Embaràs Múltiple: Cas de Transfusió Fetofetal
Embaràs Múltiple: Cas de Transfusió Fetofetal
Hola,
Vaig patir el Síndrome de Transfusió Fetofetal i el Gerard i el Guillem van morir als dos dies de néixer. Voldria saber si algú ha patit el mateix cas que jo. També voldria ajudar a tots els pares que estiguin esperant bessons univitel.lins, aquí estic per informant-los sobre qualsevol dubte que puguin tenir.
Salutacions a tots/es
Vaig patir el Síndrome de Transfusió Fetofetal i el Gerard i el Guillem van morir als dos dies de néixer. Voldria saber si algú ha patit el mateix cas que jo. També voldria ajudar a tots els pares que estiguin esperant bessons univitel.lins, aquí estic per informant-los sobre qualsevol dubte que puguin tenir.
Salutacions a tots/es
GiG, em sap molt greu la teva experiència tan traumàtica...
Jo vaig tenir un embaràs de bessons que no va arribar a terme, i la primera por també era que fossin univitel·lins... Eren bivitel·lins, però compartien placenta, i també per desgràcia un problema cromosòmic que no els va deixar viure... Recordo que al principi, quan creien que podrien ser univitel·lins, ens van parlar d'aquest perill que van patir els teus bessons.
Moltes gràcies pel teu oferiment, et desitjo molta sort en el futur!!!
espero que comencis a estar millor...
Jo vaig tenir un embaràs de bessons que no va arribar a terme, i la primera por també era que fossin univitel·lins... Eren bivitel·lins, però compartien placenta, i també per desgràcia un problema cromosòmic que no els va deixar viure... Recordo que al principi, quan creien que podrien ser univitel·lins, ens van parlar d'aquest perill que van patir els teus bessons.
Moltes gràcies pel teu oferiment, et desitjo molta sort en el futur!!!
espero que comencis a estar millor...
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
GiG, guapa, des d'aquí tots els meus ànins i energia positiva. No et puc ajudar en el tema que proposes, però si necessites parlar, desfogar-te d'aquest tema o del que vulguis, aquí estarem. Ja veuràs que aquest forum està ple de bona gent i que ens fem costat unes a altres...
BENVINGUDA GiG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BENVINGUDA GiG!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
-
Míriam
- :: granota
- Entrades: 213
- Membre des de: dt. feb. 28, 2006 1:13 pm
- Ubicació: Les franqueses del Valles Barcelona
Hola GiG!
Primer de tot em sap molt greu lo dels teus bessons... molts anims i petons.
I segon, els meus bessons univitel.lins(compartien placenta) van nèixer de 33 setmanes per principi de tranfusió feto-fetal, per sort aquest desequilibri va començar casi de 33 setmanes i el meu gine va decidir acabar l'embaraç. Afortunadamet tot va quedar en un susto i els meus van néixer petits pero molt forts. Durant tot l'embaraç aquest va ser el meu patir.
Primer de tot em sap molt greu lo dels teus bessons... molts anims i petons.
I segon, els meus bessons univitel.lins(compartien placenta) van nèixer de 33 setmanes per principi de tranfusió feto-fetal, per sort aquest desequilibri va començar casi de 33 setmanes i el meu gine va decidir acabar l'embaraç. Afortunadamet tot va quedar en un susto i els meus van néixer petits pero molt forts. Durant tot l'embaraç aquest va ser el meu patir.
-
Míriam
- :: granota
- Entrades: 213
- Membre des de: dt. feb. 28, 2006 1:13 pm
- Ubicació: Les franqueses del Valles Barcelona
Hola GiG!
Primer de tot em sap molt greu lo dels teus bessons... molts anims i petons.
I segon, els meus bessons univitel.lins(compartien placenta) van nèixer de 33 setmanes per principi de tranfusió feto-fetal, per sort aquest desequilibri va començar casi de 33 setmanes i el meu gine va decidir acabar l'embaraç. Afortunadamet tot va quedar en un susto i els meus van néixer petits pero molt forts. Durant tot l'embaraç aquest va ser el meu patir.
Primer de tot em sap molt greu lo dels teus bessons... molts anims i petons.
I segon, els meus bessons univitel.lins(compartien placenta) van nèixer de 33 setmanes per principi de tranfusió feto-fetal, per sort aquest desequilibri va començar casi de 33 setmanes i el meu gine va decidir acabar l'embaraç. Afortunadamet tot va quedar en un susto i els meus van néixer petits pero molt forts. Durant tot l'embaraç aquest va ser el meu patir.
Ostres GiG, em sap greu que les coses no anéssin bé, imagino el dolor que deus sentir i se'm trenca el cor. La Llum i en Biel són bessons bivitel·lins, i aquest problema no es dóna en aquest cas. Sigues forta i mira endavant però sense oblidar, poc a poc aniràs encarant el futur amb més optimisme. Només puc dir-te que trobo admirable que malgrat el que has passat tinguis prou força per a ajudar als demés. Suposo que és la manera de sobreposar-te i buscar construïr alguna cosa positiva a partir de tot allò que els teus petits t'han deixat. Em trec el barret.
MOLTS PETONS I ÀNIMS!
MOLTS PETONS I ÀNIMS!
-
mamarnau_tgn
- :: girafa
- Entrades: 2220
- Membre des de: dc. des. 26, 2007 10:13 pm
- Ubicació: baix camp
ostres, quin mal tràngol GiG...
em sap greu, només les q som mares podem entendre com et dvies sentir ni q nomé ssigui per un moment...
gràcies pel teu oferiment, segur q podràs ajudar altres mares i benvinguda a la família socpetit, on et trobaràs com a casa i podràs tb tu demanar ajuda pel q necessitis
em sap greu, només les q som mares podem entendre com et dvies sentir ni q nomé ssigui per un moment...
gràcies pel teu oferiment, segur q podràs ajudar altres mares i benvinguda a la família socpetit, on et trobaràs com a casa i podràs tb tu demanar ajuda pel q necessitis
Ostres Gig, molts ànims en aquest moment tan dur...
Jo vaig perdre una criatura embarassada de 17 setmanes, ho vaig passar malament però... no em puc ni imaginar el que deus estar passant tu! Si fas una volta pel fòrum trobaràs històries de tot, més alegres i més tristes, espero que hi trobis consol. Un petó maca.
Jo vaig perdre una criatura embarassada de 17 setmanes, ho vaig passar malament però... no em puc ni imaginar el que deus estar passant tu! Si fas una volta pel fòrum trobaràs històries de tot, més alegres i més tristes, espero que hi trobis consol. Un petó maca.
nena, això que has passat tu no ho tindria que viure cap mare del món!!!!!! no em puc ni imaginar com et deus sentir, perquè actualment estic embarassada del meu segon petardo en Gerard i em costa horrors imaginar-me el futur sense ell i encara estic per la meitat de l'embaraç. L'únic que et puc dir és que aquí em tens pel que necessitis maca i de veritat et felicito pel teu primer missatge, oferint-t'he als demés.
Noia em trec el barret davant teu. Molts petons i cuida't molt reina.
Noia em trec el barret davant teu. Molts petons i cuida't molt reina.
<a><img src="http://b4.lilypie.com/KQrYp2.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://bd.lilypie.com/ydG1p1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
-
Lopez@Jaen
- :: dofí
- Entrades: 3454
- Membre des de: dc. maig 23, 2007 7:38 am
- Ubicació: Lleida
- Contacta:
GiG en sap molt de greu el que et va passar, no tinc paraules per dir-t'he.
Nomes que ets molt forta i valenta, gracies per oferir la teva ajudar i ja saps que aqui estem totes per donar-te soport i molts anims.
Nomes que ets molt forta i valenta, gracies per oferir la teva ajudar i ja saps que aqui estem totes per donar-te soport i molts anims.
Aqui esta con vaig arriba pag.5:http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=35&t=6341
Aqui esta con vaig arribar pag.4:[/url=http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=71&t=15281&start=60/[url]Re: Embaràs Múltiple: Cas de Transfusió Fetofetal
Gràcies a tots/es per estar al meu costat, no sabeu com anima a tirar endavant les vostres respostes, malgrat estigui passant el pitjor moment de la meva vida (espero...). Ser que no els puc tenir cada segon mai més al meu costat però l'ajuda que proposo no és per treure's el barret simplement crec que és l'únic que puc fer ara, perquè penso que si jo hagués tingut tota la informació que tinc ara, res hagués anat com ha anat.
Moltes gràcies altra vegada de debó i estic encantada d'haver trobat aquest fòrum i espero més endavant poder explicar històries més boniques i alegres, explicar-hos que el Gerard i el Guillem esperen un/s germà/ns o germana/es.
Estic fent un blog també amb el meu cas, quan el tingui ja us passaré l'adreça per si algú l'interessa i si algú vol saber de com ha estat el meu cas aquí l'adjunto.
Petons!!!
Fins la setmana 26
Quan vaig saber que estava embarassada em va fer una il.lusió increïble, però el que no m'esperava es que a les 9 setmanes d'embaràs em diguessin que estava esperant bessons, no m'ho hagués imaginat mai perquè ni la meva parella ni jo teníem antecedents, després de l'estat de sorpresa inicial vam estar doblement il.lusionats sense pensar preocupar-nos pels possibles riscos que aquest tipus d'embaràs comporta ni la feina doble que ens vindria més endavant....
Em van diagnosticar que els bessons que esperàvem eren biamniòtics monocorials, és a dir, amb una placenta i dues bosses amniòtiques. Ens vam comprar un llibre específic de bessons (Gestació, naixement, lactància, creixement i educació) i una de les primeres coses que vam llegir va ser la possibilitat que exisistia de patir el Síndrome de Transfusió Feto-fetal en el nostre tipus de bessons.
A partir de la setmana 16, vaig haver de canviar de ginecòleg perquè em vaig traslladar de València on estava vivint per motius de feina a Barcelona. Després d'informar-me a través de la meva mútua i d'altra gent, em van recomenar el doctor Raúl Villanueva Mata, així que vaig acudir a la seva consulta.
En la primera visita, tot i que portàvem un historial de València on hi deia que els bessons eren biamniòtics monocorials, ell ho va negar en tot moment dient que els bessons que esperàvem eren de placentes diferents i per tant, com en d'altres qüestions que li plantejàvem relacionades amb el tipus de bessons biamniòtics monocorials quan li anomenàvem el tema del Síndrome de transfussió feto-fetal ell no ens feia ni cas, no li donava cap tipus d'importància.
A la setmana 25 (8 de gener de 2008) em van fer una ecografia, en Gerard i en Guillem estaven perfectes i pesaven cadascun uns 800 grams aproximadament. Em van donar hora per a fer-me una altra revisió pel dia 14 de febrer.
Comencen els problemes
A la setmana 26, un dia em vaig aixecar amb mal de panxa i amb la sensació de que m'havia crescut la panxa de cop i volta d'un dia per l'altre, no notava els moviments d'en Gerard i en Guillem i estava endurida. Vaig demanar que em visités el ginecòleg tot i que no tingués hora per saber si hi havia alguna anormalitat o no i quedar-me més tranquila. El ginecòleg no em va visitar per tenir massa feina, una infermera em va posar les corretges i va comprovar que tenia contraccions, li va comentar al metge i aquest em va receptar medicació per parar les contraccions, quatre dies de repòs i va proposar que hi anés altra vegada passats els quatre dies. Al cap de dos dies, veient que els símptomes no se'm passaven vaig anar a l'hospital i després de veure que les contraccions continuaven el meu ginecòleg va ordenar al ginecòleg d'urgències que fos ingressada (19 de gener) i que em mediquessin amb Pre-part intravenós (la medicació que m'havia pres oralment per parar les contraccions).
L'ingrés
Jo cada dia estava més i més inflada, em feia mal tot, no tenia forces ni perquè res em preocupés, ni perquè res em fes sospitar en aquell moment que alguna cosa extranya estava succeint, només sabia que estava en un centre on et trobes controlat tot el dia i comptava amb la confiança del meu ginecòleg com hi havia comptat en tot moment.
Per part del meu ginecòleg al no voler acceptar que existia la provabilitat que els bessons fossin biamniòtics monocorials, va estar dies buscant alguna explicació, com per exemple una infecció, que li justifiqués el meu inici de part prematur. No en va trobar cap d'explicació, jo cada dia estava pitjor i al veure que tot se li anava de les mans, junt amb amb el seu equip de metges i els neonatòlegs, em van fer una cesària programada el dia 28 de gener, quan jo començava la setmana 28 de gestació.
El resultat
Efectivament s'havia donat un cas de Transfusió fetofetal greu, el Gerard havia estat el fetus donant, va néixer desnutrit i amb una insuficiència renal, en Guillem en canvi havia estat el fetus receptor i va néixer inflat de tant líquid amniòtic que tenia el seu cos i amb cardiopatia per la sobrecàrrega de sang que havia rebut. En Gerard va morir al dia i mig de néixer i en Guillem als dos dies.
Ara sé del cert que els meus fills eren bessons del tipus biamniòtics monocorials, que cada dia que passava des que vaig tenir el primer símptoma tots dos estaven patint seqüeles, i jo com a mare també, que no es va fer res per impedir-ho i que existeixen i s'apliquen tractaments per aquests casos.
A més a més del dol d'haver perdut dos fills i no poder-los tenir mai més al meu costat, em sento enrabiada al despertar-me de tot aquest malson que he patit, saber tot el que ha passat realment, preguntar-me quin hagués sigut el desenllaç si s'haguessin pres mesures i que en cap moment se m'ha reconegut per part de la persona amb la qui confiava plenament, per molt que tothom i jo mateixa em digui que s'ha de passar pàgina i tirar endavant.
Estàvem molt i molt il.lusionats amb el Guillem i el Gerard i els trobo a faltar les 24 hores al dia que no hi siguin al meu costat.[/b][/i]
Moltes gràcies altra vegada de debó i estic encantada d'haver trobat aquest fòrum i espero més endavant poder explicar històries més boniques i alegres, explicar-hos que el Gerard i el Guillem esperen un/s germà/ns o germana/es.
Estic fent un blog també amb el meu cas, quan el tingui ja us passaré l'adreça per si algú l'interessa i si algú vol saber de com ha estat el meu cas aquí l'adjunto.
Petons!!!
Fins la setmana 26
Quan vaig saber que estava embarassada em va fer una il.lusió increïble, però el que no m'esperava es que a les 9 setmanes d'embaràs em diguessin que estava esperant bessons, no m'ho hagués imaginat mai perquè ni la meva parella ni jo teníem antecedents, després de l'estat de sorpresa inicial vam estar doblement il.lusionats sense pensar preocupar-nos pels possibles riscos que aquest tipus d'embaràs comporta ni la feina doble que ens vindria més endavant....
Em van diagnosticar que els bessons que esperàvem eren biamniòtics monocorials, és a dir, amb una placenta i dues bosses amniòtiques. Ens vam comprar un llibre específic de bessons (Gestació, naixement, lactància, creixement i educació) i una de les primeres coses que vam llegir va ser la possibilitat que exisistia de patir el Síndrome de Transfusió Feto-fetal en el nostre tipus de bessons.
A partir de la setmana 16, vaig haver de canviar de ginecòleg perquè em vaig traslladar de València on estava vivint per motius de feina a Barcelona. Després d'informar-me a través de la meva mútua i d'altra gent, em van recomenar el doctor Raúl Villanueva Mata, així que vaig acudir a la seva consulta.
En la primera visita, tot i que portàvem un historial de València on hi deia que els bessons eren biamniòtics monocorials, ell ho va negar en tot moment dient que els bessons que esperàvem eren de placentes diferents i per tant, com en d'altres qüestions que li plantejàvem relacionades amb el tipus de bessons biamniòtics monocorials quan li anomenàvem el tema del Síndrome de transfussió feto-fetal ell no ens feia ni cas, no li donava cap tipus d'importància.
A la setmana 25 (8 de gener de 2008) em van fer una ecografia, en Gerard i en Guillem estaven perfectes i pesaven cadascun uns 800 grams aproximadament. Em van donar hora per a fer-me una altra revisió pel dia 14 de febrer.
Comencen els problemes
A la setmana 26, un dia em vaig aixecar amb mal de panxa i amb la sensació de que m'havia crescut la panxa de cop i volta d'un dia per l'altre, no notava els moviments d'en Gerard i en Guillem i estava endurida. Vaig demanar que em visités el ginecòleg tot i que no tingués hora per saber si hi havia alguna anormalitat o no i quedar-me més tranquila. El ginecòleg no em va visitar per tenir massa feina, una infermera em va posar les corretges i va comprovar que tenia contraccions, li va comentar al metge i aquest em va receptar medicació per parar les contraccions, quatre dies de repòs i va proposar que hi anés altra vegada passats els quatre dies. Al cap de dos dies, veient que els símptomes no se'm passaven vaig anar a l'hospital i després de veure que les contraccions continuaven el meu ginecòleg va ordenar al ginecòleg d'urgències que fos ingressada (19 de gener) i que em mediquessin amb Pre-part intravenós (la medicació que m'havia pres oralment per parar les contraccions).
L'ingrés
Jo cada dia estava més i més inflada, em feia mal tot, no tenia forces ni perquè res em preocupés, ni perquè res em fes sospitar en aquell moment que alguna cosa extranya estava succeint, només sabia que estava en un centre on et trobes controlat tot el dia i comptava amb la confiança del meu ginecòleg com hi havia comptat en tot moment.
Per part del meu ginecòleg al no voler acceptar que existia la provabilitat que els bessons fossin biamniòtics monocorials, va estar dies buscant alguna explicació, com per exemple una infecció, que li justifiqués el meu inici de part prematur. No en va trobar cap d'explicació, jo cada dia estava pitjor i al veure que tot se li anava de les mans, junt amb amb el seu equip de metges i els neonatòlegs, em van fer una cesària programada el dia 28 de gener, quan jo començava la setmana 28 de gestació.
El resultat
Efectivament s'havia donat un cas de Transfusió fetofetal greu, el Gerard havia estat el fetus donant, va néixer desnutrit i amb una insuficiència renal, en Guillem en canvi havia estat el fetus receptor i va néixer inflat de tant líquid amniòtic que tenia el seu cos i amb cardiopatia per la sobrecàrrega de sang que havia rebut. En Gerard va morir al dia i mig de néixer i en Guillem als dos dies.
Ara sé del cert que els meus fills eren bessons del tipus biamniòtics monocorials, que cada dia que passava des que vaig tenir el primer símptoma tots dos estaven patint seqüeles, i jo com a mare també, que no es va fer res per impedir-ho i que existeixen i s'apliquen tractaments per aquests casos.
A més a més del dol d'haver perdut dos fills i no poder-los tenir mai més al meu costat, em sento enrabiada al despertar-me de tot aquest malson que he patit, saber tot el que ha passat realment, preguntar-me quin hagués sigut el desenllaç si s'haguessin pres mesures i que en cap moment se m'ha reconegut per part de la persona amb la qui confiava plenament, per molt que tothom i jo mateixa em digui que s'ha de passar pàgina i tirar endavant.
Estàvem molt i molt il.lusionats amb el Guillem i el Gerard i els trobo a faltar les 24 hores al dia que no hi siguin al meu costat.[/b][/i]
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
GiG reina, abans que tot et felicito per la valentia que tens d'explicar-nos la teva història.
Però crec seriosament, que encara pots fer alguna cosa per honorar els teus fills i és que aquest Dr i el seu equip no quedin impunes. Segurament no deus tenir ganes de remoure res, però pensa que si les coses són com ens has explicat és un cas claríssim de negligència mèdica.
Crec que has de denunciar-ho. Almenys al defensor del pacient de l'hospital on vas anar. Metges així no poden "campar a sus anchas" i quedar-se com si no hagués passat res. Ni que sigui per evitar que coses així tornin a passar.
És el meu consell reina. Espero que algun dia tinguis un nou bebè que et retorni la il·lusió.
Des d'aquí tot el meu carinyo i el meu suport!
Però crec seriosament, que encara pots fer alguna cosa per honorar els teus fills i és que aquest Dr i el seu equip no quedin impunes. Segurament no deus tenir ganes de remoure res, però pensa que si les coses són com ens has explicat és un cas claríssim de negligència mèdica.
Crec que has de denunciar-ho. Almenys al defensor del pacient de l'hospital on vas anar. Metges així no poden "campar a sus anchas" i quedar-se com si no hagués passat res. Ni que sigui per evitar que coses així tornin a passar.
És el meu consell reina. Espero que algun dia tinguis un nou bebè que et retorni la il·lusió.
Des d'aquí tot el meu carinyo i el meu suport!
-
esterilla
- :: tortuga
- Entrades: 312
- Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
- Ubicació: Camp de Tarragona
- Contacta:
OSTRES NENA, que fort... ha de ser molt dur.
a la meva mare li va passar el mateix, ara tindriem unes germanetes, pro tot això va passar fa 30 anys... llavors no se savíen tantes coses.
és molt trist tot el que ens expliques... però m'agrada molt que t'ofereixis daquesta manera, ens explica molt de tú. espero tindre més noticies teves i que vinguis a fer safareix a " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", et faras un fart de riure!!!
ENDAVANT! HO SUPERARAS, SEGUR!
T'ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.
a la meva mare li va passar el mateix, ara tindriem unes germanetes, pro tot això va passar fa 30 anys... llavors no se savíen tantes coses.
és molt trist tot el que ens expliques... però m'agrada molt que t'ofereixis daquesta manera, ens explica molt de tú. espero tindre més noticies teves i que vinguis a fer safareix a " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", et faras un fart de riure!!!
ENDAVANT! HO SUPERARAS, SEGUR!
T'ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.
Resposta de la G i G
Tens raó amb que fa 30 anys les coses no eren com ara, ara hi ha solucions i la gent que he trobat que han patit el cas tothom se n'ha sortit bé.
També tens raó amb lo de " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", només llegir algun comentari ja m'ha fet riure ja, la pena és no tenir tant de temps per compartir i disfrutar de tots els comentaris del Fòrum.
Un petó!
Sé que ho superaré com tot en aquesta vida i que no hi ha més remei que seguir endavant! A més les dones som fortes com un roure!
També tens raó amb lo de " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", només llegir algun comentari ja m'ha fet riure ja, la pena és no tenir tant de temps per compartir i disfrutar de tots els comentaris del Fòrum.
Un petó!
Sé que ho superaré com tot en aquesta vida i que no hi ha més remei que seguir endavant! A més les dones som fortes com un roure!
Hola GiG, soc mare de bessons de 7 mesos , el Jan i l'Abril i perdre a dos fills ha de sere terrible , m'ho imagino .
Ells son la meva vida.
Jo vaig ser victima d'una mala practica medica , em van tenir 28 hores de part , va ser terrible , em van provocar el part per preclampsia i no em volien practicar cesaria de cap manera per no fr pujar les estadistiques de cesaries a Espanya i vaig rebre jo . vaig tenir convulsions per l'anestesia , febre , infecció ....i un llarg etc, pero a l'informa d'alta de l'hospital posa part normal i sense complicacions ,per cubrir-se l'expedient suposo.
Estic fent una carta de queixa i que m'expliquin si realment em van aplicar els protocols o no.
Tinc una lesio als nervis periferics de les cames , no se sap exactament de que , possiblement del part , o sigui que imagina't.
Els nens afortunadament estan molt bé , però no gràcies a ells , sino al factor sort crec .
Denunciar ? mira no se fins quin punt val la pena, l'unic que deus voler es tirar endavant i curar-te l'anima perque oblidar no ho faras mai, i començar a buscar un germanet per ells , quan estiguis més recuperada .
Aquests errors son inconcebibles en l'any 2008 , ja et dic que a mi em van fer parir com fa 50 anys i no existia la cesaria , vaig implorar que me la fessin i a sobre em fotien mocs , per flipar.
I es un dels hospitals mes importants de catalunya , al menys de gran, tot i qu el servei de uci de neonats es fantastic , cal dir-ho també.
Ei, estic aquí pel que necessitis i per desfogar-te tant com vulguis, es el primer pas per intentar passar pàgina , però no et sé dir com es fa això.
I el fet de voler ajudar a altres es un fet molt lloable i que diu molt de tu.
Un petó ben fort !
Ells son la meva vida.
Jo vaig ser victima d'una mala practica medica , em van tenir 28 hores de part , va ser terrible , em van provocar el part per preclampsia i no em volien practicar cesaria de cap manera per no fr pujar les estadistiques de cesaries a Espanya i vaig rebre jo . vaig tenir convulsions per l'anestesia , febre , infecció ....i un llarg etc, pero a l'informa d'alta de l'hospital posa part normal i sense complicacions ,per cubrir-se l'expedient suposo.
Estic fent una carta de queixa i que m'expliquin si realment em van aplicar els protocols o no.
Tinc una lesio als nervis periferics de les cames , no se sap exactament de que , possiblement del part , o sigui que imagina't.
Els nens afortunadament estan molt bé , però no gràcies a ells , sino al factor sort crec .
Denunciar ? mira no se fins quin punt val la pena, l'unic que deus voler es tirar endavant i curar-te l'anima perque oblidar no ho faras mai, i començar a buscar un germanet per ells , quan estiguis més recuperada .
Aquests errors son inconcebibles en l'any 2008 , ja et dic que a mi em van fer parir com fa 50 anys i no existia la cesaria , vaig implorar que me la fessin i a sobre em fotien mocs , per flipar.
I es un dels hospitals mes importants de catalunya , al menys de gran, tot i qu el servei de uci de neonats es fantastic , cal dir-ho també.
Ei, estic aquí pel que necessitis i per desfogar-te tant com vulguis, es el primer pas per intentar passar pàgina , però no et sé dir com es fa això.
I el fet de voler ajudar a altres es un fet molt lloable i que diu molt de tu.
Un petó ben fort !
-
MamadeEmma
- :: poltre
- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
GiG, siento muchísimo lo que os ha pasado...debe ser terrible...yo también sufrí mucho por la vida de mi hija...estuve a puntito de perderla, pero gracias al equipo médico mi niña sobrevivió. No puedo ni imaginar el dolor que sientes...supongo que es de esas cosas de las que no puedes hablar si no te ha pasado...
En otro foro en el que participo hay varias mamás que han perdido a sus pequeños, una de ellas perdió a una de sus 2 nenas y al día siguiente perdió a la otra. El camino es doloroso y muy largo, pero llegará el día en que puedas pensar en tus pekes sin sentir tanto dolor.
Solo decirte que si necesitas ayuda psicológica no dudes en contactar con algún profesional, no pases por esto tu sola, pide ayuda.
Te mando un millón de abrazos y mucho ánimo!
Eva.
En otro foro en el que participo hay varias mamás que han perdido a sus pequeños, una de ellas perdió a una de sus 2 nenas y al día siguiente perdió a la otra. El camino es doloroso y muy largo, pero llegará el día en que puedas pensar en tus pekes sin sentir tanto dolor.
Solo decirte que si necesitas ayuda psicológica no dudes en contactar con algún profesional, no pases por esto tu sola, pide ayuda.
Te mando un millón de abrazos y mucho ánimo!
Eva.
Re: Embaràs Múltiple: Cas de Transfusió Fetofetal
GiG ha escrit:Gràcies a tots/es per estar al meu costat, no sabeu com anima a tirar endavant les vostres respostes, malgrat estigui passant el pitjor moment de la meva vida (espero...). Ser que no els puc tenir cada segon mai més al meu costat però l'ajuda que proposo no és per treure's el barret simplement crec que és l'únic que puc fer ara, perquè penso que si jo hagués tingut tota la informació que tinc ara, res hagués anat com ha anat.
Moltes gràcies altra vegada de debó i estic encantada d'haver trobat aquest fòrum i espero més endavant poder explicar històries més boniques i alegres, explicar-hos que el Gerard i el Guillem esperen un/s germà/ns o germana/es.
Estic fent un blog també amb el meu cas, quan el tingui ja us passaré l'adreça per si algú l'interessa i si algú vol saber de com ha estat el meu cas aquí l'adjunto.
Petons!!!
Fins la setmana 26
Quan vaig saber que estava embarassada em va fer una il.lusió increïble, però el que no m'esperava es que a les 9 setmanes d'embaràs em diguessin que estava esperant bessons, no m'ho hagués imaginat mai perquè ni la meva parella ni jo teníem antecedents, després de l'estat de sorpresa inicial vam estar doblement il.lusionats sense pensar preocupar-nos pels possibles riscos que aquest tipus d'embaràs comporta ni la feina doble que ens vindria més endavant....
Em van diagnosticar que els bessons que esperàvem eren biamniòtics monocorials, és a dir, amb una placenta i dues bosses amniòtiques. Ens vam comprar un llibre específic de bessons (Gestació, naixement, lactància, creixement i educació) i una de les primeres coses que vam llegir va ser la possibilitat que exisistia de patir el Síndrome de Transfusió Feto-fetal en el nostre tipus de bessons.
A partir de la setmana 16, vaig haver de canviar de ginecòleg perquè em vaig traslladar de València on estava vivint per motius de feina a Barcelona. Després d'informar-me a través de la meva mútua i d'altra gent, em van recomenar el doctor Raúl Villanueva Mata, així que vaig acudir a la seva consulta.
En la primera visita, tot i que portàvem un historial de València on hi deia que els bessons eren biamniòtics monocorials, ell ho va negar en tot moment dient que els bessons que esperàvem eren de placentes diferents i per tant, com en d'altres qüestions que li plantejàvem relacionades amb el tipus de bessons biamniòtics monocorials quan li anomenàvem el tema del Síndrome de transfussió feto-fetal ell no ens feia ni cas, no li donava cap tipus d'importància.
A la setmana 25 (8 de gener de 2008) em van fer una ecografia, en Gerard i en Guillem estaven perfectes i pesaven cadascun uns 800 grams aproximadament. Em van donar hora per a fer-me una altra revisió pel dia 14 de febrer.
Comencen els problemes
A la setmana 26, un dia em vaig aixecar amb mal de panxa i amb la sensació de que m'havia crescut la panxa de cop i volta d'un dia per l'altre, no notava els moviments d'en Gerard i en Guillem i estava endurida. Vaig demanar que em visités el ginecòleg tot i que no tingués hora per saber si hi havia alguna anormalitat o no i quedar-me més tranquila. El ginecòleg no em va visitar per tenir massa feina, una infermera em va posar les corretges i va comprovar que tenia contraccions, li va comentar al metge i aquest em va receptar medicació per parar les contraccions, quatre dies de repòs i va proposar que hi anés altra vegada passats els quatre dies. Al cap de dos dies, veient que els símptomes no se'm passaven vaig anar a l'hospital i després de veure que les contraccions continuaven el meu ginecòleg va ordenar al ginecòleg d'urgències que fos ingressada (19 de gener) i que em mediquessin amb Pre-part intravenós (la medicació que m'havia pres oralment per parar les contraccions).
L'ingrés
Jo cada dia estava més i més inflada, em feia mal tot, no tenia forces ni perquè res em preocupés, ni perquè res em fes sospitar en aquell moment que alguna cosa extranya estava succeint, només sabia que estava en un centre on et trobes controlat tot el dia i comptava amb la confiança del meu ginecòleg com hi havia comptat en tot moment.
Per part del meu ginecòleg al no voler acceptar que existia la provabilitat que els bessons fossin biamniòtics monocorials, va estar dies buscant alguna explicació, com per exemple una infecció, que li justifiqués el meu inici de part prematur. No en va trobar cap d'explicació, jo cada dia estava pitjor i al veure que tot se li anava de les mans, junt amb amb el seu equip de metges i els neonatòlegs, em van fer una cesària programada el dia 28 de gener, quan jo començava la setmana 28 de gestació.
El resultat
Efectivament s'havia donat un cas de Transfusió fetofetal greu, el Gerard havia estat el fetus donant, va néixer desnutrit i amb una insuficiència renal, en Guillem en canvi havia estat el fetus receptor i va néixer inflat de tant líquid amniòtic que tenia el seu cos i amb cardiopatia per la sobrecàrrega de sang que havia rebut. En Gerard va morir al dia i mig de néixer i en Guillem als dos dies.
Ara sé del cert que els meus fills eren bessons del tipus biamniòtics monocorials, que cada dia que passava des que vaig tenir el primer símptoma tots dos estaven patint seqüeles, i jo com a mare també, que no es va fer res per impedir-ho i que existeixen i s'apliquen tractaments per aquests casos.
A més a més del dol d'haver perdut dos fills i no poder-los tenir mai més al meu costat, em sento enrabiada al despertar-me de tot aquest malson que he patit, saber tot el que ha passat realment, preguntar-me quin hagués sigut el desenllaç si s'haguessin pres mesures i que en cap moment se m'ha reconegut per part de la persona amb la qui confiava plenament, per molt que tothom i jo mateixa em digui que s'ha de passar pàgina i tirar endavant.
Estàvem molt i molt il.lusionats amb el Guillem i el Gerard i els trobo a faltar les 24 hores al dia que no hi siguin al meu costat.[/b][/i]
Hola chicas,
Soy Dolors y os explicaré un poco mi historia:
hace 3 semanas, embarazada de gemelos monocoriales, biamionitos, ya de 32+3 tuve un dia con muchos movimientos fetales y de repente pasé a no sentir nada, me asuste y fuímos a urgencias. En urgencias nos hicieron varias ecos y vieron que nuevamente las bolsas de líquidos amnnióticos estaban descompensadas, así que me pusieron la inyección de corticoides y me enviaron a casa, dándome cita al dia siguiente con el equipo del Dr. Gratacos para realizarme nuevamente la ecografía (equipo especializado en problemas de Sindrome de transfusión Feto-Fetal). Al dia siguiente, es decir, este lunes fuímos al médico, sin desayunar, por si me tenian que hacer alguna intervención y en la eco vieron que había un STFF muy severa y que los bebes podian estar muy afectados, uno por tener mucho líquido amniotico y otro por tener muy poco. Así que decidieron hacerme una fetoscopia de urgencia para ver si podian separar a los bebes y aguantarlos unos dias más dentro de mi para que se recuperasen y luego hacer una cesárea. Me prepararon para la intervención y sólo empezar murió el peque por una insufieciencia renal y continuarón la intervención con el grande separándolo del hermano y extrayenco líquido amniótico. Parecia que la intervención había salido bastante bien,que había un 50% de que el bebe sobreviviera. Me pasarón a una habitación de UCI para controlarme y al cabo de una 2 o 3 horas me hicieron monitores, sentí tres pataditas del bebe y el corazon dejó de latir, un paro cardiaco. Muy fuerte, estabamos en la semana 32, los pesos ya eran buenos y de repente esto!
Me enviarón a la habitación y me provocarón el parto para no tenerme que hacer cesarea que es operación más delicada. Así que el lunes por la tarde con mis bebes sin vida me provocaron el parto, como un parto normal, lo unico que me pusierón más calmantes,ya que no podia afectar a los bebes. Salieron el martes a las 12:00h y pesaron 1.650 y 1.850 para despedirnos de ellos decidimos verlos. Unos bebes guapimos!! Hoy nos han dado el alta y estamos en casa intentando superarlo... Por suerte tenemos mucho apoyo de la gente que nos quiere y están tan afectados como nosotros.
Animos GiG,
Soy Dolors y os explicaré un poco mi historia:
hace 3 semanas, embarazada de gemelos monocoriales, biamionitos, ya de 32+3 tuve un dia con muchos movimientos fetales y de repente pasé a no sentir nada, me asuste y fuímos a urgencias. En urgencias nos hicieron varias ecos y vieron que nuevamente las bolsas de líquidos amnnióticos estaban descompensadas, así que me pusieron la inyección de corticoides y me enviaron a casa, dándome cita al dia siguiente con el equipo del Dr. Gratacos para realizarme nuevamente la ecografía (equipo especializado en problemas de Sindrome de transfusión Feto-Fetal). Al dia siguiente, es decir, este lunes fuímos al médico, sin desayunar, por si me tenian que hacer alguna intervención y en la eco vieron que había un STFF muy severa y que los bebes podian estar muy afectados, uno por tener mucho líquido amniotico y otro por tener muy poco. Así que decidieron hacerme una fetoscopia de urgencia para ver si podian separar a los bebes y aguantarlos unos dias más dentro de mi para que se recuperasen y luego hacer una cesárea. Me prepararon para la intervención y sólo empezar murió el peque por una insufieciencia renal y continuarón la intervención con el grande separándolo del hermano y extrayenco líquido amniótico. Parecia que la intervención había salido bastante bien,que había un 50% de que el bebe sobreviviera. Me pasarón a una habitación de UCI para controlarme y al cabo de una 2 o 3 horas me hicieron monitores, sentí tres pataditas del bebe y el corazon dejó de latir, un paro cardiaco. Muy fuerte, estabamos en la semana 32, los pesos ya eran buenos y de repente esto!
Me enviarón a la habitación y me provocarón el parto para no tenerme que hacer cesarea que es operación más delicada. Así que el lunes por la tarde con mis bebes sin vida me provocaron el parto, como un parto normal, lo unico que me pusierón más calmantes,ya que no podia afectar a los bebes. Salieron el martes a las 12:00h y pesaron 1.650 y 1.850 para despedirnos de ellos decidimos verlos. Unos bebes guapimos!! Hoy nos han dado el alta y estamos en casa intentando superarlo... Por suerte tenemos mucho apoyo de la gente que nos quiere y están tan afectados como nosotros.
Animos GiG,
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |