Que hi feia ahir a tv3?
-
VisitantVi
ostres! no és prou dura la vida per encara complicar-la més?
jo proposo un nou sistema per adormir els fills, és molt més ràpid i còmodel pels pares, que no pels fills (però no busquem el seu benefici sino el nostre) anar a dormir amb una bona bufa. Quan ploris en tindràs una altre. Així no cal ni deixar-los plorar.
Ara, la frustració l'haurem de treballr d'una alrte manera. Tens gana? mira el plat, mira el plat, a que no l'agafes? home no et frustris si aqui dalt no hi arribes!!!!!!!!
eduquem, posem limitis, som dures quan cal i estimem els nostres fills i ho demostrem. Males mares seriem si els diguéssim no.
Bé la meva filla estaroia electrocutada, s'hagués tallat diversos cops, hagués caigut de llocs alts, no li canviaria mai el bolquer si fos per ella i no aniria mai a dormir...
que tal si empatitzem una mica més amb els nostres fills enlloc de veure'ls com l'enemic. PEr això millor no tenir-ne...
no?
jo proposo un nou sistema per adormir els fills, és molt més ràpid i còmodel pels pares, que no pels fills (però no busquem el seu benefici sino el nostre) anar a dormir amb una bona bufa. Quan ploris en tindràs una altre. Així no cal ni deixar-los plorar.
Ara, la frustració l'haurem de treballr d'una alrte manera. Tens gana? mira el plat, mira el plat, a que no l'agafes? home no et frustris si aqui dalt no hi arribes!!!!!!!!
eduquem, posem limitis, som dures quan cal i estimem els nostres fills i ho demostrem. Males mares seriem si els diguéssim no.
Bé la meva filla estaroia electrocutada, s'hagués tallat diversos cops, hagués caigut de llocs alts, no li canviaria mai el bolquer si fos per ella i no aniria mai a dormir...
que tal si empatitzem una mica més amb els nostres fills enlloc de veure'ls com l'enemic. PEr això millor no tenir-ne...
no?
No he pogut llegir tot el que aquí s'ha dit, però sí els darrers missatges i no m'he pogut estar.
Jo sóc de l'opinió que només es pot donar el que abans has rebut.
Jo no vull que el meu nen quan sigui adolescent passi de mi, per això jo ARA no passo d'ell i li dono importància a aquelles cosetes que ell troba tan importants.
No vull que sigui fred i distant, i per això ara li donem (al papa li ha costat una mica d'entendre-ho) mimitos, mooolts mimitos, i no sé qui els gaudeix més.
No vull que sigui un cap quadrat i un cabut, però tampoc un veleta, per això hi ha qüestions en les que som molt rígids (tot el que impliqui perill) i d'altres en les que podem ser més permissius.
Sempre que ens necessita, dia o nit, estem allà, i estic segura que el dia de demà ell també hi serà.
És un malcriat?? Ni molt menys, darrerament sembla que ens faci més cas i sé que és perquè no li diem que NO gratuïtament.
I si quan som a casa d'amics em reclama i he de deixar de parlar doncs deixo de parlar, perquè per mi el meu fill és el primer. I sí estic fregint croquetes i em reclama li dic que s'esperi perquè es poden cremar i sorprenentment s'espera.
Jo sóc de l'opinió que només es pot donar el que abans has rebut.
Jo no vull que el meu nen quan sigui adolescent passi de mi, per això jo ARA no passo d'ell i li dono importància a aquelles cosetes que ell troba tan importants.
No vull que sigui fred i distant, i per això ara li donem (al papa li ha costat una mica d'entendre-ho) mimitos, mooolts mimitos, i no sé qui els gaudeix més.
No vull que sigui un cap quadrat i un cabut, però tampoc un veleta, per això hi ha qüestions en les que som molt rígids (tot el que impliqui perill) i d'altres en les que podem ser més permissius.
Sempre que ens necessita, dia o nit, estem allà, i estic segura que el dia de demà ell també hi serà.
És un malcriat?? Ni molt menys, darrerament sembla que ens faci més cas i sé que és perquè no li diem que NO gratuïtament.
I si quan som a casa d'amics em reclama i he de deixar de parlar doncs deixo de parlar, perquè per mi el meu fill és el primer. I sí estic fregint croquetes i em reclama li dic que s'esperi perquè es poden cremar i sorprenentment s'espera.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Bruna ha escrit:
que tal si empatitzem una mica més amb els nostres fills enlloc de veure'ls com l'enemic. PEr això millor no tenir-ne...
no?
Nena, l'has encertat de ple!!!
Mare del Roc (27/11/04) i de la Jana, nascuda a casa en un part fugaç (20/08/07).
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
Doula i assessora de LM de "Do de Mare". Terrassa.
http://lanenasotalacol.mine.nu/blog/
-
VisitantVi
espero que no et marxi mai aquesta cicatriu llunae.
Perque sempre puguis explicar el seu cas i parlar-ne...
jo us podria parlar d'una bona temporada que vaig anar a una residència de monges per nens amb deficiències... la deficiència mes gran que tenien era d'afecte. no vegis les monges. no ho vaig suportar i ho vaig deixar... no fa gaire, potser un parell d'anys a la tele va sortir que havien tancat la residència per les il·legalitats que hi cometien. Ens feien lligar tots els nens a l'hora d'anar a dormir. I jo, que tenia de 15 a 17 anys quan hi anava, només els volia ajudar, jugar i donar afecte però no em deixaven... recordo una nena... pobre! fruit d'una rel·lacio entre dos interns, que no tenia cap problema real, de disminució psiquica. però ningú li havia fet una caricia a la vida i vivia entre nens amb deficiència. no caminava, s'arrossegava i se m'agafava a les cames quan em veia passar... jo la portava tot el dia a coll i aviat li vaig ensenyar a caminar...
ostres perdoneu, no pcu seguor
Perque sempre puguis explicar el seu cas i parlar-ne...
jo us podria parlar d'una bona temporada que vaig anar a una residència de monges per nens amb deficiències... la deficiència mes gran que tenien era d'afecte. no vegis les monges. no ho vaig suportar i ho vaig deixar... no fa gaire, potser un parell d'anys a la tele va sortir que havien tancat la residència per les il·legalitats que hi cometien. Ens feien lligar tots els nens a l'hora d'anar a dormir. I jo, que tenia de 15 a 17 anys quan hi anava, només els volia ajudar, jugar i donar afecte però no em deixaven... recordo una nena... pobre! fruit d'una rel·lacio entre dos interns, que no tenia cap problema real, de disminució psiquica. però ningú li havia fet una caricia a la vida i vivia entre nens amb deficiència. no caminava, s'arrossegava i se m'agafava a les cames quan em veia passar... jo la portava tot el dia a coll i aviat li vaig ensenyar a caminar...
ostres perdoneu, no pcu seguor
-
VisitantVi
-
VisitantVi
Hola guapes!
primer de tot, en cap moment he voglut defebnsar el metode Estivill. He sigut sincera i he dit que en sóc m´s partidaria que dels altre, pr això no vol dir que hi cregui a capa ie spada, al concrari!
només volia donar una possible resposta a que la gent planteja les coses que es preguntava la . en el teu escrit (el que es cita en el meu comentari).
En cap moment, he dit que no es dongués amor i caricies i tots els mimus haguts i per haver a les criatures. Obviament que és el que més necessiten per creixer i fer-se persones, bones persones.
I mai he dit que s'hagi de frustrar a les criatures pk s'hi acustumin, he dit que se'ls ha d'ajudar a aprendre a tolerar la frutració.
Quan parlava que els nens has d'aprendre que els pares no hi són sempre, em referia als pares. Obviament que sempre hi haurà algú que en tingui cura! només faltaria! pr els pares a vegades han d'anar a treballar, o parlar per telefon, fer la seva vida propia, que apart de ser pares (i que quedi clar que també penso que és la millor i principal feina del món), també són persones, i tots necessitem gaudir dels nostre propi temps.
primer de tot, en cap moment he voglut defebnsar el metode Estivill. He sigut sincera i he dit que en sóc m´s partidaria que dels altre, pr això no vol dir que hi cregui a capa ie spada, al concrari!
només volia donar una possible resposta a que la gent planteja les coses que es preguntava la . en el teu escrit (el que es cita en el meu comentari).
En cap moment, he dit que no es dongués amor i caricies i tots els mimus haguts i per haver a les criatures. Obviament que és el que més necessiten per creixer i fer-se persones, bones persones.
I mai he dit que s'hagi de frustrar a les criatures pk s'hi acustumin, he dit que se'ls ha d'ajudar a aprendre a tolerar la frutració.
Quan parlava que els nens has d'aprendre que els pares no hi són sempre, em referia als pares. Obviament que sempre hi haurà algú que en tingui cura! només faltaria! pr els pares a vegades han d'anar a treballar, o parlar per telefon, fer la seva vida propia, que apart de ser pares (i que quedi clar que també penso que és la millor i principal feina del món), també són persones, i tots necessitem gaudir dels nostre propi temps.
-
VisitantVi
et sorprendras mamiblume de com s'adapten i com saben quan hi ets i quan no, i amb qui poden comptar-hi d'una manera o d'una altre.
Molta gent interpreta això com que et prénen el pél. Diuen, amb la iaia no plora, amb tu ho fa perque et pren el numero.
Jo penso que no és veritat. La mare és molt especial per ells i tot i que amb els avis s'ho passen molt bé, qui consola i qui calma és la mare.
Jo amb el tema pit ho veig molt clar. si no hi sóc no menja, si hi sóc menja molt sovint.
Així que segur que trobaràs la manera de tenir temps per a tu. Però és una mica difícil quan t'adones que t'has perdut per sempre.
No sé si us ha passat a totes, moltes ho viuen com una depre post part, però crec que no es ben bé això. Tot i desitjar un fill i estar completa i coscientment preparada, quan arriba veus que tu ja no ets tu. No al 100% ni a temps complert. Però et converteixes en millor persona. Com a minim jo!
Molta gent interpreta això com que et prénen el pél. Diuen, amb la iaia no plora, amb tu ho fa perque et pren el numero.
Jo penso que no és veritat. La mare és molt especial per ells i tot i que amb els avis s'ho passen molt bé, qui consola i qui calma és la mare.
Jo amb el tema pit ho veig molt clar. si no hi sóc no menja, si hi sóc menja molt sovint.
Així que segur que trobaràs la manera de tenir temps per a tu. Però és una mica difícil quan t'adones que t'has perdut per sempre.
No sé si us ha passat a totes, moltes ho viuen com una depre post part, però crec que no es ben bé això. Tot i desitjar un fill i estar completa i coscientment preparada, quan arriba veus que tu ja no ets tu. No al 100% ni a temps complert. Però et converteixes en millor persona. Com a minim jo!
- mamarnau_tgn
- :: girafa

- Entrades: 2220
- Membre des de: dc. des. 26, 2007 10:13 pm
- Ubicació: baix camp
Bruna ha escrit:No sé si us ha passat a totes, moltes ho viuen com una depre post part, però crec que no es ben bé això. Tot i desitjar un fill i estar completa i coscientment preparada, quan arriba veus que tu ja no ets tu. No al 100% ni a temps complert. Però et converteixes en millor persona. Com a minim jo!
l'has clavat!
noies de debó que no us vull portar la contraria eh!!
jo encara no sóc mare, i no he sentit res semblant al que sentiu vosaltres, qui sap, potser quan ho sigui canvio d'opinió, pr del que estic segura és que sempre intentaré fer el millor pels meus fills.
De debó que la vostre postura em sembla molt respectable, i la compatrteixo en gran mesura, però no del tot!
jo encara no sóc mare, i no he sentit res semblant al que sentiu vosaltres, qui sap, potser quan ho sigui canvio d'opinió, pr del que estic segura és que sempre intentaré fer el millor pels meus fills.
De debó que la vostre postura em sembla molt respectable, i la compatrteixo en gran mesura, però no del tot!

-
VisitantVi
heu sentit a parlar dels "acompanyaments hospitalaris?"
fa temps vaig treballar per una fundació que feia això, acompanyaments hospitalaris.
De nens que no tenien a ningú, quan havien de ser ingressats per qualsevol cosa, dons que algú els hi fes companyia, els agafés quan ploren a la nit, DORMISSIN AMB ELLS PK NO SE SENTISSIN SOLS!
i vaig flipar. Em va "tocar" un bebé amb el cromosoma vint-i-pico duplicat, mare drogadicte, pare presó, 9 mesos i us juro que era com si en tingués 3.
Em passava el dia (10 hores diaries a l'hospital fins que arribava l relleu de nits) pos em passava el dia cantant-li, acariciant-lo, etc, a coll quan podia passar sense tubs i ventilació, m'angoixava quan alguna cosa pitava i les infermeres venien corrent...i no era el meu fill, i feia tot això pk sabia que akell nen necessitava algú.
Li parlava molt, etc. i es calmava moltíssim kuan l'acariciava.
sabeu què?
tres dies després de començar akella feina amb akell nen em diuen que no m'hi esforci, que també és sord. (tot per culpa dels cromosomes duplicats..)
em va caure tot a terra.
no em veia, no em sentia, però seguia calmant-se amb el CONTACTE!!!!!!
i ni tan sols em coneixia....
per mi va ser una gran lliçó de vida.
imagineu-vos si tot això ho hagués fet una mare, no una persona de dies i una de nits, que acabaran deixant la feina i seran substituïdes per dues persones més, desconegudes...
amb això vull dir que som mamífers, que som animals, racionals, sí, però animals al cap i a la fi, que no oblidem que venim de la natura, i a ella tornem, i no podem obviar els nostres orígesn i les nostres necessitats com a espècie social que som: CONTACTE, CONTACTE, CONTACTE.
ESPÈCIE SOCIAL!
NO ESPÈCIE SOLITARIA= DORMIR SOLS, DEIXAR PLORAR, NO ATENDRE..
ESPÈCIE SOCIAL= COMPANYIA, CONTACTE, SEMPRE.= SEGURETAT= AUTOESTIMA= PERSONA SOCIABLE, EMPÀTICA, ETC.
NO HO PODEM OBLIDAR!
SOM L'ÚNIC ANIMAL que DEIXEM PLORAR LES "CRIES" SENSE ATENDRE-LES, que DORMIM SEPARADES D'ELLES, ...ELS BEBÉS NO ENTENEN TOT AIXÒ, ELLS ES REGEIXEN PER CONDUCTES INNATES PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA: PLORAR QUAN EM SENTO SOL PQ LA MARE TORNI I NO S'EM MENGI UN LLOP, LLEÓ, HIENA... NO FA TAN DE TEMPS QUE VIVÍEM EN COMUNITATS A L'AIRE LLIURE , NO FA TAN QUE HI SOM, HISTÒRICAMENT PARLANT, L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER INTEL.LIGENT NO FA TAN QUE HI ÉS...ANAR CONTRA ELS INSTINTS NO FA TAN que ESTÀ DE MODA, NO HI HA HAGUT TEMPS SUFICIENT PK ELS BEBÉS DEIXIN DE SENTIR AKESTA URGÈNCIA PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA.
I SORT que HAN PLORAT I HAN NECESSITAT L'ESCALFOR DE LA MARE A LA NIT!
SI NO HAGUÉS ESTAT AIXÍ, ARA NO ESTARÍEM AQUÍ, DISCUTINT SOBRE AIXÒ.
SI ELS BEBÉS NO HAGUESSIN PLORAT KUAN S'HAGUESSIN TROBAT SOLS, ARA, ESTARÍEM EXTINGITS.
TOMA ROLLO...PERDONEU, NO PODIA PARAR....
fa temps vaig treballar per una fundació que feia això, acompanyaments hospitalaris.
De nens que no tenien a ningú, quan havien de ser ingressats per qualsevol cosa, dons que algú els hi fes companyia, els agafés quan ploren a la nit, DORMISSIN AMB ELLS PK NO SE SENTISSIN SOLS!
i vaig flipar. Em va "tocar" un bebé amb el cromosoma vint-i-pico duplicat, mare drogadicte, pare presó, 9 mesos i us juro que era com si en tingués 3.
Em passava el dia (10 hores diaries a l'hospital fins que arribava l relleu de nits) pos em passava el dia cantant-li, acariciant-lo, etc, a coll quan podia passar sense tubs i ventilació, m'angoixava quan alguna cosa pitava i les infermeres venien corrent...i no era el meu fill, i feia tot això pk sabia que akell nen necessitava algú.
Li parlava molt, etc. i es calmava moltíssim kuan l'acariciava.
sabeu què?
tres dies després de començar akella feina amb akell nen em diuen que no m'hi esforci, que també és sord. (tot per culpa dels cromosomes duplicats..)
em va caure tot a terra.
no em veia, no em sentia, però seguia calmant-se amb el CONTACTE!!!!!!
i ni tan sols em coneixia....
per mi va ser una gran lliçó de vida.
imagineu-vos si tot això ho hagués fet una mare, no una persona de dies i una de nits, que acabaran deixant la feina i seran substituïdes per dues persones més, desconegudes...
amb això vull dir que som mamífers, que som animals, racionals, sí, però animals al cap i a la fi, que no oblidem que venim de la natura, i a ella tornem, i no podem obviar els nostres orígesn i les nostres necessitats com a espècie social que som: CONTACTE, CONTACTE, CONTACTE.
ESPÈCIE SOCIAL!
NO ESPÈCIE SOLITARIA= DORMIR SOLS, DEIXAR PLORAR, NO ATENDRE..
ESPÈCIE SOCIAL= COMPANYIA, CONTACTE, SEMPRE.= SEGURETAT= AUTOESTIMA= PERSONA SOCIABLE, EMPÀTICA, ETC.
NO HO PODEM OBLIDAR!
SOM L'ÚNIC ANIMAL que DEIXEM PLORAR LES "CRIES" SENSE ATENDRE-LES, que DORMIM SEPARADES D'ELLES, ...ELS BEBÉS NO ENTENEN TOT AIXÒ, ELLS ES REGEIXEN PER CONDUCTES INNATES PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA: PLORAR QUAN EM SENTO SOL PQ LA MARE TORNI I NO S'EM MENGI UN LLOP, LLEÓ, HIENA... NO FA TAN DE TEMPS QUE VIVÍEM EN COMUNITATS A L'AIRE LLIURE , NO FA TAN QUE HI SOM, HISTÒRICAMENT PARLANT, L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER INTEL.LIGENT NO FA TAN QUE HI ÉS...ANAR CONTRA ELS INSTINTS NO FA TAN que ESTÀ DE MODA, NO HI HA HAGUT TEMPS SUFICIENT PK ELS BEBÉS DEIXIN DE SENTIR AKESTA URGÈNCIA PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA.
I SORT que HAN PLORAT I HAN NECESSITAT L'ESCALFOR DE LA MARE A LA NIT!
SI NO HAGUÉS ESTAT AIXÍ, ARA NO ESTARÍEM AQUÍ, DISCUTINT SOBRE AIXÒ.
SI ELS BEBÉS NO HAGUESSIN PLORAT KUAN S'HAGUESSIN TROBAT SOLS, ARA, ESTARÍEM EXTINGITS.
TOMA ROLLO...PERDONEU, NO PODIA PARAR....
NATRIX ETS UN CRACK!!!!!! ESTIC ABSOLUTAMENT D'ACORD AMB TU. I COM JA HE DIT ALGÚN COP PER AQUI, JO HO HE POSAT A LA PRACTICA AMB EL MEU FILL I FUNCIONA.
Una vegagada una mestre del Victor hem va dir que ella estava segura que el Victor tenia aquest caracter, tan sociable i era tan carinyós perque ha rebut molt estimul físic (pel seu problema, continuament l'estem fent "exercicis", l'estem tocant , acariciant i fent massatges) perque als nens amb paralisis tenen molta rigidessa muscular i el fet de tocar-los els relaxa, per tant estem tot el dia a sobre seu, nosaltres i els terapeutes que treballen amb ell i aixo l'ha ajudat molt a tenir aquesta alegria i aquest bon caracter. es super important el contacte fisic.
Una vegagada una mestre del Victor hem va dir que ella estava segura que el Victor tenia aquest caracter, tan sociable i era tan carinyós perque ha rebut molt estimul físic (pel seu problema, continuament l'estem fent "exercicis", l'estem tocant , acariciant i fent massatges) perque als nens amb paralisis tenen molta rigidessa muscular i el fet de tocar-los els relaxa, per tant estem tot el dia a sobre seu, nosaltres i els terapeutes que treballen amb ell i aixo l'ha ajudat molt a tenir aquesta alegria i aquest bon caracter. es super important el contacte fisic.




-
VisitantVi
natrix ha escrit:
amb això vull dir que som mamífers, que som animals, racionals, sí, però animals al cap i a la fi, que no oblidem que venim de la natura, i a ella tornem, i no podem obviar els nostres orígesn i les nostres necessitats com a espècie social que som: CONTACTE, CONTACTE, CONTACTE.
ESPÈCIE SOCIAL!
NO ESPÈCIE SOLITARIA= DORMIR SOLS, DEIXAR PLORAR, NO ATENDRE..
ESPÈCIE SOCIAL= COMPANYIA, CONTACTE, SEMPRE.= SEGURETAT= AUTOESTIMA= PERSONA SOCIABLE, EMPÀTICA, ETC.
NO HO PODEM OBLIDAR!
SOM L'ÚNIC ANIMAL que DEIXEM PLORAR LES "CRIES" SENSE ATENDRE-LES, que DORMIM SEPARADES D'ELLES, ...ELS BEBÉS NO ENTENEN TOT AIXÒ, ELLS ES REGEIXEN PER CONDUCTES INNATES PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA: PLORAR QUAN EM SENTO SOL PQ LA MARE TORNI I NO S'EM MENGI UN LLOP, LLEÓ, HIENA... NO FA TAN DE TEMPS QUE VIVÍEM EN COMUNITATS A L'AIRE LLIURE , NO FA TAN QUE HI SOM, HISTÒRICAMENT PARLANT, L'ÉSSER HUMÀ COM A ÉSSER INTEL.LIGENT NO FA TAN QUE HI ÉS...ANAR CONTRA ELS INSTINTS NO FA TAN que ESTÀ DE MODA, NO HI HA HAGUT TEMPS SUFICIENT PK ELS BEBÉS DEIXIN DE SENTIR AKESTA URGÈNCIA PER ASSEGURAR LA SUPERVIVÈNCIA.
I SORT que HAN PLORAT I HAN NECESSITAT L'ESCALFOR DE LA MARE A LA NIT!
SI NO HAGUÉS ESTAT AIXÍ, ARA NO ESTARÍEM AQUÍ, DISCUTINT SOBRE AIXÒ.
SI ELS BEBÉS NO HAGUESSIN PLORAT KUAN S'HAGUESSIN TROBAT SOLS, ARA, ESTARÍEM EXTINGITS.
NENA... SENSE PARAULES!
HO HAS CLAVAT...
DE GRAN VULL SER COM TU...
-
VisitantVi
mira jo vaig treballar per akesta fundació:
http://www.fundacio-c-juvanteny.org/cat/
http://www.fundacio-c-juvanteny.org/cat/serveis.htm
http://www.fundacio-c-juvanteny.org/cat/
http://www.fundacio-c-juvanteny.org/cat/serveis.htm
-
VisitantVi
-
VisitantVi
-
VisitantVi
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |




















