Ansiolitics durant l'embaràs

[Gemmy]

Hola,

Volia saber si alguna de vosaltres ha pres o pren ansiolitics durant l'embaràs.
Jo ara estic de 6 mesos i mig, i degut a problemes personals estic atravessant una època d'ansietat. El ginecoleg m'ha recomanat pendre ansiolitic en molt baixa dosssi, però es que em fa por...

[kitiara]

Sabes que la ansiedad es muy mala en el embarazo?
Tengo una amiga que tuvo ansiedad y depresión y se estuvo medicando y no hubo ningún problema, su niña va a cumplir ahora 1 año, y nació muy sana, lo único malo, es que aunque los que le mandaron no traspasaban a la placenta, si se secretaban por la leche y como no los podía dejar de golpe, no pudo darle el pecho.
Pero pasó un embarazo relativamente bueno.
Que te ha mandado? Es por curiosidad

[Gemmy]

Hola Kitiara,

Ya se que no es nada buena la ansiedad para el embarazo y que es mejor tomar la medicación, pero da cosa.
A mi me han mandado orfidal. El médico me queria mandar también un antidepresivo (como a tu amiga) que se llama sertralina y me dijo que éste con éste último lo toman mamis lactantes.

No se, me lo pensaré, tal vez me tome el ansiolitico para estar más relajada y lo del antidepresivo lo dejaré para después del parto.

Un saludo

[.]

Ester, he estado mirando las fotos que tienes colgadas en flikr, ¿son todas tuyas?
Algunas brutales, tienes mucho arte, sabes plasmar a la perfección un sinfín de sentimientos indescriptibles en palabras...Muy buenas.

[Annita]

Hola Gemmy!

Mira, jo estava de baixa per ansietat i depresssio quan em vaig enterar del meu embaras, i la doctora em va recomanar deixar la medicacio que prenia... les primeres setmanes van ser xungues, pero despres, poc a poc he nat controlant millor la cosa; miro de sortir a caminar molt, fer natació, donar-me de tant en tant un capritxo, encara que sigui petit... i en els moments en que estic pitjor, quan em venen els atacs d'angoixa, intento kedar-me sola a la habitacio, controlar la respiracio i pensar que ja passa, que nomes es una estona pro que despres tot anira b.

Ja et dic que al principi va ser molt dificil, pro despres, quan he pensat enviar-ho tot a la merda i prendre'm les medicines (que no les vaig llençar, estan guardades...) penso en el meu bb i en lo feliç que em fa el fet que en una mesos estara amb nosltres i em relaxo.

Potser el teu problema es mes greu, i com diu la kitiara, si el metge t'ha dit que pots prendre els ansiolitics, doncs no pateixis, dona, i possa't be tu, que el peke estara b!!! ;)

[gemma08]

I si proves amb alguna cosa natural??
No sé si hi creus però jo també tinc problemes d'angoixa i sóc molt molt nerviosa.
Valeriana,passiflora...jo li vaig comentar al meu gine i em va dir que no hi havia poblema..Això si,és més lent el procés.
Petonets i aqui estic pel que necessitis

Gemma

[kitiara]

Gemmy, tu tienes que ver, que es mejor para ti y para tu bebé. Ya sabes que aqui todas te damos nuestra opinión,pero ninguna somos médicos.
Así que no sé reflexxiona, y piénsatelo, mira a ver si como dicen las compañeras encerrarte en una habitación o irte a caminar te ayuda.

[karkinyoli]

Ostres tu! I jo que pensava que només em passava a mi!!!!!!!!Jo tb sóc molt nerviosa. Ara estic molt bé, però vaig passar una època d'ansietat, depressió, insomni... Fatal. Em vaig prendre antidepressius i em van anar molt bé, tot i que en el moment de deixar-los no tant, però bueno...
Ara, quan no puc adormir-me o estic molt nerviosa, em faig infusions de til·la, o preparats de vàries plantes i en comptes de sucre, hi poso una culleradeta d'un xarop a base de concentrat de plantes i fructosa, que venen al mercadona. Es diu "dulces sueños", i és molt inofensiu. De fet, està indicat per nens tb. No porta cap medicament ni substància química.Tot és natural i creu-me que funciona de veritat. Des que ho he descobert no m'he pres res més. Ni valeriana.
Però si et trobes en un moment d'ansietat molt gran, que veus que et supera. Pren-te'n una d'orfidal, i quan hagis aconseguit calmar-te, segueix amb coses naturals. Fes-lo servir en moments crítics en els que res et tregui els nervis, i no t'engoixis en pensar que pot perjudicar al bebé. Pensa que el metge no t'ho deixaria prendre si fos perillós.
Tingues els medicament com de "reserva", per moments en els que no puguis més. I si realment els necessites prendre durant mesos, fes-ho.
També estic d'acord amb el que t'han dit per aquí de que facis alguna cosa d'exercici suau com la natació. Et farà segregar endorfines i et sentiràs millor. I més ara que ve el bon temps!
No sé quins són els teus problemes, però mira d'evardir-te pensant en el teu petit. Compra-li alguna coseta encara que sigui aviat, aneu a mirar cotxets amb la teva parella o una amiga...
No sé reina, són idees. Espero de tot cor que trobis l'equilibri del benestar, i que disfrutis del teu embaràs. Estic segura que tot t'anirà bé i que en sortiràs reforçada, d'aquesta experiència. Un petó molt gran i endavant!!!!!!!!!!

[Visitant]

hola wapa!

caram, sembla que hi ha coses que ens pensem que només ens passa a nosaltres i mira!

he flipat amb la de gent que ha patit o pateix ansietat!

jo prenia alprazolam 0.25 abans de kedar-me embarassada...

de fet patia l'ansietat en silenci des dels 14 anys, però em feia vergonya anar al metge, pensava que era una tonta, que no n'hi havia per tant...en fi...

la qüestió és que a mi em venia ansietat pk tenia por als atacs d'angoixa, pk ho passava fatal i era incapaç de controlar-los...els hi tenia pànic.

al final amb el suport de la parella , em va convéncer d'anar al metge. I TANDEBO HO HAGUÉS FET ABANS!

El primer que em va dir va ser que havia de véncer la por a l'angoixa. Em va receptar alprazolam 0.25 i em va dir que cada cop que notés que tenia una crisi, m'¡en prengués una.

Al ppi men prenia 3-4 al dia.
Al cap duna setmana, només una abans d'anar a dormir(patia insomni per la por) i vaig estar així uns 6 mesos.

Quan em vaig assabentar que estava prenyi em van dir que me les podia prendre tranquil.lament, però jo no volia dependre d'una pastilla la resta de la meva vida....i una cosa que em va funcionar:

NO PRENDREME-LA PERÒ SEMPRE, SEMPRE, LES DUC A SOBRE.

em dóna seguretat, la seguretat que necessitava....ÉS A DIR, SÍ que DEPENC D'ELLES, PK SEMPRE LES HE DE DUR, PERÒ NO ME LES PRENC DES DE FA MÉS D'UN ANY!


es només una història, la meva, per dir-te que és possible passar l'embaràs sense, evidentment amb el consell del metge, però mira, si et serveix d'idea...pots probar de dur-les a sobre i pensar: - SI LES NECESSITO, LES TINC AQUÍ AMB MI, I SI ME N'HAIG DE PRENDRE, NO PASSA RES.

Ami em va anar molt bé....he guanyat en confinaça, autocotrol... I EN QUALITAT DE VIDA!

no sé els problemes personals que tens, a mi l'ansietat em va venir de sobte ... per problemes familiars amb els pares, i dp ja era angoixa -per-la-por -a l'angoixa--...un crecle viciós..
però t'animo, UN DIA O ALTRE TOT, TOT, ES SUPERA O SI MÉS NO, ES VEU D'ES DUNA ALTRA PERSPECTIVA !!!!!!!!!!

[Gemmy]

Hola noies,

Moltissimes gràcies a totes pels vostres consells, natrix, carkinyoli,kitiara, gemma, annita, totxo leire. Són uns bonissims consells, se que he d'intentar relaxar-me(amb algunes de les tècniques que em dieu) i que desprès jo he de valorar el que em convé per la meva tranquilitat.
Es que la situació personal per la que estic passant és molt dura. Ja vaig començar amb problemes laborals que m'engoixaven molt, gairebé al punt de depressió, i desprès el pitjor de tot ha estat la mort del meu pare, ara fa 4 mesos. Us podeu fer una mica millor l'idea oi?
Desde lo del meu pare he patit de crisis d'ansietat, atacs de pànic, que cada vegada han anat a pitjor, i ara que estic gairebé als 7 mesos d'embaras, em diu el ginecoleg que m'ho puc pendre, que el perill está al primer trimestre que és quan s'esta formant el nadó.

De tota manera agraeixo moltissim el vostre recolçament.

Una abraçada

[alexandra]

hola gemmy, em sap molt de greu... no em faig a la idea com et pots sentir... ho sento moltíssim.
jo em prenia 1 mg de alprazolam... ja no m'en prenc... però ho feia des del 2006... també perquè va morir algú molt proper... i no ho podia resistir, s'em feia massa dur...
no sé... segurament quan vegis la carona del teu bebe... et donarà una força que ara no tens.
un petó i endavant.

[MISHA]

Necessito la vostra ajuda!
Tinc ansietat diagnosticada desde l'any 1996 i prenc trankimazin retard d'un mg des d'aquell mateix moment.
Per problemes de feina i familiars vaig caure a una depressió i em van receptar vandral 75mg.
De totes dues prenc 1 cada dia (pel matí les dues) i ahir vaig sapiguer que estava embarassada i vaig trucar ràpidament al meu psiquiatre.No em va poder atendre en aquell moment i pasades unes hores em va trucar un altre metge que està al seu lloc ara i em va dir que ho deixés de cop.Li vaig dir que a vegades no les he pres i tinc com síndrome d'abstinència (després de 12 anys el cos s'ha acostumat al trankimazin).
Em va dir que aquestes pastilles que prenc poden crear malformacions al fetus al primer trimestre de l'embaràs i síndrome d'abstinencia al nen a l'últim trimestre.
Em va dir que deixés el vandral i que el trankimazin em prengués mitja pastilla al dia fins que ho pugui deixar però estic molt angoixada.
Em sento mala persona però el cos em juga una mala pasada perque veig llums,tinc taquicardies,em tremola el llavi inferior i un ull...
Què puc fer?

[roigona]

Misha,

Jo fa molts anys que prenc Anafranil (un antidepressiu tricíclic), que jo prenc per problemes d'ansietat lligat a pensamens obsessius. Em prenc una pastilla de 75mg. al dia.
Pel primer embaràs ho vaig deixar, però me'l vaig haver de tornar a prendre a partir del quart mes. Pel segon, ho vaig deixar i vaig portar bé tot l'embaràs, tot i que en tots dos casos el post part va ser terrible, i al mes d'haver parit, vaig haver de tornar a la medicació. Fa un any i mig vaig quedar embarassada, i vaig deixar les pastilles; a les vuit setmanes vaig patir un avortament, i el baixon va ser terrible. Malgrat de seguida vaig tornar a prendre el medicament, triga unes tres setmanes a fer-me efecte i ho vaig passar fatal.

Així que quan vam decidir tenir un altre fill, vaig parlar tant amb el metge de capçalera com amb el ginecòleg i tots dos em van assegurar que no hi havia d'haver cap problema per seguir amb la medicació durant l'embaràs. Ara estic de 22 setmanes i tot sembla anar bé. L'eco morfològica va sortir bé i l'àmnio també. De tota manera vull consultar aquest tema de la síndrome d'abstinència en el bebè.

No sé si t'he ajudat en res amb aquest rotllo, és només la meva experiència personal. Jo em trobo fantàsticament bé i és l'embaràs que estic disfrutant més.

Jo de tu parlaria amb el teu ginecòleg. Òbviament, seria millor no prendre res, però s'han de valorar els pros i els contres i veure que és millor també per a tu.

MOLTA SORT, I FELICITATS PEL TEU

[Visitant]

primer de tot parlar amb el teu psiquiatre, el que sempre tha portat.
Hi ha metges molt alarmistes també, tranquil.la.
Tinc una amiga la mare de la qual és epil.lèptica. Durant tot l'embaràs va haver de prendre 4 pastis diferents, mooolt més fortes que el que et prens tu, i tot va anar de conya.

Parla amb el teu psiquiatra, és una bestiesa fer-te-les deixar de cop, es pot fer a poc a poc, s'ha de fer a poc a poc, el síndrome d'abstinència és molt pitjor.

Potser et pot canviar la medicació o baixar-te les dosis, però tranquil.la, que tt anirà bé ja ho veuràs.
Segur que kuan puguis parlar amb ell et kedes molt més tranquil.la. explica-li tot el que tha dit la'ltre i com et sents.

I NO OBLIDIS PASSAR PER AKI I EXPLICAR-NOS que TAL ESTÀS WAPÍSSIMA!

[MISHA]

Misha,

Jo fa molts anys que prenc Anafranil (un antidepressiu tricíclic), que jo prenc per problemes d'ansietat lligat a pensamens obsessius. Em prenc una pastilla de 75mg. al dia.
Pel primer embaràs ho vaig deixar, però me'l vaig haver de tornar a prendre a partir del quart mes. Pel segon, ho vaig deixar i vaig portar bé tot l'embaràs, tot i que en tots dos casos el post part va ser terrible, i al mes d'haver parit, vaig haver de tornar a la medicació. Fa un any i mig vaig quedar embarassada, i vaig deixar les pastilles; a les vuit setmanes vaig patir un avortament, i el baixon va ser terrible. Malgrat de seguida vaig tornar a prendre el medicament, triga unes tres setmanes a fer-me efecte i ho vaig passar fatal.

Així que quan vam decidir tenir un altre fill, vaig parlar tant amb el metge de capçalera com amb el ginecòleg i tots dos em van assegurar que no hi havia d'haver cap problema per seguir amb la medicació durant l'embaràs. Ara estic de 22 setmanes i tot sembla anar bé. L'eco morfològica va sortir bé i l'àmnio també. De tota manera vull consultar aquest tema de la síndrome d'abstinència en el bebè.

No sé si t'he ajudat en res amb aquest rotllo, és només la meva experiència personal. Jo em trobo fantàsticament bé i és l'embaràs que estic disfrutant més.

Jo de tu parlaria amb el teu ginecòleg. Òbviament, seria millor no prendre res, però s'han de valorar els pros i els contres i veure que és millor també per a tu.

MOLTA SORT, I FELICITATS PEL TEU

Moltes gracies,m'has ajudat molt amb la teva experiencia!
Felicitats pel teu embaràs!!

[MISHA]

primer de tot parlar amb el teu psiquiatre, el que sempre tha portat.
Hi ha metges molt alarmistes també, tranquil.la.
Tinc una amiga la mare de la qual és epil.lèptica. Durant tot l'embaràs va haver de prendre 4 pastis diferents, mooolt més fortes que el que et prens tu, i tot va anar de conya.

Parla amb el teu psiquiatra, és una bestiesa fer-te-les deixar de cop, es pot fer a poc a poc, s'ha de fer a poc a poc, el síndrome d'abstinència és molt pitjor.

Potser et pot canviar la medicació o baixar-te les dosis, però tranquil.la, que tt anirà bé ja ho veuràs.
Segur que kuan puguis parlar amb ell et kedes molt més tranquil.la. explica-li tot el que tha dit la'ltre i com et sents.

I NO OBLIDIS PASSAR PER AKI I EXPLICAR-NOS que TAL ESTÀS WAPÍSSIMA!

Natrix,bonica!! vaig trucar demanant pel meu psiquiatre de sempre però està de baixa maternal i al cap de dues hores o així em va trucar un metge que no conec de res que l'està fent la suplencia.Em va dir de deixar-ho de cop i li vaig dir que això em resultava impossible després de tants anys prenent la medicació.
He trucat a una noia que és infermera,està especialitzada ara en flors de bach i totes aquestes coses i m'ha dit que s'ha de deixar mica en mica i que demà podem quedar per parlar-ne i ella em dirà les flors que puc prendre sense cap tipus de problema i que m'ajudin a estar bé i no patir ansietat ni depressió.
ENHORABONA MARTA!AHIR VA FER UN ANY QUE VAS TENIR EL MILLOR REGAL QUE UNA DONA POT TENIR A LA SEVA VIDA.

[kitiara]

Misha, pues si no entiendo como te dicen de dejarlo de golpe si siempre dicen que es mucho peor. Pero bueno, yo tomé flores de bach para dejar de fumar y me fueron genial!!!

[MISHA]

Misha, pues si no entiendo como te dicen de dejarlo de golpe si siempre dicen que es mucho peor. Pero bueno, yo tomé flores de bach para dejar de fumar y me fueron genial!!!

Em va trucar la metgessa de capçalera i em va donar l'enhorabona i quan li explico el pero em diu..." ah,sí,sí,ho has de deixar de cop.No és menys perillós perque prenguis mitja pastilla en comptes de 3 perque les malformacions poden sortir igual".
Em vaig quedar de pedra,vaig pensar que és molt fàcil dir-ho quan no és ella qui ho passa.Porto 3 dies sense prendre vandral i m'ho noto,no estic xof ni res però estic marejada,com si tingués malament les cervicals.
El tema trankimazin és diferent.Ahir vaig prendre mitja pastilla d'un mg i avui faré el mateix.
Ho sento molt però no ho puc deixar de co i no estic d'acord amb la doctora.O és igual menjar un bistec que menjar-se una vaca?és igual prendre 1 aspirina que prendre 20?

[MISHA]

Llunae,jo el vandral l'he deixat de cop i estic força bé (la fase "mono-yonky" ja ha passat) i el trankimazin ara només en prenc 1/4 d'1mg al dia,estic amb les flors de bach i em van força bé però porto dues tardes que estic molt accelerada,no paro de parlar...
Ànim!!!