CREIXER SENSE ESCOLA
frase guai d'en gonzalez (es clar)
Pero en la guardería comienza el proceso de socialización...
Ni mucho menos. Eso es un mito. A los niños de menos de tres años les importa un rábano que haya otro niño al lado. Les ves jugando y no socializan. Sientas a cuatro en el suelo y cada uno está a lo suyo. Los niños socializan cuando son mayores.
Pero en la guardería comienza el proceso de socialización...
Ni mucho menos. Eso es un mito. A los niños de menos de tres años les importa un rábano que haya otro niño al lado. Les ves jugando y no socializan. Sientas a cuatro en el suelo y cada uno está a lo suyo. Los niños socializan cuando son mayores.
anna 2007 ha escrit:frase guai d'en gonzalez (es clar)
Pero en la guardería comienza el proceso de socialización...
Ni mucho menos. Eso es un mito. A los niños de menos de tres años les importa un rábano que haya otro niño al lado. Les ves jugando y no socializan. Sientas a cuatro en el suelo y cada uno está a lo suyo. Los niños socializan cuando son mayores.
Sento no estar d'acord amb vosaltres, i això que comparteixo una bona part de la visió d'en CG sobre la infància i l'educació, però he de dir que no en aquest punt. La socialització es dóna en tots els contextos (inclosa l'escola bressol o llar d'infants que no guarderia (concepte que desmereix a tots els professionals que hi treballem)). Dir que NOMÉS es dóna a l'escola seria mentir i enganyar, dir que TAMBÉ es dóna en aquest context és cert. I és vertitat que al començament fan un joc paral·lel i no es relacionen l'un amb l¡'altre, però poc a poc comencen a relacionar-se. Les relacions socials són molt precàries inicialment, però no només en l'escola, sinó molts altres àmbits. Amb dos anys ja comences a veure que es busquen per a jugar, amb tres ja han establert una relació i en molts casos una vertadera amistat amb altres infants i amb les educadores. Jo he vist infants buscar-se per anar a jugar a pilota o amb les nines, he vist nens preocupats perquè el seu amiguet s'ha hagut de quedar a casa malaltó i no ha pogut venir, o nens patint quan un ha hagut d'anar-se a fer un anàlisis de sang i explicava als altres que el van punxar amb una agulla molt grossa. Jo he vist nens petits donant el seu xumet a un altre perquè plora. Al meu entendre aquesta frase no és certa.
Diu la nàtrix que està cansada d'aquest "debat", que té la sensació que les mestres i educadores li saltem a la jugular cada cop que argumenta per què ella es planteja aquest tipus d'educació. A mi em sabria greu que se'm malinterpretés, jo sempre he dit que l'educació dels fills és patrimoni dels pares, ells són qui ha de decidir què, com, quan i qui educa els seus fills, i si prenen la decisió de fer-ho ells em sembla perfecte i respectable sempre i quan vetllin per a que en finalitzar aquest procés el seu fill hagi assolit uns coneixements bàsics mínims suficients en tots els àmbits i matèries que li permetin accedir a altres estudis superiors (sempre que així ho desitgi). Ara, jo tinc la impressió que per a defensar aquesta postura no cal atacar a les escoles bressol ni als centres educatius en general (com fa aquesta frase d'en CG). Jo defenso les meves conviccions sense atacar a ningú (i si en alguna ocasió ha donat aquesta impressió em sap greu, serà que no m'he sabut explicar amb claredat). Una cosa és que hi hagi persones que considerin que no és una opció vàlida per a ells (cosa que és totalment respectable) i una altra cosa és que es digui que no és vàlida ni necessària per a ningú i que els educadors som éssers perversos que mentim a la gent (amb quina finalitat? robar-los els fills?Per favor...). Els temps de les escoles franquistes i semi-dictatorials on els professors mentien, enganyaven i picaven als nens ha passat a la història, però en el seu llibre "Bésame mucho" (que d'altra banda realitza plantejaments que m'encanten) exposa un concepte d'educació basat en la seva infància (quan el mestre el va picar perquè reia vigilant la classe, quan parla de la puericultura feixista, quan parla de la maldat de les educadores i mestres anti-alletament (?!) i que diem als pares que els seus fills els enganyen quan ploren (?!) i quan diu que molts educadors i psicòlegs ens hem deixat omplir la ment per una sèrie de teories absurdes i nefastes per als infants (com les d'Skinner de qui diu: "(...) i milers milers de psicòlegs i educadors han llegit l'obra i han deixat que les fantasies que conté impregnin les seves creences i els orientin les vides.". Conec a molts i molts educadors, mestres i psicòlegs (i potser no tants com ell que afirma que són milers i milers) i la veritat és que no en conec a cap que hagi permès que UN SOL LLIBRE orienti la seva tasca, però és més... ni un dels que conec (i són molts) havia llegit tan sols aquest llibre. Crec que la pedagogia sensata i l'educació responsable no prenen com a referència un sol llibre, sigui qui sigui l'autor: tant si és l'Skinner com si és en González. Siguem responsables i reflexionem sobre l'educació partint d'una premissa positiva i constructiva, no des del fatalisme i la "deconstrucció".
-
VisitantVi
Hola angalaleta, m'encanta que participis en aquest debat, perque parles i argumentes molt bé, i així dóna gust!!!!
Jo crec que ni tots els mestres son com els descriu en González, ni tots son com tu o la NiNNa, ni molt menys. Crec que és una mica una loteria... portes al crio a la Llar i si tens sort i et toca un/una veritable mestre/a doncs chapeau!!!
Però en educació infantil, al igual que en qualsevol altre nivell d'ensenyament, hi ha molt profe que és profe per circumstàncies de la vida (o pels 2 o 3 mesos de vacances) o per mil històries, o simplement té una idea de com s'han de criar la canalla del segle passat. No tothom és tant conscient de la importància de l'educació dels nens com ho sou vosaltres, ni tothom és tant respectuós amb les linies que marquen els pares.
Oju no sóc mestra eh? Però en concec a molts de secundària, companys de facultat, que són del pal "al acabar la carrera em vaig plantejar si volia viure per treballar o treballar per viure, i com vaig triar la segona em vaig presentar a les opos". A primària suposo que ja n'hi ha menys d'aquest pal (és més vocacional el tema, tot i que de penya que estudia magisteri per treure's una carrera "ràpid" i trobar feina també n'hi ha), i a infantil doncs suposo que encara menys... com més mal pagat està el tema i pitjors condicions laborals, més vocacional és ser mestre no? És trist... en fins...
I és cert que hi ha profes que diuen als pares que els nens els enganyen si ploren, i que els diuen que el nen no dorm perque els agafen massa en braços, i un munt de vajanades.. I clar, si t'ho diu un profe (igual que si t'ho diu un pediatra) doncs et pot fer trontollar les teves propies conviccions, perque se suposa que és un professional del tema!!! Només et cal estar una mica al lloro dels problemes que han tingut algunes mares del Sócpetit amb la Llar... profes que apliquen l'Estivill a la Llar en contra de les indicacions dels seus pares, etc etc etc...
Bé, dit això, un altre problema greu que crec que hi ha actualment amb l'educació a tots els nivells és la falta de recursos econòmics. Per tant per molt que hi hagi bons mestres, i moltes ganes de fer les coses bé, no es pot donar als infants l'atenció que necessiten en aules massificades, que moltes vegades no paren prou atenció a les particularitats de cada nen (que cada un es una personeta, i no se'ls pot tractar a tots igual), simplement perque és impossible.
Per altra banda, la majoria no tindrem més remei que portar als fills a la Llar, i com a vegades és a contracor poden aparèixer problemes en la relació pares-mestres fruit de la desconfiança o els prejudicis que tenim molts de nosaltres. Això crec que no és gens bo ni per als mestres, ni per als pares, ni per als nens. O sigui que més val remenar cel i terra i portar-los a un lloc que ens inspiri confiança, i fer un esforç per obrir-nos de ment i confiar més en vosaltres!!!
Jo crec que ni tots els mestres son com els descriu en González, ni tots son com tu o la NiNNa, ni molt menys. Crec que és una mica una loteria... portes al crio a la Llar i si tens sort i et toca un/una veritable mestre/a doncs chapeau!!!
Però en educació infantil, al igual que en qualsevol altre nivell d'ensenyament, hi ha molt profe que és profe per circumstàncies de la vida (o pels 2 o 3 mesos de vacances) o per mil històries, o simplement té una idea de com s'han de criar la canalla del segle passat. No tothom és tant conscient de la importància de l'educació dels nens com ho sou vosaltres, ni tothom és tant respectuós amb les linies que marquen els pares.
Oju no sóc mestra eh? Però en concec a molts de secundària, companys de facultat, que són del pal "al acabar la carrera em vaig plantejar si volia viure per treballar o treballar per viure, i com vaig triar la segona em vaig presentar a les opos". A primària suposo que ja n'hi ha menys d'aquest pal (és més vocacional el tema, tot i que de penya que estudia magisteri per treure's una carrera "ràpid" i trobar feina també n'hi ha), i a infantil doncs suposo que encara menys... com més mal pagat està el tema i pitjors condicions laborals, més vocacional és ser mestre no? És trist... en fins...
I és cert que hi ha profes que diuen als pares que els nens els enganyen si ploren, i que els diuen que el nen no dorm perque els agafen massa en braços, i un munt de vajanades.. I clar, si t'ho diu un profe (igual que si t'ho diu un pediatra) doncs et pot fer trontollar les teves propies conviccions, perque se suposa que és un professional del tema!!! Només et cal estar una mica al lloro dels problemes que han tingut algunes mares del Sócpetit amb la Llar... profes que apliquen l'Estivill a la Llar en contra de les indicacions dels seus pares, etc etc etc...
Bé, dit això, un altre problema greu que crec que hi ha actualment amb l'educació a tots els nivells és la falta de recursos econòmics. Per tant per molt que hi hagi bons mestres, i moltes ganes de fer les coses bé, no es pot donar als infants l'atenció que necessiten en aules massificades, que moltes vegades no paren prou atenció a les particularitats de cada nen (que cada un es una personeta, i no se'ls pot tractar a tots igual), simplement perque és impossible.
Per altra banda, la majoria no tindrem més remei que portar als fills a la Llar, i com a vegades és a contracor poden aparèixer problemes en la relació pares-mestres fruit de la desconfiança o els prejudicis que tenim molts de nosaltres. Això crec que no és gens bo ni per als mestres, ni per als pares, ni per als nens. O sigui que més val remenar cel i terra i portar-los a un lloc que ens inspiri confiança, i fer un esforç per obrir-nos de ment i confiar més en vosaltres!!!
. estic molt d'acord amb tu! La confiança és bàsica i necessària per a que tot rutlli. I sí, hi ha gent que ho fa per la pasta o per les vacances, no en dubto. Però a secundària (i potser alguns a primària). Si sabéssiu la responsabilitat que tenim a infantil i el sou que cobrem (i jo sóc de les ben pagades) veurieu que realment ho fem perquè estimem la nostra feina. De pomes podrides sempre n'hi han, a infantil també. Però són poquetes, perquè és una feina molt gratificant però dura, i realment t'ha d'agradar o omplir, perquè moltes vegades econòmicament no compensa. Quant al tema de la massificació és una qüestió peliaguda. A les EBM no n'hi sol haver, i és el meu àmbit. Nosaltres som una i mitja per aula, i com a màxim en tenim 18 en una aula (parlo dels grans, els petits són, com a molt, 13). D'altres escoles i realitats no puc parlar perquè no les conec. A mi m'agrada debatre, però sempre parlant des del coneixement, aquells aspectes que desconec (però que sé que existeixen) prefereixo no valorar-los perquè no tinc prou arguments. Realment la massificació és un problema, però la cosa per desgràcia no està en mans de mestres i educadors, sinó de polítics i legisladors (tot i que amb la nova llei d'infantil s'ha avançat una mica però encara queda molt camí per fer).
GRÀCIES A TU .! AIXÍ DÓNA GUST!
GRÀCIES A TU .! AIXÍ DÓNA GUST!
-
VisitantVi
LA SOCIALITZACIÓ D'UN NEN COMENÇA AMB LA "SOCIALITZACIÓ PRIMARIA" QUE ES DONA DELS 0 ALS 3 ANYS I ABARCA MARE, MARE, MARE I DESPRÉS RESTA DE FAMILIARS PROPERS.
FINS ALS 3 ANYS LA SOCIALITZACIÓ DE LA QUAL PARLEU A NIVELL ESCOLAR NO ES DÓNA PER SIMPLE QÜESTIÓ DE DESENVOLUPAMENT DEL NEN.
EXPLICAT, LLEGIT I EXTRET D'UNA MESTRA I DE MATERIAL CURRICULAR DE LA CARRERA D'Educació Infantil.
ARA CANVIO DE TEMA ...ENTRE COMETES.
RESULTA que EL 15 D'ABRIL DE L'ANY PASSAT, EL MATEIX DIA que NAIXIA EN LLUC(COSES DEL DESTÍ??) ES VA CREAR LA "COORDINADORA CATALANA PEL RECONEIXEMENT I LA REGULACIÓ DE L'EDUCACIÓ EN FAMÍLIA, CASUALMENT TB AMB SEU A GIRONA.
HE INVESTIGAT I MHE POSAT EN CONTACTE AMB 3 FAMÍLIES: OLOT, TORTELLÀ I NAVATA.
HEM DE KEDAR, JA US ANIRÉ EXPLICANT.
DE MOMENT US DEIXO L'ENLLAÇ DE LA COORDINADORA:
http://www.educarenfamilia.org/
FINS ALS 3 ANYS LA SOCIALITZACIÓ DE LA QUAL PARLEU A NIVELL ESCOLAR NO ES DÓNA PER SIMPLE QÜESTIÓ DE DESENVOLUPAMENT DEL NEN.
EXPLICAT, LLEGIT I EXTRET D'UNA MESTRA I DE MATERIAL CURRICULAR DE LA CARRERA D'Educació Infantil.
ARA CANVIO DE TEMA ...ENTRE COMETES.
RESULTA que EL 15 D'ABRIL DE L'ANY PASSAT, EL MATEIX DIA que NAIXIA EN LLUC(COSES DEL DESTÍ??) ES VA CREAR LA "COORDINADORA CATALANA PEL RECONEIXEMENT I LA REGULACIÓ DE L'EDUCACIÓ EN FAMÍLIA, CASUALMENT TB AMB SEU A GIRONA.
HE INVESTIGAT I MHE POSAT EN CONTACTE AMB 3 FAMÍLIES: OLOT, TORTELLÀ I NAVATA.
HEM DE KEDAR, JA US ANIRÉ EXPLICANT.
DE MOMENT US DEIXO L'ENLLAÇ DE LA COORDINADORA:
http://www.educarenfamilia.org/
Natrix, jo vaig estudiar aquest tema. No es tracta d'una classificació en funció del lloc on es desenvolupa el procés de socialització, ni tampoc sobre les edats en què (per motius maduratius) preval un tipus sobre l'altre sinó d'una classificació sobre continguts:
SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA: és la que ajuda a l'infant a construïr la seva pròpia identitat (0-6 anys)
SOCLIALITZACIÓ SECUNDÀRIA: és la que abarca la pròpia cultura on viu (6-12 anys)
SOCIALITZACIÓ TERCIÀRIA: és la que ajuda a l'infant a entendre que existeixen altres cultures i a posar-se en el lloc dels altres (capacitat d'empatia) (a partir de 12 anys)
És més, segons alguns autors (Jean Piaget i deixebles) la pròpia socialització no comença fins als 8 anys, teories en trobaràs per a tots els gustos i opinions. Qualsevol agent (físic (com els espais), social (com ésser viu que estigui en contacte amb el nen), cultural (creences i valors), etc.) en contacte amb un infant és un agent educatiu. Amb això vull dir que, es socialitza en molts llocs i relacionant-se amb molta gent. Quan t'acompanya a comprar i el botiguer li llança un piropo això TAMBÉ és socialització, evidentment, el botiguer no exercirà la mateixa influència sobre el teu fill que tu (seria molt trist, no?) però li està transmetent un fet: vivim en grups als que anomenem societats i ens relacionem entre nosaltres, és bàsic per a la nostra supervivència.
“Els humans som éssers socials per naturalesa, i per aquest motiu necessitem expressar-nos i comunicar-nos amb els nostres iguals, la comunicació i la interrelació ens condueix a la creació de vincles i llaços afectius entre els individus. Per aquest motiu, l’educació de les capacitats comunicatives de l’individu és bàsica i fonamental per a la vida.”
(Paniagua i Palacios, 2005)
Ja saps que m'encanta debatre sobre el tema. Ja saps que estimo la meva feina. Ja saps que respecto TOTES les opcions i eleccions dels pares i mares referents a l'educació dels propis fills. Crec que es pot defensar una opció sense atacar a l'altra. El fet que una opció no sigui vàlida per a una família no vol dir que sigui vàlida per a una altra. Jo intento fer-ho.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio
http://ca.wikipedia.org/wiki/Socialitzaci%C3%B3
http://dolphin.blogia.com/2004/101801-s ... ndaria.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Socializaci%C3%B3n
ME'N VAIG QUE LA LLUM EM RECLAMA! PETONS GUAPA!!!!!!!!!!!
SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA: és la que ajuda a l'infant a construïr la seva pròpia identitat (0-6 anys)
SOCLIALITZACIÓ SECUNDÀRIA: és la que abarca la pròpia cultura on viu (6-12 anys)
SOCIALITZACIÓ TERCIÀRIA: és la que ajuda a l'infant a entendre que existeixen altres cultures i a posar-se en el lloc dels altres (capacitat d'empatia) (a partir de 12 anys)
És més, segons alguns autors (Jean Piaget i deixebles) la pròpia socialització no comença fins als 8 anys, teories en trobaràs per a tots els gustos i opinions. Qualsevol agent (físic (com els espais), social (com ésser viu que estigui en contacte amb el nen), cultural (creences i valors), etc.) en contacte amb un infant és un agent educatiu. Amb això vull dir que, es socialitza en molts llocs i relacionant-se amb molta gent. Quan t'acompanya a comprar i el botiguer li llança un piropo això TAMBÉ és socialització, evidentment, el botiguer no exercirà la mateixa influència sobre el teu fill que tu (seria molt trist, no?) però li està transmetent un fet: vivim en grups als que anomenem societats i ens relacionem entre nosaltres, és bàsic per a la nostra supervivència.
“Els humans som éssers socials per naturalesa, i per aquest motiu necessitem expressar-nos i comunicar-nos amb els nostres iguals, la comunicació i la interrelació ens condueix a la creació de vincles i llaços afectius entre els individus. Per aquest motiu, l’educació de les capacitats comunicatives de l’individu és bàsica i fonamental per a la vida.”
(Paniagua i Palacios, 2005)
Ja saps que m'encanta debatre sobre el tema. Ja saps que estimo la meva feina. Ja saps que respecto TOTES les opcions i eleccions dels pares i mares referents a l'educació dels propis fills. Crec que es pot defensar una opció sense atacar a l'altra. El fet que una opció no sigui vàlida per a una família no vol dir que sigui vàlida per a una altra. Jo intento fer-ho.
http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio
http://ca.wikipedia.org/wiki/Socialitzaci%C3%B3
http://dolphin.blogia.com/2004/101801-s ... ndaria.php
http://es.wikipedia.org/wiki/Socializaci%C3%B3n
ME'N VAIG QUE LA LLUM EM RECLAMA! PETONS GUAPA!!!!!!!!!!!
angaleta l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. abr. 17, 2008 5:09 pm, en total s’ha editat 2 vegades.
Angaleta, totalment d'acord amb el que dius... Sóc profe de secundària, no per guanyar-me la vida, per vocació, no compensa com dius els que guanyes amb la feina que fem. Jo veig les meves companyes d'infantil i primària i tens tota la rao: són gent que creu en allò que fa, en l'educació i en el potencial de cada nen que té a les seves mans. Hi ha professionals bones i dolentes, però com a qualsevol altre professió. Jo hi confio en els professionals que no per haver estudiat la carrera, si no per la seva vocació, per posar-hi cada dia, estiguis bé o malament, el seu granet de sorra per aconseguir que aquells nens rebin el millor que els hi pot oferir un sistema educatiu precari com el nostre, que els donen afecte, seguretat, que els hi ensenyen habilitats socials, que els hi ensenyen a descobrir el món, que moltes vegades fan una feina que a casa seva no els hi han ensenyat... pq a sobre, quants pares s'impliquen en l'educació dels seus fills?? no sé a infantil o a primària, però a secundària és penós, penós... de vegades has de citar als pares fins a 6 o 7 vegades per curs i et deixen plantada sempre. Jo crec en la tasca de les mestres firmement i per això els hi confiaré tb l'educació (compartida) del que més estimo, el meu fill.
-
VisitantVi
I PER QUÈ NO CONFIES EN EDUCAR-LO TU MATEIXA?
SI PUGUESSIS VULL DIR, PRESCINDIR
DE TREBALLAR I PODER FER-HO . CLAR. HO FARIES? ÉS NOMÉS
UNA PREGUNTA EH? M'AGRADARIA MOLT SABER LA TEVA OPINIÓ...
HI HA MOLTS PARES que SÍ que ENS IMPLIKEM, ENS
VOLEM IMPLICAR EN L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES
FILLS, PERÒ RESULTA que ARA NO ENS VOLEN DEIXAR,
O ESTÀ MAL VIST, O NO ES CONFIA EN LES NOSTRES
CAPACITATS, ..HO TROBO MOLT FORT..
FA ANYS SEDUCAVA A CASA. DP VA SORGIR
LA NECESSITAT DESCOLES. ALS 70 VA TORNAR
A HAVER-HI UN BOOM DEDUCACIÓ EN FAMÍLIA,
I A MOLTS PAÏSOS ESTÀ RECONEGUDA I ELS NANOS
NO TENEN CAAAAP PROBLEMA NI
DE SOCIALITZACIÓ NI DE RES, AL CONTRARI,
SOLEN SER MÉS BONS ESTUDIANTS, AIXÍ DONCS,
PER QUÈ TANTA CONTROVÈRSIA?
CREC que EN EL FONS ÉS LA POR A que
NO SE US RECONEGUI LA VOSTRA TASCA,
A KEDAR-VOS SENSE FEINA.. I UNA COSA
NO TREU L'ALTRE, SEMPRE FAREU FALTA,
SEMPRE , I FEU UNA TASCA MOOOOLT IMPORTANT!
AIXÒ, KEDI CLAR, NO US HO POT RECRIMINAR NINGÚ!
UN PARE que PASSI DE TOT, NI ES PLANTEJARÀ
TENIR EL FILL A CASA PODENT-LO "ENXUFAR"---
AL SEU PARER, SENTENGUI.._ A L'ESCOLA..
edito pk es veia molt llarg nose estava raro i havia de allargar la pagina..
SI PUGUESSIS VULL DIR, PRESCINDIR
DE TREBALLAR I PODER FER-HO . CLAR. HO FARIES? ÉS NOMÉS
UNA PREGUNTA EH? M'AGRADARIA MOLT SABER LA TEVA OPINIÓ...
HI HA MOLTS PARES que SÍ que ENS IMPLIKEM, ENS
VOLEM IMPLICAR EN L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES
FILLS, PERÒ RESULTA que ARA NO ENS VOLEN DEIXAR,
O ESTÀ MAL VIST, O NO ES CONFIA EN LES NOSTRES
CAPACITATS, ..HO TROBO MOLT FORT..
FA ANYS SEDUCAVA A CASA. DP VA SORGIR
LA NECESSITAT DESCOLES. ALS 70 VA TORNAR
A HAVER-HI UN BOOM DEDUCACIÓ EN FAMÍLIA,
I A MOLTS PAÏSOS ESTÀ RECONEGUDA I ELS NANOS
NO TENEN CAAAAP PROBLEMA NI
DE SOCIALITZACIÓ NI DE RES, AL CONTRARI,
SOLEN SER MÉS BONS ESTUDIANTS, AIXÍ DONCS,
PER QUÈ TANTA CONTROVÈRSIA?
CREC que EN EL FONS ÉS LA POR A que
NO SE US RECONEGUI LA VOSTRA TASCA,
A KEDAR-VOS SENSE FEINA.. I UNA COSA
NO TREU L'ALTRE, SEMPRE FAREU FALTA,
SEMPRE , I FEU UNA TASCA MOOOOLT IMPORTANT!
AIXÒ, KEDI CLAR, NO US HO POT RECRIMINAR NINGÚ!
UN PARE que PASSI DE TOT, NI ES PLANTEJARÀ
TENIR EL FILL A CASA PODENT-LO "ENXUFAR"---
AL SEU PARER, SENTENGUI.._ A L'ESCOLA..
edito pk es veia molt llarg nose estava raro i havia de allargar la pagina..
Visitant l’ha editat per darrera vegada el dia: dj. abr. 17, 2008 12:13 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Sí, Natrix, hi confio en mi mateixa per educar-lo però crec que hi ha coses on jo no puc arribar. Per desgràcia, d'aquí un mes tornaré a treballar pq no em puc permetre deixar la feina per cuidar el meu fill. De tota manera, crec que l'educació la compartiria igualment: vull que el meu fill es relacioni amb altres nens, que aprengui a compartir, a donar, a rebre, que ineraccini amb altres nens de la seva edat. També m'agradaria que desenvolupés un esperit obert i crític vers al món que l'envolta i això no ho podria fer només des de l'educació que li oferim a casa, pq per això necessita més paràmetres. M'agradaria que pogués desnvolupar-se intel·lectualment i afectivament en un entorn més gran que el que suposa la seva família.
Evidentment, no dic que no sigui positiva la educació a casa, com vols fer tu, de fet a mi m'agradaria moltíssim que molts pares estiguessin tan implicats e la educació del seu fill com vosaltres sembla que ho esteu: no hi ha casualitats, els nens són un reflexe clar del que veuen a casa seva, del que han rebut i no puc veure més que amor (tot el que necessita un nen) en la vostra intenció. Però en tot crec que ha d'existir un terme mig i la nostra implicació com a pares en la educació (pobre, només té 3 mesos) del nostre fill aspira a ser total, no vull que eduqin al meu fill al col·le, vull que treballem junts a casa i col·le per transmetre uns valors i una educació pel nostre fill. El col·le no pot suplantar als pares i els pares no poden suplantar al col·le. És el meu parer, eh!
Evidentment, no dic que no sigui positiva la educació a casa, com vols fer tu, de fet a mi m'agradaria moltíssim que molts pares estiguessin tan implicats e la educació del seu fill com vosaltres sembla que ho esteu: no hi ha casualitats, els nens són un reflexe clar del que veuen a casa seva, del que han rebut i no puc veure més que amor (tot el que necessita un nen) en la vostra intenció. Però en tot crec que ha d'existir un terme mig i la nostra implicació com a pares en la educació (pobre, només té 3 mesos) del nostre fill aspira a ser total, no vull que eduqin al meu fill al col·le, vull que treballem junts a casa i col·le per transmetre uns valors i una educació pel nostre fill. El col·le no pot suplantar als pares i els pares no poden suplantar al col·le. És el meu parer, eh!
Ahhhh! m'he deixat lo de quedar-nos sense feina!!! mira, a mi em sabria greu, sí, però no per la feina (m'he guanyat la vida amb altres coses) si no pq m'agrada molt. Hi ha tantes professions que són necessàries... un metge no és necessari pq existeixen les teràpies naturals? i tant... simplement és complementari, el problema és quan metge i terapia natural no volen conviure. Mira, m'enrollo com una persiana: la pediatra em deia que paciència amb els còlics i esperar als tres mesos, jo no volia que el meu nen plorés i patís 3 mesos així que el vam portar a la osteopata i va millorar moltíssim, per la pediatra era "un timo pagar para eso" i per la osteopata, doncs mai no va dir res.. La qüestió és que crec que cadascú feia la seva funció, el matex que pares i escola en la educació dels fills.
Està bé que volgueu educar el fill a casa (que a mi no m'ha de semblar ni bé ni malament, tot s'ha de respectar) però sempre que si es detectés qualsevol mancança fossiu conscients i possesiu remei en el tema.
Està bé que volgueu educar el fill a casa (que a mi no m'ha de semblar ni bé ni malament, tot s'ha de respectar) però sempre que si es detectés qualsevol mancança fossiu conscients i possesiu remei en el tema.
lala24 ha escrit:Sí, Natrix, hi confio en mi mateixa per educar-lo però crec que hi ha coses on jo no puc arribar. Per desgràcia, d'aquí un mes tornaré a treballar pq no em puc permetre deixar la feina per cuidar el meu fill. De tota manera, crec que l'educació la compartiria igualment: vull que el meu fill es relacioni amb altres nens, que aprengui a compartir, a donar, a rebre, que ineraccini amb altres nens de la seva edat. També m'agradaria que desenvolupés un esperit obert i crític vers al món que l'envolta i això no ho podria fer només des de l'educació que li oferim a casa, pq per això necessita més paràmetres. M'agradaria que pogués desnvolupar-se intel·lectualment i afectivament en un entorn més gran que el que suposa la seva família.
Evidentment, no dic que no sigui positiva la educació a casa, com vols fer tu, de fet a mi m'agradaria moltíssim que molts pares estiguessin tan implicats e la educació del seu fill com vosaltres sembla que ho esteu: no hi ha casualitats, els nens són un reflexe clar del que veuen a casa seva, del que han rebut i no puc veure més que amor (tot el que necessita un nen) en la vostra intenció. Però en tot crec que ha d'existir un terme mig i la nostra implicació com a pares en la educació (pobre, només té 3 mesos) del nostre fill aspira a ser total, no vull que eduqin al meu fill al col·le, vull que treballem junts a casa i col·le per transmetre uns valors i una educació pel nostre fill. El col·le no pot suplantar als pares i els pares no poden suplantar al col·le. És el meu parer, eh!
lala24 estic totalment d'acord amb tu, crec que ho has explicat molt bé i sense ofendre a ningú. Jo penso igual. I la meva opció (tot i que ningú l'ha preguntat) encara que pogués permetre'm no treballar crec que portaria els meus petits una estoneta a l'escola bressol (de petits) encara que només fossin 3 horetes al matí, i de més grans compartiria la responsabilitat d'educar-los i ensenyar-los conceptes amb l'escola. Jo sé nedar, però no sé ensenyar a nedar. Jo sé anglès, però no sé ensenyar anglès. Segurament hi haurà pares i mares que malgrat no saber ensenyar voldràn aprendre a ensenyar, i espero que ho facin amb èxit, jo considero que mai en sabré prou com per a ensenyar simplement perquè no és el meu camp. D'altra banda, jo tinc molt clar que vull fer de mare dels meus fills, no de mestra d'ells. Per a mi són dos rols molt diferents presents en la societat en què vivim, i jo tinc molt clar quin dels dos vull adoptar "para con" ells, potser perquè porto molt temps fent d'educadora i considero que mare i mestra han de ser dos rols diferenciats.
Ara faré una comparació cutresalsitxera(queningús'enfadiperdéu!). Això és com el menjar. És vital i necessari. Tu pots triar: compres la verdura a la fruiteria o tens el teu hort. I encara que no hagis tingut mai un hort pots decidir tenir-lo i anar a buscar llibres i preguntar quan és temps de plantar què, com s'ha de cuidar la terra... trobaràs molts llibres sobre el tema, i molta gent disposada a aconsellar-rte, segur que sí. Però el fet d'anar a comprar la fruita fora de casa no implica que abandonis el teu hortet (pots tenir, fins i tot si vols a més a més un jardí). Ara, el fet que hagis decidit tenir el teu propi hortet (cuida't amb molt esmero i mimo) no significa que la fruita i verdura que compris a la fruiteria no sigui nutritiva. I un cop arribis a casa també l'hauràs de rentar i preparar per a poder-la menjar, és a dir, que no has delegat totalment la responsabilitat de la teva nutrició en un senyor que es dedica a cultivar o vendre productes, perquè per a garantir-ne les qualitats nutritives tu t'hauràs encarregat d'optimitzar-ne la preparació. Ningú pot fer-ho per tu. Vull dir, pots triar educar el teu fill a casa o compartir aquesta responsabilitat amb uns professionals que s'han preparat durant anys per a fer-ho. No ets millor ni pitjor pare o mare per fer-ho, el teu fill no serà millor ni pitjor (això t'ho puc garantir) simplement haurà tingut experiències diferents.
D'altra banda, al meu entendre la controvèrsia a la que et refereixes no vé donada per la decisió d'educar una criatura a casa (fet que ja saps que respecto totalment, l'eduació és patrimoni dels pares i de qui ells designin per a compartir-la) sinó pel fet que per a defensar aquesta postura s'ataqui a l'escola, a les escoles bressol i llars, i als professionals que treballem en aquests espais. És per això que tanta gent entra al debat. Som persones que estimem la feina, una feina sovint poc valorada. I quan es parla de massificació, de mals professionals, de que una titulació no és garantia de res (per a mi sí mentre no se'm demostri el contrari, igual que un metge o un lampista), que no som centres educatius sinó que tenim una funció purament assistencial... és això el que dol. Una cosa no treu l'altra.
Per cert, la teoria de la socialtizació primària i secundària és de Berthe Reymond Rivière, i està formulada cap als anys 60.
-
VisitantVi
jo crec que no s'està atacant a l'escola ni a les llars ni als mestres. És normal (lògic i coherent) que si algú decidieix educar a casa, és perque creu que és millor per al seu fill. Per tant, és normal que aquesta persona trobi pegues a les escoles (si no no esplantejaria educar a casa!!!).
Que això és una crítica a les escoles i als mestres? Home, doncs depèn de com ho mirem... és clar que s'està criticant en el sentit de que hi ha defectes, i la persona que decideix educar a casa creu que aquests defectes pesen més que les avantatges.
Però, quan aquesta persona parla obertament del tema, ha d'exlpicar per que vol educar a casa (trist haver de donar explicacions, però és així, si portés al fill al cole ningú li preguntaria per que) i quan dóna aquestes explicacions, aleshores "salten" els mestres i educadors "ofesos" perque s'està criticant la seva feina.
No sé si m'explico.... sempre us semblarà que la natrix està criticant la vostra feina, perque ella opina que ho pot fer millor a casa per tal raó i tal altra. No és un atac personal, ni una crítica gratuïta. És una opinió perfectament respectable, i mentres ella no falti al respecte a ningú, ningú s'hauria d'ofendre!!!
Jo no he vist cap falta de respecte per cap de les dues parts, i em sap greu que els mestres us prengueu aquest debat com a crítica a la vostra feina. Que sí, que hi ha critica (com n'hi ha d'haver en qualsevol aspecte de la vida) però no és un "atac", es simplement això: ser crític no és pas dolent!!!! Si no som crítics, no podem prendre decisions...
Jo respecto molt als profes, pero entenc perfectament que la gent que vol educar a casa i pot fer-ho, ho faci!!!
I més critiques s'haurà de sentir ella, no en tingueu cap dubte!!!! A ella se la criticarà per ser una mare irresponsable, se la pot acusar (jurídicament) de tenir al seu fill abandonat, i un munt de barbaritats més. Això sí que em sembla inadmissible!!!
Que això és una crítica a les escoles i als mestres? Home, doncs depèn de com ho mirem... és clar que s'està criticant en el sentit de que hi ha defectes, i la persona que decideix educar a casa creu que aquests defectes pesen més que les avantatges.
Però, quan aquesta persona parla obertament del tema, ha d'exlpicar per que vol educar a casa (trist haver de donar explicacions, però és així, si portés al fill al cole ningú li preguntaria per que) i quan dóna aquestes explicacions, aleshores "salten" els mestres i educadors "ofesos" perque s'està criticant la seva feina.
No sé si m'explico.... sempre us semblarà que la natrix està criticant la vostra feina, perque ella opina que ho pot fer millor a casa per tal raó i tal altra. No és un atac personal, ni una crítica gratuïta. És una opinió perfectament respectable, i mentres ella no falti al respecte a ningú, ningú s'hauria d'ofendre!!!
Jo no he vist cap falta de respecte per cap de les dues parts, i em sap greu que els mestres us prengueu aquest debat com a crítica a la vostra feina. Que sí, que hi ha critica (com n'hi ha d'haver en qualsevol aspecte de la vida) però no és un "atac", es simplement això: ser crític no és pas dolent!!!! Si no som crítics, no podem prendre decisions...
Jo respecto molt als profes, pero entenc perfectament que la gent que vol educar a casa i pot fer-ho, ho faci!!!
I més critiques s'haurà de sentir ella, no en tingueu cap dubte!!!! A ella se la criticarà per ser una mare irresponsable, se la pot acusar (jurídicament) de tenir al seu fill abandonat, i un munt de barbaritats més. Això sí que em sembla inadmissible!!!
-
VisitantVi
lala24 ha escrit:Sí, Natrix, hi confio en mi mateixa per educar-lo però crec que hi ha coses on jo no puc arribar.
KINES?
Per desgràcia, d'aquí un mes tornaré a treballar pq no em puc permetre deixar la feina per cuidar el meu fill. De tota manera, crec que l'educació la compartiria igualment: vull que el meu fill es relacioni amb altres nens, que aprengui a compartir, a donar, a rebre, que ineraccini amb altres nens de la seva edat.
JO TAMBÉ, I A PART DE L'ESCOLA ES RELACIONARÀ AMB ALTRES NENS : AL PARC, A L'EXTRAESCOLAR que TRIÏ FER , SI EN VOL FER, A CASALS, CAMPAMENTS, COLÒNIES, GRUPS ESPLAI, ALTRES NENS COM ELL!
També m'agradaria que desenvolupés un esperit obert i crític vers al món que l'envolta i això no ho podria fer només des de l'educació que li oferim a casa, pq per això necessita més paràmetres.
KINS?
M'agradaria que pogués desnvolupar-se intel·lectualment i afectivament en un entorn més gran que el que suposa la seva família.
I A MI TAMBÉ, PERÒ ÉS que EDUCAR EN FAMÍLIA NO VOL DIR ESTAR A CASA I NOMÉS VEURE LA FAMÍLIA!!!!!!
VOL DIR que ELS PARES ASSUMIM EL ROL DE MESTRE/ACOMPANYANT EN L'AVENTURA D'APRENDRE DEL NOSTRE FILL. NO que ENS KEDEM TANCATS A CASA COM ES KEDEN TANCATS A L'ESCOLA. PER APRENDRE, EL PITJOR que PODEM FER ES TANCAR ELS NOSTRES FILLS ENTRE 4 PARETS, ON NOMÉS HI HA UN ADULT I 25 NENS DE LA SEVA EDAT.
S'HAN DE RELACIONAR AMB NENS, AVIS, DONES, MARES, PARES, NOIS, ADOLESCENTS..NO NOMÉS AMB 25 NENS DE LA SEVA EDAT I UN ADULT.
Evidentment, no dic que no sigui positiva la educació a casa, com vols fer tu, de fet a mi m'agradaria moltíssim que molts pares estiguessin tan implicats e la educació del seu fill com vosaltres sembla que ho esteu: no hi ha casualitats, els nens són un reflexe clar del que veuen a casa seva, del que han rebut i no puc veure més que amor (tot el que necessita un nen) en la vostra intenció. Però en tot crec que ha d'existir un terme mig i la nostra implicació com a pares en la educació (pobre, només té 3 mesos) del nostre fill aspira a ser total, no vull que eduqin al meu fill al col·le, vull que treballem junts a casa i col·le per transmetre uns valors i una educació pel nostre fill. El col·le no pot suplantar als pares i els pares no poden suplantar al col·le. És el meu parer, eh!
NO ES TRACTA DE SUPLANTAR, SINO DE ASSUMIR UNA RESPONSABILITAT MOLT GRAN: L'EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS.JO NO VULL que L'EDUQUI UN DESCONEGUT@, PER MOLT BO que SIGUI, PER MOLTA CARRERA que TINGUI, JO NO SÉ KINS VALORS TÉ A LA VIDA REAL, NI COM ELS APLICA. I AIXÒ ES TRANSMET ALS NANOS TAMBÉ, I NO SEMBLA TAN IMPORTANT, I PER MI HO ÉS MOLT MÉS que KUALSEVOL CONTINGUT ACADÈMIC.
-
VisitantVi
ANGALETA:
UNA PERSONA, PER ANYS que PORTI ENSENYANT, PER TITULACIÓ que TINGUI, PK HAIG DE CREURE que EN SAP, que HO FA BÉ?
COM HO SÉ?
NO HO PUC SABER OI?SIMPLEMENT, HAIG DE CONFIAR CEGAMENT A KI DEIXO L'EDUCACIÓ DELS MEUS FILLS.
DE LA MATEIXA MANERA que TU NO POTS SABER SI JO SÉ O NO SÉ ENSENYAR. SIMPLEMENT PODRIES CONFIAR CEGAMENT EN MI. QUE TB PORTO ANYS TREBALLANT AMB MAINADA I DE LA DIFÍCIL, PK ENS ENTENGUEM.
ELS NENS APRENEN. NO S'ELS ENSENYA, ELLS APRENEN. APRENEN A PARLAR, PER POSAR UN EXEMPLE.KI ELS HI ENSENYA? O PARENEN ELLS? I SI CREUS que ENSENYEM ELS PARES A PARLAR ALS FILLS, PK NO PODEM SER CAPAÇOS D'ENSENYAR ALTRES COSES?
I A SER ORDENATS? I A RENTAR-SE LES DENTS? I A DONAR LES GRÀCIES? I A MIRAR ABANS DE TRAVESSAR? I A SUMAR PK NO PODEM? I A RESTAR PK NO PODEM? AKESTS CONTINGUTS BÀSICS, PK NO?
CREC que ÉS MOOOLT MÉS DIFÍCIL EDUCAR EN VALORS que ENSENYAR A SUMAR, LLEGIR, O RESTAR.
PK ENS SENTIM CAPAÇOS D'EDUCAR EN UNS VALORS, I NO A RESTAR?
UNA PERSONA, PER ANYS que PORTI ENSENYANT, PER TITULACIÓ que TINGUI, PK HAIG DE CREURE que EN SAP, que HO FA BÉ?
COM HO SÉ?
NO HO PUC SABER OI?SIMPLEMENT, HAIG DE CONFIAR CEGAMENT A KI DEIXO L'EDUCACIÓ DELS MEUS FILLS.
DE LA MATEIXA MANERA que TU NO POTS SABER SI JO SÉ O NO SÉ ENSENYAR. SIMPLEMENT PODRIES CONFIAR CEGAMENT EN MI. QUE TB PORTO ANYS TREBALLANT AMB MAINADA I DE LA DIFÍCIL, PK ENS ENTENGUEM.
ELS NENS APRENEN. NO S'ELS ENSENYA, ELLS APRENEN. APRENEN A PARLAR, PER POSAR UN EXEMPLE.KI ELS HI ENSENYA? O PARENEN ELLS? I SI CREUS que ENSENYEM ELS PARES A PARLAR ALS FILLS, PK NO PODEM SER CAPAÇOS D'ENSENYAR ALTRES COSES?
I A SER ORDENATS? I A RENTAR-SE LES DENTS? I A DONAR LES GRÀCIES? I A MIRAR ABANS DE TRAVESSAR? I A SUMAR PK NO PODEM? I A RESTAR PK NO PODEM? AKESTS CONTINGUTS BÀSICS, PK NO?
CREC que ÉS MOOOLT MÉS DIFÍCIL EDUCAR EN VALORS que ENSENYAR A SUMAR, LLEGIR, O RESTAR.
PK ENS SENTIM CAPAÇOS D'EDUCAR EN UNS VALORS, I NO A RESTAR?
-
VisitantVi
. GRÀCIES , M'HAS ANIMAT, DE VEGADES ÉS MOLT DUR INTENTAR DEFENSAR AKESTA OPCIÓ, I JA NI T'EXPLICO A LA FAMÍLIA, AMICS..SORT D'ALTRES FAMÍLIES que TB PENSEN AIXÍ..!
I MENCANTA DEBATRE AMB VOSALTRES, MENCANTA que HI HAGI BON ROTLLO, ENTENC LA VOSTRA POSTURA, PER`NO LA COMPRATEIXO, SIMPLEMENT.
PERÒ VOSALTRES SOU MOLTES.
JO EM SENTO SOLA.
I MENCANTA DEBATRE AMB VOSALTRES, MENCANTA que HI HAGI BON ROTLLO, ENTENC LA VOSTRA POSTURA, PER`NO LA COMPRATEIXO, SIMPLEMENT.
PERÒ VOSALTRES SOU MOLTES.
JO EM SENTO SOLA.
Eps, Natrix, vull que entenguis que a mi em sembla perfecte la teva opció, que és valenta i que per res crec que sigui pitjor que la meva. Tu vols el millor pel teu fill i això passa per implicar-te al 100% en la seva educació. Com a professora no et critico, al contrari, seria collonut que toooooooooooots els pares s'impliquessin d'aquesta manera.
Jo no puc fer al meu fill treballs manuals, pq soc un 0 patatero de tota la vida, no puc ajudar-lo a aprendre idiomes, no puc instruir-lo en segons què, tinc limitacions i les accepto. El que sí puc és educar-lo i ho faré amb tota l'estimació del món.
Quan dic que es relacioni, dic que hi hagi convivència i vincles amb altres nanos.
Necessita saber tb què en pensa la mestra, o altres nens, o les seves famílies, que hi vegi diversitat d'opinions però que tingui les eïnes per saber triar amb llibertat.
Vull dir que només amb la família, si jo asoleixo el rol de mestra-acompanyant, estarà més amb mi que amb ningú altra, no? De tota manera el que sí veig és la necessitat de que els nens estiguin a un espai físic, a la classe, encara que és veritat que és moooooooooolt necessari que surtin i vegin món.
Però és que aquesta és la meva opció per al meu fill, que pot ser mega convencional, però jo ja t'he dit que respecto la teva i l'admiro. S'ha de ser valent quan nedes contracorrent i sembles ser-ho, així que no val sentir-se sola, si esteu d'acord la teva parella i tu, endavant.
Jo aspiro a ser una bona mare i a educar el meu fill però necessito l'ajuda de l'escola pq sola no ho puc fer o o com a mi m'agradaria...
Jo en cap moment entenc aquesta opció d'educació com a crítica als profes o mestres, no sé si s'ha llegit això entrelínies, però no ho penso. Tantdebò ens hi trobessim amb casos en que els pares pequessin més de voler estar amb els seus fills que d'aparcar-los primer i després directamnet ignorar-los.
Jo no puc fer al meu fill treballs manuals, pq soc un 0 patatero de tota la vida, no puc ajudar-lo a aprendre idiomes, no puc instruir-lo en segons què, tinc limitacions i les accepto. El que sí puc és educar-lo i ho faré amb tota l'estimació del món.
Quan dic que es relacioni, dic que hi hagi convivència i vincles amb altres nanos.
Necessita saber tb què en pensa la mestra, o altres nens, o les seves famílies, que hi vegi diversitat d'opinions però que tingui les eïnes per saber triar amb llibertat.
Vull dir que només amb la família, si jo asoleixo el rol de mestra-acompanyant, estarà més amb mi que amb ningú altra, no? De tota manera el que sí veig és la necessitat de que els nens estiguin a un espai físic, a la classe, encara que és veritat que és moooooooooolt necessari que surtin i vegin món.
Però és que aquesta és la meva opció per al meu fill, que pot ser mega convencional, però jo ja t'he dit que respecto la teva i l'admiro. S'ha de ser valent quan nedes contracorrent i sembles ser-ho, així que no val sentir-se sola, si esteu d'acord la teva parella i tu, endavant.
Jo aspiro a ser una bona mare i a educar el meu fill però necessito l'ajuda de l'escola pq sola no ho puc fer o o com a mi m'agradaria...
Jo en cap moment entenc aquesta opció d'educació com a crítica als profes o mestres, no sé si s'ha llegit això entrelínies, però no ho penso. Tantdebò ens hi trobessim amb casos en que els pares pequessin més de voler estar amb els seus fills que d'aparcar-los primer i després directamnet ignorar-los.
-
VisitantVi
lala, no parlava de tu, ni de l'angaleta o la NiNNa o tantes d'altres ...
A mi les vostres opinions m'encanten, són raonades i es nota que coneixeu el tema a fons, i que a més us preocupa. El que no suporto son les reaccions viscerals, tirant a despectives o irrespectuoses, que tenen algunes persones abans de pensar una mica en el tema i intentar entendre o escoltar el que diuen els altres.
No hi ha res més dificil que trencar els propis esquemes, o qüestionar-nos coses que tenim assumides com a inqüestionables. "Els nens han d'anar a l'escola" és un d'aquests dogmes que tenim tant assumit, que la primera reacció quan algú diu el contrari es o riure o tractar-lo de boig (boja), irresponsable i un llarg etcètera.
Per mi diu molt d'una persona el sol fet de qüestionar-se aquests dogmes, o plantejar-se altres opcions. Igual com diu molt d'una persona el ser capaç de parlar d'un tema i de raonar el seu punt de vista sense atacar ni sentir-se atacat.
Toma rollo que no venia ni a cuentu!!!!!
En resum, que m'encanta poder parlar d'aquest tema amb totes vosaltres!!!!

A mi les vostres opinions m'encanten, són raonades i es nota que coneixeu el tema a fons, i que a més us preocupa. El que no suporto son les reaccions viscerals, tirant a despectives o irrespectuoses, que tenen algunes persones abans de pensar una mica en el tema i intentar entendre o escoltar el que diuen els altres.
No hi ha res més dificil que trencar els propis esquemes, o qüestionar-nos coses que tenim assumides com a inqüestionables. "Els nens han d'anar a l'escola" és un d'aquests dogmes que tenim tant assumit, que la primera reacció quan algú diu el contrari es o riure o tractar-lo de boig (boja), irresponsable i un llarg etcètera.
Per mi diu molt d'una persona el sol fet de qüestionar-se aquests dogmes, o plantejar-se altres opcions. Igual com diu molt d'una persona el ser capaç de parlar d'un tema i de raonar el seu punt de vista sense atacar ni sentir-se atacat.
Toma rollo que no venia ni a cuentu!!!!!
En resum, que m'encanta poder parlar d'aquest tema amb totes vosaltres!!!!
-
VisitantVi
Torna a “De l'escola bressol a la educació infantil.”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |






