SECRET O NO SECRET...????

[Tasm]

Nosaltres ho portem mig en secret, els més íntims saben que estem pensant en el tema, però no que ens hi hem posat tant de debó.

És un pal dir-ho pq si no et taladren cada cop que et veuen.

[imc]

Nosaltres es una mica complicat, he votat que en secret, però per motius. M'explico nosaltres ho sabien que aviat ens hi possariem, em vaig quedar de seguida, però només ho vam dir a la meva mare, al cap del primer trimestre ho vam dir a als nostres germans,cunyades, nebod/a, i als tres amics més intims i a la feina. Ah i les primeres després de la meva mare van ser les meves filles!!!. Ja creiem que tot el perill havia passat, (com algunes sabreu vam perdre el nostre nen quan estaba de 19 setmanes) per això el proper cop que em quedi (esperem que sigui aviat) hem decidit no dir res fins que ja no ho puguem disimular. Al menys així pesem ara, potser llavors ho veurem diferent.

[Tasm]

De tota manera estic decidida a fer-me la "sueca" si em tornen a preguntar, treure ferro al tema per veure si així els més íntims passen de preguntar...

no m'avergonyeix, però si em fa més realista de la meva frustració, i això em fa sentir malament.

[Layona]

Jo he votat en Secret, pq només ho saben dues persones..

Una amiga nostra que li vaig tenir que dir pq em fa reflexología podal i vaig preferir dir-li perque no fos que hi hagues problema o em recomenés deixar de fer-ho...(així que per a nosaltres no conta).

I la meva veina que em va descubrir pq em vaig descuidar l´acid folic pululan per casa...

^Pero no ho sap ningú més, no volem , i aixó que al grup hiha una parella que si que van dir que "estaban trabajando en ello". Nosaltres vem preferir callar...

[Evakira]

en el nostre cas ho saben la parella d'amics intims i una cunyada....

[laucob]

nof

[bicho's]

Nosaltres ho vam portar totalment en secret, més que res per si la cosa no anés bé i així evitar que la gent ens anés preguntant cada mes a veure si haviem fet punteria. Per sort la cosa va anar bastant ràpid.

[MISHA]

Jo he votat MIG SECRET perque ho saben els amics més íntims però a la familia no li hem dit res per tal que no ens donin la vara.

[Castanyeta]

Una vegada la meva mare -que de vegades és molt dura enfadat - em va dir que no li digués que estic embarassada fins als 3 mesos... perquè si alguna cosa va malament, no fer il·lusionar la família en va i no fer-los patir

Nosaltres no ho vàrem dir a ningú fins a les 11 setmanes. Secretíssim.
A les 11 ho vam dir a la família i a uns amics.
A les 12 em van anunciar que no anava bé i que perdria la criatura (bé, en realitat era un ou buit, així que no hi havia criatura; finalment va sortir tot a les 14 setm.).
Em vaig passar una nit sense dormir pensant en el disgut que donaria als meus pares; l'endemà em vaig plantar a casa seva feta una magdalena i els ho vaig explicar, i els vaig demanar perdó per haver-los donat la gran alegria per, una setmana després, fotre'ls el gerro d'aigua freda; em sabia gairebé més greu per ells que per mi!
Ma mare, que és molt sàvia i molt mare, em va dir que res de demanar perdó. Era molt millor que els ho hagués dit, pq el disgust més gran ens l'enduiem nosaltres --el Castanyet i jo-- i si no els haugessim dit res no ens haurien pogut fer costat. I tenia tota la raó del món: és veritat, la família propera, si t'hi entens, (dic propera, eh?: pares i germans, no tiets, cosins i cunyats...) hi són TAMBÉ per fer-nos costat en moments difícils. I és molt d'agrair poder comptar amb ells en situacions com aquesta.

Clar, des de llavors tots els que se'n van assabentar suposen que continuem buscant, però són molt discrets i no demanen res. La veritat és que crec que quan m'hi quedi ho diré relativament d'hora a aquest cercle més proper. Els altres, fins que no es noti, res!

[Castanyeta]

Nononono, que no volia fer plorar ningú!
Però moltes del sócpetit hem passat per històries com aquesta i moltes més hi passaran, i crec que val la pena pensar en el paper que fan els íntims en aquí... el que els deixem fer, el que volen fer, el que voldríem que fessin, etc.

[MISHA]

i si per exemple us heu de fer un tractament perquè un dels dos té problemes de fertilitat... ho explicaríeu? donaríeu detalls de quin dels dos té el problema?
ja sé que QUI no és important, per descomptat que jo ho tinc clar!! Però estic segura que la mare i la sogra ho preguntarien... i a mi no em donaria la gana de donar explicacions sobre això.

Tinc uns amics que estan al procés de la fecundació in vitro i les seves families no saben res de res i a nosaltres ens ho van dir al cap de més d'un any d'estar buscant un fill.és molt personal i suposo que ens ho vam dir perque ja ho necessitaven però a la familia res de res per tal de que no comencin a agobiar.

[Castanyeta]

S'ha de tenir en compt que tenir el socpetit per buidar el pap i compartir alegries i dolors és un gran què!!!

[MISHA]

Tens tota la raó castanyeta!!

[Tasm]

Jo entendria perfectament que la meva més amiga de l'ànima no m'hagués explicat qualsevol història de les que llegeixo al fòrum.

Penso que són temes molt íntims i personals de cada parella i per tant tenim l'opció o no de fer-ho saber.

Estar sensibilitzat amb un tema, fa que moltes vegades tinguis la pell "massa fina" i no et prenguis les coses com deuries.

El que pels altres són preguntes de cortesia, per nosaltres és adonar-nos de que no tenim el que desitjem ja! i segur que no és mala intenció, però ens sap greu...

[Nneta]

Nosalres a mitges... Només hos aben els més intims (la meva mare pq és la q m'acompanyava al metge dels óssos i necessitava el seu permís i clar estava davant quan li vaig dir! i 4 persones amb les que em fa fer il.lu compartir-ho com diu la Castanyeta

[muflona]

[Azzure]

Yo he votado Totalmente Secreto. Dejé las pastillas anticonceptivas y nos pusimos a a búsqueda enseguida sin decir nada a nadie. Claro que la búsqueda duró poco jeje y enseguida pudimos dar la noticia

[judith]

Jo a mitges, ho sap la familia més propera, la meva mare i la meva germana des del principi (fa un any) i els altres fa poc.

Les cinc amigues més intimes. A la feina també ho sap algú.

No em sap greu que la gent ho sàpigue, al contrari i he de dir que els que ho saben han sigut molt discrets i no fan preguntes només si jo trec el tema.

[rateta]

Nosaltres volíem mantenir-ho en secret però l'avortament ens ho va fotre enlaire. Com ha comentat algú, enlloc d'atabalar-nos ens deixen tranquils. Suposo que creuen (amb raó) que després d'una bufetada com aquesta necessites temps per recuperar-te. Per tant: se sap, però es fa veure que no se sap, jejeje!

[BabyCix]

Doncs nosaltres tenim la intenció de que sigui TOTALMENT SECRET!! imagino que podrem aguantar sense que ningú s'assabenti. Sobretot pel que ja heu dit totes, es un tema molt intim i no vull que m'atabalin amb preguntetes. Així doncs esperem que quan tornem de vacances tinguem una sorpresa que donar a la family i amics!! així com ningú s'ho espera serà més impactant!!!