Vénen fills i marxen amics!

Més qüestions.
muflona
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1554
Membre des de: dv. set. 08, 2006 11:56 pm

EntradaAutor: muflona » dv. març 28, 2008 5:02 pm

Gemma, cuqui, això no sé si se'n pot dir "amigues".... vaia tela. A la boda d'un amic, s'hi va, ni que sigui dient-li que no tens un duro (que per alguna cosa ets amic, hi ha confiança, i l'amic ho entén, no? a més, que coneix les circumstàncies prèviament ja...) Per tant, com tu dius, PASAPALABRA (m'encanta aquest concurs, per cert!).

Tens sort de tenir les veines.. pensa que el roce fa el carinyo, i qui et diu que d'aquí poc no són les teves amigues?


Ahir vaig anar a veure un altre <:-< i més guapoooooooooooooooooooooo! (Vaig trucar abans i em van "donar permís" per anar-hi!)


I Bruna, no és que sigui d'una manera o d'una altra, suposo que llegir-vos m'ha servit per posar-me al paper de les mares, i entendre que no qualsevol moment és oportú per anar-los a veure. I la insistència, doncs perquè tenia realment ganes de coneixer-lo, de veure la mami.... Per tant, gràcies a totes vosaltres!
Noieta
:: papallona
:: papallona
Entrades: 106
Membre des de: dt. nov. 13, 2007 2:26 pm

EntradaAutor: Noieta » dc. abr. 02, 2008 1:15 pm

Hola noies, el meu nom és Marta i estic ampliant la meva coneixença del soc petit en altre temes...

Suposo que el tema dels amics és part del "canvi de vida". i potser com a tot canvi éd un bon filtre d'amistats.

Jo tinc amics que potser ara no ens veiem tant peró quan ho fem ens fa molta ilusió.

És més facil passar les tardes amb les mares i pares dels amics dels nostres fills al parc que dir-li a una amiga que vingui cada tarda (un dia d'acord!!!)

Jo crec que els canvis són bons!!

Una abraçada
<a><img src="http://bf.lilypie.com/7uSxp1.png" alt="Lilypie Amamantar Ticker" border="0"></a>

<a><img src="http://bd.lilypie.com/1Cbhp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

EntradaAutor: Ítaca » dv. abr. 04, 2008 1:18 pm

Jo responc desde l'altre punt de vista, és a dir, del dels amics...

Nosaltres abans érem un grupet bastant gran, però per diverses circumstàncies es va anar reduïnt (no havia nens pel mig encara...). Els primers q van tenir una nena, doncs van ser ells els q es van allunyar de nosaltres (cosa totalment comprensible, per una altra banda, eh!), però clar, tu penses, q faig els truco o millor espero q siguin ells q estiguin una mica més tranquils i vulguin quedar? Saps q la seva vida ha canviat un 1000x1000, i q el temps lliure q abans tenien per sortir ara ja no el tenen... i evidentment, ells van anar passant, es van tancar en ells mateixos i en la seva filla = amistat perduda (després va venir la segona, i encara molt més distanciament). Una altra parella, va tenir també una altra nena, però aquest són molt diferents, és a dir, quan la nena era petitona, la mare sempre em deia: Nena, no saps les ganes q tinc q creixi una miqueta més i poder tornar a fer una mica més de vida social com abans! I així ha estat... tenen una nena, però ho compaginen molt bé!
Els últims q han tingut un nen (fa un mes i mig), doncs són els típics q si els vols veure, com no siguis tu q els vagis al darrera, no hi ha manera (ja eren així abans de tenir al nen, i ara doncs pitjor...).

Jo crec q tot depèn de com sigui la parella, és a dir, si t'agrada sortir amb les teves amistats, quan et quedes prenyi ho seguiràs fent, i quan neixi la criatura, doncs també trobaràs la manera (és evident q no tan sovint, ni sortiràs de marxeta com abans, però voler és poder!).
Jo crec q molts cops els amics "desapareixen" pel simple fet q entenen q la teva vida ha canviat i no volen obligar, però és com tot, ha de ser una cosa recíproca... si tens ganes de veure'ls, doncs els truques tu i quedes una estoneta... segur q si ells veuen q tu tampoc perds l'interés en ells, mica en mica, us tornaran a tenir més en compte a l'hora de quedar, i tot això... jo ho veig així! (espero haver-me explicat bé, q a vegades em faig la "pixa" un liu!)
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
GEMMARE
:: zebra
:: zebra
Entrades: 1881
Membre des de: dt. jul. 10, 2007 3:33 pm

EntradaAutor: GEMMARE » dv. abr. 04, 2008 2:54 pm

Itac@, la cosa més bonica que ens han dit de que ha nascut l'Artur és que continuem sent iguals que abans. Estic una mica d'acord amb tu, tot depén de la manera com ets.

El meu noi sempre ha dit que volia que el nen fós un tot-terreny i així ho intentem, no sóm mega estrictes en els horaris i en les parafarnàlies que has de portar amb un nen, i intentem adaptar-nos el màxim possible a la gent que no té nens.

De tota manera un nen et talla moltíssim les ales i és cert que hi ha gent que no ho entén, que queden per venir a veure't a casa a les sis, arriven a quarts de vuit i a les nou es foten a cridar i et desperten el nen...que hi farem...
><img src="http://b2.lilypie.com/b5r7p2.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

EntradaAutor: Ítaca » dv. abr. 04, 2008 5:10 pm

Clar q tenir un nen et talla molt les ales!
Però és això... si enlloc de quedar per fer una cerveseta a la nit o anar a sopar, intentes quedar a mitja tarda doncs no perds el contacte amb la gent!
A mi em fot molt haver d'anar darrera de la gent, és a dir, vinga proposar de quedar, vinga a trucar total pq sempre et diguin q estan cansats o no tenen ganes, etc, etc... així q penso, mira, si em vols veure o vols q et vingui a veure, ja m'ho diràs tu, pq jo no sé en quin moment no molestaré! (a vegades és la sensació q tinc...).

Amb aquesta última parella q ha tingut el nen, els vem dir q no aniríem a l'hospital pq enteníem q ells tenen molta família i q deus estar agobiat, entre el nen i tanta gent al voltant... ells ens van dir q ho preferien, q millor q anéssim a casa passats uns dies....
Vem deixar passar els dies, però sabíem q cada dia seguia anant un munt de família i coneguts a veure'ls a casa.... vem intentar quedar un parell de cops, però no els anava bé. Al final els vem dir clarament, q ho deixàvem a la seva elecció, q fossin ells els q ens diguessin quin dia podríem anar... Total, q vem conèixer el nen el passat dissabte, quan ja tenia un mes i mig...... Per això dic q això de perdre amistats quan tens un fill, doncs també depèn molt d l'actitud q tinguis tu......
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
karkinyoli
:: lleona
:: lleona
Entrades: 982
Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm

EntradaAutor: karkinyoli » dv. abr. 04, 2008 6:20 pm

Itac@, estic d'acord amb tu que hi ha gent que s'emporta els fills a tot arreu des del primer dia, i gent que s'apalanca més a casa, però suposo que depèn molt del caràcter de cadascú i de com vagi tot plegat.
Vull dir que poder portar un nen a tot arreu també depèn de coses com el caràcter del propi nen, la bona/mala salut que pugui tenir, les nits en blanc i el cansament que puguin portar els pares, la situació econòmica que tinguin, perquè sortir val diners (jo que ara em canvio de pis, porto des de nadal sense sopar fora de casa, perquè sencillament no m'ho puc permetre com abans, però de tant en tan anem a prendre algo i tan feliços).
Segurament no ho fan expressament de no voler quedar, ni vol dir que de cop, hagis deixat de ser important per ells, però també s'ha d'entendre que amb un bebè recent nascut, les prioritats canvien, almenys per un temps.
Aquests amics teus que dius que has trigat un mes i mig a conèixer el nen. A mi no em sembla tan extrany. Potser ella no s'ha trobat bé i no s'ha vist amb força de rebre ningú. (encara que dels familiars ningú se n'escapa), o potser han estat tan atabalats que no han tingut temps de pensar-hi...
Jo amb tots els amics que han tingut fills, els he fet el mateix. El segon dia de clínica o hospital els he fet una visita súper, súper curta. Petons, felicitacions, foto, regalet pel nadó i floretes, com esteu? com ha anat? I ja està. No més de 20 minuts en total.
Llavors al cap d'un mes o dos, hem quedat a l'hora que ells han volgut però a iniciativa nostra, hem donat una volta curta, o ens em quedat a casa seva, i ja està. Molt de telèfon, i sms i a més bon temps, més sortides, però és clar, abans ens vèiem més sovint i en altres hores ;-)
Quan aquests bebès estiguin més espabiladets i ells ho portin més per mà, ja serà una altra cosa, no?
Ja prou que deu costar adaptar-se al canvi, com perquè els amics s'enfadin per no veure't tant....
Ei! Que jo ho veig així, eh?
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

EntradaAutor: Ítaca » dv. abr. 04, 2008 6:43 pm

No, no, q jo no m'he enfadat amb ells, ni molt menys! Que entenc perfectament q la seva vida ha canviat, i q és normal q ara tot giri al voltant del nen (sols faltaria!).

Jo he explicat això, no pq estigui enfadada amb ells, ho he explicat pq també hi ha el punt de vista dels amics (referent al títol del post...), q potser q sí, q hi ha vegades q els amics per si sols desapareixen, però hi ha vegades q són els pares del nen, els q tallen tota relació (com amb aquella parella q he dit, q te 2 nenes i q és el q han fet...).

Que també s'ha de pensar si després de passats uns messos del naixement del nen (q s'entèn q els primers messos, ha de ser així!), són els pares q s'acomoden a aquesta situació i tampoc fan (quan es pugui) el possible per mantenir un mínim la relació amb les persones q han passat tants anys al teu costat....

Molts cops, el problema ve quan els nens ja no són tan nens, i aleshores els pares veuen q poden tornar a sortir una mica més, i se n'adonen q els amics no hi són, però segurament tampoc ells han fet res per mantenir un mínim de relació...
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
Avatar de l’usuari
karkinyoli
:: lleona
:: lleona
Entrades: 982
Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm

EntradaAutor: karkinyoli » dv. abr. 04, 2008 6:58 pm

Ja t'entenc Itac@, però mira, potser quan vosaltres tingueu petits, us tornareu a trobar i reprendreu l'amistat, perquè tornareu a tenir coses en comú. Mentrestant, esteu en dimensions diferents (tot i que no vol dir que no es pugui mantenir el contacte).
Una mica com quan en una colla hi ha gent que té parella i gent que no. Hi ha una mica de fragmentació, perquè els que tenen parella, en tenen prou amb un sopar i cine, o sopar i copa, i en canvi els solters necessiten més marxeta, o anar de ligoteo...Llavors arriba un punt que tothom té parella, i és més fàcil fer plans que agradin a tothom....
Jo és que estic sensible amb el tema, perquè tot i que no tenim fills encara, tenim un amic solter que s'emprenya amb nosaltres perquè entre setmana no volem quedar per sopar, i perquè no ens hem apuntat a fer Country a les 10 de la nit dels dijous. Són 2 o 3 que viuen amb els pares i només pensen en lligar-se una tia bona
Nosaltres ara mateix no podem gastar així com així, i si el dijous tinc jornada doble i arribo de treballar a les 9 del vespre, havent-me aixecat a les 6 del matí, em penso que es pot entendre, no? Doncs ells no ho entenen, i ja prou pena tinc jo de no poder allargar la vida d'adolescent, com perquè després sen's titlli de mals amics, només perquè no ens veiem tan sovint. I com que saben que volem tenir un fill, m'he sentit coses com:"si ara ja no podeu quedar, quan tingueu un fill ja no us veurem el pèl mai més". A mi aquests comentaris em fereixen, perquè qüestionen el teu afecte envers aquests amics.
I jo crec que no és qüestió de freqüència, sinó de qualitat.
ÉS L'EVOLUCIÓ DE LA VIDA!!!!!!!!!!!
Niu
:: girafa
:: girafa
Entrades: 2559
Membre des de: dj. abr. 27, 2006 7:27 pm

EntradaAutor: Niu » ds. abr. 05, 2008 8:29 am

:koala:
Niu l’ha editat per darrera vegada el dia: dl. maig 26, 2008 2:04 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Avatar de l’usuari
karkinyoli
:: lleona
:: lleona
Entrades: 982
Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm

EntradaAutor: karkinyoli » ds. abr. 05, 2008 6:41 pm

El que dèia Ailec....dimensions o ritmes diferents! El dia que aquests compis tinguin algun menut, segur que us entendran més. Ara que si són com els de la meva colla, poden trigar dècades.....
Avatar de l’usuari
Ítaca
:: dinosaure
Entrades: 7513
Membre des de: dj. març 27, 2008 12:41 pm
Ubicació: Sant Cugat del Vallès

EntradaAutor: Ítaca » dl. abr. 07, 2008 6:01 pm

Les dues teniu tota la raó del món!
El q passa és q la nostra situació és diferent... més q res, pq aquests q han tingut el criu ara, tenen pasta llarga, els altres q vem perdre la relació, gairebé no paguen hipoteca, i mai hem estat d'anar a sopar a restaurants fashion, com a molt a una pizzeria i au (tant abans q no teníem ni un duro, com ara, q més o menys vas trampejant!), nosaltres sempre som de pa amb tomàquet, per entendre'ns... de fer apalanque a casa d'algú després de sopar, xerrant, o jugant! Jo no em queixo q aquests hagin deixat de sortir amb nosaltres de marxa, ni res de semblant (si ni tan sols ho fem nosaltres ja!), sino q no s'han esforçat gens en mantenir l'amistat... són els típics q sempre, sempre els ha de trucar tu i, coi! Q sou vosaltres els q teniu els nens i sabeu quan us va millor quedar o no!

El q passa, és q és com tot... com abans he dit, VOLER ÉS PODER i si ells tampoc mouen un dit, m'estan demostrant q d'amistat res de res, q simplement les nostres vides van coincidir durant X temps, però q d'amistat poca n'hi havia, ens utilitzàvem mútuament per tenir a algú amb qui sortir de festa (quan érem jovenents, clar).... però q passat un temps, te n'adones q és gent totalment prescindible (és dur arribar a aquesta conclusió, però un cop ho fas, i veus realment el q hi ha, vius, molt, molt, molt més tranquil!)

Jejeje, és nota q hem tingut mogudes amb els suposats "amics" no?? segurament hauríem arribat al mateix lloc encara q no hi haguessin hagut nens pel mig!
ImatgeImatge

El post de la patufeta: viewtopic.php?f=50&t=12054 ImatgeImatgeImatgeImatgeImatge

Imatge

Imatge Imatge
novella
:: cèrvol
:: cèrvol
Entrades: 585
Membre des de: dg. oct. 14, 2012 1:16 pm
Ubicació: Girona

Re: Vénen fills i marxen amics!

EntradaAutor: novella » dc. gen. 30, 2013 11:45 am

Ei! Recupero aq tema (veig que és de fa temps) pq m'hi sento mooolt identificada!!!
Fa 4 mesos q va néixer el meu fill i les amigues estan out (excepte una q va tenir la nena 5 dies dps q jo!).
Jo he estat una mica out, però he fet un esforç per seguir el ritme, pero lo primer és el ritme del xic i ja m'he cansat q ningú s' adapti!
Us en explicaré alguna:
Amiga 1: te una nena de 18 mesos. Quan la nena va néixer jo em vaig adaptar sempre a ella, fins i tot em vaig fer farts de quedar-me la nena pq ells poguessin fer migdiada, anar a comprar... ara, res! Des q ha nascut el meu fill ens hem vist 2 cops!!
Amiga 2: va venir a veure'ns wuan el xic tenia 15 dies i no ha tornat!! Jo la trucava de tant en tant però mai ha fet res x organitzar-se x kdar. L'ultim dia la truco oq m'assabento q marxa de viatge i em fot bronca pq em vaig oblidar del seu aniversari!! Si encara sort q no m'hagi oblidat d'ella!! Aquesta mateixa ara ho vol celebrar i sabeu q proposa? Doncs sopar i cine!!! Però dona! Q el meu nen mama cada 3 hores i a les 9 és al llit!!!
Res, q tenir un fill et canvia la vida, i pel q sembla, et deixa amb pocs amics!
Imatge
Imatge

Torna a “Altres temes”

Qui està connectat

Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants

Membre de l'AMIC Control OJD Nielsen Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET

Actualitat ::