana con casi un añito, y aunque ella sea madre eso no me ha separado de ella, al contrario se que puedo confiar en ella y que me escucha y se preocupa.
Solo os quiero decir que si necesitais contarselo a alguien lo hagais, os desaogueis, es algo demasiado duro como para llevarlo solas o con la pareja, y si es como en mi caso, mucho tiempo acaba afectando a la pareja, por eso ya les agradezco a mi familia y amigos que me escuchen y me den animos cuando los necesito.
Menudo rollo que os he metido eh?!!!!!!!!!!!!!!

Cuando a nosotros nos dijeron que tendriamos que seguir un tratamiento de fertilidad, esta fue hace ya mas de 2 años, se lo explicamos a la famili al dia siguiente de los resultados y alos amigos mas proximos, ellos en un principio, supongo sintieron pena, lastima, llamarle como querais, pero dejamos muy claro que no era eso lo que necesitabamos era comprension, ayuda y mucho animo, fueron dias muy duros, pero a nosotros nos fue muy bien explicarlo ya que si tienes un mal dia, ya sea por la medicacion o porque estas baja de moral te das cuenta que puedes hablar con gente que te quiere y te ayuda.
No pretendais que os entiendan, si no lo estas pasando nadie os entenderá pero eso no quiere decir que no os ayuden, os escuchen y os mimen.
No teneis que esconderlo sino quereis la gente lo acepta mejor de lo que realmente pensais, ellos lo ven desde fuera y a veces eso va muy bien para que nos abran los ojos en depende que situaciones.
Tema amigos, solo lo saben los intimos, y entre ellos mi mejor amiga, ahora tiene a Jana con casi un añito, y aunque ella sea madre eso no me ha separado de ella, al contrario se que puedo confiar en ella y que me escucha y se preocupa.
Solo os quiero decir que si necesitais contarselo a alguien lo hagais, os desaogueis, es algo demasiado duro como para llevarlo solas o con la pareja, y si es como en mi caso, mucho tiempo acaba afectando a la pareja, por eso ya les agradezco a mi familia y amigos que me escuchen y me den animos cuando los necesito.
Menudo rollo que os he metido eh?!!!!!!!!!!!!!!

- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Jo penso com tu, Manu! Que apetxuguin amb els meus rotllos i laments!!!
La veritat és que jo ho explico però faig conya amb la situació i li trec ferro, tot i que després a casa a vegades em poso a plorar quan menys m'ho espero (normalment veient pel·lícules que a vegades no són ni dramàtiques). Dic que som tan sofisticats que això de tenir fills com la plebe no fa per nosaltres, i que en el fons el que ens agrada és pagar per tot
En fi, ens ha tocat viure això i hem de tirar endavant (per força). Jo tampoc no perdo de vista el tema de l'adopció, però vull tenir-ho clar abans de prendre una decisió tan important...
La veritat és que jo ho explico però faig conya amb la situació i li trec ferro, tot i que després a casa a vegades em poso a plorar quan menys m'ho espero (normalment veient pel·lícules que a vegades no són ni dramàtiques). Dic que som tan sofisticats que això de tenir fills com la plebe no fa per nosaltres, i que en el fons el que ens agrada és pagar per tot
En fi, ens ha tocat viure això i hem de tirar endavant (per força). Jo tampoc no perdo de vista el tema de l'adopció, però vull tenir-ho clar abans de prendre una decisió tan important...
- anabelen2007
- :: dragona

- Entrades: 4893
- Membre des de: dt. jul. 17, 2007 9:07 pm
- Ubicació: Mataró
- anabelen2007
- :: dragona

- Entrades: 4893
- Membre des de: dt. jul. 17, 2007 9:07 pm
- Ubicació: Mataró
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 7 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |











