Els heu de distreure molt quan mengen?
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Els heu de distreure molt quan mengen?
És esgotador! quan peixem a la Mariona hem de tenir tot de juguets a punt per distreure-la. Menja molt bé, però només si la distraiem constantment. I estem cansats d'esprémer la nostra imaginació no només quan juguem amb ella sinó també quan li donem el menjar.
Si menja sola la cosa millora, excepte quan decideix tirar tot el menjar fent anar tot el braç d'una banda a l'altra de la safata.
Potser ens vam equivocar el primer dia que la vam distreure amb un juguet mentre ella menjava o és una cosa ben normal?
Si menja sola la cosa millora, excepte quan decideix tirar tot el menjar fent anar tot el braç d'una banda a l'altra de la safata.
Potser ens vam equivocar el primer dia que la vam distreure amb un juguet mentre ella menjava o és una cosa ben normal?
...
nosaltres estem igual que vosaltres, però per duplicat, jeje. Al principi tots dos menjaven bé sense distreure'ls amb res, però noi, a mesura que van creixent la cosa es complica i ja se sap que les mares fariem qualsevol cosa per tal que els nostres fills mengessin... així que acabem distraient-los amb tot allò imaginable (i l'inimaginable, tb!).
Segons en Carlos González, al seu llibre "mi niño no me come", no ho hauriem de fer... però qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...

Segons en Carlos González, al seu llibre "mi niño no me come", no ho hauriem de fer... però qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra...


Aquest és el post d'en Marc:
viewtopic.php?f=36&t=4521

Aquest és el post de la Bet:
viewtopic.php?t=4492
- Guita
- :: girafa

- Entrades: 2349
- Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
- Ubicació: Baix Montseny
- Contacta:
jo també ho vaig fer amb l'Oleguer. Després del joguet, vas ser la tele.... no m'agrada l'experiència. Intentaré no fer-ho amb l'Octavi. Dic intentaré perquè no es pot dir mai res del cert amb els nens.... fins ara de gran no hem aconseguit que l'Oleguer mengi com Déu mana.... clar si no té distraccions com quan era peque... no menjava!!... i ara no té ni tele perquè això no pot ser!!!!!
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Octavi - 28/12/2007
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Però no ho hem de fer per al seu bé o per al nostre? No sé si m'explico. Què té de dolent per ells? A mi em deixa destrossada i pel que fa a la Mariona, si encerto amb què distreure-la, molt bé, però si no ho encerto, també es posa bastant nerviosa i et penses que no té gana quan sí que en té.
Jo voldria redreçar la situació, però em sembla que encara que ens tanqués a les dues en una habitació completament buida, continuaria reclamant distracció i estic tipa que m'embruti el llombrígol de puré.
Jo voldria redreçar la situació, però em sembla que encara que ens tanqués a les dues en una habitació completament buida, continuaria reclamant distracció i estic tipa que m'embruti el llombrígol de puré.

...
Voleu dir que no els hi passa quan arriben a una certa edat?
En Marc esta acostumat que li doni el dinar la meva mare (ho va començar a fer quan tenia 13 mesos i jo em vaig reincorporar a la feina). Ella, com a bona iaia, l'entreté amb mil coses. Però el noi, els caps de setmana (que toca menjar amb papa i mama) no necessita tanta tonteria. I si va bé fins i tot menja sol i ràpid! Sobretot si anem al restaurant amb amiguets (ha de demostra que és gran). No sé, jo penso que és una època i que tampoc cal capficar-s'hi massa.
En Marc esta acostumat que li doni el dinar la meva mare (ho va començar a fer quan tenia 13 mesos i jo em vaig reincorporar a la feina). Ella, com a bona iaia, l'entreté amb mil coses. Però el noi, els caps de setmana (que toca menjar amb papa i mama) no necessita tanta tonteria. I si va bé fins i tot menja sol i ràpid! Sobretot si anem al restaurant amb amiguets (ha de demostra que és gran). No sé, jo penso que és una època i que tampoc cal capficar-s'hi massa.

Aquest és el post d'en Marc:
viewtopic.php?f=36&t=4521

Aquest és el post de la Bet:
viewtopic.php?t=4492
-
..
El David i jo mirem un llibre mentre menja, normalment no cal res mes, pero depén del dia i del menu acabo treient tota la bibioteca...sobretot depen del menu
Quan veig que res funciona, no insisteixo gaire i plego el xiringuito.
Jo no crec que sigui dolent pero tampoc m'agraden coses com fer l'avió o similars....o sigui com tot, punts mitjos
Quan veig que res funciona, no insisteixo gaire i plego el xiringuito.
Jo no crec que sigui dolent pero tampoc m'agraden coses com fer l'avió o similars....o sigui com tot, punts mitjos
- monic75
- :: tigre

- Entrades: 756
- Membre des de: dc. feb. 13, 2008 9:22 pm
- Ubicació: Esplugues
- Contacta:
A la Jana normalment no li deixo cap joguina mentre menja perquè quan la Xènia era petita vaig llegir en algun lloc que si els distreus no saps si realment tenen gana o estan obrint la boca nomès perquè estan pendents de la joguina. Ara de gran, la Xènia es distreu molt amb la tele, però si no la tenim posada menja igualment. Ara que si no està posada, llavors no para de xerrar, perquè és moooollttt xerraire...
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
Galarina, amb tu també ens hem creuat. Tan de bo sigui una fase, però em temo que no.
Leire, ara m'has fet recordar que nosaltres també vam començar amb un llibre i ara mira com estem. Li oferim de tot, a vegades un nou juguet és una sola cullerada.
Monic75, en el cas de la Mariona no em preocupa que obri la boca qua no té gana. Quan en té prou ja ens ho sap dir.
Leire, ara m'has fet recordar que nosaltres també vam començar amb un llibre i ara mira com estem. Li oferim de tot, a vegades un nou juguet és una sola cullerada.
Monic75, en el cas de la Mariona no em preocupa que obri la boca qua no té gana. Quan en té prou ja ens ho sap dir.
-
VisitantVi
jo també penso que distreure no és el millor. Perquè si ella està centrada en menjar menjarà el que vulgui. Quan no vol més no la forço. Si distreus no forces però va entrant entrant i al final imagino que es deuen sentir com nosaltres quan mengem massa! uf! a mi em resulta una sensació molt desagradable!
-
VisitantVi
JO NO DISTREC A LA JOANA AMB RES QUAN MENJA. ARA TAMPOC INSISTEIXO, FAIG COM LA BRUNA. ELLA JA VA MENJANT I QUAN NO EN VOL MES DONCS PARO.
A LA THAO SEMPRE LI HE FET ACABAR MES O MENYS EL QUE LI POSO AL PLAT. NO ES DE MENJAR GAIRE, LI POSO POQUET I SI EN VOL MES DONCS REPETEIX. DE VEGADES SI QUE LI DEIXO DEIXAR PQ VEIG QUE JA LI COSTA MOLT.
MENJAR MIRANT LA TELE NI SEM PASSA PEL CAP, HO TROBO HORRIBLE, NO M'AGRADA GENS AIXO DE TOTS A TAULA MIRANT LA TELE, NI AIXO DE FER-LA SERVIR DE FONS TAMPOC. NO LA MIREM MAI, NOMES PER VEURE ALGUNA PELI, PERO DEU SER UN COP AL MES.
A LA THAO SEMPRE LI HE FET ACABAR MES O MENYS EL QUE LI POSO AL PLAT. NO ES DE MENJAR GAIRE, LI POSO POQUET I SI EN VOL MES DONCS REPETEIX. DE VEGADES SI QUE LI DEIXO DEIXAR PQ VEIG QUE JA LI COSTA MOLT.
MENJAR MIRANT LA TELE NI SEM PASSA PEL CAP, HO TROBO HORRIBLE, NO M'AGRADA GENS AIXO DE TOTS A TAULA MIRANT LA TELE, NI AIXO DE FER-LA SERVIR DE FONS TAMPOC. NO LA MIREM MAI, NOMES PER VEURE ALGUNA PELI, PERO DEU SER UN COP AL MES.
- Marta_fp
- :: zebra

- Entrades: 1663
- Membre des de: ds. set. 29, 2007 7:19 pm
- Ubicació: Berlín, Alemanya (de Terrassa)
- Contacta:
És que amb la Mariona ara ni vol començar a menjar si no la distraiem. Com deia, quan menja sola menja molt bé, però els purés encara no se'ls menja sola. En fi, em sembla que per sopar hauré de fer servir el truquet dels Kellog's si vull deixar els jocs.
És que ara ha arribat a un punt que hauríem de ser molt radicals. Si no vol menjar, que no mengi, però menjarà sense juguets. Em sentiria una mica Estivill. De moment vull mirar de trobar una altra solució.
És que ara ha arribat a un punt que hauríem de ser molt radicals. Si no vol menjar, que no mengi, però menjarà sense juguets. Em sentiria una mica Estivill. De moment vull mirar de trobar una altra solució.
- Guita
- :: girafa

- Entrades: 2349
- Membre des de: dt. abr. 03, 2007 11:21 am
- Ubicació: Baix Montseny
- Contacta:
Marta tens temps per rectificar oo pateixis no cal que ara ho facis tant a "rajatabla". L'Oleguer ha canviat els hàbits als 6 anys i ho hem aconseguit... em sembla que no és mai tard... jo no el forçva mai a menjar... l'entretenia perquè el tio és lent per menjar... i suposo que jo tenia pressa perquè mengés... ai ves a saber!!!!
Oleguer - 13/06/1998
Octavi - 28/12/2007
Octavi - 28/12/2007
...
la Bet menja bé, però al cap de l'estona li agrada poder remenar alguna coseta (sobretot si és d'en Marc!!) i li deixo fer.
Tinc la sort, o la desgràcia, de tenir uns nens que saben molt bé dir-te que no en volen més, i no hi ha manera que els donis una cullerada més, ni que facis la vertical pel menjador... en aquest sentit no tenim problemes, mengen el que els dòna la gana. Però mira, a en Marc li agrada jugar, pintar, mirar contes, fer plastilina, mentre menja, i li permetem. Potser tardarà molt a desfer-se d'aquesta costum, però tampoc ho trobo tant greu, la veritat. Suposo que tothom dòna importància a unes coses diferents.
Recordo uns amics que tenien la seva filla ensenyada que no es podia aixecar de la taula fins que tots els grans havien acabat de menjar (la nena devia tenir uns 2 anys) i tinc clavada la frase que li vaig sentir dir: "papa ta?, mama ta?, nena ta!" i llavors s'aixecava. Ho vaig trobar horrible! però clar, per ells era molt important que estigués asseguda tota l'estona al seu lloc (potser pq sortien molt a menjar a fora, i no era plan que una nena anés voltant per tot el restaurant...).
En fi, per gustos, colors!
Tinc la sort, o la desgràcia, de tenir uns nens que saben molt bé dir-te que no en volen més, i no hi ha manera que els donis una cullerada més, ni que facis la vertical pel menjador... en aquest sentit no tenim problemes, mengen el que els dòna la gana. Però mira, a en Marc li agrada jugar, pintar, mirar contes, fer plastilina, mentre menja, i li permetem. Potser tardarà molt a desfer-se d'aquesta costum, però tampoc ho trobo tant greu, la veritat. Suposo que tothom dòna importància a unes coses diferents.
Recordo uns amics que tenien la seva filla ensenyada que no es podia aixecar de la taula fins que tots els grans havien acabat de menjar (la nena devia tenir uns 2 anys) i tinc clavada la frase que li vaig sentir dir: "papa ta?, mama ta?, nena ta!" i llavors s'aixecava. Ho vaig trobar horrible! però clar, per ells era molt important que estigués asseguda tota l'estona al seu lloc (potser pq sortien molt a menjar a fora, i no era plan que una nena anés voltant per tot el restaurant...).
En fi, per gustos, colors!


Aquest és el post d'en Marc:
viewtopic.php?f=36&t=4521

Aquest és el post de la Bet:
viewtopic.php?t=4492
-
VisitantVi
jo tampoc trobo malament que es distreguin o juguin, el que no em sembla massa bo és enganyar-los per menjar.
Jo trobo que hi ha diferència.
La Cloe igual, per molt que la vulgués enganyar quan no vol diu prou i és prou. Però hi ha nens que si han estat acostumats desde el principi a menjar-s'ho tot poden menjar més del que necessiten...
Jo crec que hem de tenir en compte els nens abans de prendre una decissió. Ells ens marquen el que podem fer o no amb ells. cada bitxo es diferent
Jo trobo que hi ha diferència.
La Cloe igual, per molt que la vulgués enganyar quan no vol diu prou i és prou. Però hi ha nens que si han estat acostumats desde el principi a menjar-s'ho tot poden menjar més del que necessiten...
Jo crec que hem de tenir en compte els nens abans de prendre una decissió. Ells ens marquen el que podem fer o no amb ells. cada bitxo es diferent
- estrella75
- :: papallona

- Entrades: 147
- Membre des de: ds. març 22, 2008 7:22 pm
Doncs jo amb la Gala des de bon principi tenia clar que no la distrauria mentre menjava (lo de fer l'avió p.ex. no ho suporto) i em va funcionar fins que va començar a menjar sola, a partir de l'any, quan vam introduir tots els sòlids. Ella menja com nosaltres, el que passa és que mai menja amb nosaltres. Al matí el pare es lleva d'hora i jo sóc d'aquelles que m'és impossible esmorzar fins que arribo a la feina. Així que la Gala sempre menja sola a la trona (el dinar el fa a la llar d'infants). NOmés coincidim en els dinars dels caps de setmana, i encara.
No m'agrada gens forçar-la. Ella sempre ha estat una bona menjadora. Un dia no en volia i hi vaig estar insistint molt. Doncs va vomitar pq estava malalta. Des d'aquell dia sé que menja pel que li demana el seu cos.
En general no l'haig de distreure però és clar que hi ha uns dies que està més pesadeta, i llavors li donc uns taps de vi i remena amb ells. Però si em rebutja tres cops la cullera, paro. De totes maneres, la majoria de vegades menja sola.
A la tele no l'hi poso, tot i que un parell de cops ha berenat mirant la televisió però és el que dieu: feia uns ullets d'hipnotitzada, obria la boca tant mecànicament, que no hi vaig tornar.
Jo opino que s'ajunta tot: el menjar menys a partir de l'any, el començar a tenir gustos, les rebequeries,...
Hi ha dies que està molt rara, i la manera d'entretenir-la és xerrant i xerrant i xerrant amb ella. Li pregunto què fa a l'escola, què fa tal nen, si l'avi té barba, etc... i anem "parlant", però joguines... jo no hi sóc gens partidària.
Em direu que potser em prendrà el pèl algun dia però jo us dic que algun cop ho ha intentat. El que sí que em marco obligatòriament és que almenys provi una sola cullerada. Això sí, per aquí no passo. No accepto que em digui no de bones a primeres, vull que ho tasti. I m'ha passat més d'una vegada (la majoria de vegades, de fet) que una vegada que he aconseguit que ho provés, s'ho ha menjat tot.
Alguna vegada m'ho ha rebutjat i llavors no he insistit. Per exemple, amb l'enciam. De tant en tant ho torno a provar però no li agrada. SErà la textura, potser, no sé.
I també crec que poden fer canvis. Almenys el meu germà gran, de bebè menjava absolutament de tot però a partir dels dos anyets va rebutjar la fruita. I no en va tornar a voler fins a l'adolescència!
No m'agrada gens forçar-la. Ella sempre ha estat una bona menjadora. Un dia no en volia i hi vaig estar insistint molt. Doncs va vomitar pq estava malalta. Des d'aquell dia sé que menja pel que li demana el seu cos.
En general no l'haig de distreure però és clar que hi ha uns dies que està més pesadeta, i llavors li donc uns taps de vi i remena amb ells. Però si em rebutja tres cops la cullera, paro. De totes maneres, la majoria de vegades menja sola.
A la tele no l'hi poso, tot i que un parell de cops ha berenat mirant la televisió però és el que dieu: feia uns ullets d'hipnotitzada, obria la boca tant mecànicament, que no hi vaig tornar.
Jo opino que s'ajunta tot: el menjar menys a partir de l'any, el començar a tenir gustos, les rebequeries,...
Hi ha dies que està molt rara, i la manera d'entretenir-la és xerrant i xerrant i xerrant amb ella. Li pregunto què fa a l'escola, què fa tal nen, si l'avi té barba, etc... i anem "parlant", però joguines... jo no hi sóc gens partidària.
Em direu que potser em prendrà el pèl algun dia però jo us dic que algun cop ho ha intentat. El que sí que em marco obligatòriament és que almenys provi una sola cullerada. Això sí, per aquí no passo. No accepto que em digui no de bones a primeres, vull que ho tasti. I m'ha passat més d'una vegada (la majoria de vegades, de fet) que una vegada que he aconseguit que ho provés, s'ho ha menjat tot.
Alguna vegada m'ho ha rebutjat i llavors no he insistit. Per exemple, amb l'enciam. De tant en tant ho torno a provar però no li agrada. SErà la textura, potser, no sé.
I també crec que poden fer canvis. Almenys el meu germà gran, de bebè menjava absolutament de tot però a partir dels dos anyets va rebutjar la fruita. I no en va tornar a voler fins a l'adolescència!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














