I QUÈ SI VULL SER MARE?
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
I QUÈ SI VULL SER MARE?
Obro aquest post perquè totes les que ens trobem amb un entorn hostil i ple d'opositors al nostre embaràs poguem desfogar-nos i compartir experiències....
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Jo em moro de ganes de ser mami. Sempre he tingut molt d'instint maternal i en aquests moments sento que és l'únic somni que em falta per fer realitat.
Problemes i obstacles que ens trobem:
1- Tema econòmic: som tan espabilats que en plena desacceleració immobiliària se'ns dóna per posar el pis a la venda i firmar unes arres per la compra d'una casa, que estan a punt d'entregar i de moment ens mengem el pis amb patates.
.
2- Tema feina. Ahir vaig obrir un altre post explicant que m'acaben de pujar de categoria i m'hauré d'esforçar més,estudiar més ,viatjar més i dedicar més temps a la feina. La jefa (embarassada) em va dir "supongo que ahora tardaràs unos añitos en tener niños, no?" Si home, i ho faré per tu!
3- Tema salut: m'acaben d'operar d'una malformació a la matriu que hagués pogut ser molt perillosa de no ser corregida i que el metge no va veure en 10 anys de visites i ecos. La sort (o com li volgueu dir) ha estat que no hagi pogut pensar en tenir fills fins ara. M'estic recuperant...
4- Tema amics: cap d'ells pot entendre que amb 27 i 28 anys volguem ser pares. No "mola", sabeu? És com si diguéssim que deixarem d'estar en circulació. Ja serem un avorrits i lo guai és sortir molt i no tenir lligams, per poder viure la vida.
Pensen que som massa joves per "sentenciar-nos" i sobretot els nois creuen que sóc jo que vull i que li he "menjat el coco" a ell. No és que m'ho diguin amb aquestes paraules però les indirectes cauen que dóna gust. I res més lluny de la realitat!
No vull dir que cap d'aquestes coses ens tiri enrere, i potser he exagerat amb això de "entorn hostil" , però és que volia reivindicar que
VOLEM TENIR UN FILL!!!!!!!!HO VOLEM TOTS DOS I N'ESTEM MOLT CONVENÇUTS!!!!!!!I EL FABULÓS DIA QUE AIXÒ PASSI CRIDARÉ BEN ALT I BEN FORT QUE SÍ QUE EL BUSCÀVEM a pesar de tot i de tots!
Problemes i obstacles que ens trobem:
1- Tema econòmic: som tan espabilats que en plena desacceleració immobiliària se'ns dóna per posar el pis a la venda i firmar unes arres per la compra d'una casa, que estan a punt d'entregar i de moment ens mengem el pis amb patates.
.
2- Tema feina. Ahir vaig obrir un altre post explicant que m'acaben de pujar de categoria i m'hauré d'esforçar més,estudiar més ,viatjar més i dedicar més temps a la feina. La jefa (embarassada) em va dir "supongo que ahora tardaràs unos añitos en tener niños, no?" Si home, i ho faré per tu!
3- Tema salut: m'acaben d'operar d'una malformació a la matriu que hagués pogut ser molt perillosa de no ser corregida i que el metge no va veure en 10 anys de visites i ecos. La sort (o com li volgueu dir) ha estat que no hagi pogut pensar en tenir fills fins ara. M'estic recuperant...
4- Tema amics: cap d'ells pot entendre que amb 27 i 28 anys volguem ser pares. No "mola", sabeu? És com si diguéssim que deixarem d'estar en circulació. Ja serem un avorrits i lo guai és sortir molt i no tenir lligams, per poder viure la vida.
Pensen que som massa joves per "sentenciar-nos" i sobretot els nois creuen que sóc jo que vull i que li he "menjat el coco" a ell. No és que m'ho diguin amb aquestes paraules però les indirectes cauen que dóna gust. I res més lluny de la realitat!
No vull dir que cap d'aquestes coses ens tiri enrere, i potser he exagerat amb això de "entorn hostil" , però és que volia reivindicar que
VOLEM TENIR UN FILL!!!!!!!!HO VOLEM TOTS DOS I N'ESTEM MOLT CONVENÇUTS!!!!!!!I EL FABULÓS DIA QUE AIXÒ PASSI CRIDARÉ BEN ALT I BEN FORT QUE SÍ QUE EL BUSCÀVEM a pesar de tot i de tots!
-
estrella del nord
- :: gosset
- Entrades: 496
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 1:21 pm
KARKINYOLI,
la teva vida és teva i les teves decisions també. La necessitat de ser pares és com l'amor, ni es preveu, ni s'escull, passa i punt, i quan passa no es poden posar impediments que acabarien fent-nos patir i culpabilitzant-nos anosaltres i a qui va intentar treure'ns les il.lusions! Així que ànims i no us deixeu abaixar les il.lusions! A més no diuen que vénen amb un pà sota el braç? Com a mínim ara vénen amb 2.500 euros tu!
i que coi, que quan arriben ja un s'espabila tu.
Nosaltres estem en plena feina just quan el meu company ha fet fallida l'empresa en la que treballava i portem dos mesos sense ingressar la seva nòmina, i què d'aqui a nou...si tot va bé....ja serà una altra cosa!
molts petons i moltes panxes!
la teva vida és teva i les teves decisions també. La necessitat de ser pares és com l'amor, ni es preveu, ni s'escull, passa i punt, i quan passa no es poden posar impediments que acabarien fent-nos patir i culpabilitzant-nos anosaltres i a qui va intentar treure'ns les il.lusions! Així que ànims i no us deixeu abaixar les il.lusions! A més no diuen que vénen amb un pà sota el braç? Com a mínim ara vénen amb 2.500 euros tu!
i que coi, que quan arriben ja un s'espabila tu.
Nosaltres estem en plena feina just quan el meu company ha fet fallida l'empresa en la que treballava i portem dos mesos sense ingressar la seva nòmina, i què d'aqui a nou...si tot va bé....ja serà una altra cosa!
molts petons i moltes panxes!
Quart any buscante...aquest sí!!
estrelladelnord - gráfico 28dias.es
http://www.fertilityfriend.com/home/estrelladelnord
Make an ovulation ticker
1º cicle amb Omifin
estrelladelnord - gráfico 28dias.es
http://www.fertilityfriend.com/home/estrelladelnord
Make an ovulation ticker1º cicle amb Omifin
jo tinc 34 anys i cap de les meves amigues més íntimes està casada ni viu en parella... són noies que treballen com a freelance (jo també ho havia fet) i que es mouen molt en el rotllo alternatiu...jo, des que em vaig casar, faig la mateixa vida d'abans i per a mi és una situació ideal: surto amb els amics i amigues i, of course, també amb el meu marit, apart que tinc la sort de viure amb ell, que és una persona que, tot i que podria fer més feines de casa, és encantadora: em fa riure, és intel·ligent, parlem molt...
ai, perdoneu que me'n vaig del tema...
doncs això, que ara no entenen com em vull embolicar tenint un fill: que si perdràs llibertat, etc., etc. Però mireu, és la nostra vida i fem el que volem, no?
d'altra banda, ara també canvio de feina i assumiré més responsabilitats. I ma mare em comença a dir que potser no és un bon moment per a tenir fills. Però jo penso tirar-ho endavant perquè sino mai, mai serà un bon moment (a més que una ja té una edat...)
Un petó a totes i que no ens mengin més el tarro!!!!!!!!!!!!!!
ai, perdoneu que me'n vaig del tema...
doncs això, que ara no entenen com em vull embolicar tenint un fill: que si perdràs llibertat, etc., etc. Però mireu, és la nostra vida i fem el que volem, no?
d'altra banda, ara també canvio de feina i assumiré més responsabilitats. I ma mare em comença a dir que potser no és un bon moment per a tenir fills. Però jo penso tirar-ho endavant perquè sino mai, mai serà un bon moment (a més que una ja té una edat...)
Un petó a totes i que no ens mengin més el tarro!!!!!!!!!!!!!!
ostres noies ja veig que esteu dins d'un entorn molt hostil
quina passada!
primer de tot l'espai que ocupa un nado es minim.no cal tenir mielrs de coses i trastos ( a vegades tenir menys espai t'ajuda a tenir menys trastos)
la feina... es nomes feina
els amics..... tenir un fill et canvia tan la vida que tambe (malauradament) et canvien els amics... les hormones et fan estar mes sensible i es dificil conectar amb el mon exterior... o estas tan de subidon que et passes el dia amb la gent i por ahi
Jo crec que es molt personal i que quan tu, quan el teu cos diu ara... es ara
que la gent es fiqui en la seva vida
quina passada!
primer de tot l'espai que ocupa un nado es minim.no cal tenir mielrs de coses i trastos ( a vegades tenir menys espai t'ajuda a tenir menys trastos)
la feina... es nomes feina
els amics..... tenir un fill et canvia tan la vida que tambe (malauradament) et canvien els amics... les hormones et fan estar mes sensible i es dificil conectar amb el mon exterior... o estas tan de subidon que et passes el dia amb la gent i por ahi
Jo crec que es molt personal i que quan tu, quan el teu cos diu ara... es ara
que la gent es fiqui en la seva vida
Per fi hi ha el post ideal per a mi, jejeje! 
Hauríeu d'haver vist la cara que se'ls va quedar a la família del meu home quan van saber que estem buscant una criatura! Ja no els va fer gràcia que ens caséssim ara fa 2 anys, però això els en fa molt menys. I tot perquè el meu home encara està estudiant la carrera i "no l'he de distreure dels seus estudis"
El que no comenten és que jo tinc feina fixe i un bon sou.
En fi, jo sóc de la opinió de que, si tots dos hi esteu d'acord, endavant les atxes!
Hauríeu d'haver vist la cara que se'ls va quedar a la família del meu home quan van saber que estem buscant una criatura!
Ja no els va fer gràcia que ens caséssim ara fa 2 anys, però això els en fa molt menys. I tot perquè el meu home encara està estudiant la carrera i "no l'he de distreure dels seus estudis"
El que no comenten és que jo tinc feina fixe i un bon sou.
En fi, jo sóc de la opinió de que, si tots dos hi esteu d'acord, endavant les atxes!
Ens en sortirem!
ostres, ostres, aquest post treurà fum!!
Tema peles: anem fent, i jo crec que de tot se surt. nosaltres no ens comprem roba cada temporada, només quan fa falta, no anem al cine, no sortim a sopar cada cap de setmana ni res de res. lo just i necessari!
tema pis: la meva sogra em mira amb cara rara quan dic que no voldré xorrades com un canviador ni un moisés, q amb la cuna ja tinc prou, més q res per falta d'espai!
tema feina: tinc uns horaris fotuts i a més només tinc un cap de setmana lliure al mes, però bueno, ja ens ho farem tu!!
tema família: tinc 25 anys i bueno... els amics diuen que si estic tonta que no sé q en dic, q lligar-me d'aquesta manera tan aviat és un suicidi... sense comentaris... i la família, ma mare no vol tenir néts i diu q sóc massa jove, i la meva sogra q tampoc enten les presses de ser mare i q no sé de que va la vida.... en fin.... moolts ànims noies!! jo ja passo de la gent, vaig fent i quan em quedi m'he quedat, peti a qui peti
Tema peles: anem fent, i jo crec que de tot se surt. nosaltres no ens comprem roba cada temporada, només quan fa falta, no anem al cine, no sortim a sopar cada cap de setmana ni res de res. lo just i necessari!
tema pis: la meva sogra em mira amb cara rara quan dic que no voldré xorrades com un canviador ni un moisés, q amb la cuna ja tinc prou, més q res per falta d'espai!
tema feina: tinc uns horaris fotuts i a més només tinc un cap de setmana lliure al mes, però bueno, ja ens ho farem tu!!
tema família: tinc 25 anys i bueno... els amics diuen que si estic tonta que no sé q en dic, q lligar-me d'aquesta manera tan aviat és un suicidi... sense comentaris... i la família, ma mare no vol tenir néts i diu q sóc massa jove, i la meva sogra q tampoc enten les presses de ser mare i q no sé de que va la vida.... en fin.... moolts ànims noies!! jo ja passo de la gent, vaig fent i quan em quedi m'he quedat, peti a qui peti
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Visca les situacions adverses i les opinions contràries i gratuïtes!
Ui!!!!!JO vull evitar cap mena de mal de cap amb la familia de moment!!!
Per tant.....no tenen ni idea de que estem busacant un fill. Només hem faltaria haver-los de sentir a ells. Jo el que necessito es estar tranquila i.....fer diana, i us asseguro que si tinc sort ( que la tindrem totes), a casa meva no sabran que estic prenyada fins als tres mesos!!
Tinc 26 anys, ell 30, de moment jo sense oposicions, pis de lloguer....., però ven feliç, i no vull sentir cap opinió de ningú.
Ell i jo ho tenim més que clar, per tant ja en tenim prou.
Salut companyes!!!!!
Per tant.....no tenen ni idea de que estem busacant un fill. Només hem faltaria haver-los de sentir a ells. Jo el que necessito es estar tranquila i.....fer diana, i us asseguro que si tinc sort ( que la tindrem totes), a casa meva no sabran que estic prenyada fins als tres mesos!!
Tinc 26 anys, ell 30, de moment jo sense oposicions, pis de lloguer....., però ven feliç, i no vull sentir cap opinió de ningú.
Ell i jo ho tenim més que clar, per tant ja en tenim prou.
Salut companyes!!!!!
Uffff, he descobert un post fet a mida per mi!
No sé si dir que l'entorn és hostil, perquè no sé si aquesta és la paraula... Però és una situació un pèl estranya.
Justament avui dinavem amb els meus amics, i una d'elles cumpleix diumenge que vé, uns altres en tenen dos (de 4 i 1 any i mig). I de fet, gairebé tots vivim en parella (jo, només fa 2 mesos).
Problema: jo tinc 27 anys i ell encara 25 (en fa 26 d'aquí 2 setmanes) per la qual cosa els seus amics són més joves. Pot semblar una tonteria, però tots viuen a casa, o tenen un pis de "ligues", i si tenen parella encara no viuen junts. I la seva prioritat és sortir, festa festa i festa. Pel que sigui, la meva època de festes boges va acabar fa anys. Entenc, però, que ell senti que encara no és el seu moment, perquè ser el primer, sovint costa.
Tema pis: vivim de lloguer en un HPO, la qual cosa ens permet estalviar ja que paguem super poc. És un pis petit, de 55m2, però té 2 habitacions. Ell, però, sent que per tenir un fill vol una estavilitat més gran, un pis seu, un lloc que sigui nostre (ho respecto, també, però crec que es poden anar alternant les dues coses...).
Tema feines: jo soc funcionària, i no considero que cobri malament, l'horari m'encanta (sóc mestra) així que l'estabilitat la tinc. A ell el van fer fixe fa 3 mesos, però encara ara dubta de si té una estabilitat o no. Això sí que el mata.... I em sap super greu!!
Famílies: la meva mare, doncs no sap res dels meus pensaments, però segur que posaria el crit al cel, perquè la seva filosofia de vida ara (divorciada, amb 2 fills grans, i ella sent jove, ja que té 47 anys) és que hem de viatjar, que no ens hem de comprar cap pis per no pagar tant (mmmm... el seu li van fer els meus avis... clar, així molt fàcil... però bueno, de moment estem de lloguer). Suposo que ens apoiaria, i estaria contenta. I la seva família, doncs fa temps que pregunten que quan tindrem un
i clar, això fa molta ilusió!!!
Concluent: fa temps que n'estem parlant, i hem decidit que al març de l'any vinent (encara queda toooooooooooot un any brbrbrbr) ens hi posarem! I potser trigarem, o potser serà ràpid, però el cas és que fa molta il·lusió pensar-ho!!!! Ara no pot ser, ja que a l'agost anem de vacances i no seria viable, però... i després?
No sé si dir que l'entorn és hostil, perquè no sé si aquesta és la paraula... Però és una situació un pèl estranya.
Justament avui dinavem amb els meus amics, i una d'elles cumpleix diumenge que vé, uns altres en tenen dos (de 4 i 1 any i mig). I de fet, gairebé tots vivim en parella (jo, només fa 2 mesos).
Problema: jo tinc 27 anys i ell encara 25 (en fa 26 d'aquí 2 setmanes) per la qual cosa els seus amics són més joves. Pot semblar una tonteria, però tots viuen a casa, o tenen un pis de "ligues", i si tenen parella encara no viuen junts. I la seva prioritat és sortir, festa festa i festa. Pel que sigui, la meva època de festes boges va acabar fa anys. Entenc, però, que ell senti que encara no és el seu moment, perquè ser el primer, sovint costa.
Tema pis: vivim de lloguer en un HPO, la qual cosa ens permet estalviar ja que paguem super poc. És un pis petit, de 55m2, però té 2 habitacions. Ell, però, sent que per tenir un fill vol una estavilitat més gran, un pis seu, un lloc que sigui nostre (ho respecto, també, però crec que es poden anar alternant les dues coses...).
Tema feines: jo soc funcionària, i no considero que cobri malament, l'horari m'encanta (sóc mestra) així que l'estabilitat la tinc. A ell el van fer fixe fa 3 mesos, però encara ara dubta de si té una estabilitat o no. Això sí que el mata.... I em sap super greu!!
Famílies: la meva mare, doncs no sap res dels meus pensaments, però segur que posaria el crit al cel, perquè la seva filosofia de vida ara (divorciada, amb 2 fills grans, i ella sent jove, ja que té 47 anys) és que hem de viatjar, que no ens hem de comprar cap pis per no pagar tant (mmmm... el seu li van fer els meus avis... clar, així molt fàcil... però bueno, de moment estem de lloguer). Suposo que ens apoiaria, i estaria contenta. I la seva família, doncs fa temps que pregunten que quan tindrem un
i clar, això fa molta ilusió!!!
Concluent: fa temps que n'estem parlant, i hem decidit que al març de l'any vinent (encara queda toooooooooooot un any brbrbrbr) ens hi posarem! I potser trigarem, o potser serà ràpid, però el cas és que fa molta il·lusió pensar-ho!!!! Ara no pot ser, ja que a l'agost anem de vacances i no seria viable, però... i després?
-
Evakira
- :: zebra
- Entrades: 1326
- Membre des de: dj. jul. 19, 2007 3:51 pm
- Ubicació: Seguimos soñando contigo.....
hola karkinyoli...
ho he llegit i.... ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TU I LA RESTA... no podem ( i no volem) esperar situacions "millorades" econòmicament parlant xq amb les hipoteques d'avui dia, els salaris mileuristes i tota la mandanga no podriem tenir fills d'aqui a 25 anys... i llavors SI SE'NS HAURA PASSAT L'ARROS oi???
el q jo tinc clar es que NO PARARE EL CURS DE LA MEVA VIDA ni per familia, ni per feina ni per res... quan volguem ser mares es quan ho hem de fer i no quan les circunstàncies siguin les apropiades... apa... queda dit jejeje
ho he llegit i.... ESTIC TOTALMENT D'ACORD AMB TU I LA RESTA... no podem ( i no volem) esperar situacions "millorades" econòmicament parlant xq amb les hipoteques d'avui dia, els salaris mileuristes i tota la mandanga no podriem tenir fills d'aqui a 25 anys... i llavors SI SE'NS HAURA PASSAT L'ARROS oi???
el q jo tinc clar es que NO PARARE EL CURS DE LA MEVA VIDA ni per familia, ni per feina ni per res... quan volguem ser mares es quan ho hem de fer i no quan les circunstàncies siguin les apropiades... apa... queda dit jejeje
-
cuqueta
- :: dragona
- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Nenes us dono el meu suport. Si vosaltres i les vostres parelles n'esteu convençuts endavant!!!!
Jo estic segura de que quan ho diré a les meves amigues (sóc la única casada i que jo sapiga prenyada) em diran que se n'alegren pero en el fons pensaran que estic zumbada (això que aquest any ja en farem 31!!!) PERO MÉS IGUAL!!!!
M'apoia el meu home que és lo principal i els nostres pares també (pq encara que els vostres ara us diguin que no, jo crec que quan veuran els peques sel's-hi caura la baba) o sigui que no necessito res més. I ja se sap que canviaran les coses, que no tindrem tanta llibertat per fer el que ens vingui de gust, pero passarem a formar una Família, tindrem un fill/a de la persona que més estimem i crec que això ho compensa tot, a més a més d'aqui uns anys les "Fiestes loques" i el despiporre passen pero un fill és per sempre, jo hi veig com una inversió de futur, m'encanta celebrar amb la meva família amb una taula PLENA de gent!!!
Jo estic segura de que quan ho diré a les meves amigues (sóc la única casada i que jo sapiga prenyada) em diran que se n'alegren pero en el fons pensaran que estic zumbada (això que aquest any ja en farem 31!!!) PERO MÉS IGUAL!!!!
M'apoia el meu home que és lo principal i els nostres pares també (pq encara que els vostres ara us diguin que no, jo crec que quan veuran els peques sel's-hi caura la baba) o sigui que no necessito res més. I ja se sap que canviaran les coses, que no tindrem tanta llibertat per fer el que ens vingui de gust, pero passarem a formar una Família, tindrem un fill/a de la persona que més estimem i crec que això ho compensa tot, a més a més d'aqui uns anys les "Fiestes loques" i el despiporre passen pero un fill és per sempre, jo hi veig com una inversió de futur, m'encanta celebrar amb la meva família amb una taula PLENA de gent!!!
Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!
Doncs nosaltres per sort dintre del nostre ambient mes íntim mai hem tingut comentaris negatius respecte al tema... Pero n'estic una miqueta farta de que la gent a la que no coneixes de re, hem possi cara rara quan s'enteren de q tinc 24 anys, Jose 26 i estic embarassada.
I ja no només aixó, si no que a més tenen la barra de preguntar-te si l'has buscat... (que ja m'ha passat). Com si l'he anat a buscar?? pero que cony l'importa a la gent....
O que sense tu demanar-la et donen la seva opinió, en plan: I no ets massa jove?? Si encara no has disfrutat res, amb lo cara que està la vida... que un nen son molts gastos....
Normalment passo olimpicament, peró d'altres vaig a saco, i desprès de escoltar el rollo els i dic: - m'assembla molt bé, però no recordo haber-te demanat opinió.... Y ME QUEDO TAAANNN AGUSSSTOOOOO!!!
I ja no només aixó, si no que a més tenen la barra de preguntar-te si l'has buscat... (que ja m'ha passat). Com si l'he anat a buscar?? pero que cony l'importa a la gent....
O que sense tu demanar-la et donen la seva opinió, en plan: I no ets massa jove?? Si encara no has disfrutat res, amb lo cara que està la vida... que un nen son molts gastos....
Normalment passo olimpicament, peró d'altres vaig a saco, i desprès de escoltar el rollo els i dic: - m'assembla molt bé, però no recordo haber-te demanat opinió....
Y ME QUEDO TAAANNN AGUSSSTOOOOO!!! 
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
La gent no hi ha qui l'entengui. Si vols tenir un fill abans dels 30, vas massa aviat, i si el vols tenir després, ja tardes.....Després diuen que la joventut no som responsables i només sabem divertir-nos....!
A mi Cristina em fas enveja (sanísssima), perquè seràs una mami jove, i quan el teu fill tingui per exemple...20 anys tu només en tindràs 44! Que bé!
A mi Cristina em fas enveja (sanísssima), perquè seràs una mami jove, i quan el teu fill tingui per exemple...20 anys tu només en tindràs 44! Que bé!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: Google [Bot] i 14 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |