Els nens i els estranys...

[Aqualata]

Fa dies que li dono voltes al cap i de vegades penso millor que no hi pensi...... però inevitablement tornem sempre al mateix tema.....
Els nens i els estranys que s'acosten a ells........
Desaparicions de nens i despres que no apareixen o apareixen morts......
Ara precissament quan em mirava el TN parlaven de la Mari Luz i nomès pensava en la pobre familia de la nena..........
No vull ser catastrofista ni res semblant.... nomès ho volia comentar per si us sentiu com jo....... frustrada i amb por.........
Per molt que els hi inculquem que no han de parlar amb estranys, que no han d'acceptar cap regal, ja ho sabem que els nens son nens i tenen curiositat i com mès els hi diem que no, allà que hi van....
Es cert que hi han llegendes urbanes que diuen que et roben els nens del cotxets als supermercats i que despres els venen per trafic i no se quines coses mès........Mes val no pensar-li........
Quan vaig amb ella sempre procuro tenir-la ben vigilada.........
Però es que de vegades quan sortim a passeig i veig segons quines pintes, no puc evitar sentir temor i por.........
I es inevitable.......
Nomès volia preguntar-vos si us sentiu com jo........ intranquiles i sospitant de qualsevol que passa pel vostre costat..........

[monic75]

Jo em sento igual que tu, aqualata. Sobretot amb la Xènia. La Jana la puc tenir més "vigilada" perquè la porto en el cotxet i no li trec l´ull de sobre, però la Xènia ja té 6 anys i no pots evitar que al parc o al carrer corri d´una banda cap a l´altra. No sé, passen tantes coses que no està de més anar amb mil ulls amb els nens...

[Nikka80]

ufffff, tal y como estan las cosas no se les puede kitar la vista de encima ni un momento......no paran de darse casos de niñ@s desaparecid@s..

[Visitant]

Nosaltres al carrer no ens separem mai, sembla que estigui encadenada al cotxet (jajajajajaja)

[.]

A mi em fa tantissima por que m'he plantejat deixar de mirar el telediari....com tu dius, mes val no pensar...

[karkinyoli]

Suposo que el món està ple de perills, però també hi ha pares que són molt "frescos". Vull dir, com la nena aquesta, la Mary Luz. Ostres tu, què fa una nena de 5 anys anant sola pel carrer a comprar xuxes?
Ningú es mereix cap desgràcia, però malauradament el món està ple de llampats.....

[Pukeko]

Ostres, Karkinyoli, aquest comentari em sembla una mica fort. Sembla que vulguis dir que és normal que haig passat...

Partim de la base que ningú no vol que li passi res dolent als seus fills, per tant, els pares devien valorar si era perillós o no. El problema no és aquest, el problema és l'animal que li ha fet això. Mira, p.ex. aquell nen de Canàries estava jugant a davant de casa seva i no estava sol, i també ves a saber què li ha passat....

Si que fa por, si....

[karkinyoli]

Ostres, Karkinyoli, aquest comentari em sembla una mica fort. Sembla que vulguis dir que és normal que haig passat...

Partim de la base que ningú no vol que li passi res dolent als seus fills, per tant, els pares devien valorar si era perillós o no. El problema no és aquest, el problema és l'animal que li ha fet això. Mira, p.ex. aquell nen de Canàries estava jugant a davant de casa seva i no estava sol, i també ves a saber què li ha passat....

Si que fa por, si....

Sí, sí Pukeko, perdona que potser no m'he expressat bé!!!!!No vull dir que la culpa la tinguin els pares ni molt menys!!!!!!!!!!!!!Ni que sigui normal que passi això perquè la nena va sola!!!!!!!!!Pobre fill!
A veure si ho sé dir bé.....Vull dir que hi ha pares com l'aqualata, la leire, o com la majoria, que tenen un sentit del perill a un nivell, i n'hi ha que li tenen a un altre. Malauradament és així, Pukeko.
Hi ha gent que deixa el nen sol a la banyera, o, que corri descalç al voltant d'una piscina. Jo ho he vist i he pensat que no era una bona opció.
En definitiva, el que vull dir és que de tots els perills i possibles accidents que hi ha, n'hi ha que són evitables si s'usa el sentit comú. M'entens?
No volia molestar ningú, perdoneu.....

[Elidé]

Jo crec que això de l'edat és molt relatiu... Depèn sobretot d'on visquis, si vius en un poble petit és molt normal anar sol pel carrer a aquesta edat (o almenys ho era als meus temps). Jo anava sola a l'escola amb la meva germana gran (jo tenia 4 anys i ella 6) i als 7 anys vaig començar mecanografia i tornava a casa sola a les 22.00 h, i us asseguro que els meus pares estaven molt tranquils... Però està clar que els temps han canviat i cada cop hi ha més sonats

[Pukeko]

Clar que t'entenc, dona, però continuo pensant que ningú deixa fer o no als seus fills pensant que els hi pot passar res de dolent.
Tots patim pels nostres fills, et podria dir que des del moment en que veus el test positiu, hi ha qui ho demostra més i hi ha qui menys, però això no vol dir que els deixis de la mà de déu, a veure què passa.

El que volia dir jo amb el meu missatge és que de cap de les maneres es pot acusar als pares, o les persones que se'n fessin carreg, de res, que pobres, ja els planyo: la culpa és única i exclusivament de qui li ha fet mal.

[galarina]

Jo no estic massa obsessionada amb el tema... actualment em preocupa més que no travessi de cop la carretera... uf! i mira que li dic vegades, però noi comencen a jugar, es despisten i ja els tens corrent cap on no han d'anar! això sí que em fa por!

[D.J.]

Aqualata yo tambien me siento igual,antes me sabia muy mal estas cosas,pero ahora es que se me saltan las lagrimas y tengo mucho miedo,no se es como si algo dentro de mi hubiera cambiado.Hay veces que si alguien me para y me dice algo de la Maia ya me da por pensar y me da un mal rollo,cuando vaya andando ella por su pie,me veo corriendo y mi marido ni os cuento es peor que yo.

Karkinyoli ese comentario justo lo hemos dicho en mi casa,no se supongo que es lo que decis que segun donde vivas o hayas vivido no se ve del mismo modo,y como te hayan criado y no quiero decir con esto que sea mejor de una forma o otra.

[mireiafor]

Uff jo també pateixo molt amb aquest tema!! La meva filla en tenir 5 anys és inevitable deixar-la una mica al seu aire per exemple al parc. Jo intento no perdre MAI el contacte visual però si hi ha molta gent o es puja a casetes on no la veig...

Ja fa uns mesos que de tant en tant li recordo que no ha d'anar mai amb persones que no conegui, encara que li diguin que són amiguets dels papes o que la portaran amb ells. Li diem que cridi molt i corri ràpid cap a nosaltres... Total que hem de trobar l'equilibri entre ensenyar-los a estar una mica en guàrdia però no a fer-los agafar més por del compte.

Un petit apunt i no és per empitjorar la "psicosi": les estadístiques demostren que un alt percentatge d'abusos i desaparicions de nens les realitzen persones conegudes i fins i tot properes del seu entorn. Així que el missatge no s'ha de quedar només en "no vagis amb estranys", nosaltres intentem inculcar-li molt el que són comportaments normals i els que no ho són. Per exemple si a casa si surt el tema o ella ens pregunta intentem parlar de les diferents parts del cos amb naturalitat inclosos els genitals, però també li expliquem que no ens poden tocar aquestes parts sense demanar-nos permís. Per exemple si ella pregunta perquè les nenes no tenen penis intentem explicar-li com millor podem, però si per curiositat diu que vol tocar el penis del papa o del germanet, li diem que no ho pot fer sense permís i que ningú li pot tocar la vulva a ella sense que ella vulgui.

També intentem que tingui molt clar davant de quines persones pot anar despullada o no, encara que això potser ho desenvolupen de forma natural. L'altre dia no la vaig poder portar jo a la piscina i quan el meu home la va intentar canviar al vestidor dels nens va dir que res de res.

Per últim dir que a mi em semblaria molt útil que per accedir a qualsevol lloc de treball relacionat amb nens (mestres, monitors de menjador, monitors o entrenadors d'esports, etc.) fos necessari un certificat d'estar lliure d'antecedents de delictes contra els menors. Algun professional d'aquest sector en sap alguna cosa sobre si es requereix alguna cosa semblant ?? Ja sé que a molts us semblarà una mesura massa estricta, però a mi....

Espero no haver empitjorat les vostres pors, només compartir qualsevol mesura o opinió que ens ajudi a protegir els nostres fills d'aquestes persones que no sé ni com anomenar: malalts? monstres?

[alexandra]

El problema està (no en controlar els bojos perquè és impossible) sinó en el temps de reacció... han de posar-se a treballar més ràpidament, la gran majoria de casos te n'assebentes un dia més tard... crec que hauríen de tenir un control de desaparcions més ràpid per a ser més efectius!
jo hi penso sovint amb les meves nebodes i d'aquí a poc amb la meva nena.
Lo curiós és que no tinc aquest sentiment cap al meu nebot per ser nen... us passa a vosaltres també? diferenciar entre sexes?

[.]

A mi no....tinc por amb el David i la tindrè tb amb la nena...

[Helena]

Doncs jo estic la mar de tranquila,...suposo que encara no camina i no campa sol, i potser encara no tinc la oportunitat de tenir la sensació de perill,...

...però tinc por de que ens passi algo a mi o al seu pare,...és tan peque, tan indefens,...que penso què faria sense nosaltres,..ja hi ha un post on en vem parlar,...i aleshores no tenia tanta por, però ultimament pateixo per si ens passa algo,...

espero que sigui una etapa com les famoses etapes que tenen els nens!!!!

[Ilítia]

Per últim dir que a mi em semblaria molt útil que per accedir a qualsevol lloc de treball relacionat amb nens (mestres, monitors de menjador, monitors o entrenadors d'esports, etc.) fos necessari un certificat d'estar lliure d'antecedents de delictes contra els menors. Algun professional d'aquest sector en sap alguna cosa sobre si es requereix alguna cosa semblant ?? Ja sé que a molts us semblarà una mesura massa estricta, però a mi....

Mireia per ser mestre et demanen una promesa jurada a on jures que no tens cap antecedent penal.

Jo també estic preocupada envers aquest tema, sembla que ara torna haver-hi un boom de desaparicions de nens petits...i sobretot em dóna por pensar quan sigui una miqueta més gran i ja camina i va més al seu aire.
Referent al fet de deixar-los sols al carrer, jo crec que depén molt de la zona on vius. Abans bé que els nens jugaven al carrer, i justament on visc jo també ho fan molt, no tant petits, però és molt normal veure nens de 8 anys jugan al carrer amb altres nens sols, bueno com en els pobles, no?

[Visitant]

MMMMM....AIXÒ DELS ANTECEDENTS...VOLS DIR que SERVIRIA D'ALGUNA COSA?

PER ESTAR MALALT NO CALEN ANTECEDENTS ARXIVATS....VES A SABER EL que NO SAP LA POLICIA DAKELLA PERSONA EN CONCRET...
NUSÉ...

CREC que NO HI HA MANERA DE SABER DE KI POTS O NO POTS REFIAR-TE...EVIDENTMENT AMB ANTECEDENTS LA COSA ESTÀ CLARA, PERÒ SENSE AKESTS ANTECEDENTS NINGÚ T'ASSEGURA RES TAMPOC..!

CREC que LA COSA ESTÀ EN QUÈ FA LA JUSTÍCIA KUAN ENGANXA ALGUNA D'AKESTES PERSONES MALALTES...

AL CAP DUNS ANYS TORNEN A ESTAR AL CARRER..

PER MI NO ES TRACTA DE CUMPLIR CONDEMNA, ESTAN MALALTS I RES ELS CURARÀ, NO FOTEM. NO ES TRACTA DE "AI SÍ, EM VAIG EQUIVOCAR, ALS NENS NO SELS VIOLA, NO HO SABIA"

NO.

HAURIEN D'ESTAR EN UN CENTRE ESPECIAL, D'ON NO PUGUESSIN SORTIR SENSE VIGILÀNCIA...SÓN MALALTS COI...

[Ilítia]

Totalment d'acord amb tu Natrix.
Primer demanar antecedents no t'assegura al 100% que aquella persona no estigui malament.
I tens tota la raó aquestes persones no es curen i haurien d'estar tancades en centres especials

[mireiafor]

Hola noies, per descomptat que estar lliure d'antecedents no garanteix que cap persona no pugui cometre abusos contra els menors, però em refereixo que un cop aquesta persona ja ha estat identificada com perillosa per a ells, encara s'ha de tenir molt més cura que no torni a estar a prop seu.

Em venen al cap el cas que ara es jutja d'un delinqüent sudamericà amb el sobrenom de "el xino" el qual va assassinar una noia jove en un parking. Aquesta persona havia estat a la presó al seu país per delictes sexuals i després la seva situació a Espanya es va regularitzar sense cap problema. També el cas de la Dolores Vaninkhof el seu assassí va resultar que havia fugit d'anglaterra per casos semblants. En aquests dos casos a més del dolor dels pares s'hi afegeix la sensació de que la desgràcia s'hi hauria pogut evitar i crec que això deu ser un agreujant que et deu fer sentir molta impotència i desprotecció.

Però repeteixo que només és la la meva opinió.