En tractament de reproducció assistida
Isabel, Quim i Laura!! Gràcies per informar-nos!! Ja començavema estar neguitossos!! Ara sabem que ha anat bé i per tant ja li deixem fer repòs!! Ara fins quan heu d'esperar per saber alguna cosa més?
Doncs apa, la primera banderilla superada!! (una de menys!!) AL final m'he la va posar el meu home, perquè ho volia provar a veure si se'n sortia, ja que marxem uns dies i és clar ho fem sense la meva mare...
I perfecte, no em va fer gens de mal! Jo vaig tancar els ulls i cap a dintre!! A mi de moment de felicitat no me'n dóna... i això que la dosi que em poso és força gran 225UI!! Més aviat em dóna neguit, nervis altre cop... és que jo sóc molt poruga per aquestes coses!! Sóc més bleda... que una bleda assoleiada!!
I res noies, que ja ha passat una setmana plena de notícies, algunes més bones altres que han fet més pupa... però ja queda una setmana menys per arribar a aconseguir el nostre gran somni!! Hi estem a prop!!
Doncs apa, la primera banderilla superada!! (una de menys!!) AL final m'he la va posar el meu home, perquè ho volia provar a veure si se'n sortia, ja que marxem uns dies i és clar ho fem sense la meva mare...
I perfecte, no em va fer gens de mal! Jo vaig tancar els ulls i cap a dintre!! A mi de moment de felicitat no me'n dóna... i això que la dosi que em poso és força gran 225UI!! Més aviat em dóna neguit, nervis altre cop... és que jo sóc molt poruga per aquestes coses!! Sóc més bleda... que una bleda assoleiada!!
I res noies, que ja ha passat una setmana plena de notícies, algunes més bones altres que han fet més pupa... però ja queda una setmana menys per arribar a aconseguir el nostre gran somni!! Hi estem a prop!!
El Talòs és el meu home!! Ahir quan ho vaig llegir ell encara era a la feina i em vaig posar a plorar com una bleda, em va enxampar feta un mar de llàgrimes quan va arribar, no podia parar!! I ara ho he rellegit i m'he tornat a emocionar.
És un escrit molt bonic i més venint d'ell, no m'ho podia creure. Com diu ell. Sempre li ha costat molt expressar el que sent, de vegades sembla que sigui de ferro. Jo no l'he vist plorar mai de la vida, em pensava que no tenia llàgrimes! Fins i tot em deia que era molt friki entrar al fòrum i jo li contestava que almenys vosaltres enteníeu el que m'estava passant. I resulta que ell també ho entén! He flipat molt!
Vinga, canvio de tema que si no... Estic tant contenta!!
Isabel: Vuit cèl·lules està molt bé. És el que tenien els meus ahir amb un dia més de vida, ja veig que el teu és més espavilat i ràpid dividint-se!! I me n'alegro molt! Laura i Quim, cuideu-la molt.
Dreilha: com van les banerilles?
Lisi: Molta sort amb la biòpsia del Lisu dilluns.
Bronthe: No et desanimis. Sabem que el camí és dur i llarg i per això cada obstacle ens ha de fer més fortes.
És un escrit molt bonic i més venint d'ell, no m'ho podia creure. Com diu ell. Sempre li ha costat molt expressar el que sent, de vegades sembla que sigui de ferro. Jo no l'he vist plorar mai de la vida, em pensava que no tenia llàgrimes! Fins i tot em deia que era molt friki entrar al fòrum i jo li contestava que almenys vosaltres enteníeu el que m'estava passant. I resulta que ell també ho entén! He flipat molt!
Vinga, canvio de tema que si no... Estic tant contenta!!
Isabel: Vuit cèl·lules està molt bé. És el que tenien els meus ahir amb un dia més de vida, ja veig que el teu és més espavilat i ràpid dividint-se!! I me n'alegro molt! Laura i Quim, cuideu-la molt.
Dreilha: com van les banerilles?
Lisi: Molta sort amb la biòpsia del Lisu dilluns.
Bronthe: No et desanimis. Sabem que el camí és dur i llarg i per això cada obstacle ens ha de fer més fortes.
Quimeta, què bonic això que ha escrit el teu home! Com et trobes? a fer repòs i a cuidar-se eh? i tu també Isabel, a cuidar-se molt que teniu un tressor molt preciat a dins!!! d'aquí uns dies volem uns + com a catedrals!!!!
Bronthe: ànims i endavant, a aprofitar les reserves que tens i ja veuràs com els teus ovaris respondran. Jo també tinc 30 anys i si no fos per la pastilleta d'hormones diària que em prenc també tindria la menopàusia, així que ara a fer el tractament i després doncs si el teu cos para de fer hormones, doncs es supleixen amb les artificials i t'asseguro que tot funciona igual. Moltes forces!
Ànims amb les banderilles Dreilha!!! com dius, ja en tens una menys i si te les pot donar el teu home doncs perfecte. Jo tampoc me les podria posar jo mateixa,..., uf!
Xell, què bé si tens la mateixa doctora que la Molly i la Sip, és genial sentir-se a gust amb el metge
Molt bé Lisi, punts a fora! ja veuràs com cada dia és un gran pas de recuperació i aviat estaràs al 100%
Elide, què tal el teu pare? ja li han donat l'alta?
Amania, Quica, Toc, Monimona, Betti,... i a les que no he posat el nom, una abraçada d'esperança per totes i pel Kelehan també!
estic per fer-me una llista al word i així podré posar els noms de tothom, sense deixar-me a ningú

Bronthe: ànims i endavant, a aprofitar les reserves que tens i ja veuràs com els teus ovaris respondran. Jo també tinc 30 anys i si no fos per la pastilleta d'hormones diària que em prenc també tindria la menopàusia, així que ara a fer el tractament i després doncs si el teu cos para de fer hormones, doncs es supleixen amb les artificials i t'asseguro que tot funciona igual. Moltes forces!
Ànims amb les banderilles Dreilha!!! com dius, ja en tens una menys i si te les pot donar el teu home doncs perfecte. Jo tampoc me les podria posar jo mateixa,..., uf!
Xell, què bé si tens la mateixa doctora que la Molly i la Sip, és genial sentir-se a gust amb el metge
Molt bé Lisi, punts a fora! ja veuràs com cada dia és un gran pas de recuperació i aviat estaràs al 100%
Elide, què tal el teu pare? ja li han donat l'alta?
Amania, Quica, Toc, Monimona, Betti,... i a les que no he posat el nom, una abraçada d'esperança per totes i pel Kelehan també!
estic per fer-me una llista al word i així podré posar els noms de tothom, sense deixar-me a ningú

Talós, fins i tot m'has fet plorar a mi! Quimeta, tens un
d'home!!
Isabelo i familia, gràcies per tenir-nos informades!
Per cert, jo ja estic treient "punxa al llapis" per apuntar els vostres dos super-positius al post de positius d'abril!
Seran dos positius que serà tot un honor apunta'ls!
Dreilha, vinga que això ja està en marxa!
I quina sort que et pugui punxar el teu home...el meu és dels que es mareja si veu sang, i no et dic res si li digues que m'ha de clavar una agulla...
A la resta, bon dia! i molts ànims a totes i tots!
d'home!!
Isabelo i familia, gràcies per tenir-nos informades!
Per cert, jo ja estic treient "punxa al llapis" per apuntar els vostres dos super-positius al post de positius d'abril!
Dreilha, vinga que això ja està en marxa!
A la resta, bon dia! i molts ànims a totes i tots!
- Elidé
- :: dofí

- Entrades: 3386
- Membre des de: dc. maig 02, 2007 10:00 pm
- Ubicació: Cerdanyola del Vallès
Quimeta, intuïa que el Talòs era el teu home perquè recordava haver llegit algun comentari teu en algun lloc en el sentit d'haver-lo posat un cop contra la paret, i jo et vaig contestar que també ho havia fet una vegada
Eimy, no cal que et facis un Word, a la pàgina 1 del post estan tots els noms apuntats!
Kelehan, ara que tens companyia masculina a veure si entres més sovint
Bronthe, Dreilha, Amanita... em deixo alguna banderillera?
Com van els ànims de tothom?
El meu pare està molt bé, a casa, però està molt malhumorat!!! Té un lleu refredat que el fa tossir (i clar, li fa mal la ferida i no dorm tan bé com voldria) i és molt impacient, ell ja voldria estar sobre el tractor!!!
Li dic que hauria d'estar saltant d'alegria i ell em contesta que si salta se li obriran els punts 
Eimy, no cal que et facis un Word, a la pàgina 1 del post estan tots els noms apuntats!
Kelehan, ara que tens companyia masculina a veure si entres més sovint
Bronthe, Dreilha, Amanita... em deixo alguna banderillera?
Com van els ànims de tothom?
El meu pare està molt bé, a casa, però està molt malhumorat!!! Té un lleu refredat que el fa tossir (i clar, li fa mal la ferida i no dorm tan bé com voldria) i és molt impacient, ell ja voldria estar sobre el tractor!!!
Li dic que hauria d'estar saltant d'alegria i ell em contesta que si salta se li obriran els punts 
Bon dia a totes!
Quimeta, em trec el barret amb el teu home doncs!
Dreilha! que guai això de la primera banderilla!!! ja has començat! ara sí que sí!!
Isabel:
Com esteu?
Jo avui estic dels nervis... resulta que ahir ens van trucar del laboratori per dir-nos que els resultats de l'anal.lítica del meu marit ja estan! ara els he anat a buscar i me'ls he llegit de dalt a baix però no he entès res! però posa alguna cosa alterada i nosequè que ja m'ha atabalat. Conclusió, que he trucat a l'IVI per avançar la visita amb l'andròleg i me l'han donat pel dia 28 d'abril... una setmana abans del que teníem... algo és algo!
I ara, de cop, m'ha vingut la por. Suposo que fins ara doncs ho veia tot llunyà i com molt "abstracte". Ara veig que la cosa està el damunt i que d'aquí poc sabrem coses més concretes....... Ja, ja sé que això està bé, però mira, m'he atabalat.
En fi, que no us taladro més. Que bon divendres!
Quimeta, em trec el barret amb el teu home doncs!
Dreilha! que guai això de la primera banderilla!!! ja has començat! ara sí que sí!!
Isabel:
Com esteu?
Jo avui estic dels nervis... resulta que ahir ens van trucar del laboratori per dir-nos que els resultats de l'anal.lítica del meu marit ja estan! ara els he anat a buscar i me'ls he llegit de dalt a baix però no he entès res! però posa alguna cosa alterada i nosequè que ja m'ha atabalat. Conclusió, que he trucat a l'IVI per avançar la visita amb l'andròleg i me l'han donat pel dia 28 d'abril... una setmana abans del que teníem... algo és algo!
I ara, de cop, m'ha vingut la por. Suposo que fins ara doncs ho veia tot llunyà i com molt "abstracte". Ara veig que la cosa està el damunt i que d'aquí poc sabrem coses més concretes....... Ja, ja sé que això està bé, però mira, m'he atabalat.
En fi, que no us taladro més. Que bon divendres!
Hola Elide...
Pos no sé si són bons tu....
El que sí que és bo és que ja els tinguem! en això estic d'acord... així podem atacar abans....
Que vagi bé l'anal.lítica d'aquesta tarda.......
Per cert, guai això que el teu pare ja sigui a casa! encara que estigui malhumorat, veig que el sentit de l'humor no el perd! no pot saltar d'alegria pq se li obren els punts!
Pos no sé si són bons tu....
El que sí que és bo és que ja els tinguem! en això estic d'acord... així podem atacar abans....
Que vagi bé l'anal.lítica d'aquesta tarda.......
Per cert, guai això que el teu pare ja sigui a casa! encara que estigui malhumorat, veig que el sentit de l'humor no el perd! no pot saltar d'alegria pq se li obren els punts!

Molly: No t'atabalis, l'Elide té raó, saber què passa és el primer pas per solucionar-ho.
Avui tinc un mal de panxa... Uuuuuf! A alguna de vosaltres li ha passat? És un efecte secundari de la progesterona? Fins ara m'havia trobat molt bé però ara... Suposo que és pel coctail de medicaments de tot el tractament...
Nenes! Que bé poder vacil·lar d'home! És un paio genial i molt divertit! Només que li costa dir les coses... Però això també té la seva part positiva. Quan les diu tenen més efecte :)
Avui tinc un mal de panxa... Uuuuuf! A alguna de vosaltres li ha passat? És un efecte secundari de la progesterona? Fins ara m'havia trobat molt bé però ara... Suposo que és pel coctail de medicaments de tot el tractament...
Nenes! Que bé poder vacil·lar d'home! És un paio genial i molt divertit! Només que li costa dir les coses... Però això també té la seva part positiva. Quan les diu tenen més efecte :)
Quimeta ,jo en algun tractament també havia tingut molt mal de panxa .Pensa que és el ocktail de medicaments que ens foten i la proges també hi ajuda .
Ara et toca "armar-te" de paciència per esperar la beta . Anims que això és el pitjor perquè els dies passen moooooooooooolt lents .
Jo et dic que el cop que em vaig quedar prenyi no vaig fer cap tipus de repos, bé , potser els 2 primers dies despres de la transfer i despres vida tranquila , val a dir que estava de vacances, pero era el cop que estava més nerviosa que mai , pensar que cada dia em discutia amb el meu home i jo pensava que era impossible que se m'implantes cap embi i mira per on ho van fer els dos (el Jan i l'Abril), o sigui que no en pots fer cas .
Procura distreu-re't tant com puguis .
Anims i molta sort.
Ara et toca "armar-te" de paciència per esperar la beta . Anims que això és el pitjor perquè els dies passen moooooooooooolt lents .
Jo et dic que el cop que em vaig quedar prenyi no vaig fer cap tipus de repos, bé , potser els 2 primers dies despres de la transfer i despres vida tranquila , val a dir que estava de vacances, pero era el cop que estava més nerviosa que mai , pensar que cada dia em discutia amb el meu home i jo pensava que era impossible que se m'implantes cap embi i mira per on ho van fer els dos (el Jan i l'Abril), o sigui que no en pots fer cas .
Procura distreu-re't tant com puguis .
Anims i molta sort.
<a><img src="http://b2.lilypie.com/x8Ipp1.png" alt="Lilypie 2nd Birthday Ticker" border="0"></a>
Jolines! Us havia escrit un missatge i no s’ha publicat!!!!!!!!!!!
Miraré de recordar-me de tot…..
Quimeta reina, tens un sol d’home!!!!!! Costa expressar el q sent però quan ho fa ho fa bé, eh? Jejeejejej cuida’t nina i fes molt de repós.
Isabel! M’alegro molt q tot anés bé! Un Hurra pel champion!!!!!!!!!!!!!!! Et dic el mateix, repós, eh?
Xell, m’alegro q t’agradés la dra, t’hi has de sentir a gust i jo ja et vaig donar la meva opinió, jo la trobo molt agradable i a l’infermera tb. Jo tinc 25 anys apunt de 26 i va quedar bastant sorpresa, sóc de les més jovenetes, suposo. Em va dir q normalment la gent prova durant mínim 1 any i si no va bé llavors van a per la reproducció assistida, però clar, en el nostre cas, q ja ens vam casa jovenets, tb i sabem de bastant al principi q hi ha problemes……. Sempre em diu q es pot permetre el luxe d’esperar uns mesos, sigui pel quiste o pel q sigui, q tenim temps, sóc moooooolt joveneta! Així q ja pot ser q sigui veritat el q et va dir, eh? Jejejejejejeje Respecte al seminograma el meu home tb se’l va haver de fer allà i al principi em mirava amb una carona…… li feia molta cosa, però s’havia de fer, així q va anar allà i va fer la feina com un campeón, el q passa q entre jo q estava fora esperant, les infermeres q volten per allà i diu q sentia tot el q es parlava fora de la sala on estava ell….. però tot va anar bé.
Dreilha nina ja has començat el nou camí!!!!!!!!!!! Molta sort floreta!
I les altres, com esteu?
Ptons per totes
Miraré de recordar-me de tot…..
Quimeta reina, tens un sol d’home!!!!!! Costa expressar el q sent però quan ho fa ho fa bé, eh? Jejeejejej cuida’t nina i fes molt de repós.
Isabel! M’alegro molt q tot anés bé! Un Hurra pel champion!!!!!!!!!!!!!!! Et dic el mateix, repós, eh?
Xell, m’alegro q t’agradés la dra, t’hi has de sentir a gust i jo ja et vaig donar la meva opinió, jo la trobo molt agradable i a l’infermera tb. Jo tinc 25 anys apunt de 26 i va quedar bastant sorpresa, sóc de les més jovenetes, suposo. Em va dir q normalment la gent prova durant mínim 1 any i si no va bé llavors van a per la reproducció assistida, però clar, en el nostre cas, q ja ens vam casa jovenets, tb i sabem de bastant al principi q hi ha problemes……. Sempre em diu q es pot permetre el luxe d’esperar uns mesos, sigui pel quiste o pel q sigui, q tenim temps, sóc moooooolt joveneta! Així q ja pot ser q sigui veritat el q et va dir, eh? Jejejejejejeje Respecte al seminograma el meu home tb se’l va haver de fer allà i al principi em mirava amb una carona…… li feia molta cosa, però s’havia de fer, així q va anar allà i va fer la feina com un campeón, el q passa q entre jo q estava fora esperant, les infermeres q volten per allà i diu q sentia tot el q es parlava fora de la sala on estava ell….. però tot va anar bé.
Dreilha nina ja has començat el nou camí!!!!!!!!!!! Molta sort floreta!
I les altres, com esteu?
Ptons per totes
Hola lluitadores!¡!
...tot i que aquest missatge l'he escrit jo es la meva princesa la que s'encarrega de passar-lo a la pantalla per acostarme una mica a vosalres.
Sense cap dubte, el dia d'avui el recordare sempre amb una tendresa especial.
Com ja era previst, la son se m'ha acabat molt d'hora, no estava nerviosa, mes aviat impacient. A l'hora acordada pel metge he anat a fer l'ultim pipi que faria durant moltes hores ( al menys aixo pensaba...), i sortim cap a Barcelona amb l'ampolleta d'aigua com a companya de viatge. Plovia a cobells, el pitjor dia per aguantar les ganes de fer pipi, pero ho habia d'aconseguir pel be de la meva estrelleta!!!
Tan bon punt agafem la Ronda, una cua eterna ja m'anunciava que el cami fins a la clinica s'hem faria un infern.
A tan sols 500 metres de la clinica ja no m'aguantava les ganes de fer pipi, em retorça al seient del cotxe convençuda que en qualsevol moment s'hem escaparia la reserva. Un semafor en vermell just devant d'un bar... la meva salvacio! D'un bot baixo de cotxe i mentres en Quim va a buscar aparcament, atraveso el bar corrent buscant el bany, el trobo, entro, i just en el moment que vaig per descrdar-me els pantalons s'hem comença a escapar.
No hi habia manera de parar, i amb els pantalons ja ben xops no em queda mes remei que deixar que surti tot el que vulgui.
Quina vergonya.... que he de fer?
Els pantalons, les calces, les bambes i els mitjons xops, no es podia dissimular de cap manera.
Habia de trobar una solucio molt rapidament, ja s'ens començava a fer tard i ens esperaba el nostre embrionet a la clinica.
Amb les galtes vermelles com un pebrot i mig atontada per culpa del valium m'oplo de valor i obro la porta del lavabo esperant trobar una persona caritativa que em podes ajudar. Veig una noia ( cambrera del bar), i tot i que no la conec de res, tinc la intuicio que sera bona persona. La crido i no triga gens a venir.
Haurieu d'haver vist la seva cara quan em va veure de peu al mig del lavabo i mig plorant. No vaig tenir mes remei que explicar-li la meva situacio... povrisona, va trigar dos minuts en donar-me els pantalons que portava posats i posar-se ella un xandall. Res del que puui fer em sembla prou per agrair-li l'enorme favor i , sobretot la comprensio que em va demostrar. Em fa contenta saber que encara hi ha persones nobles diposades a donar un cop de ma a un desconegut.
En Quim ja m'esperava a la barra del bar, i despres e pendre un refresc per intentar recuperar una mica del liquid i evidentment tambe la compostura, ens varem dirigir cap a la clinica.
Al cap de cinc minuts, tronxant-nos de riure per l'incident i amb uns pantalons tres talles mes grans arribem a buscar el nostre embrionet. Ja ens esperaben,i jo li explico al superbuenorrobomboncito el que habia passat. Entre les rialles de les biologues i infermeres em relaxo.
La bata que ja m'es familiar, la cofia i els peucs de rigor. Entren dues biologues mol agradables i començen a explicar-nos com ho faran tot i com ha evolucionat el nostre petito les darreres 24 hores.
Com ja us han explicat els meus amors, ja s'habia dividit en vuit cel·lules, i la qualificacio de l'1 al 10 ells l'hi donen un 8 (exelent!!) esta clar que vol tirar endevant.
Fins aquell moment jo encara aem sentia incredula del que estva pasant... un embrio nostre que a mes me'l colocaran a la panxa i sobreviura, em sembla com un conte de ficcio.
Es en el moment que ens ensenyen la foto que l'hi han fet aquest mati que s'hem surt l'anima del cos,comprenc que es el meu fill... i si ahir ja l'estimaba, l'amor que sentia en aquell moment es simplement inexplicable. Encara s'em omplen els ulls de llagrimes quan recordo el sentiment tan i tan emmesurable d'amor.
Em tombo, em preparen i en Quim es coloca estretegicament per no perdre detall de la pantalleta on veurem com enta el nostre embrionet.
El doc diu " ja pots entrar" i apareix una noia tota vestida de verd i que duia el nostre bebe. Comence a introduir una canula (ho podem veure tot per la pantalla) i veiem clarament com surt d'ella el liquid en el que esta visquent l'embrionet. Ho dipositen en la amtriu i el doc diu "ja es a casa seva". En aquell moment s'hem va parar el cor, la d'en Quim apretaba la meva amb la força d'un campio i dues llagrimes de felicitat em corrien cara avall.
Voldria poder descriure tot el que sentia en aquells moments, pero no existeixen paraules per fer-ho!
Petons per a totes de part de me mare i ja seguire escrivin un altre rato que com que savorreix escriu unes parrafades que no vegis¡
...tot i que aquest missatge l'he escrit jo es la meva princesa la que s'encarrega de passar-lo a la pantalla per acostarme una mica a vosalres.
Sense cap dubte, el dia d'avui el recordare sempre amb una tendresa especial.
Com ja era previst, la son se m'ha acabat molt d'hora, no estava nerviosa, mes aviat impacient. A l'hora acordada pel metge he anat a fer l'ultim pipi que faria durant moltes hores ( al menys aixo pensaba...), i sortim cap a Barcelona amb l'ampolleta d'aigua com a companya de viatge. Plovia a cobells, el pitjor dia per aguantar les ganes de fer pipi, pero ho habia d'aconseguir pel be de la meva estrelleta!!!
Tan bon punt agafem la Ronda, una cua eterna ja m'anunciava que el cami fins a la clinica s'hem faria un infern.
A tan sols 500 metres de la clinica ja no m'aguantava les ganes de fer pipi, em retorça al seient del cotxe convençuda que en qualsevol moment s'hem escaparia la reserva. Un semafor en vermell just devant d'un bar... la meva salvacio! D'un bot baixo de cotxe i mentres en Quim va a buscar aparcament, atraveso el bar corrent buscant el bany, el trobo, entro, i just en el moment que vaig per descrdar-me els pantalons s'hem comença a escapar.
No hi habia manera de parar, i amb els pantalons ja ben xops no em queda mes remei que deixar que surti tot el que vulgui.
Quina vergonya.... que he de fer?
Els pantalons, les calces, les bambes i els mitjons xops, no es podia dissimular de cap manera.
Habia de trobar una solucio molt rapidament, ja s'ens començava a fer tard i ens esperaba el nostre embrionet a la clinica.
Amb les galtes vermelles com un pebrot i mig atontada per culpa del valium m'oplo de valor i obro la porta del lavabo esperant trobar una persona caritativa que em podes ajudar. Veig una noia ( cambrera del bar), i tot i que no la conec de res, tinc la intuicio que sera bona persona. La crido i no triga gens a venir.
Haurieu d'haver vist la seva cara quan em va veure de peu al mig del lavabo i mig plorant. No vaig tenir mes remei que explicar-li la meva situacio... povrisona, va trigar dos minuts en donar-me els pantalons que portava posats i posar-se ella un xandall. Res del que puui fer em sembla prou per agrair-li l'enorme favor i , sobretot la comprensio que em va demostrar. Em fa contenta saber que encara hi ha persones nobles diposades a donar un cop de ma a un desconegut.
En Quim ja m'esperava a la barra del bar, i despres e pendre un refresc per intentar recuperar una mica del liquid i evidentment tambe la compostura, ens varem dirigir cap a la clinica.
Al cap de cinc minuts, tronxant-nos de riure per l'incident i amb uns pantalons tres talles mes grans arribem a buscar el nostre embrionet. Ja ens esperaben,i jo li explico al superbuenorrobomboncito el que habia passat. Entre les rialles de les biologues i infermeres em relaxo.
La bata que ja m'es familiar, la cofia i els peucs de rigor. Entren dues biologues mol agradables i començen a explicar-nos com ho faran tot i com ha evolucionat el nostre petito les darreres 24 hores.
Com ja us han explicat els meus amors, ja s'habia dividit en vuit cel·lules, i la qualificacio de l'1 al 10 ells l'hi donen un 8 (exelent!!) esta clar que vol tirar endevant.
Fins aquell moment jo encara aem sentia incredula del que estva pasant... un embrio nostre que a mes me'l colocaran a la panxa i sobreviura, em sembla com un conte de ficcio.
Es en el moment que ens ensenyen la foto que l'hi han fet aquest mati que s'hem surt l'anima del cos,comprenc que es el meu fill... i si ahir ja l'estimaba, l'amor que sentia en aquell moment es simplement inexplicable. Encara s'em omplen els ulls de llagrimes quan recordo el sentiment tan i tan emmesurable d'amor.
Em tombo, em preparen i en Quim es coloca estretegicament per no perdre detall de la pantalleta on veurem com enta el nostre embrionet.
El doc diu " ja pots entrar" i apareix una noia tota vestida de verd i que duia el nostre bebe. Comence a introduir una canula (ho podem veure tot per la pantalla) i veiem clarament com surt d'ella el liquid en el que esta visquent l'embrionet. Ho dipositen en la amtriu i el doc diu "ja es a casa seva". En aquell moment s'hem va parar el cor, la d'en Quim apretaba la meva amb la força d'un campio i dues llagrimes de felicitat em corrien cara avall.
Voldria poder descriure tot el que sentia en aquells moments, pero no existeixen paraules per fer-ho!
Petons per a totes de part de me mare i ja seguire escrivin un altre rato que com que savorreix escriu unes parrafades que no vegis¡
No teniu els permisos necessaris per veure els fitxers adjunts d’aquesta entrada.
Edat: 38 anys
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Temps de recerca:(setembre-2006)
Tractaments:
5-cicles d'Omifin
1 FIV/ICSI amb resultat negatiu
4-cicles d'Omifin
En llista d'espera per RA a la SS. Decembre-2009
http://www.fertilityfriend.com/home/257dce
Qui lluita pot guanyar, qui no lluita ho té tot perdut!!!
Isabel nina d'això se'n diu fer una bona explicació! I tb et diré q m'has fet posar els péls de punta, m'he emocionat!!!!!!! I quina mala jugada el pipí, eh? Q li costava esperar-se 2 segons més!!!!!!!!!!!!!!!!
Elide als 30, 2 parelles de bessons????? Això sumen 4, no? Familia numerosa totalment, eh? Jejejejejejej
Pilar, jo sóc del 29 de maig, em sembla q sí q ens portàvem poquets dies……
Elide als 30, 2 parelles de bessons????? Això sumen 4, no? Familia numerosa totalment, eh? Jejejejejejej
Pilar, jo sóc del 29 de maig, em sembla q sí q ens portàvem poquets dies……
ISABEL...segur que recordaras aquesta anecdota de "lúltim pipí"...ja m'imagino tot el que has passat...però ara ha quedat amb això...una divertida anècdota! >.-<El>.-<:
Elide, m'alegra saber que el pare és a casa amb el seu sentit de l'humor característic!!! jijij poc a poc saltarà de veritat, ja veuràs!!!
Eimy,
I a totes les altres,
Elide, m'alegra saber que el pare és a casa amb el seu sentit de l'humor característic!!! jijij poc a poc saltarà de veritat, ja veuràs!!!
Eimy,
I a totes les altres,



ISABEL...segur que recordaras aquesta anecdota de "lúltim pipí"...ja m'imagino tot el que has passat...però ara ha quedat amb això...una divertida anècdota! >.-<El>.-<:
Elide, m'alegra saber que el pare és a casa amb el seu sentit de l'humor característic!!! jijij poc a poc saltarà de veritat, ja veuràs!!!
Eimy,
I a totes les altres,
Elide, m'alegra saber que el pare és a casa amb el seu sentit de l'humor característic!!! jijij poc a poc saltarà de veritat, ja veuràs!!!
Eimy,
I a totes les altres,



Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 9 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |














!!! Als 30 ja pots haver tingut dos parells de bessons





