Els nens i els estranys...
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Noies, una vegada parlàvem d'aquest tema i algú va dir que avui en dia es tenia molta por del rapte de nens, però que el nombre de casos era baixíssim. Que els accidents tenien un índex molt més alt i que d'això no ens preocupem pas tan. Ho deixo aquí, no sé d'on va treure les estadístiques.
La veritat és que jo a vegades tinc por de mi mateixa. Una vegada en un supermercat em vaig adonar que havia deixat el cotxet uns segons per agafar no sé què que hi havia al passadís del costat, com tantes vegades he fet amb el carro. Ma mare era molt a prop parlant amb algú que s'havia trobat, però com que jo no li havia dit res de vigilar la Mariona, em vaig sentir molt malament.
Aquests braçalets tampoc és que evitin el crim, oi? Vull dir que un pot estar atracant un banc amb un braçalet i no l'evitarà de matar a algú. En tot cas el delinqüent sap que si en fa alguna l'enxamparan de seguida.
De tios masturbant-se me n'he trobat uns quants. De més petita i de més gran. Jo el que els dic és "això tan petit ensenyes?"
Els meus pares sempre ens van deixar campar al nostre aire, tan a Terrassa com al càmping. Tornàvem a la nit de ballets que devíem tenir 7 o 8 anys. I també ens deixaven sols a casa i ma germana gran que passava per responsable, es dedicava a encendre llumins i a tirar coses pel balcó. Que tard van trigar els meus pares a adonar-se que la responsable era jo!
Ui! i em vénen moltes coses al cap! Ma germana, quan era ben petita, però ja anàvem a passejar la gossa (un dàlmata) es va trobar un borratxo que li va començar a dir coses al bosc que hi havia al costat del càmping. Per sort la gossa va començar a bordar i els meus pares, que tenien l'oïda molt fina, ho van sentir. Com que van veure als meus pares córrer, molta gent del càmping es va assabentar que estava passant alguna cosa, i el pare d'un amic (exboxejador) li va fúmer un bon cop de puny. Ara miro enrere i penso que aquell paio va estar de sort, perquè en una situació com aquella l'haurien pogut linxar.
Una altra: Una vegada, era bastant joveneta, algú va trucar a casa. Jo m'hi vaig posar de seguida. Era un anònim que tenia ganes d'una conversa calenta. Jo li vaig seguir el joc perquè em pensava que era un adult que coneixia. Em va insisitir de trobar-nos, però convençuda que faria el ridícul, li vaig dir que no, que ja ens veuríem (com que jo pensava que el coneixia). Què hauria passat si arribo a dir que sí?
I l'última la poso a banda perquè obro una altra reflexió.
La veritat és que jo a vegades tinc por de mi mateixa. Una vegada en un supermercat em vaig adonar que havia deixat el cotxet uns segons per agafar no sé què que hi havia al passadís del costat, com tantes vegades he fet amb el carro. Ma mare era molt a prop parlant amb algú que s'havia trobat, però com que jo no li havia dit res de vigilar la Mariona, em vaig sentir molt malament.
Aquests braçalets tampoc és que evitin el crim, oi? Vull dir que un pot estar atracant un banc amb un braçalet i no l'evitarà de matar a algú. En tot cas el delinqüent sap que si en fa alguna l'enxamparan de seguida.
De tios masturbant-se me n'he trobat uns quants. De més petita i de més gran. Jo el que els dic és "això tan petit ensenyes?"
Els meus pares sempre ens van deixar campar al nostre aire, tan a Terrassa com al càmping. Tornàvem a la nit de ballets que devíem tenir 7 o 8 anys. I també ens deixaven sols a casa i ma germana gran que passava per responsable, es dedicava a encendre llumins i a tirar coses pel balcó. Que tard van trigar els meus pares a adonar-se que la responsable era jo!
Ui! i em vénen moltes coses al cap! Ma germana, quan era ben petita, però ja anàvem a passejar la gossa (un dàlmata) es va trobar un borratxo que li va començar a dir coses al bosc que hi havia al costat del càmping. Per sort la gossa va començar a bordar i els meus pares, que tenien l'oïda molt fina, ho van sentir. Com que van veure als meus pares córrer, molta gent del càmping es va assabentar que estava passant alguna cosa, i el pare d'un amic (exboxejador) li va fúmer un bon cop de puny. Ara miro enrere i penso que aquell paio va estar de sort, perquè en una situació com aquella l'haurien pogut linxar.
Una altra: Una vegada, era bastant joveneta, algú va trucar a casa. Jo m'hi vaig posar de seguida. Era un anònim que tenia ganes d'una conversa calenta. Jo li vaig seguir el joc perquè em pensava que era un adult que coneixia. Em va insisitir de trobar-nos, però convençuda que faria el ridícul, li vaig dir que no, que ja ens veuríem (com que jo pensava que el coneixia). Què hauria passat si arribo a dir que sí?
I l'última la poso a banda perquè obro una altra reflexió.
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Els perills d'Internet.
Una vegada vaig veure en el programa de la Ophra Winfrey (no recordo com s'escriu) que entrevistava a un noi que havia caigut en una xarxa de pederastes. Feia esgarrifar. Havia començat amb el messenger. Algú li va començar a dir que era molt simpàtic. Després de molts dies guanyant-se'l a base d'afalags, li va demanar una cosa tan innocent com que es traiés la samarreta a canvi d'un regal relacionat amb la informàtica (al nen li agraven molt els ordinadors). A partir d'aquí, els afalags eren molt importants, la cosa va anar a més. Us ho podem imaginar. Van passar els anys i un dia li van dir que li pagaven el bitllet per anar a Las Vegas i ell va dir que sí. Tot havia començat als 11 anys i llavors potser en tenia 16. Van abusar físicament d'ell per primera vegada, però amb el seu consentiment. Llavors va començar a prostituir-se i ell feliç de fer molts diners i estar tan ben valorat en el mercat. Quan un dia se n'assabenta el seu pare (estaven divorciats), veu el negoci i encara l'ajuda a ampliar-lo. Fins que al final un escriptor es va compadir d'ell i el va animar a sortir del negoci i a denunciar tot la xarxa.
El nen va caure per culpa dels afalags que li feien i que no sentia per part dels seus companys d'escola. Evidentment, la situació familiar no va ajudar gaire (mare divorciada pencant moltes hores), però això sí que em fa por! Els adolescents són molt vulnerables! Un dia li vaig dir al fill d'un amic que en la foto que tenia al seu blog estava molt guapo (el nen és més aviat lleig) i com que es veu que no vaig ser l'única, al cap de quatre dies havia posat una foto seva on estava sense samarreta. Em va fer pensar tan amb aquell nen de la tele!
Una vegada vaig veure en el programa de la Ophra Winfrey (no recordo com s'escriu) que entrevistava a un noi que havia caigut en una xarxa de pederastes. Feia esgarrifar. Havia començat amb el messenger. Algú li va començar a dir que era molt simpàtic. Després de molts dies guanyant-se'l a base d'afalags, li va demanar una cosa tan innocent com que es traiés la samarreta a canvi d'un regal relacionat amb la informàtica (al nen li agraven molt els ordinadors). A partir d'aquí, els afalags eren molt importants, la cosa va anar a més. Us ho podem imaginar. Van passar els anys i un dia li van dir que li pagaven el bitllet per anar a Las Vegas i ell va dir que sí. Tot havia començat als 11 anys i llavors potser en tenia 16. Van abusar físicament d'ell per primera vegada, però amb el seu consentiment. Llavors va començar a prostituir-se i ell feliç de fer molts diners i estar tan ben valorat en el mercat. Quan un dia se n'assabenta el seu pare (estaven divorciats), veu el negoci i encara l'ajuda a ampliar-lo. Fins que al final un escriptor es va compadir d'ell i el va animar a sortir del negoci i a denunciar tot la xarxa.
El nen va caure per culpa dels afalags que li feien i que no sentia per part dels seus companys d'escola. Evidentment, la situació familiar no va ajudar gaire (mare divorciada pencant moltes hores), però això sí que em fa por! Els adolescents són molt vulnerables! Un dia li vaig dir al fill d'un amic que en la foto que tenia al seu blog estava molt guapo (el nen és més aviat lleig) i com que es veu que no vaig ser l'única, al cap de quatre dies havia posat una foto seva on estava sense samarreta. Em va fer pensar tan amb aquell nen de la tele!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Una altra de collita pròpia: un dia jugava amb una amiga davant de casa seva i un cotxe es va aturar; un senyor va obrir la porta i ens va preguntar alguna cosa tot oferint-los caramels. No va passar res de res perquè les àvies que sempre feien mitja en rotllana de seguida van intervenir i se'l van treure de sobre. De totes maneres, estic convençuda que la major part dels abusos es donen en l'àmbit familiar (parents propers o llunyans, coneguts, amics de la família) i això sí que no es vigila tant. La guàrdia no s'ha de baixar mai, perquè pel món corren molts pedòfils però també molts violadors i obsessos que no fan distinció d'edats. Als 16 anys vaig estar en un camps de treball a Moià i vam fer coneixença amb uns nois del poble que tenien un parell d'anys més. Una nit vaig haver de convéncer dues companyes de 15 anys que pujar al cotxe amb ells (que fet i fet eren uns complerts desconeguts) i anar-se'n a donar un tomb a prop del cementiri en la foscor no era una bona idea... Va ser l'any de l'assassinat de les nenes d'Alcàsser i, tot i així, us asseguro que la meva feina em va costar...
Com la Marta_fp, penso també que Internet és un gran perill per als nens i que s'ha de controlar el que hi fan. Però això arribarà quan siguin una mica més grandets...
Com la Marta_fp, penso també que Internet és un gran perill per als nens i que s'ha de controlar el que hi fan. Però això arribarà quan siguin una mica més grandets...
- esterilla
- :: tortuga

- Entrades: 312
- Membre des de: ds. feb. 02, 2008 8:25 pm
- Ubicació: Camp de Tarragona
- Contacta:
crec que sempre hi ha hagut tots aquest perills, però ara sembla que n'hi ha més... exés d'informació? nu se, pro crec que el més important és educar bé als nostres fills pq no facin cas del estranys i potser " l'home del sac" s'hauria de recuperar... no per fer por , és clar, sinó per tenir respecte al desconegut.
-
VisitantVi
jo vigilo massa poc. alguna vegada m'he fotut un susto i ara intento estar mes al cas. una vegada va ser a l'espai girones. vam entrar a l'H&M i l thao em va dir si podia anar sola mirant roba i jo li vaig dir que si, normalment ho fem a les botigues mes petites. quan arriba l'hora de marxar la començo a buscar i no la veia, primer no em vaig preocupar pq la botiga es bastant gran, pero despres ja havien passat 2 minuts i recordo encara la sensacio de por i perill que em va agafar, em vaig posar super nerviosa i vaig començar a cridar-la mes fort, i a preguntar si algu l'havia vist.
no vaig expicar res d'aixo i just al cap d'una setmana o aixi ma mare m'explica que ha sentit que a l'espai girones, una iaia va anar-hi amb la seva neta i de cop no la va veure va començar a cridar i els vigilants van tancar les portes de fora i al final la van trobar al lavabo amb un tio que ja li havia canviat la roba i li estava tallant el cabell. aquesta historia no se s ies veritat o llegenda urbana pq no ho vaig veure als diaris i vaig preguntar a una noia que treballa alla i no ho havia sentit. pero em va entrar una por, pq a mi per confiada i tranquila no hagues reaccionat tan rapid com la iaia.
de vegades als gronxadors tampoc vigilo gaire, i algun cop m'he hagut d'aixecar de cop ben espantada pq ja porto una estona mirant i no la veig.
no vaig expicar res d'aixo i just al cap d'una setmana o aixi ma mare m'explica que ha sentit que a l'espai girones, una iaia va anar-hi amb la seva neta i de cop no la va veure va començar a cridar i els vigilants van tancar les portes de fora i al final la van trobar al lavabo amb un tio que ja li havia canviat la roba i li estava tallant el cabell. aquesta historia no se s ies veritat o llegenda urbana pq no ho vaig veure als diaris i vaig preguntar a una noia que treballa alla i no ho havia sentit. pero em va entrar una por, pq a mi per confiada i tranquila no hagues reaccionat tan rapid com la iaia.
de vegades als gronxadors tampoc vigilo gaire, i algun cop m'he hagut d'aixecar de cop ben espantada pq ja porto una estona mirant i no la veig.
- Guita
- :: girafa

- Entrades: 2349
- Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
- Ubicació: Baix Montseny
- Contacta:
això que dius julieta del tio que ha canviat la roba i ha tallat els cabells a la nena també corria per aqui sant celoni per el caprabo, i també ho he sentit del mataró parc.. quin cague... nosaltres arrel de la desaparició de la nena aquesta i que ara l'Oleguer ja anava sol a cole (el tenim al carrer de sobre) li vam dir que vigilés i que no fes cas a ningú... doncs pobre... ha agafat por i ara els meus pares cada matí l'han de portar a cole!!!!
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Octavi - 28/12/2007
-
VisitantVi
HA DE SER MOLT DIFÍCIL ....VULL DIR que INTENTAR PREVENIR-LOS DELS PERILLS I ALHORA INTENTAR AJUDAR-LOS EN LA SEVA AUTONOMIA...UUUF....I ALHORA INTENTAR que SIGUIN CAUTS PERÒ que NO AGAFIN MASSA POR...que COMPLICAT que HA DE SER....
NOSEPAS COM M'EN SORTIRÉ....SORT que MIRA, ALMENYS PER AKI SERINYÀ NO SEMBLA PAS que HI HAGI GAIRES PERILLS....TOT I que MAI SE SAP...COM BÉ DIEU, DE VEGADES EL MALO MALISSIMO ES KI MENYS T'ESPERES I DELS que CONFIES...JUERRR....KIN MAL ROTLLO...
LI LLIGARÉ L'HAVANA I que VAGI A TOT ARREU AMB LA GOSSA JAJAJA, COM que SEMBLA UN LLOP FA FORÇA RESPECTE!
THE GUARDAESPALDA'S DOG.

NOSEPAS COM M'EN SORTIRÉ....SORT que MIRA, ALMENYS PER AKI SERINYÀ NO SEMBLA PAS que HI HAGI GAIRES PERILLS....TOT I que MAI SE SAP...COM BÉ DIEU, DE VEGADES EL MALO MALISSIMO ES KI MENYS T'ESPERES I DELS que CONFIES...JUERRR....KIN MAL ROTLLO...
LI LLIGARÉ L'HAVANA I que VAGI A TOT ARREU AMB LA GOSSA JAJAJA, COM que SEMBLA UN LLOP FA FORÇA RESPECTE!
THE GUARDAESPALDA'S DOG.

Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |











