MAMES MÚLTIPLES

[angaleta]

Doncs bé, voltant per aquí sé que som unes quantes mames de bessons (no sé si n'hi ha algunes de trigèmins o més...) però no sé exactament quines, he anat voltant i de tant en tant m'he ensopegat amb alguna de vosaltres en algun post, i per això he pensat que estaria bé obrir un post on ens poguem presentar oficialment, presentar als nostres petitons i donar-nos truquillos i consells sobre com organitzar-nos a casa, etc.

COMENÇO JO

Em dic Àngela, actualment tinc 27 anys i sóc mama de dos bessonets, la Llum i en Biel (que en aquest moment ténen tres mesets i mig). Són dos bebès molt bons, dormen molt bé i mengen millor. Fem alletament mixte, tot i que actualment el bibi va guanyant terreny, i cada vegada tinc menys llet (és un cercle viciós: hi ha poca llet i rebutgen el pit, i al prendre poc pit encara hi ha menys lleteta... i sincerament, no tinc temps per a posar-me amb la maquineta infernal a treure'm la llet que no tinc i desesperar-me perquè a més tinc dos fills que (evidentment) em volen, em reclamen i demanen el meu afecte i companyia!, vosaltres m'entendreu perquè també en teniu dos o més!). Fem alletament mixte perquè van néixer prematurs i en Biel va fer dos quilets i mig, havia de guanyar pes; la Llum va estar ingressada uns dies i li van "enxufar" el bibi... instaurar la LM va ser molt difícil, va ser cesària, els nens a prematurs i jo sola a l'habitació sense poder anar a veure'ls i acostumats al bibi rebutjaven el pit, vam haver d'interrompre la LM perquè vaig haver de fer un tractament amb un antibiòtic molt fort ja que se'm va infectar la ferida... en fi! Un desastre!... Ja veurem quan aguantem. D'altra banda he de dir que són dos bebès molt organitzats, un dorm i l'altre es queda fent guàrdia (i es van turnant) així que tinc pocs moments de descans. Els agrada molt la companyia i que estiguin per ells tota l'estona, explicant-los cosetes. I per acabar vull dir que sóc mare de bessons i (al contrari del que pensa molta gent) estic súper contenta de ser-ho. Són el millor que em podia haver passat mai! Sé que es tindràn l'un a l'altre tota la vida i això no té preu. L'altre dia es van somriure i va ser preciós!

Aquí teniu el link a la crònica de l'embaràs-partipostpart-primer anydevida-yloquesurja de la meva pruna i el meu tigretón!
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php ... sc&start=0



ELS NOSTRES BESSONETS...

MAMA _ NENS/ES _ UNIVITEL·LINS (uv) o BIVITEL·LINS (bv) _ DATA PART _ SETMANES AMB QUÈ VAN NÉIXER

angaju _ Jana i Júlia _ (bv) _ 01/08/2007 _ nascudes de 37 setmanes
angaleta _ Biel i Llum _ (bv) _ 15/11/2007 _ nascuts de 35+6 setmanes
brinsijan _ Jan i Abril _ (bv) _ 10/08/2007 _ nascuts de 38+3 setmanes
eunasi _ Ignasi i Eulàlia _ (bv) _ 07/06/2006 _ nascuts de 40 setmanes
Míriam _ Aris i Jan _ (uv) _ 02/06/2006 _ nascuts de 33 setmanes
Seira_Ot i Àfrica _ (bv) _ 04/01/2008 _ nascuts de 38+1 setmanes

[SIP]

Deu ni do Angaleta amb 2!!!!!!!!
Tenieu antecedents de bessons?
M'alegro moltissim q ho porteu tan bé.

[angaleta]

Hola SIP! Doncs la veritat és que no hi havia antecedents (coneguts) de bessons a la família, però el metge em va explicar que era cosa meva, m'explico: en el cas de bessons univitel·lins (idèntics) la herència tant pot ser materna com paterna, però en el cas de bivitel·lins (el que en castellà es coneix com a mellizos) és materna, ja que és la mare que deixa anar els òvuls de dos en dos, o de tres en tres... evidentment no sempre, pot ser que en un futur embaràs (encara no hem volgut decidir res) em quedi només d'un, o altre cop de dos o més! LA VIDA ET DÓNA MOLTES SORPRESES!

[esterilla]

ANGALETA!!! hola maca!! et veig més animada!! si m'hagues vingut bessonada... jo tanco la paradeta!!! tinc una veina que va anar a buscar el tercer, primer va tindre bessonada, i li va vindre la segona bessonada!!!!

i tot nens!!!! i cap s'assembla!!!



és porten ben just 1 any i mig!!!

han Hagut de comprar un cotxe nou, tipo trailer!!!!

amb cuatre cadiretes i buf!!!

[angaleta]

Je, je... Que bo, esterilla! Segur que amb la segona bessonada ja sabien com organitzar-se!
Sí, la veritat és que estic més bé, més animada. Fa uns dies, no sé si és el sol o què, però sembla que em passen tots el mals! Sou un solets, noies, sense vosaltres no sé com estaria!

[angaleta]

coral, sort i endavant keep on searching (sort que és divertit!). Això dels bessons és contagiós i preciós (i no precisament per aquest ordre). La baixa de maternitat és vergonyosament més llarga, agarra't: dues setmanes més per fill nascut a partir del segon, és a dir, en el meu cas són 18 setmanes, en cas de trigèmins en són 20. Si hagués tingut un fill el mes de gener i l'altre el mes de desembre, havent nascut tots dos el mateix any tindria 32 setmanes, però com que són nascuts en el mateix part, pos ajo i agua!. Si deixar una criatura amb 16 setmanes ja és difícil... amb qui es poden deixar dues? Una escola bressol (en cas que alguna agafi crios a mig curs) se'm emporta el sou sencer, i no puc deixar de treballar perquè hi ha un monstre que es diu hipoteca que em visita sempre a principis de mes, i no és el mateix fer-se càrrec d'un bebè de quatre mesos que fer-se càrrec de dos... AQUEST PAÍS ÉS TERCERMUNDISTA. Tot i així... és una experiència molt enriquidora i totalment recomanable!

[brinsijan]

Jo en soc una altre de mare de bessons . Tinc 33 anys i son el millor de la meva vida , també en contra del que es pensa la majoria de gent que només veu feina.
Jo veig les mares amb un nen sol i penso que deu ser aburrit.
Els meus tenen gairebé 7 mesos ja i fan pixar !
Es riuen un a l'alte, es parteixen de riure !!! es prenen la pipa ja , s'agafen la ma ....es una passada .
Son molts bons nens i si, me n'han quedat ganes de tenir un 3r fill , de tancar la paradeta res de res .
Els meus van ser per tractament i em va costar bastant quedar-m'hi tot i que estavem el dos bé , le meu home i jo.

Ho estic fent jo tota sola , i orgullosa que n'estic , penso que la gent s'ofega amb un got d'aigua , a veure hi ha dies mes bons i mes dolents , pero de tot es surt . Pero es una experiencia brutal tenir bessons , es INCREIBLE !!!!

Alguna mare més de multiples ????
Em considero afortunada , com si m'hagues tovat la loteria , i crec que molts comentaris del carrer sobre quanta feina ,...etc i mé forts , no son res més que fruit de l'enveja .

[angaleta]

Son molts bons nens i si, me n'han quedat ganes de tenir un 3r fill , de tancar la paradeta res de res .

Em considero afortunada , com si m'hagues tovat la loteria , i crec que molts comentaris del carrer sobre quanta feina ,...etc i mé forts , no son res més que fruit de l'enveja .

Totalment d'acord brinsijan!!!
FELICITATS PELS TEUS BEBÈS (TAMBÉ SÓN NEN I NENA, OI?)! ETS COLLONUDA (SÓC UNA MALPARLADA), AI OVARIUDA!!!

[brinsijan]

Angaleta , i a sobre tenim temps per escriure als fòrum !!!!
Si , son nen i nena , unes preciositats i els teus segur que ho son també.

Vaig tant orgullosa pel carrer passejant el super-cotxet !!!!

Doncs aquí esic per qualsevol cosa que sempre va bé parlar amb mames de multiples, super-mamàs.

[Eunasi]

Hola !
Em fa molta gràcia aquest post, perquè sóc la veterana dels bessons, vaig ser la primera en entrar en aquest foro anunciant bessons i després va entrar la Miriam. Els seus fills amb els meus es porten 5 dies.
Els meus bessons ja no són bebés com els vostres, tenen ja quasi 21 mesos. I com he dit avui en el post de l'angaleta és un privilegi tenir bessons.
Com molt bé diu l'Angaleta el fet de ser bessons bivitel.lins vé per l'ovulació de la dona, però en el meu cas us he de dir que tinc germans bessons també bivitel.lins, que ja em va dir el meu ginecòleg que si em tornés a quedar embarassada bessonada de nou per tant tanco caixa.
Jo vaig tenir els nens a les 40 setmanes, em faltaven dos dies, em van haver de provocar el part, i van néixer els dos per part vaginal, amb dos minuts de diferència, la sensació de notar com sortien els nens va ser genial. Van pesar 2.440 i 2.480 . Jo sempre he donat biberó. He tingut la sort de treballar en el negoci familiar i m'he endut els nens en mi, a les tardes tinc una noia que me'ls cuida. Ara ja van a la llar d'infants als matins i els hi encanta.
Disfruteu molt els nens, i atenció no feu diferències que si un ja fa això i l'altre no, tot i que és inevitable.
Jo podria escriure un llibre de les coses que visc amb els meus nens, m'ho passo pipa amb ells, i és genial veure'ls com s'estimen, com juguen com estant pendents l'un de l'altre, com comparteixen les coses, també com es barallen. És genial !
Jo sense voler ferir l'ànima a ningú considero que les mares de bessons, ens organitzem diferent que les de un sol, anem més per feina. La veritat no tenim massa temps .
No nego que els primers mesos dels meus nens van ser durs, però amb l'ajuda del meu marit sempre hem anat fent, i van ser molt rigorosos amb el tema horaris, des dels 3 mesos que els meus nens dormen tota la nit, i puc comptar amb els dits de la mà que haguem tingut una nit moguda sense poder dormir.
Gràcies per obrir aquest post, jo com a veterana si necessiteu res només m'ho heu de demanar, ja sabeu que escric poc per falta de temps. Però sinó m'envieu un privat ok !

[karkinyoli]

Ostres nenes, fins ara estava aterroritzada amb la idea de bessons (hi ha antecedents familiars tant meus com del meu home), però me n'heu fet venir unes ganes......
Us felicito per ser tan trempades!

Angaleta:: m'ha agradat veure que tu tb tens 27 anys com jo i ets mami! Jo espero ser-ho aviat, però molts amics em diuen que som massa joves, que s'ha de viure la vida ,que volem correr massa...
En fi, que en aquests moments és la il·lusió més gran que tenim! I crec que es guanya més del que es perd (si és que es pot considerar que es perd algo irrecuperable)

[angaleta]

Que guai! Som supercibermames!!! El cotxet nosaltres l'hem batejat oficialment amb el nom de LIMUSINA .

Karkinyoli: crec que aquesta edat és bona per a tenir fills sempre que un/a vulgui ser mama (i papa també, sclà). Jo no considero que m'estigui perdent res, porto vuit anys amb la meva parella, tinc una feina estable i que m'omple (em vaig treure les oposicions amb 25). La veritat és que vaig conèixer a l'home de la meva vida i el camí que hem triat és aquest. Ell és dotze anys més gran que jo i tenia moltes ganes de ser papa i jo també, un cop hem tingut la vida "encarrilada" (feines, pis, etc) ens hi vam posar. És una bona edat, ja has disfrutat durant molt temps d'una vida independent i encara ets jove per a córrer darrera d'ells i jugar a pilota! Què em perdo? Viatjar? Es pot viatjar amb nens, és diferent (tot i que jo sóc molt casolana) i també es pot viatjar més gran (quan ells en tinguin 25 jo en tindré només 51-52). Sortir de nit? De més joveneta ja vaig sortir prou, i no és un món que m'atragui especialment i si un dia volem anar a sopar fora podem fer-ho igualment (per això estan els avis, no?). Estudiar? Tinc intenció de continuar fent-ho (vull ampliar els meus estudis), i espero poder disfrutar dels estudis sense que m'impedeixin gaudir dels meus fills dia a dia: ara, si he de triar no m'ho penso dues vegades, la universitat sempre estarà allà, els meus fills només seràn petits una vegada. Per a mi disfrutar de la vida, viure la vida... té molt més a veure amb ser mare que amb altres coses. Ser mare és el millor que m'ha passat fins ara. El meu concepte de vida i el meu concepte de disfrutar són totalment compatibles (és més, encara diria que es retroalimenten mutuament) amb la maternitat. Així que ànims! Tot arriba!

[karkinyoli]

SÍ SENYOR! Estic d'acord amb tot el que has dit! Tot depèn de l'estabilitat de les prioritats que la parella pugui tenir, no? Ja ens vam haver de justificar quan ens vam casar (jo 24 i ell 25), perquè semblava que fèiem una bestiesa, que ens n'arrepentiríem i que ens perdríem un munt de coses. I després de 10 anys de relació (dels quals 2 de casats) estem súper enamorats i feliços!!!!!!!!!!!!(i que duri)
Biennnn!No estic sola en el móóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóóónnnn!!!!!!!!!!!!!

[angaleta]

És cert Eunasi que els papes de bessons són meravellosos i s'impliquen molt (per gust i per força) en l'educació dels seus fills. Treballo en una escola bressol i he conegut a molts papes i mames. Entre els que només ténen un fill hi ha de tot (per sort la majoria dels papes s'impliquen) i alguns passen dels nens olímpicament, però entre els pares de bessons tots dónen el callo, no n'hi ha cap ni un que deixi recaure tot el pes de l'educació dels fills sobre la mama. Són un amor Els papes i mames de bessons estem fets d'una pasta especial (i si no n'estem fets ens hi tornem!!). I sí, ens hem d'organitzar d'una manera diferent... no podem perdre ni un segon i hem de ser equitatives amb els nostres fills. Em fa mal el cor quan tots dos ploren desesperats a les tumbonetes i no puc agafar-los a coll (perquè alhora no puc), si no puc amb tots dos... doncs no n'agafo cap! Però els parlo, els agafo la maneta, els omplo de petons... I crec que els puc transmetre el mateix amor que si els portés en braços (com a mínim ho intento). Els estimo tant que em fa mal el cor. Mai hagués imaginat que es pogués sentir quelcom tan fort.

[angaleta]

Ostres coral, quin greu que el tema estigui així... jo crec que el més important és que tan el teu company com tu ho tingueu clar. És el primordial. La resta... ja vindrà. Home, no es pot dir que nedeu en l'abundància (d'altra banda... qui és avui en dia que pot dir-ho?), però tampoc és una situació excessivament precària. Sí que seria ideal tenir pis en propietat i molts calés invertits en negocis fructuosos, però la realitat és una altra. I a nosaltres ens han tocat els pisos cars i les vaques flaques. En el meu cas, jo vaig preferir esperar a comprar-nos el pis (nosaltres vivim a Girona, que està difícil però és que Barna és impossible!) i haver-me tret les oposicions, però va ser la meva tria i també tenia molt clar que si venia abans... pos... endavant les atxes! El que et dic. És la vostra decisió, i la teva mare vol el millor per tu i potser el que fa és idealitzar la situació, però és un món idíl·lic, i ha de respectar-vos i que consti que ho dic des del respecte que em mereix una mare (i ma mare donant pel sac que volia ser àvia des que jo en tenia 20!).

[brinsijan]

Noies , em sembla que ens hem desviat del tema ...jeje...

[Marta_fp]

Angaleta, he llegit el teu primer missatge i m'han vingut ganes de respondre't abans de llegir la resta del post.

D'entrada déu n'hi do pel que has passat!

Només volia dir-te que si vols trencar amb el cercle viciós jo pots fer. Només és qüestió d'oferir més sovint. Et ploraran una mica al principi, però de seguida (potser amb un parell de preses) tindràs més llet. I no cal que te'n treguis!

No vull dir-te el que has de fer. Endavant amb el que decideixis, però potser agrairàs no haver de preparar biberons.

[brinsijan]

Primer de tot , vull trencara una llança a favor del biberó , els meus nens tenen gairebé 7 mesos i ni un costipat i estan sanissims . Respecto la LM, però en el cas de bessons és més complicat (Marta fp), has pensat que el fet d'oferir més sovint per una mamà de multiples el què signigfica?
Amb un de sol ho pots fer però si has d'estar oferint més sovint no tens temps de fer res més i els bessons , els fill tasmbé necessiten una mare que estigui al 200 % per ells , i això no es demostra unicament en el fet de donar el pit o no.
Es un tema qu em treu una mica de polleguera , perque a les que donem bibi se'ns jutja i se'ns questiona com a mares .
Les dues opcions son del tot acceptables .

No hem d'oblidar que hi ha dos nens .

[Marta_fp]

Brinsijan, no he estat mai de les mares que ha jutjat a les altres per donar biberó. Al contrari, jo deia que endavant amb l'opció que es triés. Fixat'hi!

Jo donava un consell per si no es vol deixar de donar el pit. Sí que hi he pensat que es tracta de bessons, però també he pensat que si has de preparar biberons és més feinada. Sobretot si estàs sola. I també penso que si es fa lactància mixta, es pot mantenir. Només és qüestió de voler-ho.

Insisteixo que no li he dit a ningú el que ha de fer. Només he volgut donar un consell perquè hi ha molts mites sobre la pèrdua de llet. Hi ha nens que només mamen un cop al dia i la mare no es queda sense.

Si mires en altres posts, te'n puc dir algun, veuràs que jo sempre he defensat a les mares que donen biberó.

[angaleta]

Només volia dir-te que si vols trencar amb el cercle viciós jo pots fer. Només és qüestió d'oferir més sovint. Et ploraran una mica al principi, però de seguida (potser amb un parell de preses) tindràs més llet. I no cal que te'n treguis!

No vull dir-te el que has de fer. Endavant amb el que decideixis, però potser agrairàs no haver de preparar biberons.

Ja ho vaig intentar, i no va servir de res. Mai he hagut de fer servir ni tan sols discos empapadors als sostens (sempre els treia secs). Vaig estar uns dies oferint només pit al nen (que és el que sempre s'ha agafat més bé) i va anar fatal, no va agafar quasi pes i la pediatra em va dir que havent sigut de baix pes no ens la juguéssim. Sempre he tingut molt poca llet.