Per a les que es volen fer una FIV
Hola noies,
He estat tot un mes desconectada del foro per tema feina però ara torno, rere el meu segon fracàs d’IA.
Avui m’ha vingut la regla i m’ha afectat més que la primera vegada, potser perquè tenia més ilusions posades aquest mes.
Aquest matí he trucat al metge i m’ha recomanat anar directamenta in vitro perquè les dues vegades la mostra d’esperma ha estat molt justeta en quant a número d’espermatozoos. El meu home té oligozoospermia severa i en un principi ens havien recomanat fer 4 cicles d’IA però finalment crec que haurem d’anar a In vitro.
Heu escrit molt des de l’última vegada que vaig entrar i m’he de posar al dia amb tantes pàgines.
Bueno, només volia entrar un moment per animar-vos. Vinga noies que ho aconseguirem!!! Molts ànims a totes !!
He estat tot un mes desconectada del foro per tema feina però ara torno, rere el meu segon fracàs d’IA.
Avui m’ha vingut la regla i m’ha afectat més que la primera vegada, potser perquè tenia més ilusions posades aquest mes.
Aquest matí he trucat al metge i m’ha recomanat anar directamenta in vitro perquè les dues vegades la mostra d’esperma ha estat molt justeta en quant a número d’espermatozoos. El meu home té oligozoospermia severa i en un principi ens havien recomanat fer 4 cicles d’IA però finalment crec que haurem d’anar a In vitro.
Heu escrit molt des de l’última vegada que vaig entrar i m’he de posar al dia amb tantes pàgines.
Bueno, només volia entrar un moment per animar-vos. Vinga noies que ho aconseguirem!!! Molts ànims a totes !!
Quina tarda més mogudeta!!!
Primer de tot, Kelehan benvingut!! Oi tant que la notícia et deixa fer caldo ,... però la ciència ha avançat molt i per tant tots aconseguirem el nostre desig de ser pares i mares. Crec que això ho hem de tenir clar!! I anar cap a FIv.. si fa una mica de por... però si ens ha de portar allà on volem...benvingut serà!!!
Amanita, així que a fabricar embrionets nous de trinca!! Així els estrenareu!! Sona bé, eh!! Jo si vols et puc enviar un pot de loctite per si de cas!!
Tere... quina enveja: vacances!!! A passar-ho bé guapa!!
Molly... quin riure que em fas!!
Quica, jo penso que està molt bé que confiis tant amb el metge així t'estalvies angoixes!!
Salma, quant de temps!!! ÀNims amunt i si cal anar cap a FIV doncs amb moltes esperances i amb el cap ben alt!! I estem més aprop!!
Pel que fa al descans a mi em van dir que com a mínim 2 dies de baixa, el de la punció i el del transfer. Tot i que desprès em va dir, això no vol dir que si et conviden a dinar no hi vagis, però si que no estiguis fent el dinar ni trastejant... millor repós del sofà al llit...
Una abraçada per totes!!
Primer de tot, Kelehan benvingut!! Oi tant que la notícia et deixa fer caldo ,... però la ciència ha avançat molt i per tant tots aconseguirem el nostre desig de ser pares i mares. Crec que això ho hem de tenir clar!! I anar cap a FIv.. si fa una mica de por... però si ens ha de portar allà on volem...benvingut serà!!!
Amanita, així que a fabricar embrionets nous de trinca!! Així els estrenareu!! Sona bé, eh!! Jo si vols et puc enviar un pot de loctite per si de cas!!
Tere... quina enveja: vacances!!! A passar-ho bé guapa!!
Molly... quin riure que em fas!!
Quica, jo penso que està molt bé que confiis tant amb el metge així t'estalvies angoixes!!
Salma, quant de temps!!! ÀNims amunt i si cal anar cap a FIV doncs amb moltes esperances i amb el cap ben alt!! I estem més aprop!!
Pel que fa al descans a mi em van dir que com a mínim 2 dies de baixa, el de la punció i el del transfer. Tot i que desprès em va dir, això no vol dir que si et conviden a dinar no hi vagis, però si que no estiguis fent el dinar ni trastejant... millor repós del sofà al llit...
Una abraçada per totes!!
Benvingut
Benvingut Kelehan!
I moltes felicitats a l'Anabelen, no conec gaire la seva història perquè he entrat al fòrum fa pocs dies però m'ha semblat entendre que portava molt i molt de temps buscant i que, tot i els problemes, ha aconseguit l'embaràs de forma natural. Els miracles existeixen!!!
I moltes felicitats a l'Anabelen, no conec gaire la seva història perquè he entrat al fòrum fa pocs dies però m'ha semblat entendre que portava molt i molt de temps buscant i que, tot i els problemes, ha aconseguit l'embaràs de forma natural. Els miracles existeixen!!!
Nena quimeta, ja ho pots ben dir!!
el marit de l'anabelen tenia diagnosticada AZOOSPERMIA!! després li van repetir el seminograma i no li va sortir tan malament, li va sortir que en tenia mooooooooooooooooooolt pocs!! ja tenia hora a l'uròleg i al centre de reproducció assistida i... PATAPAM!
ÉS O NO UN MIRACLE???
(perdoneu-me noies però és que estic súper contenta per ella!!!
)
el marit de l'anabelen tenia diagnosticada AZOOSPERMIA!! després li van repetir el seminograma i no li va sortir tan malament, li va sortir que en tenia mooooooooooooooooooolt pocs!! ja tenia hora a l'uròleg i al centre de reproducció assistida i... PATAPAM!
ÉS O NO UN MIRACLE???
(perdoneu-me noies però és que estic súper contenta per ella!!!
)- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Hola!
Aquest post cada dia està més concorregut, no sé si això és bo o dolent...
Benvinguts els nous!! Kelehan, fa uns mesos em vas contestar en un altre post i ara ens retrobem aquí... Lamento molt que després d'aquest llarg camí que ja heu recorregut us hagueu vist abocats a la FIV, però espero que ben aviat pugueu oblidar els mal tràngols i tingueu un fill (o dos)
Ara no tinc temps de contestar individualment a tothom i tampoc no ho aconseguiria perquè no he pres apunts i la meva capacitat de retenció cada vegada és més limitada... Només volia dir-vos que jo també us he trobat a faltar i que enlloc trobo tanta comprensió com aquí, perquè encara que hi ha molta gent que m'estima, m'adono que no entenen com em sento (millor dit, ens sentim). Les vacances han anat molt bé però no he pogut desconnectar perquè la meva regla no m'ho ha permès (m'acompanya en tots els viatges). Finalment es va decidir a venir dijous a la nit i divendres al matí vaig trucar a l'IVI, però va saltar el contestador dient que era festiu i que en cas d'urgència bla bla bla. Dissabte vaig tornar a trucar i la infermera em va dir que hi havia d'anar aquell mateix dia perquè l'endemà no treballaven, però evidentment vaig dir que no era possible (estava a 900 km). Em va dir que almenys em fes les analítiques a França, però tampoc no podia fer-ho perquè no portava els papers (cosa que amb molt desencert em va retreure). Va deixar nota perquè em truqués la ginecòloga de guàrdia i em van citar per avui; la metgessa va dir que per veure millor el pòlip, de fet era millor el cinquè dia. Aquest migdia hi he anat i no hi havia rastre del pòlip; la meva ginecòloga ha dit que probablement tinc una hiperplàsia (creixement anormal) de l'endometri i que s'ha de controlar. M'ha receptat anticonceptives i el dia 14 em farà una citologia. En resum, cada vegada veig més lluny el final. Avui ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'una IAD i li he dit que nosaltres no la considerem (de fet tot aquest procés se'm fa molt feixuc i això que encara no he començat). Perdoneu que trenqui la tònica optimista del post però és que avui no tinc el dia...
Potser hauria de començar a repartir sal per tota la casa; si fos supersticiosa creuria que algú ens ha mirat malament...
Aquest post cada dia està més concorregut, no sé si això és bo o dolent...
Benvinguts els nous!! Kelehan, fa uns mesos em vas contestar en un altre post i ara ens retrobem aquí... Lamento molt que després d'aquest llarg camí que ja heu recorregut us hagueu vist abocats a la FIV, però espero que ben aviat pugueu oblidar els mal tràngols i tingueu un fill (o dos)
Ara no tinc temps de contestar individualment a tothom i tampoc no ho aconseguiria perquè no he pres apunts i la meva capacitat de retenció cada vegada és més limitada... Només volia dir-vos que jo també us he trobat a faltar i que enlloc trobo tanta comprensió com aquí, perquè encara que hi ha molta gent que m'estima, m'adono que no entenen com em sento (millor dit, ens sentim). Les vacances han anat molt bé però no he pogut desconnectar perquè la meva regla no m'ho ha permès (m'acompanya en tots els viatges). Finalment es va decidir a venir dijous a la nit i divendres al matí vaig trucar a l'IVI, però va saltar el contestador dient que era festiu i que en cas d'urgència bla bla bla. Dissabte vaig tornar a trucar i la infermera em va dir que hi havia d'anar aquell mateix dia perquè l'endemà no treballaven, però evidentment vaig dir que no era possible (estava a 900 km). Em va dir que almenys em fes les analítiques a França, però tampoc no podia fer-ho perquè no portava els papers (cosa que amb molt desencert em va retreure). Va deixar nota perquè em truqués la ginecòloga de guàrdia i em van citar per avui; la metgessa va dir que per veure millor el pòlip, de fet era millor el cinquè dia. Aquest migdia hi he anat i no hi havia rastre del pòlip; la meva ginecòloga ha dit que probablement tinc una hiperplàsia (creixement anormal) de l'endometri i que s'ha de controlar. M'ha receptat anticonceptives i el dia 14 em farà una citologia. En resum, cada vegada veig més lluny el final. Avui ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'una IAD i li he dit que nosaltres no la considerem (de fet tot aquest procés se'm fa molt feixuc i això que encara no he començat). Perdoneu que trenqui la tònica optimista del post però és que avui no tinc el dia...
Potser hauria de començar a repartir sal per tota la casa; si fos supersticiosa creuria que algú ens ha mirat malament...Eps Elide,
tranqui nena, si avui no tens el dia, no tens el dia. I punt. Amb tot el que estàs passant és comprensible.
Tens raó, a vegades, en certs moments de la vida, és veritat que sembla que ens hagin maleït i que sigui veritat tot allò de "siempre llueve sobre mojado" i "las desgracias nunca vienen solas" i tota aquesta patranyada.......
ah! i si em permets, deixa'm fer-li una MEGABUTIFFARRA a la infermera de l'IVI... anda i que te zurzan!
tranqui nena, si avui no tens el dia, no tens el dia. I punt. Amb tot el que estàs passant és comprensible.
Tens raó, a vegades, en certs moments de la vida, és veritat que sembla que ens hagin maleït i que sigui veritat tot allò de "siempre llueve sobre mojado" i "las desgracias nunca vienen solas" i tota aquesta patranyada.......
ah! i si em permets, deixa'm fer-li una MEGABUTIFFARRA a la infermera de l'IVI... anda i que te zurzan!

Bon dia nines!
Elide, un 5...no està malament, tenim el got mig ple.
ànims guapa, hi han cops, què no és veu la sortida per en lloc, però hem de fer els posibles per trobar el final del camí....sé què és molt fàcil dir-ho i moooooolt difícil fer-ho, però ho hem d'intentar, encara què el nostre cap ens faci tornar boges amb aquesta muntanya rusa què hi tenim. Una abracada ben forta, què una mica de mimitos sempre van molt bé per fer pujar la moral.
Molly!! molta, molta, molta, molta sort amb aquest seminograma, creuo els dits perquè aquest surti molt millor!!!
Andresa, si tens raó sempre pot passar, i espero què passi molt sovint......però jo ara mateix, només espero què aquesta següent ICSI què en breu comencarem funcioni...un segòn negatiu en un tractament FIV...pot fer molt mal....així....què desitjo de tot cor què aquest miracle (un pedazo positiu) és faci realitat per totes les què encara no han comencat amb el tractament i les què ja hem comencat, totes amb un positu FIV ben gros.
gràcies per estar aquí amb nosaltres i donar-nos ànims, ajuden un munt
Elide, un 5...no està malament, tenim el got mig ple.
ànims guapa, hi han cops, què no és veu la sortida per en lloc, però hem de fer els posibles per trobar el final del camí....sé què és molt fàcil dir-ho i moooooolt difícil fer-ho, però ho hem d'intentar, encara què el nostre cap ens faci tornar boges amb aquesta muntanya rusa què hi tenim. Una abracada ben forta, què una mica de mimitos sempre van molt bé per fer pujar la moral.
Molly!! molta, molta, molta, molta sort amb aquest seminograma, creuo els dits perquè aquest surti molt millor!!!
Andresa, si tens raó sempre pot passar, i espero què passi molt sovint......però jo ara mateix, només espero què aquesta següent ICSI què en breu comencarem funcioni...un segòn negatiu en un tractament FIV...pot fer molt mal....així....què desitjo de tot cor què aquest miracle (un pedazo positiu) és faci realitat per totes les què encara no han comencat amb el tractament i les què ja hem comencat, totes amb un positu FIV ben gros.
gràcies per estar aquí amb nosaltres i donar-nos ànims, ajuden un munt

Molly guapa!! moltes gràcies!!!
si noia, hi han moments per tot...però com li he dit a la Elide, ho hem d'intentar i seguir amb la lluita, oi?!, és el què em dic sovint a mi mateixa, endavant què tu pots!! i ho aconseguiràs!!.......... sempre he pensat i penso què amb un somriure a la cara i bon humor es viu molt millor i els problemes es porten molt millor també.
Tot i què avui no sóc un bon exemple...estic una mica xof i els moments realistes també apareixen, no podem viure en un núvol, encara què ara mateix m'encantaria!
Estic cansada de sentir moments de felicitat, per haver conseguit quelcom més (i aquest quelcom més no és el què desitjo, és només un esglaò més per aconseguir el meu desig)...i un parell d'hores després, patapam...preguntant-me...si algún dia ho aconseguiré....aquest estat ànimic d'euforia, tristesa, pasivitat, un altre cop contenta..... amb tants canvis és fa tot molt difícil. Peró ès el què tu dius, només ens queda esperar.....i intentar què aquets moments dolents no apareixin massa sovint.
Ui!! ara m'he tornat a llegit i veig què necessito urgenment les hormones de la felicitat
....aquest estat no pot ser gens, bo 
si noia, hi han moments per tot...però com li he dit a la Elide, ho hem d'intentar i seguir amb la lluita, oi?!, és el què em dic sovint a mi mateixa, endavant què tu pots!! i ho aconseguiràs!!.......... sempre he pensat i penso què amb un somriure a la cara i bon humor es viu molt millor i els problemes es porten molt millor també.
Tot i què avui no sóc un bon exemple...estic una mica xof i els moments realistes també apareixen, no podem viure en un núvol, encara què ara mateix m'encantaria!
Estic cansada de sentir moments de felicitat, per haver conseguit quelcom més (i aquest quelcom més no és el què desitjo, és només un esglaò més per aconseguir el meu desig)...i un parell d'hores després, patapam...preguntant-me...si algún dia ho aconseguiré....aquest estat ànimic d'euforia, tristesa, pasivitat, un altre cop contenta..... amb tants canvis és fa tot molt difícil. Peró ès el què tu dius, només ens queda esperar.....i intentar què aquets moments dolents no apareixin massa sovint.
Ui!! ara m'he tornat a llegit i veig què necessito urgenment les hormones de la felicitat
....aquest estat no pot ser gens, bo 
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 16 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |













!!


