Cas transfusió fetofetal
Cas transfusió fetofetal
Gràcies a tots/es per estar al meu costat, no sabeu com anima a tirar endavant les vostres respostes, malgrat estigui passant el pitjor moment de la meva vida (espero...). Ser que no els puc tenir cada segon mai més al meu costat però l'ajuda que proposo no és per treure's el barret simplement crec que és l'únic que puc fer ara, perquè penso que si jo hagués tingut tota la informació que tinc ara, res hagués anat com ha anat.
Moltes gràcies altra vegada de debó i estic encantada d'haver trobat aquest fòrum i espero més endavant poder explicar històries més boniques i alegres, explicar-hos que el Gerard i el Guillem esperen un/s germà/ns o germana/es.
Estic fent un blog també amb el meu cas, quan el tingui ja us passaré l'adreça per si algú l'interessa i si algú vol saber de com ha estat el meu cas aquí l'adjunto.
Petons!!!
Fins la setmana 26
Quan vaig saber que estava embarassada em va fer una il.lusió increïble, però el que no m'esperava es que a les 9 setmanes d'embaràs em diguessin que estava esperant bessons, no m'ho hagués imaginat mai perquè ni la meva parella ni jo teníem antecedents, després de l'estat de sorpresa inicial vam estar doblement il.lusionats sense pensar preocupar-nos pels possibles riscos que aquest tipus d'embaràs comporta ni la feina doble que ens vindria més endavant....
Em van diagnosticar que els bessons que esperàvem eren biamniòtics monocorials, és a dir, amb una placenta i dues bosses amniòtiques. Ens vam comprar un llibre específic de bessons (Gestació, naixement, lactància, creixement i educació) i una de les primeres coses que vam llegir va ser la possibilitat que exisistia de patir el Síndrome de Transfusió Feto-fetal en el nostre tipus de bessons.
A partir de la setmana 16, vaig haver de canviar de ginecòleg perquè em vaig traslladar de València on estava vivint per motius de feina a Barcelona. Després d'informar-me a través de la meva mútua i d'altra gent, em van recomenar el doctor Raúl Villanueva Mata, així que vaig acudir a la seva consulta.
En la primera visita, tot i que portàvem un historial de València on hi deia que els bessons eren biamniòtics monocorials, ell ho va negar en tot moment dient que els bessons que esperàvem eren de placentes diferents i per tant, com en d'altres qüestions que li plantejàvem relacionades amb el tipus de bessons biamniòtics monocorials quan li anomenàvem el tema del Síndrome de transfussió feto-fetal ell no ens feia ni cas, no li donava cap tipus d'importància.
A la setmana 25 (8 de gener de 2008) em van fer una ecografia, en Gerard i en Guillem estaven perfectes i pesaven cadascun uns 800 grams aproximadament. Em van donar hora per a fer-me una altra revisió pel dia 14 de febrer.
Comencen els problemes
A la setmana 26, un dia em vaig aixecar amb mal de panxa i amb la sensació de que m'havia crescut la panxa de cop i volta d'un dia per l'altre, no notava els moviments d'en Gerard i en Guillem i estava endurida. Vaig demanar que em visités el ginecòleg tot i que no tingués hora per saber si hi havia alguna anormalitat o no i quedar-me més tranquila. El ginecòleg no em va visitar per tenir massa feina, una infermera em va posar les corretges i va comprovar que tenia contraccions, li va comentar al metge i aquest em va receptar medicació per parar les contraccions, quatre dies de repòs i va proposar que hi anés altra vegada passats els quatre dies. Al cap de dos dies, veient que els símptomes no se'm passaven vaig anar a l'hospital i després de veure que les contraccions continuaven el meu ginecòleg va ordenar al ginecòleg d'urgències que fos ingressada (19 de gener) i que em mediquessin amb Pre-part intravenós (la medicació que m'havia pres oralment per parar les contraccions).
L'ingrés
Jo cada dia estava més i més inflada, em feia mal tot, no tenia forces ni perquè res em preocupés, ni perquè res em fes sospitar en aquell moment que alguna cosa extranya estava succeint, només sabia que estava en un centre on et trobes controlat tot el dia i comptava amb la confiança del meu ginecòleg com hi havia comptat en tot moment.
Per part del meu ginecòleg al no voler acceptar que existia la provabilitat que els bessons fossin biamniòtics monocorials, va estar dies buscant alguna explicació, com per exemple una infecció, que li justifiqués el meu inici de part prematur. No en va trobar cap d'explicació, jo cada dia estava pitjor i al veure que tot se li anava de les mans, junt amb amb el seu equip de metges i els neonatòlegs, em van fer una cesària programada el dia 28 de gener, quan jo començava la setmana 28 de gestació.
El resultat
Efectivament s'havia donat un cas de Transfusió fetofetal greu, el Gerard havia estat el fetus donant, va néixer desnutrit i amb una insuficiència renal, en Guillem en canvi havia estat el fetus receptor i va néixer inflat de tant líquid amniòtic que tenia el seu cos i amb cardiopatia per la sobrecàrrega de sang que havia rebut. En Gerard va morir al dia i mig de néixer i en Guillem als dos dies.
Ara sé del cert que els meus fills eren bessons del tipus biamniòtics monocorials, que cada dia que passava des que vaig tenir el primer símptoma tots dos estaven patint seqüeles, i jo com a mare també, que no es va fer res per impedir-ho i que existeixen i s'apliquen tractaments per aquests casos.
A més a més del dol d'haver perdut dos fills i no poder-los tenir mai més al meu costat, em sento enrabiada al despertar-me de tot aquest malson que he patit, saber tot el que ha passat realment, preguntar-me quin hagués sigut el desenllaç si s'haguessin pres mesures i que en cap moment se m'ha reconegut per part de la persona amb la qui confiava plenament, per molt que tothom i jo mateixa em digui que s'ha de passar pàgina i tirar endavant.
Estàvem molt i molt il.lusionats amb el Guillem i el Gerard i els trobo a faltar les 24 hores al dia que no hi siguin al meu costat.
Moltes gràcies altra vegada de debó i estic encantada d'haver trobat aquest fòrum i espero més endavant poder explicar històries més boniques i alegres, explicar-hos que el Gerard i el Guillem esperen un/s germà/ns o germana/es.
Estic fent un blog també amb el meu cas, quan el tingui ja us passaré l'adreça per si algú l'interessa i si algú vol saber de com ha estat el meu cas aquí l'adjunto.
Petons!!!
Fins la setmana 26
Quan vaig saber que estava embarassada em va fer una il.lusió increïble, però el que no m'esperava es que a les 9 setmanes d'embaràs em diguessin que estava esperant bessons, no m'ho hagués imaginat mai perquè ni la meva parella ni jo teníem antecedents, després de l'estat de sorpresa inicial vam estar doblement il.lusionats sense pensar preocupar-nos pels possibles riscos que aquest tipus d'embaràs comporta ni la feina doble que ens vindria més endavant....
Em van diagnosticar que els bessons que esperàvem eren biamniòtics monocorials, és a dir, amb una placenta i dues bosses amniòtiques. Ens vam comprar un llibre específic de bessons (Gestació, naixement, lactància, creixement i educació) i una de les primeres coses que vam llegir va ser la possibilitat que exisistia de patir el Síndrome de Transfusió Feto-fetal en el nostre tipus de bessons.
A partir de la setmana 16, vaig haver de canviar de ginecòleg perquè em vaig traslladar de València on estava vivint per motius de feina a Barcelona. Després d'informar-me a través de la meva mútua i d'altra gent, em van recomenar el doctor Raúl Villanueva Mata, així que vaig acudir a la seva consulta.
En la primera visita, tot i que portàvem un historial de València on hi deia que els bessons eren biamniòtics monocorials, ell ho va negar en tot moment dient que els bessons que esperàvem eren de placentes diferents i per tant, com en d'altres qüestions que li plantejàvem relacionades amb el tipus de bessons biamniòtics monocorials quan li anomenàvem el tema del Síndrome de transfussió feto-fetal ell no ens feia ni cas, no li donava cap tipus d'importància.
A la setmana 25 (8 de gener de 2008) em van fer una ecografia, en Gerard i en Guillem estaven perfectes i pesaven cadascun uns 800 grams aproximadament. Em van donar hora per a fer-me una altra revisió pel dia 14 de febrer.
Comencen els problemes
A la setmana 26, un dia em vaig aixecar amb mal de panxa i amb la sensació de que m'havia crescut la panxa de cop i volta d'un dia per l'altre, no notava els moviments d'en Gerard i en Guillem i estava endurida. Vaig demanar que em visités el ginecòleg tot i que no tingués hora per saber si hi havia alguna anormalitat o no i quedar-me més tranquila. El ginecòleg no em va visitar per tenir massa feina, una infermera em va posar les corretges i va comprovar que tenia contraccions, li va comentar al metge i aquest em va receptar medicació per parar les contraccions, quatre dies de repòs i va proposar que hi anés altra vegada passats els quatre dies. Al cap de dos dies, veient que els símptomes no se'm passaven vaig anar a l'hospital i després de veure que les contraccions continuaven el meu ginecòleg va ordenar al ginecòleg d'urgències que fos ingressada (19 de gener) i que em mediquessin amb Pre-part intravenós (la medicació que m'havia pres oralment per parar les contraccions).
L'ingrés
Jo cada dia estava més i més inflada, em feia mal tot, no tenia forces ni perquè res em preocupés, ni perquè res em fes sospitar en aquell moment que alguna cosa extranya estava succeint, només sabia que estava en un centre on et trobes controlat tot el dia i comptava amb la confiança del meu ginecòleg com hi havia comptat en tot moment.
Per part del meu ginecòleg al no voler acceptar que existia la provabilitat que els bessons fossin biamniòtics monocorials, va estar dies buscant alguna explicació, com per exemple una infecció, que li justifiqués el meu inici de part prematur. No en va trobar cap d'explicació, jo cada dia estava pitjor i al veure que tot se li anava de les mans, junt amb amb el seu equip de metges i els neonatòlegs, em van fer una cesària programada el dia 28 de gener, quan jo començava la setmana 28 de gestació.
El resultat
Efectivament s'havia donat un cas de Transfusió fetofetal greu, el Gerard havia estat el fetus donant, va néixer desnutrit i amb una insuficiència renal, en Guillem en canvi havia estat el fetus receptor i va néixer inflat de tant líquid amniòtic que tenia el seu cos i amb cardiopatia per la sobrecàrrega de sang que havia rebut. En Gerard va morir al dia i mig de néixer i en Guillem als dos dies.
Ara sé del cert que els meus fills eren bessons del tipus biamniòtics monocorials, que cada dia que passava des que vaig tenir el primer símptoma tots dos estaven patint seqüeles, i jo com a mare també, que no es va fer res per impedir-ho i que existeixen i s'apliquen tractaments per aquests casos.
A més a més del dol d'haver perdut dos fills i no poder-los tenir mai més al meu costat, em sento enrabiada al despertar-me de tot aquest malson que he patit, saber tot el que ha passat realment, preguntar-me quin hagués sigut el desenllaç si s'haguessin pres mesures i que en cap moment se m'ha reconegut per part de la persona amb la qui confiava plenament, per molt que tothom i jo mateixa em digui que s'ha de passar pàgina i tirar endavant.
Estàvem molt i molt il.lusionats amb el Guillem i el Gerard i els trobo a faltar les 24 hores al dia que no hi siguin al meu costat.
-
VisitantVi
marededeusenyor GiG, que avui en dia passin aquestes coses no ho puc entendre...noia, estic plorant, de debó, sento el dolor, una infima part, segur, del teu dolor, i és que ha de ser tan i tan dur....
jo no sé si podria arribar a perdonar mai al ginecoleg, segurament el denunciaria, aniria rere seu fins a arruïnar-li la carrera. i ja sé que sona venjatiu, i rabiós, però es que no voldria sota cap concepte que aquest home continués excercint i posant en perill la vida d'altres bebés ni destrossant la vida a daltres famílies.
hi ha errors que no es poden tenir. MAI. i més quan than avisat que podria ser tal cosa.
MOLTS ÀNIMS PRECIOSA, COMPTA AMB NOSALTRES PEL que PUGEUM FER PER TU, ESTAREM ENCANTADES.
UN PTONÀS I ...ENDAVANT, POC A POC, LA FERIDA ANIRÀ CICATRITZANT TOT I que TANCAR-SE...SABEM que SEMPRE ELS TINDRÀS AMB TU, DOS ANGELETS que SEGUR que ESTAN ORGULLOSOS DE LA MARE que TENEN.
UN PTONÀS BEN FORT.
jo no sé si podria arribar a perdonar mai al ginecoleg, segurament el denunciaria, aniria rere seu fins a arruïnar-li la carrera. i ja sé que sona venjatiu, i rabiós, però es que no voldria sota cap concepte que aquest home continués excercint i posant en perill la vida d'altres bebés ni destrossant la vida a daltres famílies.
hi ha errors que no es poden tenir. MAI. i més quan than avisat que podria ser tal cosa.
MOLTS ÀNIMS PRECIOSA, COMPTA AMB NOSALTRES PEL que PUGEUM FER PER TU, ESTAREM ENCANTADES.
UN PTONÀS I ...ENDAVANT, POC A POC, LA FERIDA ANIRÀ CICATRITZANT TOT I que TANCAR-SE...SABEM que SEMPRE ELS TINDRÀS AMB TU, DOS ANGELETS que SEGUR que ESTAN ORGULLOSOS DE LA MARE que TENEN.
UN PTONÀS BEN FORT.
-
amalia1976
- :: tigre
- Entrades: 710
- Membre des de: dt. feb. 19, 2008 4:17 pm
- Contacta:
Hola GiG!!
El que acabo de llegir és molt dur! I dono gràcies que sóc a la feina i tinc que dissimular, perque si fos a casa segurament estaria plorant...Però, si em deixés, et diré que tingues tota la ràbia que has de tenir, perque és molt injust que en aquest món passis aquestes coses, que uns infans dolçols els passi algo dolent...no ho puc entendre...Es injust i cruel, jolin que em passi a mi pero No a un nen!!!
Treta tota la rabia que pot donar, has de fer un punt i part. Portar sempre amb tu el records dels teus angels, però seguir endavant i mirar al futur, i en quan et veguis amb forçes anar a buscar un germanet! que us alegrarà molt i us donarà feina, i us distraurà d´aquest tema!
Jo no intentaria anar a per el que pensem que te la culpa, perque no tens que perdre ni un minut amb sentiments negatius, pensa que has d´estar ben positiva, que si et tornes a quedar, el bebito no pot estar en una panxa plena de rabia!!! Necessita tranquilitat!
No se, aixó és el que jo faria...primer treure tota la importencia de dintre, i despres tan aviat com sigui possible, anar a buscar un cigronet q et fassi companyia, que et sembla?
Una abraçada ben fota, i si vols parlar,plorar o riure aqui em tens!!
El que acabo de llegir és molt dur! I dono gràcies que sóc a la feina i tinc que dissimular, perque si fos a casa segurament estaria plorant...Però, si em deixés, et diré que tingues tota la ràbia que has de tenir, perque és molt injust que en aquest món passis aquestes coses, que uns infans dolçols els passi algo dolent...no ho puc entendre...Es injust i cruel, jolin que em passi a mi pero No a un nen!!!
Treta tota la rabia que pot donar, has de fer un punt i part. Portar sempre amb tu el records dels teus angels, però seguir endavant i mirar al futur, i en quan et veguis amb forçes anar a buscar un germanet! que us alegrarà molt i us donarà feina, i us distraurà d´aquest tema!
Jo no intentaria anar a per el que pensem que te la culpa, perque no tens que perdre ni un minut amb sentiments negatius, pensa que has d´estar ben positiva, que si et tornes a quedar, el bebito no pot estar en una panxa plena de rabia!!! Necessita tranquilitat!
No se, aixó és el que jo faria...primer treure tota la importencia de dintre, i despres tan aviat com sigui possible, anar a buscar un cigronet q et fassi companyia, que et sembla?
Una abraçada ben fota, i si vols parlar,plorar o riure aqui em tens!!
[
-
amalia1976
- :: tigre
- Entrades: 710
- Membre des de: dt. feb. 19, 2008 4:17 pm
- Contacta:
Hola GiG!!
El que acabo de llegir és molt dur! I dono gràcies que sóc a la feina i tinc que dissimular, perque si fos a casa segurament estaria plorant...Però, si em deixés, et diré que tingues tota la ràbia que has de tenir, perque és molt injust que en aquest món passis aquestes coses, que uns infans dolçols els passi algo dolent...no ho puc entendre...Es injust i cruel, jolin que em passi a mi pero No a un nen!!!
Treta tota la rabia que pot donar, has de fer un punt i part. Portar sempre amb tu el records dels teus angels, però seguir endavant i mirar al futur, i en quan et veguis amb forçes anar a buscar un germanet! que us alegrarà molt i us donarà feina, i us distraurà d´aquest tema!
Jo no intentaria anar a per el que pensem que te la culpa, perque no tens que perdre ni un minut amb sentiments negatius, pensa que has d´estar ben positiva, que si et tornes a quedar, el bebito no pot estar en una panxa plena de rabia!!! Necessita tranquilitat!
No se, aixó és el que jo faria...primer treure tota la importencia de dintre, i despres tan aviat com sigui possible, anar a buscar un cigronet q et fassi companyia, que et sembla?
Una abraçada ben fota, i si vols parlar,plorar o riure aqui em tens!!
El que acabo de llegir és molt dur! I dono gràcies que sóc a la feina i tinc que dissimular, perque si fos a casa segurament estaria plorant...Però, si em deixés, et diré que tingues tota la ràbia que has de tenir, perque és molt injust que en aquest món passis aquestes coses, que uns infans dolçols els passi algo dolent...no ho puc entendre...Es injust i cruel, jolin que em passi a mi pero No a un nen!!!
Treta tota la rabia que pot donar, has de fer un punt i part. Portar sempre amb tu el records dels teus angels, però seguir endavant i mirar al futur, i en quan et veguis amb forçes anar a buscar un germanet! que us alegrarà molt i us donarà feina, i us distraurà d´aquest tema!
Jo no intentaria anar a per el que pensem que te la culpa, perque no tens que perdre ni un minut amb sentiments negatius, pensa que has d´estar ben positiva, que si et tornes a quedar, el bebito no pot estar en una panxa plena de rabia!!! Necessita tranquilitat!
No se, aixó és el que jo faria...primer treure tota la importencia de dintre, i despres tan aviat com sigui possible, anar a buscar un cigronet q et fassi companyia, que et sembla?
Una abraçada ben fota, i si vols parlar,plorar o riure aqui em tens!!
[
GiG, em sap molt de greu, i la veritat és que no sé que dir-te perquè tot el que et vull dir, crec que serà poc pel dolor que estàs passant.
No pensis més en el ginecòleg, creu-me, canvia de centre i de ginecòleg, jo també vaig patir avorts per error mèdic i no val la pena, més val anar a un altre lloc on res no t'ho pugui recordar i començar de nou.
jo també penso que tens dos angelets que t'ajudaran tota la vida.
Molts petons i si tots aquest missatges t'ajuden, són la petita pedreta que podem posar entre totes les d'aquest meravellós fòrum!
No pensis més en el ginecòleg, creu-me, canvia de centre i de ginecòleg, jo també vaig patir avorts per error mèdic i no val la pena, més val anar a un altre lloc on res no t'ho pugui recordar i començar de nou.
jo també penso que tens dos angelets que t'ajudaran tota la vida.
Molts petons i si tots aquest missatges t'ajuden, són la petita pedreta que podem posar entre totes les d'aquest meravellós fòrum!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/WZFep1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a> <a><img src="http://b3.lilypie.com/4Uhbp1.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0"></a>
ostres noia, això és horrible! No em puc arribar ni imaginar com et pots sentir perquè tot i que a l'agost em van haver de practicar un abort per unes malformacions molt greus incompatbles amb la vida i vam perdre la nostra nena a les 14 setmanes, lo teu deu ser terrible. Em dedico a treballar en projectes amb sanitat i foten cada cagada que Déu n'hi do! El més trist de tot és que tenen raó les compis, jo no perdria temps en fer-te mala sang perquè el més important és que no els podràs recuperar. Em centraria en buscar un bon gine i un centre de professionals, que també n'hi ha. Ara, si creus i necessites denunciar a aquest inútil, fes-ho! Has d'estar tranquila i ja veuràs com molt aviat portaràs una coseta que tot i que no et pugui fer oblidar mai tot aquest dolor, te'l farà molt més suportable. No sóc gaire bona consolant però aquí em tens pel que necessiteu! un petonàs i molts ànims bonica! I fas molt bé explicant-ho, així si alguna de nosaltres va a aquest impresentable, li donarà la despedida!
ostres noia, això és horrible! No em puc arribar ni imaginar com et pots sentir perquè tot i que a l'agost em van haver de practicar un abort per unes malformacions molt greus incompatbles amb la vida i vam perdre la nostra nena a les 14 setmanes, lo teu deu ser terrible. Em dedico a treballar en projectes amb sanitat i foten cada cagada que Déu n'hi do! El més trist de tot és que tenen raó les compis, jo no perdria temps en fer-te mala sang perquè el més important és que no els podràs recuperar. Em centraria en buscar un bon gine i un centre de professionals, que també n'hi ha. Ara, si creus i necessites denunciar a aquest inútil, fes-ho! Has d'estar tranquila i ja veuràs com molt aviat portaràs una coseta que tot i que no et pugui fer oblidar mai tot aquest dolor, te'l farà molt més suportable. No sóc gaire bona consolant però aquí em tens pel que necessiteu! un petonàs i molts ànims bonica! I fas molt bé explicant-ho, així si alguna de nosaltres va a aquest impresentable, li donarà la despedida!
-
esterilla
- :: tortuga
- Entrades: 312
- Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
- Ubicació: Camp de Tarragona
- Contacta:
OSTRES NENA, que fort... ha de ser molt dur.
a la meva mare li va passar el mateix, ara tindriem unes germanetes, pro tot això va passar fa 30 anys... llavors no se savíen tantes coses.
és molt trist tot el que ens expliques... però m'agrada molt que t'ofereixis daquesta manera, ens explica molt de tú. espero tindre més noticies teves i que vinguis a fer safareix a " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", et faras un fart de riure!!!
ENDAVANT! HO SUPERARAS, SEGUR!
T'ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.
a la meva mare li va passar el mateix, ara tindriem unes germanetes, pro tot això va passar fa 30 anys... llavors no se savíen tantes coses.
és molt trist tot el que ens expliques... però m'agrada molt que t'ofereixis daquesta manera, ens explica molt de tú. espero tindre més noticies teves i que vinguis a fer safareix a " els homes vaya tela " o a " les sogres i altres", et faras un fart de riure!!!
ENDAVANT! HO SUPERARAS, SEGUR!
T'ENVIO UNA ABRAÇADA MOLT FORTA.
-
kitiara
- :: dragona
- Entrades: 4192
- Membre des de: ds. jul. 23, 2005 9:19 am
- Ubicació: Viladecans
- Contacta:
Hola Gig.
Yo perdï a mi hija Maria cuando estaba de 21 semanas y fui duriisimo, hoy han pasado 19 meses, y sigo recordandola. Así que no olvidarás nunca lo que te ha pasado, no olvidarás nunca nada. Pero lo que ha sido muy bueno es que has sabido el motivo, para mi fue unas de las cosas más importantes de mi perdida, saber por qué!!!
Para mi también fue muy bueno explicarlo, el sentir que no quería que le volviera a pasar a nadie, y si el médico fue un incompetente, denuncialo. Tienes el informe de Valencia? Yo lo intenté pero no pude, porque no me pudieron asegurar cual fue exactamente la causa de mi parto prematuro.
Si crees que te hará bien, hazlo.Si crees que va a ser demasiado duro, y que no podrás, olvídalo, cambia de ginecologo, y pasa página.
Piensa en tí y en tu pareja y lo que sea mejor para vosotros.
Hay gente que necesita olvidar y hay gente que necesita soltar su rabia.
Por lo demás, lo siento, y lo siento muchiiisimo, ya que mi hija no llegó a vivir, pero para tí ha sido muchiiisimo peor, porque tu dolor ha sido por doble parte, tus hijos nacieron vivos, y además eran 2. Tuviste esperanza.
Yo perdï a mi hija Maria cuando estaba de 21 semanas y fui duriisimo, hoy han pasado 19 meses, y sigo recordandola. Así que no olvidarás nunca lo que te ha pasado, no olvidarás nunca nada. Pero lo que ha sido muy bueno es que has sabido el motivo, para mi fue unas de las cosas más importantes de mi perdida, saber por qué!!!
Para mi también fue muy bueno explicarlo, el sentir que no quería que le volviera a pasar a nadie, y si el médico fue un incompetente, denuncialo. Tienes el informe de Valencia? Yo lo intenté pero no pude, porque no me pudieron asegurar cual fue exactamente la causa de mi parto prematuro.
Si crees que te hará bien, hazlo.Si crees que va a ser demasiado duro, y que no podrás, olvídalo, cambia de ginecologo, y pasa página.
Piensa en tí y en tu pareja y lo que sea mejor para vosotros.
Hay gente que necesita olvidar y hay gente que necesita soltar su rabia.
Por lo demás, lo siento, y lo siento muchiiisimo, ya que mi hija no llegó a vivir, pero para tí ha sido muchiiisimo peor, porque tu dolor ha sido por doble parte, tus hijos nacieron vivos, y además eran 2. Tuviste esperanza.
http://www.flickr.com/photos/kipe/
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
http://www.kitpe.com
http://mestmanualidades.blogspot.com
ostres noia!!!!
M'has deixat totalment descolocada! com és que passen aquestes coses avui en dia? jo també soc de les que perseguiria el ginecoleg fins arruinar-li la seva carrera!!!
ser que per moltes paraules que diem no t'aconseguirem pas animar!! però de tot cor t'envió un peto ben gros i moltes forçes possitives!!!!
M'has deixat totalment descolocada! com és que passen aquestes coses avui en dia? jo també soc de les que perseguiria el ginecoleg fins arruinar-li la seva carrera!!!
ser que per moltes paraules que diem no t'aconseguirem pas animar!! però de tot cor t'envió un peto ben gros i moltes forçes possitives!!!!
GiG: la mort d'un fill no s'oblida, perquè NO ÉS LLEI DE VIDA.
Jo vaig perdre dues germanes, una las 9 mesos i l'altra als 12. LA meva mare ha après a conviure amb això, però evidentment ni ho ha oblidat ni ho ha suprerat. Elles tenien un síndrome raro relaciont distròfia muscular espinal, no eren bessones, no,... a casa va haver-hi dues petacades molt fortes en pocs anys. Però se'n van sortir, van tirar endevant, ... i ens van pujar a les dues "que quedàvem" . Tenim dos angelets que ens vetllen cada dia.
Quan ma germana i jo vam voler ser mares, vam haver de fer un estudi genètic previ (tan nosaltres com les nostres parelles). 1 de cada 50 és portador. Si s'ajunten dos portadors, cosa que pot passar 1/2.500 , tenen un 25% de probabilitats que el fill tingui la malaltia). És a dir, en població sense antecedents coneguts, això passa 1/10.000 embarassos. A casa meva es van ajuntar els dos portadors (els meus pares) i dues de les quatre nenes van morir, i les altres dues sóm portadores (però com que els nostres marits no, doncs cap problema).
Estadísticament, els meus pares havien d'haver tingut un fill malalt, dos portadors i un de "net" del gen. És a dir, un malalt i tres sans.
Nosaltres, ma germana i jo, podem tenir estísticament : 50% portadors, 50% "nets del gen", 0% malalt. És a dir, tots sans (referit a aquest gen, clar).
Gig, tot aquest rotllo per dir-te que la vida segueix........
Jo vaig perdre dues germanes, una las 9 mesos i l'altra als 12. LA meva mare ha après a conviure amb això, però evidentment ni ho ha oblidat ni ho ha suprerat. Elles tenien un síndrome raro relaciont distròfia muscular espinal, no eren bessones, no,... a casa va haver-hi dues petacades molt fortes en pocs anys. Però se'n van sortir, van tirar endevant, ... i ens van pujar a les dues "que quedàvem" . Tenim dos angelets que ens vetllen cada dia.
Quan ma germana i jo vam voler ser mares, vam haver de fer un estudi genètic previ (tan nosaltres com les nostres parelles). 1 de cada 50 és portador. Si s'ajunten dos portadors, cosa que pot passar 1/2.500 , tenen un 25% de probabilitats que el fill tingui la malaltia). És a dir, en població sense antecedents coneguts, això passa 1/10.000 embarassos. A casa meva es van ajuntar els dos portadors (els meus pares) i dues de les quatre nenes van morir, i les altres dues sóm portadores (però com que els nostres marits no, doncs cap problema).
Estadísticament, els meus pares havien d'haver tingut un fill malalt, dos portadors i un de "net" del gen. És a dir, un malalt i tres sans.
Nosaltres, ma germana i jo, podem tenir estísticament : 50% portadors, 50% "nets del gen", 0% malalt. És a dir, tots sans (referit a aquest gen, clar).
Gig, tot aquest rotllo per dir-te que la vida segueix........
-
VisitantVi
em sap greu no poder dir-te res que t'animi. La meva filla també va néixer en un part prematur del que no m'han sabut donar la raó. Vam tenir molta sort i ella va tirar endavant i no té cap problema. Però de vegades em venien al cap els pitjors desenllaços i puc imaginar una micona com et sents.
D'una banda has de superar el dol i la ràbia, però de l'altre jo penso, que hauries de prendre mesures contre el ginecòleg que et va atendre. No pot ser que això torni a passar. Potser no és el millor moment per fer-ho, ja ho sé, i no sé si hi ha un termini per denunciar-ho. No sé, potser el millor seria fer-ho (si és que ho vols fer) i després superar-ho tot...
es tan dificil!
Sento molt el que els va passar al Gerar i al Guillem. Sap greu no poder reconfortar-te. No dubtis que serà el pitjor moment, però tot i que ara es fa difícil de veure. En treuràs una part positiva. Et coneixeràs millor a tu mateixa i els que t'envolten, veuràs amb qui pots comptar i valoraràs més les coses petites de la vida. Espero que ben aviat comencis a superar-ho.
D'una banda has de superar el dol i la ràbia, però de l'altre jo penso, que hauries de prendre mesures contre el ginecòleg que et va atendre. No pot ser que això torni a passar. Potser no és el millor moment per fer-ho, ja ho sé, i no sé si hi ha un termini per denunciar-ho. No sé, potser el millor seria fer-ho (si és que ho vols fer) i després superar-ho tot...
es tan dificil!
Sento molt el que els va passar al Gerar i al Guillem. Sap greu no poder reconfortar-te. No dubtis que serà el pitjor moment, però tot i que ara es fa difícil de veure. En treuràs una part positiva. Et coneixeràs millor a tu mateixa i els que t'envolten, veuràs amb qui pots comptar i valoraràs més les coses petites de la vida. Espero que ben aviat comencis a superar-ho.
Hola!
Només volia expressar-te el meu suport en aquests moments tan durs... Per res del món ningú es pot imaginar la pèrdua d'un fill, però has de ser forta i tirar endavant. FEs el que calgui per sentir-te millor, el que tu creguis que has de fer, allò que et reconforti! Si has de cridar crida, si ho has d'explicar i difondre fes-ho, si has de denunciar, denuncia...
Malgrat tot, sempre ens tindràs aquí pel que necessitis i si et va bé parlar i explicar el que t'ha passat, fes-ho, t'anirà bé.
Jo et puc entendre en una petita part (dos avortaments molt seguits i amb poca professionalitat en un cas) i no té comparació amb el que deus estar passant ara, però moltes podem saber què és i que és tot molt dur. Per això, aquestes paraules que em surten mig sanglotant...
Només volia expressar-te el meu suport en aquests moments tan durs... Per res del món ningú es pot imaginar la pèrdua d'un fill, però has de ser forta i tirar endavant. FEs el que calgui per sentir-te millor, el que tu creguis que has de fer, allò que et reconforti! Si has de cridar crida, si ho has d'explicar i difondre fes-ho, si has de denunciar, denuncia...
Malgrat tot, sempre ens tindràs aquí pel que necessitis i si et va bé parlar i explicar el que t'ha passat, fes-ho, t'anirà bé.
Jo et puc entendre en una petita part (dos avortaments molt seguits i amb poca professionalitat en un cas) i no té comparació amb el que deus estar passant ara, però moltes podem saber què és i que és tot molt dur. Per això, aquestes paraules que em surten mig sanglotant...
-
VisitantVi
jo tampoc tinc paraules, en casos aixi crec que no hi ha paraules. nomes aprendre a viure amb aquest dolor.
recolzat en les persones del teu voltant, i sapigues que estarem aqui per escoltar-te sempre que et faci falta.
sobre que fer, jo no se que faria si em passa alguna cosa aixi. per una banda s'ha de passar pagina, tot i que el dolor sempre hi sera, es tracta de mirar endavant, pero no es just que aquestes imprudencies mediques tan greus quedin com si res. i mes en el teu cas, que li vas dir, i hi havia els informes de valencia. fes el que creguis que t'ha d'anar mes be a tu, sense actuar moguda per la rabia, (entenc que es dificil)
una abraçada
recolzat en les persones del teu voltant, i sapigues que estarem aqui per escoltar-te sempre que et faci falta.
sobre que fer, jo no se que faria si em passa alguna cosa aixi. per una banda s'ha de passar pagina, tot i que el dolor sempre hi sera, es tracta de mirar endavant, pero no es just que aquestes imprudencies mediques tan greus quedin com si res. i mes en el teu cas, que li vas dir, i hi havia els informes de valencia. fes el que creguis que t'ha d'anar mes be a tu, sense actuar moguda per la rabia, (entenc que es dificil)
una abraçada
GIG LO SIENTO, LO SIENTO TANTISIMO!!!!!!!!!!!!
PERDER ALGUIEN QUERIDO ES UNA DE LAS PUTADAS MAS GRANDES QUE PUEDE HACERTE LA VIDA, YO HE PERDIDO A MIS PADRES Y LOS RECUERDO Y LOS NECESITO TODOS LOS DIAS DE MI VIDA!!!!!!!!!
PERO SI ESA PERDIDA ES UN HIJO O COMO EN TU CASO 2 HIJOS, ES HORRIBLE POR LO ANTINATURAL E INJUSTA QUE ES!!!!!!!!!!
MI MADRE PERDIO UN HIJO ENTRE MI HERMANA Y YO, Y AUNQUE LO LLORO SIEMPRE NOSOTRAS FUIMOS EL MOTOR DE SU VIDA, Y LA RAZON QUE NECESITABA PARA PASAR PAGINA Y VIVIR FELIZ Y HACERNOS UNAS NIÑAS ALEGRES, BUENAS Y COMPLETAMENTE QUERIDAS!!!!!!!!!!!
SE QUE AHORA SOLO SIENTES DOLOR E IMPOTENCIA PERO CREEME VOLVERAS A SENTIR LA ILUSION DE VER CRECER UN HIJO DENTRO DE TI, TE LO MERECES PRECIOSA!!!!!!!!!!!!!!!!
UN ABRAZO LLENO DE C ARIÑO Y COMPRENSION!!!!!!!!!!!!
PERDER ALGUIEN QUERIDO ES UNA DE LAS PUTADAS MAS GRANDES QUE PUEDE HACERTE LA VIDA, YO HE PERDIDO A MIS PADRES Y LOS RECUERDO Y LOS NECESITO TODOS LOS DIAS DE MI VIDA!!!!!!!!!
PERO SI ESA PERDIDA ES UN HIJO O COMO EN TU CASO 2 HIJOS, ES HORRIBLE POR LO ANTINATURAL E INJUSTA QUE ES!!!!!!!!!!
MI MADRE PERDIO UN HIJO ENTRE MI HERMANA Y YO, Y AUNQUE LO LLORO SIEMPRE NOSOTRAS FUIMOS EL MOTOR DE SU VIDA, Y LA RAZON QUE NECESITABA PARA PASAR PAGINA Y VIVIR FELIZ Y HACERNOS UNAS NIÑAS ALEGRES, BUENAS Y COMPLETAMENTE QUERIDAS!!!!!!!!!!!
SE QUE AHORA SOLO SIENTES DOLOR E IMPOTENCIA PERO CREEME VOLVERAS A SENTIR LA ILUSION DE VER CRECER UN HIJO DENTRO DE TI, TE LO MERECES PRECIOSA!!!!!!!!!!!!!!!!
UN ABRAZO LLENO DE C ARIÑO Y COMPRENSION!!!!!!!!!!!!
-
VisitantVi
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |