Moment de depre...

[meri68]

ànims, bonica! Ja vindran temps millors... Espero que el teu avi millori, i pugui veure't amb un bb. Diuen que el millor es no agobiarse gaire, tot i que a vegades es impossible no estar-ho... Tu intenta relaxar-te el que puguis i endavant, i si no es aquest mes, serà el pròxim, no? Un petó!!

[karkinyoli]

Coral reina, a vegades hi ha temporades que sembla que tot es posa en contra, eh? Però amb el dia a dia anem tirant i tot queda com "camuflat", i si a sobre veus la teva parella 2-3 hores al dia, doncs és normal que no vulguis agobiar-lo amb les teves preocupacions. Però crec que seria bo que li expliquéssis a ell, que ho compartíssiu, i si has de plorar davant d'ell, doncs ho fas. Segur que et sentìries més reconfortada si alliberéssis els teus sentiments. No són banalitats, són preocupacions que et fan patir i si tens el teu suport et sentiràs amb més força per afrontar-ho.
Diuen que "un sac portat entre dos, pesa la meitat", no? Doncs això!
Molts ànims i molta sort amb la setmana fantàstica!

[meri68]

Jo no tinc un gran dia, però intento mirar el costat positiu de les coses (i no t'enganyaré, no sempre me'n surto) per tirar endavant. Si s'ajunten varies coses es normal tenir un "bajón", que som humans i fràgils, però acabem tirant endavant, perque també som fortes.

[meri68]

per tu

[Layona]

Ostres Coral! Noooooooooooooooo!! ara tu estàs de baixón??

Aiiixxxx!!!

Vinga aquests anims amunt!!!

La veritat es que en part et comprenc... els meus avis paterns tenen alzheimer i demencia senil...et pots imaginar... i cada vegada que els veig torno feta un nyap... pq els veig cada vegada pitjor...el meu avi encara te moments clars pero la meva avia amb prou forces en te algun de tan en tan.
Imaginat que el dia del meu casament, no sabia on era, ni qui era jo, i es va entosodir en que algú li havía robat el viso durant el casament!!
La van trobar al 2on pis de l´edifici buscant-lo...
Bueno un show!!

Espero que el teu avi estigui millor, i que aviat t´animis... Una abraçada ben forta!!!!

Guapa!!!

[karkinyoli]

Me n'alegro molt que tinguis un bon company al teu costat. A mi tb m'alegra el dia quan el veig entrar per la porta. Ja fem broma i tot i li dic que és la meva "aspirina"!
Mimeu-vos molt i estimeu-vos més!

[muflona]

coral, preciosa, mooooooolts molts molts ànims!
M'alegro moltíssim que el teu avi estigui milllor (i entenc perfectament aquest sentiment d'adonar-te que s'estan fent grans... és odiós!), i seguiu fent la pinya.
Una mala època, una mala ratxa, ja veuràs com et servirà per sortir més forta que mai! Amb més il·lusions i alegries!
Un petonàs enorme guapissimaaaaaaaa

[pimpi]

Coral bonica, no estiguis trista ni t´agobiis. Mira de prendre-t´ho amb més calma, i la feina que passi en segon o tercer pla.
Deixa que la teva parella et mimi molt, i sino demana-li mimos, que de tant en tant van molt bé.
Pensa en que lo del teu avi va quedar només en un ensurt, i no pensis en el que podia haver passat, simplement no ha passsat.

Penseu que els avis es fan grans que és llei de vida, pero que moltres de vatres els podeu disfrutar, i moltes de natres ja no, aixi que gaudiu dels avis que son lo millor del mon.

Una abraçada i mil petons per tú. Desfoga´t aquí amb natres que estem per això i per el que vulguis.

[glauc]

Molts ànims Coral!!!!
Ja veuràs com demà es veuen les coses d'una altra manera...vols dir que no hi ha influit una mica el temps que fa avui? jo tampoc estic al 100%....potser també perquè és dilluns i els dilluns ja se sap!!!! un petó nina i ens seguim llegint al socpetit!!!! ja saps, ens tens aquí pel que faci falta!!!!!!

[molly]

Coral bonica!!
nena, ja veuràs que demà et sentiràs millor!
PEnsa que el més important, és el que teu avi està millor i se n'ha sortit! per lo demés, tot s'anirà posant a lloc i les coses aniran passant... ja veuràs!
I aquí estem pel que necessitis!!!!!

[LISI]

Hola Coral, últimament em sento identificada amb moltes coses de les què unes i altres escriviu...doncs és que m'ha tocat la loteria però la "negre"!!! A la feina un desastre, la meva cap em fa la vida impossible. A la familia tinc l'avi a l'hospital molt vellet, 89 anys i un dia millora i dos empitjora i no sabem quan el deixaràn marxar, amb tot el que comporta anar i venir hospital amunt i avall, un cansament. I tentenc perfectament perquè els avis són els "pares" que ens han consentit i mimat i els voldriem sempre amb nosaltres...eh?
I dilluns passaré per quirofan que m'han de treure un quiste que m'impedeix quedar embarassada a més de sumar que el meu home no té prous espermes...si si, la "negre". I tot i així cada dia m'aixeco i tiro endavant, posant ànims quan no en tinc...i mira, poc a poc ens en sortirem de tot!!! Per això que t'animo molt a ser optimista. Penso que les males èpoques passen i després no les recordarem. Molts ànims guapa, que tenim molta sort de poder compartir aquestes històries. Aquí estem per no sentir-nos soles!!! Una abraçada

[molly]

Lisi... em trec el barret davant teu! ole aquest optimisme!!

[Cabirola]

T'entenc amb això dels avis.

A mi em quedava l'àvia paterna. Me 'estimava, però vivia a casa la meva tia i no ens veiem gaire sovint. Diuen que els fills són de les mares, i els néts de les àvies maternes.

Per Nadal del 2005 la vaig anar a veure i a portar-li la postal amb la Laura. Jo estava de 6 mesos (d'en Roger) i li feia molta il.lusió eprquè era el quart bésnet. Després van anar passant els dies, les setmanes,... i ella estava bé. Sempre havia tingut el cap molt clar, però el cos li començava a passar factura dels anys. En tenia 89, però feia poc que havia deixat la bicicleta apartada. Tot un mèrit. Vaig tenir el nen el 29 de març, i vaig telefonar a la meva tia per dir-li que tot havia anat bé i que li digués a l'àvia, que ja els aniria a veure quan sortis de l'hospital. Era un dimecres. El divendres vam sortir de l'hospital, però ens vam passar tot el cap de setmana a casa esperant "visites" que al final no van venir. No vaig gosar dir-li amb meu marit d'anar a veure l'àvia : al meu home sempre li feia mandra i vaig pensar que al meu pare li faria més il.lusió presentar-li el seu quart nét a la seva mare.............................no hi vaig ser a temps. el dilluns va morir............no tenia res, era vella i prou,.................................................................... no el va conèixer, però va saber que hi era............

sempre m'ha quedat la recança que el dissabte l'hauria d'haver anat a veure, estava ella tan contenta fardant a les veïnes que havia tingut el quart bésnet.....................



buffffffffffffffffffffffffffffffff estic plorant i d'això fa quasi dos anys........ vaig ser la que més ho vaig patir, potser més que els seus néts de casa (els fills de lameva tia), però és que a mi em va agafar amb la hormona mooooooooooooooolt fluixa, i això m'ha quedat a dins.........

em feia ràbia que la gent em digués que no plorés, que no m'havia d'afectar tant, que si la llet, que si el nen,...........CLAR QUE M'AFECTAVA, HOME!!!!!! Potser si hagués sigut a temps a presentar-li el nen no m'ho hgués agafat tan fort,............no ho sé,........................................................ni ho sabré mai.





JODER!!! SE SUPOSAVA QUE T'HAVIA D'ANIMAR A TU, NO?????????

[muflona]

Nuria, és super bonic això que dius. Ostres, se m'ha posat la pell de gallina.

Jo també penso que m'encantaria que els meus avis coneguéssin als meus fills. De fet, fins fa 2 mesos teniem 8 avis... i l'altre dia la meva iaia em va dir "si tinguéssis un fill tindria 7 besavis, massa!!!" i jo pensava que no, que era super bonic i super especial, això!

[Eimy]

jo vaig perdre la meva estimada àvia el passat 21 de desembre i costa molt superar-ho. La seva absència és terrible,... La meva il·lusió era també donar-li un besnet i que arribés als 100 anys, perquè va morir amb 96. Però no va poder ser,...

Ànims Coral!!

[karkinyoli]

CORAL: ja veus noia, que el tema dels avis ens posa a totes les emocions a flor de pell. Suposo que ens afecta tant perquè en el fons ens agradaria passar cada minut que els queda al seu costat, exprimint més de tot allò que ens han donat al llarg de la seva vida, i que també ens ha format com a persones. Sobretot els que hi hem conviscut molt. Però el dia a dia ho fa impossible... No sé, jo particularment els dec molt als meus avis.

LISI: Benvinguda al club de les "tunejades" o "futures tunejades"per la cirurgia. Abans de l'operació em sentia exactament igual que tu. (De cares als altres:"No és tant, ara gairebé no han d'obrir, aquesta gent són especialistes en això...)Però tb pensava "Quina injustícia, tanta gent i m'ha de tocar a mi....). Estic segura que et deixaran súper bé i que al cap de poc ja ni te'n recordaràs. Mentrestant, et dic el mateix que a la Coral: si necessites parlar, sempre estaré per aquí. Molts ànims i endavant amb el que vingui, que la causa s'ho val!
NURIETA: A mi em va passar una cosa semblant amb el meu avi. Un dia em va demanar que l'acompanyés al taller a buscar el seu cotxe, que l'havien arreglat, i pel camí vam estar parlant de moltes coses. M'acabava de deixar 3000 euros per l'entrada del pis i em va dir que li agradaria que em casés. Jo tenia hora per parlar amb el capellà el dia següent, i no li vaig voler dir perquè no ho sabien ni els meus pares, però li vaig dir que estigués tranquil, que sí que ho faria. El vaig deixar dient-me adéu amb la mà a l'entrada del taller i cap al migdia ens van trucar que havia tingut un infart fulminant al mig del carrer. (per sort ja anava a peu)Tenia 75 anys, i avui en fa 4 d'allò. Sempre he pensat que de saber què passaria li hauria dit amb tota l'alegria del món que ens casaríem l'any que ve, però qui m'ho havia de dir?. Almenys va saber que tenia la intenció i em vaig casar contenta perquè m'havia dit que "aquest noi m'agrada molt per a tu".

[kitiara]

Coral es normal que te sientas así.
Y también es normal que escribamos aqui lo que sentimos ya que a nuestra pareja no la queremos cargar con más cosas!
Llora coral llora, es una manera muy buena de expresar la rabia, la frustación, la pena.
Pero,... sólo durante un tiempo, tu bebé llegaré y conocerá a sus bisabuelos. Ánimo!!!!!

[karkinyoli]

Me n'alegro molt que els mimitus hagin fet efecte!
Tot i que encara no estàs embarassada, li podries dir al teu avi, que teniu intenció d'encarregar-li un besnét. En plan secret entre avi i néta. Així tindrà un gran motiu per continuar lluitant.(vaja, si és que no li has dit ja).

[MAINE]

Coral bonica,

és molt trist quan veus els teus éssers estimats que es van fonent... Jo vaig perdre la meva àvia fa 2 anys i encara se m'onplen els ulls de llàgrimes al pensar-hi. Sé que és difícil però pensa que ja tindrás temps de plorar pel teu avi (és molt fort però éss així), ara has d'estar feliç de poder tenir-lo amb tú i intentar treure el màxim profit de les estones que compartiu.

Molts petonets guapíssima i una megaabraçadacibernètica!!!!!!!!!

[Irina]

Coral! Molts anims guapa! De vegades tenim aquests moments on s' ajunta tot i ho veiem molt negre...me n 'alegro que el teu avi estigui millor. Quina sort de tenir-los encara amb tu!
Espero que avui estiguis millor...
Una abrac,ada!