NO HA SORTIT

[creueta]

pitufa, és normal q el teu home se senti pressionat... i com que és important que tots dos estigueu tan "còmodes" com sigui possible amb la situació, per què no li fas cas i aneu al marquès? segur que té una mida més "humana", si més no, no?

i no t'enfonsis, que els mètodes artificials no són cap drama!! al revés, són una GRAN oportunitat!!! mira-t'ho així, pel cantó positiu!!!

i no apretis molt el teu home, que ja veus que sota pressió ningú no funciona bé... ni tu ni ell!

bona sort!!!

[Vilma]

Pitufa no et desesperis, ja veuràs com tot sortirà bé, com diu la Creueta, jo no el pressionaria, però clar també penso amb tu, i la veritat es que jo estaria feta pols com tu. Però no has de perdre les esperances, això es l'últim que s'ha de perdre. A veure que ús diuen el dimecres al Marquès.
Un cosa si que has de tenir en compte, ara més que mai heu d'estar molt units tots dos, perquè si hi ha mal rotllo tot anirà pitjor i no ús posareu d'acord. Jo el que faria es una escapadeta romànica, monta-la i olvideu durant encara que sigui dos dies el tema i ús centreu en mimar-vos l'un a l'altre.
Un petó molt fort i sobre tot molts ànims, ànims,ànims,ànims!!!!!!!!!
Estem amb tu

[karkinyoli]

Hola nena! Em sap molt de greu que les coses no hagin anat bé avui. Però ja saps que jo sempre en faig una lectura positiva de tot i allà va la d'avui.
He vist una cosa bona en l'actitud del teu home i és que està disposat a seguir-ho intentant. Si per això ell necessita un "canvi d'aires" i aneu al Marquès, doncs vale. Mira que bé, ja teniu hora i tot!
Si ell es queixa de que cada cop que aneu allà parleu amb gent diferent i que costen de localitzar, el que està demanant és un entorn més íntim, on no hagi de repetir 4 vegades a 10 persones estranyes, que té problemes per complir amb la seva funció de "macho man". Mira, són temes molt íntims i cada persona ho viu diferent. Les dones estem acostumades a "exposar-ho tot" quan anem al gine. Si a les revisions et toca un gine diferent, t'aguantes, t'espatarres igual i li expliques quina textura té la teva regla, si fa falta. Però ells no estan acostumats a sotmetre els seus atributs a examen i menys si tenen por de "suspendre".
O sigui que el meu consell és: borrón i cuenta nueva. És evident que al Marqués tb li faran fer un semi, però potser si se sent en un entorn segur i estableix confiança amb el doctor que us toqui, no serà tant dificultós per a ell.
El meu consell com sempre és que no t'enfadis amb ell, perquè és totalment contraproduent per al vostre objectiu. Avui quan us veieu a casa, no estaria de més que l'abracéssis i li diguéssis que no es preocupi de res, que la setmana que ve tornareu a començar. Segur que si el consoles tu a ell es sorprendrà gratament i t'ho agraïrà.
Ah! I ara enfoca la teva atenció al finde que ve, que farà un solet espatarrant i podeu anar a Bisbal i acostar-vos a donar un vol a Platja d'Aro, Palamós,... Fes plans i si t'agobies ja saps on som . Muà!

[SIP]

Pitufa reina, anima't! Ja sé q és fàcil dir-ho però és l'únic q et puc dir.
Tb explicar-te q tinc una parella d'amics q encara estan buscant, ja deu fer 4 anyets, van començar a la Dexeus i van quedar molt decebuts del tracte i de tot plegat, no en van quedar gens contents i l'home tb llençava la tovallola xq pensava q a tot arreu seria igual, han canviat de lloc i tot i q encara no ho han aconseguit, estan super contents, almenys ara senten q el q han fet ha valgut la pena, encara q no hagi donat fruit.

[NANIA]

Pitufa!
Ànims!!! Que en aquesta vida tot té sol.lució! Jo de vosaltres desconectaria una mica i pararia! El que és important és que estigueu junts i més units que mai. I com diu la Carquinyoli el que és important és que ell no et diu de llençar la tovallola, sinó de seguir pe`ro en un altre lloc on li donin més confiança!
Jo us animo a que seguiu pe`ro amb calma!

[creueta]

pitufa, fes un pas enrere... ho veus tot molt negre! no crec que sigui egoisme això del teu home... pensa que ell podria pensar el mateix, que tu creus que tot gira en torn de tu i el teu desig de ser mare! mira, no sé si en parles amb ell en el mateix to que et desfogues aquí, però si és així, i jo fos un tio, NI SE M'AIXECARIA! és tot psicològic, i així com tu estàs abatuda, ell segur que també ho està... NO EL CULPIS! és el pitjor que pots fer.

i si els psicòlegs als quals has anat fins ara no t'han ajudat... potser et caldria trobar-ne un de bo!

ànims, guapa! desconnecta uns dies del socpetit i de tot plegat... crec seriosament que ho necessites!!!

[Nneta]

Uf! Crec q la Creueta no et podia haver aconsellat millor!
Ànims.

[Elidé]

Hola Pitufa! Sento que no hagi pogut ser i entenc la teva frustració... El meu marit no té problemes en aquest sentit, probablement perquè és una persona molt tranquil·la i dóna els tombs justos a les coses, ni més ni menys...

El que et volia dir és que a l'IVI ens han passat un qüestionari en la primera visita per saber si necessitem ajut psicològic (ells ofereixen la possibilitat a la clínica), i potser us faria bé. Heu arribat a un punt que tots dos esteu esgotats emocionalment, i si contineu així correu el risc de petar. Potser a l'Institut Marquès també tenen un psicòleg que us pugui seguir i sigui especialista en aquests temes...

[karkinyoli]

Sí pitufa, es nota que estàs "rabiosa" i no et falten raons, eh? Crec que el que et fa falta és desfogar-te, però pel que expliques sempre, el teu home no és dels que s'asseu a parlar. Perquè no li poses per escrit? Encara que sembli infantil, és una manera de dir-li el que penses sense que et talli o et digui que no vol parlar. Escriu-li el que ens dius a nosaltres, això de que tu tb pateixes, i que per tu tb és dur. Almenys així ho sabrà i s'ho podrà llegir tants cops com vulgui. Jo li deixaria la carta i me n'aniria. El deixaria que s'ho llegís: Li diria: mira, així és com em sento jo. M'agradaria que t'ho llegisis i em diguéssis què en penses. Potser serà la manera de que ell després s'obri més a tu i t'expressi els seus sentiments més profunds.
Per altra banda, tu sabràs què et va millor, si prendre una mica de distància o passar tota l'estona possible amb ell, per mirar d'arreglar-ho.
A mi em sembla molt bé d'anar a passar un finde amb una amiga, o almenys un dissabte de compres amb algú amb qui puguis "rajar" a gust de tot.
Pensa't-ho lo de l'abraçada: ell no és el teu enemic!

[sharey]

pitufa2 nomes et dire que molts anims i que si necesites alguna cosa ja saps un peto molt fort!

[Castanyeta]

Pitufa, dona, i és clar que t'entenem.
Crec, com altres t'han dit aquí, que necessites unes vacances. Plega, desconnecta, deixa-ho estar. NOMÉS tens 33 anys. Entenc la teva angoixa, però tens més temps del que et penses per endavant.


Potser ha arribat el moment que us plantegeu la vostra relació. Les parelles han d'estar d'acord en algunes coses bàsiques, i una d'elles és si voldran o no tenir fills, i fins a on de lluny estan disposats a arribar si cal buscar-hi solucions 'artificials'. Potser heu de tenir aquesta conversa d'una manera realista i pràctica. Ja l'heu tinguda altres vegades i ell t'ha dit que no et vol negar el dret a ser mare. Aclareix-ho: ell vol ser pare altre cop? Segur? O si ha de passar per tot això que ell considera un calvari ja no té tan clar que vulgui tenir un fill amb tu (i per això et troba tan obsessionada i no en vol ni sentir a parlar)? Plantegeu-vos-ho, i en funció de la resposta mireu d'una manera pràctica les opcions que us queden: que tu renunciis al teu desig (almenys si hi renuncies deixaràs de patir), o que tots dos renuncieu a continuar la relació pq les coses no canviaran i així no podeu seguir. És dolorós, sí, i costa acceptar-ho pq és una relació per la qual heu lluitat molt, però a estones sembla que ell t'està dient que ja en té prou, i sembla clar que tu també has arribat al límit. En tot cas, estic segura que patirieu menys que el que esteu patint ara: DEIXEU DE FER-VOS MAL!!

Una abraçada!

[Elidé]

Jo aquest matí et volia dir això mateix que t'ha dit la Castanyeta, però m'han interromput i no he pogut allargar el missatge tan com volia... Penso que potser si es nega tant a parlar-ne és perquè en realitat no ho vol tant com tu (a fi de comptes ell ja ha viscut aquesta experiència), però és molt difícil i arriscat donar consell quan no es coneix algú. Penso també que no tenim prou elements per dir-te que t'has de relaxar i que el pressiones massa o que estàs excessivament nerviosa... No sabem com és ell ni quins factors incideixen en el teu comportament i el teu estat Potser en fas un gra massa i li estàs provocant un bloqueig o potser tens més raó que una santa i ell no s'està implicant gens en aquesta recerca!

En síntesi, que crec que hauries d'intentar que posés les cartes sobre la taula i prendre una decisió conjunta. Està molt bé que li agradi la seva feina, però tenir un fill és un projecte vital i no se'n pot desentendre o deixar-te les tensions només a tu. Almenys en el nostre cas, a les visites i anem tots dos i quan s'ha de trucar gairebé sempre ho fa ell!

[Irina]

Hola Pitufa,

segueix parlant i segueix desfogant-te aqui, pero crec que algunes noies tenen rao quan han dit que necessites ajuda professional (un psicoleg) i bo...

Costa molt acceptar-ho, i mes quan et trobes en l' estat com estas ara, que facis el que facis ara mateix esta destinat a ques no surti be. Per tant, el millor (jo crec) es PARAR. Si cal prendre unes vacances cadascu per un canto, feu-ho...crec que ho necessiteu.

I pensant les coses en fred, quan ja no estas tan ofuscada, potser ho veuras tot una mica mes clar.

Si el teu marit a suggerit canviar al Marques, doncs intenteu-ho! Pero no anticipis mes problemes: potser se sentira mes comode (tot i que crec que una bona temporada de descans abans aniria millor) per fer-se el seminograma...Com ha dit la Creueta, un ambient mes intim sera mes comode.
Pero, si tot i aixi, i despres d' un temps, veus que ell te la mateixa actitud, potser si que t ' has de plantejar be que es el que voleu...

Ara estas massa atabalada, per tant no decideixis res ara mateix.

Jo pararia un temps

Sobretot no paris d' escriure, encara que et sembli que siguis pesada, NO HO ETS!!!! Parla, no et callis!

[Elidé]

Jo tampoc no ho veig tan complicat, la veritat... Et tanques en una habitació, penses en alguna cosa eròtica i ja està

[molly]

Hola Pitufa!
Poca cosa es pot afegir a això que t'han dit les nenes... de tot plegat jo crec que el més important és que ara com ara, veient com estan les coses, el millor que podeu fer és PARAR... o millor dit, posar la pausa... esteu envoltats de massa pressió i massa angoixa i així difícilment podreu fer res de bo, a banda que no pareu de patir (sí, segur que ell també, a la seva manera, pateix) i de tenir sentiments "xungos" l'un envers l'altre...
Sé que és fàcil dir-ho però has de mirar de calmar-te una mica... Crec que era l'elide que deia que no tenim els suficients elements com per "aconsellar-te" adequadament... no el coneixem amb ell i no sabem quina és la vostra relació, etc... potser estaria bé que parléssis amb algú de confiança i li poguessis explicar tot això... a vegades, quan estem tan ofuscats, som incapaços de veure més enllà dels nostres propis nassos...
i la idea del psicòleg no la descartis... no et tanquis en banda amb això... a mi, sense dramatitzar, et diré que em va salvar la vida!
Un petó

[karkinyoli]

ELL T'ESTIMAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!T'estima tal com ets! Si no l'importés res no et trucaria a mitja feina per dir-t'ho. Si només l'importés la feina, no et tindria al cap mentre hi és!
Però tu has de pensar si en tens prou amb que t'estimi per seguir endavant. I si no és així, pensa què més necessites d'ell i analitza fredament si t'ho podrà donar algun dia. Perquè el teu futur fill es mereix una llar amb amor i resistent a les adversitats.
Si t'estima, per força li han d'importar les coses que et fan patir. Ha d'estimar-ho tot: lo lleig i lo maco, lo bo i lo dolent, el que fa riure i el que fa plorar, el que bloqueja i el que fa viure, les manies i les virtuds.
I tu has de pensar el mateix. Si l'amor és fort es creix davant les adversitats. Si l'estimes de veritat no pots tirar la tovallola, perquè si supereu això, ja pot venir el que vulgui....
Pensa si el necessites com l'aire per viure, o només busques un subministrador d'esperma. Té sentit tenir un fill sense ell? O la gràcia està en tenir-lo amb ell?Pensa-t'ho fredament, pitufa. Quan surtis de la feina vés a donar una volta tota sola. I pensa.

[Irina]

Pitufa, realment crec que necessiteu parar els dos i oblidar-vos d' aquest tema temporalment. Es que no sortira res be!

Deixa passar uns dies i a veure que diu ell despres de passar un temps sense parlar del tema...

[molly]

Pitufa, que ell no t'està demanant que renunciis a ser mare... no treguis les coses de pollaguera dona...

[Irina]

Al menys t' ha repetit que SI que vol tenir un fill. Pero sense la pressio. De pressio ni haura...pero no ha d' haver tanta com es pensa!
Per aixo crec que es millor parar i descanc,ar un temps...

Clar que no has de renunciar a ser mare!
La vida es massa curta per estar fent el que no et fa felic,...

[Irina]

Pitufa, que ell no t'està demanant que renunciis a ser mare... no treguis les coses de pollaguera dona...

exacte!!!