Pors....consell...
Pors....consell...
Hola noies!!!
A veure si em podeu ajudar una mica, pq em sembla que quan més s'apropa l'estiu que es la data que tenim prevista per buscar
més pors em van sorgint.
Primer de tot tenia por pq no arribessim a final de mes i temes més aviat econòmics, pero després t'adones que no està la cosa tan malament, que tots dos tenim bons treballs i tot es qüestió de retallar per qui i per allà...
Pero ara tinc un altre por i es que la feina que tinc actualment no es la feina on vull estar definitivament, pq hi ha moltes coses que no m'agrada com funcionen, ara mateix no tinc cap opció de canvi ni de millora, pero tinc en ment possibles camins a seguir. El problema es que per un cantó em desperta l'instint
i per un altre tinc por a tenir un fill i perdre les opcions de millorar laboralment...penseu que es una tonteria?? 
us ha passat el mateix???
Es que es molt dur, imagino que més per les dones, tenir que posar a una balança una cosa tan important com la teva maternitat i a l'altre la teva realització laboral....pero la realitat es que la maternitat sempre ens afecta més pq som les que reduim jornades i demanem més permisos.....tinc una mica d'embolic...a veure si em podeu ajudar
Gracies!!!!
A veure si em podeu ajudar una mica, pq em sembla que quan més s'apropa l'estiu que es la data que tenim prevista per buscar
més pors em van sorgint.
Primer de tot tenia por pq no arribessim a final de mes i temes més aviat econòmics, pero després t'adones que no està la cosa tan malament, que tots dos tenim bons treballs i tot es qüestió de retallar per qui i per allà...
Pero ara tinc un altre por i es que la feina que tinc actualment no es la feina on vull estar definitivament, pq hi ha moltes coses que no m'agrada com funcionen, ara mateix no tinc cap opció de canvi ni de millora, pero tinc en ment possibles camins a seguir. El problema es que per un cantó em desperta l'instint
i per un altre tinc por a tenir un fill i perdre les opcions de millorar laboralment...penseu que es una tonteria?? us ha passat el mateix???
Es que es molt dur, imagino que més per les dones, tenir que posar a una balança una cosa tan important com la teva maternitat i a l'altre la teva realització laboral....pero la realitat es que la maternitat sempre ens afecta més pq som les que reduim jornades i demanem més permisos.....tinc una mica d'embolic...a veure si em podeu ajudar
Gracies!!!!
Hola, jo només et puc dir que el moment idoni no arribarà mai.
Jo tinc 36 anys, carrera, dirigeixo l'empresa familiar amb un germà i fins fa tres mesos no m'havia plantejat tenir un fill. Estava totalment centrada en treballar 10 hores diàries.
Ara ja he parlat amb ell per a avisar-los de que si em quedo embarassada se les hauran d'apanyar durant uns 2-3 anyets sense tenir-me al 100%. Jo li he dedicat molts anys, així quan m'hi quedi, hauran de ser tolerants.
No hi ha ningú imprescindible, però si estàs en una empresa amb una direcció comprensiva no et posaran cap problema.
Jo com a empresària ho faig i recolzo a les mares. Sempre és millor tenir una persona realitzada i contenta a la feina que no pas a una persona amargada i menyspreada, només per la condició de que ens toca a nosaltres parir.
Jo també crec que tot és compatible, la vida són 2 dies noia, i el que es conserven són els bons records, no les bones feines ni els calers (encara que ajudin). Per mi la vida personal sempre prima per sobre de la professional.
Ànims, estarem aquí per recolzar-te en el que calgui
Jo tinc 36 anys, carrera, dirigeixo l'empresa familiar amb un germà i fins fa tres mesos no m'havia plantejat tenir un fill. Estava totalment centrada en treballar 10 hores diàries.
Ara ja he parlat amb ell per a avisar-los de que si em quedo embarassada se les hauran d'apanyar durant uns 2-3 anyets sense tenir-me al 100%. Jo li he dedicat molts anys, així quan m'hi quedi, hauran de ser tolerants.
No hi ha ningú imprescindible, però si estàs en una empresa amb una direcció comprensiva no et posaran cap problema.
Jo com a empresària ho faig i recolzo a les mares. Sempre és millor tenir una persona realitzada i contenta a la feina que no pas a una persona amargada i menyspreada, només per la condició de que ens toca a nosaltres parir.
Jo també crec que tot és compatible, la vida són 2 dies noia, i el que es conserven són els bons records, no les bones feines ni els calers (encara que ajudin). Per mi la vida personal sempre prima per sobre de la professional.
Ànims, estarem aquí per recolzar-te en el que calgui
-
Castanyeta
- :: girafa
- Entrades: 2680
- Membre des de: dl. oct. 15, 2007 9:12 pm
- Ubicació: Barcelona
BabyCix, quants anys tens?
Crec que no és el mateix plantejar-te això als 23 que als 27 o als 34. Si ho vas postposant, arriba un moment que saps que no ho has de deixar per més endavant.
De fet, el meu consell és que si el cos us/t'ho demana, tireu endavant i ja s'adaptarà el vostre entorn laboral a vosaltres una temporadeta (o no, però en aquest cas és que potser no val la pena continuar en aquest entorn).
Tingues sempre present que posar-s'hi no vol dir necessàriament quedar-s'hi de seguida, i que de vegades la recerca --ja ho deus haver vist al socpetit-- es pot allargar molt. Per això dic que l'edat és important. Jo, que em vaig esperar molt, ara penso que hagués hagut de tirar pel dret fa molt més temps. El dia que vaig deixar de prendre les pastis, amb 35 anys recent fets, mai m'hauria pensat que no pariria fins als 38 i mig... si tot va bé aquesta vegada!
En fi, només et volia donar el meu punt de vista. Però això fa de mal aconsellar. Només vosaltres teniu totes les dades a la mà per poder decidir, noia!
Crec que no és el mateix plantejar-te això als 23 que als 27 o als 34. Si ho vas postposant, arriba un moment que saps que no ho has de deixar per més endavant.
De fet, el meu consell és que si el cos us/t'ho demana, tireu endavant i ja s'adaptarà el vostre entorn laboral a vosaltres una temporadeta (o no, però en aquest cas és que potser no val la pena continuar en aquest entorn).
Tingues sempre present que posar-s'hi no vol dir necessàriament quedar-s'hi de seguida, i que de vegades la recerca --ja ho deus haver vist al socpetit-- es pot allargar molt. Per això dic que l'edat és important. Jo, que em vaig esperar molt, ara penso que hagués hagut de tirar pel dret fa molt més temps. El dia que vaig deixar de prendre les pastis, amb 35 anys recent fets, mai m'hauria pensat que no pariria fins als 38 i mig... si tot va bé aquesta vegada!
En fi, només et volia donar el meu punt de vista. Però això fa de mal aconsellar. Només vosaltres teniu totes les dades a la mà per poder decidir, noia!
+ + 2.11.2007 · 4.6.2008 · Joana, 26.5.2011 · 17.3.2012 + +
. 
. 
Moltes gràcies noies!! La veritat es que m'ajuda molt llegir els vostres consells.
Castanyeta tinc 28 anys, ja se que amb la meva edat no tinc que tenir pas pressa, però tambè penso el que dieu que no se si haurà algun moment ideal...ara mateix la feina que tinc no es la millor i aspiro a millorar professionalment, no se si alguna de vosaltres que tingui ja altres fills te la experiència de tenir nens i poder seguint aspirant a millorar professionalment. Tampoc vull que malinterpreteu les meves aspiracions, no es que tingui grans expectatives, pero ara mateix tinc una feina moooooolt estressant, tinc companyes embarassades que les pobres ho pasen molt malament quan noten que l'estress afecta als seus bebes....
Pero per un altre banda ho he parlat amb el meu marit i ell m'ha dit que si em plantejo canviar haurè de posposar els meus dessitjos maternals almenys 2 anys, 1 de busqueda i un altre per consolidar-te al puesto de feina...
No se imagino que al final em tirarà mes l'instint peruè m'encanten els nens, ja em cau la baba amb la meva neboda, i sempre he considerat el mes important en la meva vida formar una familia feliç!!!
Una abraçada a totes i gràcies de nou!!! sou les millors!!!
Castanyeta tinc 28 anys, ja se que amb la meva edat no tinc que tenir pas pressa, però tambè penso el que dieu que no se si haurà algun moment ideal...ara mateix la feina que tinc no es la millor i aspiro a millorar professionalment, no se si alguna de vosaltres que tingui ja altres fills te la experiència de tenir nens i poder seguint aspirant a millorar professionalment. Tampoc vull que malinterpreteu les meves aspiracions, no es que tingui grans expectatives, pero ara mateix tinc una feina moooooolt estressant, tinc companyes embarassades que les pobres ho pasen molt malament quan noten que l'estress afecta als seus bebes....
Pero per un altre banda ho he parlat amb el meu marit i ell m'ha dit que si em plantejo canviar haurè de posposar els meus dessitjos maternals almenys 2 anys, 1 de busqueda i un altre per consolidar-te al puesto de feina...
No se imagino que al final em tirarà mes l'instint peruè m'encanten els nens, ja em cau la baba amb la meva neboda, i sempre he considerat el mes important en la meva vida formar una familia feliç!!!
Una abraçada a totes i gràcies de nou!!! sou les millors!!!
Hola,
Jo t'entenc perfectament. També tinc 28 anys i sempre he dit que volia ser mare abans dels 30. Nosaltres teniem plantejat posar-nos justament ara, de fet, haviem decidit que aquest mes acabaria les pastilles i ens posavem a buscar però després de donar-li mil voltes em decidit esperar-nos fins l'any que vé...a partir del gener segurament.
Els motius són molt clars. Jo estic fent un postgrau i m'estic preparant unes opos que suposen un ascens molt important a la meva carrera. No sé si algun dia aconseguiré la plaça que vull però el que si sé es que si ara em quedo embarassada em penediré tota la vida de no haver-ho intentat.
És per això que he decidit posar-me una data. Si al desembre no ho he aconseguit seguiré amb els plans de ser mare. I de totes maneres als 30 o ja sóc mare o com a mínim estarè embarassada. I en cas que aconsegueixi aquesta plaça em posaré per feina aquell mateix mes, perquè afortunadament els funcionaris no tenim aquest problema. I a mil dones q només aprovar es casen i es queden embarassades o directament es queden embarassades.
La decisió es teva. Jo considero que ets molt jove encara i que com jo ho pots intentar. Si tinguéssis 35 anys no et diria el mateix però decideixis el que decideixis fes-ho convencuda i no t'equivocaràs.
Jo t'entenc perfectament. També tinc 28 anys i sempre he dit que volia ser mare abans dels 30. Nosaltres teniem plantejat posar-nos justament ara, de fet, haviem decidit que aquest mes acabaria les pastilles i ens posavem a buscar però després de donar-li mil voltes em decidit esperar-nos fins l'any que vé...a partir del gener segurament.
Els motius són molt clars. Jo estic fent un postgrau i m'estic preparant unes opos que suposen un ascens molt important a la meva carrera. No sé si algun dia aconseguiré la plaça que vull però el que si sé es que si ara em quedo embarassada em penediré tota la vida de no haver-ho intentat.
És per això que he decidit posar-me una data. Si al desembre no ho he aconseguit seguiré amb els plans de ser mare. I de totes maneres als 30 o ja sóc mare o com a mínim estarè embarassada. I en cas que aconsegueixi aquesta plaça em posaré per feina aquell mateix mes, perquè afortunadament els funcionaris no tenim aquest problema. I a mil dones q només aprovar es casen i es queden embarassades o directament es queden embarassades.
La decisió es teva. Jo considero que ets molt jove encara i que com jo ho pots intentar. Si tinguéssis 35 anys no et diria el mateix però decideixis el que decideixis fes-ho convencuda i no t'equivocaràs.
Babycix, t'entenc perfectament!
Ara estic substituint una embarassada justament, i jo vull quedar-m'hi!
Però s'ha acabat pensar en els altres, en les feines i tota la pesca. De pitjors situacions ens hem sortit, no?
Estic d'acord amb vosaltres, si ho vas post posant perd tot el sentit, mai trobaries el moment perfecte, ni el pis perfecte, ni la feina perfecta.
Penseu, no en les vostres mares, sino en les vostres àvies, van passar, penúries, gana, guerra,... i amb tot van seguir tenint fills, cuidant'los, criant-los i el que fes falta.
No cal patir boniques, serem les millors mares pels nostres fills!
Ara estic substituint una embarassada justament, i jo vull quedar-m'hi!
Però s'ha acabat pensar en els altres, en les feines i tota la pesca. De pitjors situacions ens hem sortit, no?
Estic d'acord amb vosaltres, si ho vas post posant perd tot el sentit, mai trobaries el moment perfecte, ni el pis perfecte, ni la feina perfecta.
Penseu, no en les vostres mares, sino en les vostres àvies, van passar, penúries, gana, guerra,... i amb tot van seguir tenint fills, cuidant'los, criant-los i el que fes falta.
No cal patir boniques, serem les millors mares pels nostres fills!
Hola Babycix,
jo també t´entènc perfectament. A mi m´ha passat el mateix, em posat varies dates per buscar un petit i al final per una cosa o altre (feina i economia) les acabavem canviant.
Ara a tornat a arribar una altra de les dates que ens haviem posat per començar a buscar, i tot i tenir molta por, aquesta ja no la canvio
Així que ánims i pensa´t bé el que realment vols.
Molta sort
jo també t´entènc perfectament. A mi m´ha passat el mateix, em posat varies dates per buscar un petit i al final per una cosa o altre (feina i economia) les acabavem canviant.
Ara a tornat a arribar una altra de les dates que ens haviem posat per començar a buscar, i tot i tenir molta por, aquesta ja no la canvio
Així que ánims i pensa´t bé el que realment vols.
Molta sort
Jo també t'entenc molt bé perque sovint em plantejo si ara és el millor moment o deixar-lo per més endavant... però deprés de donar-li moltes voltes em deixaré guiar pel meu instint de ser mare i em llenço. Últimament quan veig bebes se'm posa la pell de gallina i que tant el meu marit como jo creiem que és el nostre moment.
-
silvietasoc
- :: tortuga
- Entrades: 348
- Membre des de: ds. març 29, 2008 8:43 am
És una decisió molt personal perquè cadascú se sap els seus problemes reals, la única cosa que et puc dir és que nosaltres i esperant que milloressin certs condicionants hem anat esperant, total perquà? la nostra vida no ha canviat tant i en el futur mai saps que et vindrà, o sigui que jo sóc partidaria del: Avui és un bon dia! demà no ho sé!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/UO86p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
-
estefania80
- :: gosset
- Entrades: 406
- Membre des de: dt. set. 11, 2007 9:43 pm
Com totes les companyes, jo tb crec q és una decissió molt personal i que teniu que estar molt segurs d'aq pas tan tu com la teva parella.
I sobretot valorar en una balança, pq potser val la pena "sacrificar" un anyet més d'espera per a un bon motiu, com tu mateixa has dit teniu la aventatge de ser joves.
Pero si realment l'instint maternal el tens del tot despert...endevant ( les persones ens en surtim de tot, som fortes i més si és per algu que volem ).
I sobretot valorar en una balança, pq potser val la pena "sacrificar" un anyet més d'espera per a un bon motiu, com tu mateixa has dit teniu la aventatge de ser joves.
Pero si realment l'instint maternal el tens del tot despert...endevant ( les persones ens en surtim de tot, som fortes i més si és per algu que volem ).
-
amalia1976
- :: tigre
- Entrades: 710
- Membre des de: dt. feb. 19, 2008 4:17 pm
- Contacta:
eiiii babycix!!! a mi em va passar el mateix que tu....
Mira tenia ganes de canviar de feina i poder prosperar a la feina, pero em passava el mateix que tu, que tenia que pospossar lo de la feina i al final vaig fer....
Em vaig casar 15 dies de vacances, i ens vam possar a la busqueda del bebe, al mes em vaig quedar embarassada, vaig tenir a la Claudia, i 4 mesos de maternitat, ii al tornar a la feina vaig seguir pensant que ja podia canviar...
I a estic en ello, ara tinc 32 anys una nena que ja està arreada!!!! jejeje
i ara estic buscant feina e intentant millorar!!!
I quan ja estigui apossentada a la nova feina, a per el segon!!!jisjissjis...aixo ja no ho sé....
Pero si que penso que jo de tu aprofitaria ara i tindria el fill, i despress ja canviaràs!!!
petontssss
Mira tenia ganes de canviar de feina i poder prosperar a la feina, pero em passava el mateix que tu, que tenia que pospossar lo de la feina i al final vaig fer....
Em vaig casar 15 dies de vacances, i ens vam possar a la busqueda del bebe, al mes em vaig quedar embarassada, vaig tenir a la Claudia, i 4 mesos de maternitat, ii al tornar a la feina vaig seguir pensant que ja podia canviar...
I a estic en ello, ara tinc 32 anys una nena que ja està arreada!!!! jejeje
i ara estic buscant feina e intentant millorar!!!
I quan ja estigui apossentada a la nova feina, a per el segon!!!jisjissjis...aixo ja no ho sé....
Pero si que penso que jo de tu aprofitaria ara i tindria el fill, i despress ja canviaràs!!!
petontssss
[
Penso igual que la castanyeta, posar-se a buscra no vol dir quedar-se a la primera , o si , pero pot passar molt molt temps , no es per desanimar, però es perque en siguis conscient.
Jo m'hi vaig posar amb 30 i no he tingut els meus nens fins als 33 i mig , o sigui ,que imagina't.
Quan ens vem posar a buscar era el moment ideal, els dos amb feines fixes , amb un bon sou , estables en un pis petit pero amb una hipoteca petita també , tot perfecte.
I mira , he tingut els bessons als 33 i pico, sense feina , enmig de un proces de canvi de vivenda, canvi de casa a pi degut a la uper hipoteca que teniem ....ell feina inestable .....o sigui que ja veus .
Quan es el moment "ideal"???? i quan ho sigui , et quedaras prenyi de seguida?
La feina , jo sempre he tingut les prioritats molt clares , el primer son els meus (fills i home) i despres la feina que es simplement un instrument per poder fer la meva vida.
Tothom té unes prioritats diferents a la vida , això està clar, i les hem de respectar.
També es veritat que no se't passa la edat i que tens marge de maniobra .
No sé , depen de tu i de la teva parella , vosaltres teniu la ultima paraula, bé, depen més de tu en el fons .
Sort i estigues segura del qu decideixes , que despres n' te n'hagis de penedir.
Jo m'hi vaig posar amb 30 i no he tingut els meus nens fins als 33 i mig , o sigui ,que imagina't.
Quan ens vem posar a buscar era el moment ideal, els dos amb feines fixes , amb un bon sou , estables en un pis petit pero amb una hipoteca petita també , tot perfecte.
I mira , he tingut els bessons als 33 i pico, sense feina , enmig de un proces de canvi de vivenda, canvi de casa a pi degut a la uper hipoteca que teniem ....ell feina inestable .....o sigui que ja veus .
Quan es el moment "ideal"???? i quan ho sigui , et quedaras prenyi de seguida?
La feina , jo sempre he tingut les prioritats molt clares , el primer son els meus (fills i home) i despres la feina que es simplement un instrument per poder fer la meva vida.
Tothom té unes prioritats diferents a la vida , això està clar, i les hem de respectar.
També es veritat que no se't passa la edat i que tens marge de maniobra .
No sé , depen de tu i de la teva parella , vosaltres teniu la ultima paraula, bé, depen més de tu en el fons .
Sort i estigues segura del qu decideixes , que despres n' te n'hagis de penedir.
<a><img src="http://b2.lilypie.com/x8Ipp1.png" alt="Lilypie 2nd Birthday Ticker" border="0"></a>
Jo estic completament d'acord amb les noies!!!
A mi em passa el mateix que tu, penso que pel tema laboral estic en una tapa de trancisió i tinc ganes de canviar per anar més aprop del meu poble, però les meves ganes de tenir un fill poden més que tot això.
El meu company i jo estem super il·lusionats en tenir un fill i per mi en aquests moments és el més important de tot. Tal con diu la Brisnsijan, en aquests moments per mi la feina és un instrument per poder viure, així que si tot va bé al juliol/agost en hi posem a buscar-lo... i després ja veurem com es va desarrotllant la resta de les coses, però del que estic segura és que al meu fill no li faltarà carinyu ni amor que per mi és el més important.
Però això si, cadascú ha de veure què és el que més li convé i estar segur del pas a donar.
(i tot això no vol dir que no estigui cagada de por, eh!!!)
jejejeje
A mi em passa el mateix que tu, penso que pel tema laboral estic en una tapa de trancisió i tinc ganes de canviar per anar més aprop del meu poble, però les meves ganes de tenir un fill poden més que tot això.
El meu company i jo estem super il·lusionats en tenir un fill i per mi en aquests moments és el més important de tot. Tal con diu la Brisnsijan, en aquests moments per mi la feina és un instrument per poder viure, així que si tot va bé al juliol/agost en hi posem a buscar-lo... i després ja veurem com es va desarrotllant la resta de les coses, però del que estic segura és que al meu fill no li faltarà carinyu ni amor que per mi és el més important.
Però això si, cadascú ha de veure què és el que més li convé i estar segur del pas a donar.
(i tot això no vol dir que no estigui cagada de por, eh!!!)
jejejejeMoltes gràcies noies!!!!! sou les millors
De veritat que em sentia molt malament i no sabía a qui explicar-li , realment m'ajuda molt aquest foro on podem xerrar persones que ens trobem en situacions similiars i podem sentir que hi ha mes gent que te pors com nosaltres i gent que supera aquestes pors i es llença a lluitar pel que dessitja!!
Teniu ráo en que potser no em plantejo que d'entrada no tenim perquè quedarnos ràpid, així que com bé deia brinsijan potser ara es un bon moment per buscar i quan em quedi embarassada les coses canviin, això no se sap mai. Pero si que es cert que tinc l'instint maternal moooooooooooolt despert i no faig més que veure bebitos preciosos i dessitjar tenir un als meus braços!!! ainssss es que quan comença l'instint no para!!!!
Una petonas a totes!!!
A més crec que després de convençer al meu marit i que es mentalitzés de que aniriém pel
, pobre ara que està animat no el liaré amb les meves cabories mentals... 
De veritat que em sentia molt malament i no sabía a qui explicar-li , realment m'ajuda molt aquest foro on podem xerrar persones que ens trobem en situacions similiars i podem sentir que hi ha mes gent que te pors com nosaltres i gent que supera aquestes pors i es llença a lluitar pel que dessitja!!
Teniu ráo en que potser no em plantejo que d'entrada no tenim perquè quedarnos
ràpid, així que com bé deia brinsijan potser ara es un bon moment per buscar i quan em quedi embarassada les coses canviin, això no se sap mai. Pero si que es cert que tinc l'instint maternal moooooooooooolt despert i no faig més que veure bebitos preciosos i dessitjar tenir un als meus braços!!! ainssss es que quan comença l'instint no para!!!!
Una petonas a totes!!!
A més crec que després de convençer al meu marit i que es mentalitzés de que aniriém pel
, pobre ara que està animat no el liaré amb les meves cabories mentals... 
Bona tarda noies,
Ja fa dies que us llegeixo i m'he decidit a participar, sou totes molt valentes.
Ja fa més d'un any que estem intentant quedar-nos embarassats però no hi havia manera.
Aquesta setmana he començat amb el Purgeon i de moment tot va bé.
Sóc bastant ignorant amb el tema però us vaig llegint i aprenc molt.
Per cert, que coi és un test beta? La nomenclatura i tecnicismes no me'l sé gaire no me la sé gaire, quan vaig llegir lo de les "banderilles" em va fer molta gràcia.
Molts ànims a totes!
Ja fa dies que us llegeixo i m'he decidit a participar, sou totes molt valentes.
Ja fa més d'un any que estem intentant quedar-nos embarassats però no hi havia manera.
Aquesta setmana he començat amb el Purgeon i de moment tot va bé.
Sóc bastant ignorant amb el tema però us vaig llegint i aprenc molt.
Per cert, que coi és un test beta? La nomenclatura i tecnicismes no me'l sé gaire no me la sé gaire, quan vaig llegir lo de les "banderilles" em va fer molta gràcia.
Molts ànims a totes!
-
silvietasoc
- :: tortuga
- Entrades: 348
- Membre des de: ds. març 29, 2008 8:43 am
Benvinguda monimona!!!!!!jo això és el primer cop que ho sento!Coi de tecnicismes!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/UO86p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
bon vespre monimona!!!!!!
Encantada que estiguis per aquí, crec que el test beta medeix la quantitat d’hormaona d’embaràs que tens en sang, la HCG, gonadotropina coriónica humana.
Ànims bonica, i bon cap de setmana!!!
Encantada que estiguis per aquí, crec que el test beta medeix la quantitat d’hormaona d’embaràs que tens en sang, la HCG, gonadotropina coriónica humana.
Ànims bonica, i bon cap de setmana!!!
T'esperem amb alegria!!!
<img src="http://resderes/as1cCqW0akF0034MTU5ODY5YmR8NDQwNzRkfGVtYmFyYXNzYWRhIGRl.gif">
<img src="http://resderes/as1cCqW0akF0034MTU5ODY5YmR8NDQwNzRkfGVtYmFyYXNzYWRhIGRl.gif">
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Babycix, jo estic igual que tu, filla! Encara que aquest cop ja no em dóna la gana postposar-ho més. Faré 28 anys, i ja sé que sóc jove, però és que en fa 2 que ho anem postposant per motius laborals.
Primer perquè treballava lluny, després perquè el karkinyolu es va fer autònom, més tard m'han hagut d'operar i ara perquè m'han pujat de categoria i tindré més feina i responsabilitat.
Doncs, ja hem dit prou, perquè de circumstàncies adverses per tenir fills, n'hi haurà sempre, i com seguim així, no ens hi posarem ni a la de tres.
Aviat em faran fer un curs de 9 mesos per treure'm un títol. Hauré de passar dos nits a la setmana fora de casa i de la meva ciutat per fer el ditxós curs, i per més inri, estem a punt de canviar-nos de casa en plena crisi immobiliària (i encara no hem venut el pis.....).
Prò saps què et dic????Que ja no puc més!!!!!I si per culpa d'estar embarassada, deixen de promocionar-me o m'arraconen durant un temps, pos ells s'ho perden!!!!!I el meu fill/a ho guanyarà!!!!
La vida és molt llarga i els fills creixen i es fan grans. Les carreres professionals es poden reprendre. És el que jo penso!!!
Primer perquè treballava lluny, després perquè el karkinyolu es va fer autònom, més tard m'han hagut d'operar i ara perquè m'han pujat de categoria i tindré més feina i responsabilitat.
Doncs, ja hem dit prou, perquè de circumstàncies adverses per tenir fills, n'hi haurà sempre, i com seguim així, no ens hi posarem ni a la de tres.
Aviat em faran fer un curs de 9 mesos per treure'm un títol. Hauré de passar dos nits a la setmana fora de casa i de la meva ciutat per fer el ditxós curs, i per més inri, estem a punt de canviar-nos de casa en plena crisi immobiliària (i encara no hem venut el pis.....).
Prò saps què et dic????Que ja no puc més!!!!!I si per culpa d'estar embarassada, deixen de promocionar-me o m'arraconen durant un temps, pos ells s'ho perden!!!!!I el meu fill/a ho guanyarà!!!!
La vida és molt llarga i els fills creixen i es fan grans. Les carreres professionals es poden reprendre. És el que jo penso!!!
Doncs si karkinyoli, t'entenc, en el meu cas potser si que estic en un moment més estable (a nivell vivenda) pero arriba un punt que penses que potser es molt egoista possar totes les comoditats per davant del dessig de ser mare, que es una cosa única en la nostra vida i que hauria de passar per sobre de moltes coses. Pero jo la primera, intentem que arribi en un moment en que tinguem les maximes facilitats i comoditats, i després de tot crec que quan estiguem ens adonarem que això es el relament important!!!
Així que m'uneixo al prou de allargar els nosters dessitjos de ser !!!!!!
Una abraçada!!!
ens adonarem que això es el relament important!!!
Així que m'uneixo al prou de allargar els nosters dessitjos de ser
!!!!!!
Una abraçada!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 11 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |