"els amics"

[Raqui]

Hola people, vull compartir amb vosaltres una sensació de tristesa molt profunda. Sabeu quan un soposat amic es casa i no et convida pq només convida a la família i als amics que en total sumen uns 150 o més, sabeu que vol dir això? que de la nit al dia t'assabentes ,no saps pq, que has deixat de ser amiga d'una amiga i et cau el món a sobre pq una persona a qui tu li tenies una certa estimació, t'està dient indirectament: tu no pq només venen els amics i potser n'hi ha 10. Siusplau necessito que algú m'expliqui la seva experiència pq en aquell moment em vaig sentir molt sola i rebutjada.

[brisca]

...

[carbassona]

Hola reina, no pateixis, jo també m'hi vaig trobar, no em un casament però amb les amigues de tota la vida. Sempre haviem anat totes juntetes i sortiem i quedavem per anar a fer el toc, etc. Erem vuit, doncs de cop i volta van començar a no dir-me res i l'últim dia que ens vam trobar totes, parlant parlant van anar fent una rodoneta i jo en vaig quedar a fora, i vaig pensar, ahhh si!!!!!!!!!!!!!
Doncs que us bombin!!!!!!!!!!!!!
I no és pas per dir-ho però era la més madura de totes, tot i ser la més petita en edat.
Realment sempre he vist que em porto més bé amb la gent que és una mica més gran que jo.
I mira, ara quan em veuen em diuen: què tal com estàs??? i jo els contesto molt bé.
I segueixo tirant, jo no sé disimular i a mi les falsetats no m'agraden. Així és que elles s'ho perden.
No et negaré que m'ho vaig passar malament una temporadeta, però tot passa. Per tant, agafa-t'ho amb tota la tranquil·litat que puguis, i aprofita els amics que realment valen, perquè es poden comptar amb els dits d'una mà.
Petons.
Ahhh per cert, si vols una amigueta, aqui en tens una de disponible.
Petons.

[Lopez@Jaen]

Bones Raqui!!!

Jo tambe en vaig trobar en una situacio con la teva, no se si la teva es tan fort o no pero t'ho explico encara avui en fa mal el cor per sentir-me tan rebutjada.

Jo tenia una amiga que li va mori la mare i no surtia de casa i tenia depresio, bueno pos una altre amiga (que tampoc en va invitar a la seva boda pero en va donar una explicacio i ja tinc algo) i jo la van treure de casa, la van animar, li van porta de festa, etc... bueno el que fan les amiges quan les necesites. I mira per on que va troba novi (per mi que era un conegut i li vaig prepara una cita a ceges), i es va casar amb ell. Pos l'any anterior al seu casament van estar juntes al seu poble, en va presentar a tota la seva familia del seu poble, etc... I tot i dir que la meva mare i ella es portaven molt be la meva mare la cuidar duran molt de temps i li va donar consell con si fos una filla mes, pero d'un dia per un altre en va deixa de parla i no se encara perque, la vaig trucar, vaig anar a casa seva, vaig fer tot el posible per parla amb ella pero encara estic esperan una resposta.

I amb el seu germa si que en parlo i el amb el seu pare, el seu home, i tota la familia, pero amb ella no i no se perque, bueno jo se que no he fet res de dolent, aixi que jo tinc la conciencia ben tranquila que es el principal. Aixi que no et menjis el cap que si al menys et parla i d'ha donat una explicacio ja tens mes que jo.

Anims que a aquet mont hi ha gent per tot, la gent que valora i la que no.

[karkinyoli]

Raki, t'entenc perfectament reina, però tot i que faci mal, almenys ha passat alguna cosa que t'ha fet obrir els ulls. Està clar que l'apreci que tu sents per aquest amic/ga, no era correspost, i per tant, t'haguéssis pogut passar la tira de temps enganyada.
És veritat que quan hi ha esdeveniments importants, te n'adones de amb qui pots comptar realment, i amb qui no.
A mi em va passar la situació contrària a la teva. La que em casava era jo, i vaig convidar a una amiga, que em va dir que no venia perquè tenia altres prioritats (acabava de deixar el seu marit pel seu amant). Em va dir que el que ella volia ara era passar el màxim de temps amb el nou nòvio oficial, i que el el meu casament queia enmig d'un pont, i que els anava malament (feia 1 any que sabia el dia que em casava). També em va dir que no tenia diners i mil excuses més. La realitat era que el novio no volia tenir relació amb ningú que hagués conegut l'ex.
Al final jo li vaig dir que venir al meu casament no havia de ser per ella una obligació, que jo l'havia convidada perquè l'apreciava i volia compartir amb ella aquest dia. I que no esperava que vingués per cap regal, sinó per tenir-la allà.
Ara bé, que si això havia de suposar per ella tanta renúncia a les seves prioritats, doncs que fes el que li semblés. Li vaig dir: "allà tu amb la teva consciència. Només espero que et valgui la pena, perquè com això d'aquest noi no et vagi bé, hauràs renunciat a moltes coses irrepetibles, per ell, i ja no podràs tornar enrere i arreglar-ho".
El pitjor de tot és que m'ho va dir dos dies abans del casament, i perquè la vaig trucar jo!!!!
Si ho arribo a saber abans, convido el seu ex, que em queia millor que ella!
Em va dir que em trucaria per saber com havia anat el viatge, i encara l'espero (ja veus al ticker, que fa quasi 3 anys....). Sincerament, m'ha sabut greu, però no m'he perdut res! Perquè qui vol una amiga així?

[alexandra]

si, raki, això ens ha passat a tots, per desgràcia... però bueno, sempre trobes altres persones a la vida... son moments... les relacions venen i van, i hi han persones que sempre hi són i d'altres que només per moments.

Aquí tens una amiga! :)
petons

[Raqui]

Us agraeixo moltíssim el vostre interès, però jo no ser treure'm les coses del cap tant facilment, sobretot quan em fan mal de debò, però estic segura que d'aquesta experiència apendré molt i em faré més forta, pq això ja ho he après a fer, però penseu que amb aquestes amigues sempre les convidava quan feia alguna pijamada, sempre, o una trobada o un sopar a casa meva, però..., es veu que soc una més amb qui no val la pena contar-hi. Jo soc una persona molt alegre, divertida, extrovertida, amb mi la gent sempre s'ho ha passat molt bé, inclouin-t'hi a elles, però no se, em sap molt greu.
gràcies a totes.

[Visitant]

Em sembla que situacions així ens han passat a totes...

[amalia1976]

vinga animat dona, si no t´invita senyal q per a ella no eres tan important, donçs ella per tu tampoc!!!

ja vindran altres celebracions, i t´ho passaras genial!!!

[alexandra]

ja t'entenc, raqui... és fotut adonar-se de que per una "amiga" tu no ho ets tan... a mi m'ha passat i m'ha sabut molt de greu... i sempre caic en el mateix error, donc molta confiança i me l'acaben fotent... sóc més tonteta... però bueno... jo tinc la conciència tranquila... almenys no he fet mai mal a ningú!
besitosss guapaaa

[Vilma]

Raqui tranquila, a mi també m'ha passat una cosa molt i molt semblant, però "l'amiga " me la fotuda més d'una vegada, ja ús ho explicaré perque te tela marinera.
Petonitos.

[Immami]

Raqui, això li ha passat a tothom i és veritat que mal de muchos consuelo de tontos, sap greu.

No t'hi trenquis les banyes, ella s'ho perd!! Segur que tu, sense adonar-te'n també ho has fet, i és que les relacions humanes són mooooolt complicades... per què ens cau bé algú i un altre no? per què algú que cau molt bé a la nostra millor amiga o a la nostra parella a nosaltres no? Casi sempre, les relacions són desiguals (i no només amb amigues) sempre hi ha algú que dóna més i un altre que rep més.

La qüestió de tot plegat, per mi, però, no és no donar amor, afecte, etc. per por que ens facin mal, sinó que és saber que ningú és perfecte, ni tu, ni jo, ni la teva amiga; però mentre t'estimes algú tens uns sentiments que et fan millor persona i això sí que és important, fins i tot, encara que de vagades et facin mal. El més important és tenir un cor que batega.

Uf, que sentimentaloide que m'ha quedat... Ja m'heu entès!!!

[alexandra]

que maco immami!!! :)

[areya]

raki penso com la resta de noies... malauradament jo tampoc he tingut gaire sort amb les meves "amigues" i també m' he sentit rebutjada, però a la vida s' ha de seguir.. però puc dir ben contenta que tinc un gran amic que està boig pel meu casament que faré al juliol i ja es més del que poden dir altres... de la resta de amics que van al casament pues son amistats... pero amics el que es amics donc no, que hi farem, és molt difícil tenir veritables amics o amigues.

[Raqui]

Sabeu què passa, que jo em vaig anant dedicant a l'hosteleria i cada cop sortia menys els caps de setmana o a algun sopar que feien, però si ens trobàbem era com si sempre hi hagués anat, però sembla que no, que no m'han tingut en compte per moltes coses que per mi són importants, mireu si m'hi he capficat que avui he somiat amb el tema.

[areya]

UN PETÓ MOOOOOLT GROOOOOOS

[delfi]

A totes ens ha passat alguna vegada a la vida, es molt trist, pero jo he apres a valorar a les amigues verdaderes ( les puc comptar amb els dits d'una ma de les poques que en tinc) i les que no han valorat la meva amistat saps que els hi dic: que les bombin!!!!! La vida ja es prou complicada......
Anims wapa....petons

[Raqui]

Si senyora, així es parla, em comença a agradar aquesta expressió, de vegades penso: faré una festa privada i no les convidaré, a totes menys a elles, iiiiiiiiiiiiiiiiiii que les bombin.....

[karkinyoli]

Clar que sí Raqui! Elles s'ho perden si no han sabut veure el bon fons que tens !!!!!!!!!!

[Raqui]

Tens tanta raó!!! Però un d'aquests dies de moral baixa, tots aquests bons consells em desapareixen i em torno a menjar el cap amb el tema, a més el juliol tinc un casament d'una molt boníssima amiga, una de les de veritat, i ens hi trobarem totes, això em treu una mica les ganes d'anar-hi.