EMBARAÇ I GATS ( O ALTRES ANIMALS )

[martavila]

Hola noies,

Obro aquest post, a veure si em podeu aconsellar, estic una mica rallada, perquè el nostre pis es molt petit, nomes te 2 hab, la de matrimoni, i una altre on hi ha l'ordinador ( que és l'hab. dels gats, on tenen el "cagadero" i el menjar" i es clar, serà la futura habitació del cigronet ) i penso que quan montem l'habitació, on cony posem lo dels gats, que van on volen, dormen on volen ( sofà, ara al llit nostre ja no els deixo pujar ) no se si m'enteneu el que vull dir, no es el mateix tenir la casa plena de pels ( tot i que passem l'aspirador cada dia ) sense cigronet que amb cigronet... aixxx no se, potser m'estic obsessionant massa, les que teniu gats, que en penseu?

Ma mare ja m'està "taladrant" que no pot ser tenir 2 gats en un pis tant petit, i un bebè......... pero es que ens els estimem TANT !!!!!

Aquests gats, els tenien els meus sogres a un pati enorme, amb altres gats, i si els haguessim de tornar al seu lloc d'origen, sabem que estarien be, pero no tant be com estan a casa..... un dels gats te asma i el tenim super controlat, de l'altra manera els meus sogres "passen" mes... i estic feta un lio, perquè no vull que marxin de casa, però alhora pateixo per la falta d'espai que tindrem quan vingui el "cigronet".....

perdoneu pel rollo, però almenys m'he desfogat....

[DEMETER]

A casa sempre hem tingut gats, i fins i tot ara en tenim dos, que dormen al sofa i no hi ha maneres de fer-los fora, a les habitacions no els he deixat entrar mai a menys que es colin...

Has provat de deixar-los la cubeta de la sorra al rentador (quan estavem al pis ho feiem així), o al balco si en tens, a veure si s'acostumen...

[alexandra]

hoooolaaa martavila,

jo tinc un gat super maco jijijiji i un peaso gos que es un rotweiler... imagina't!!! encara no ha nascut la liah, pero jo no penso canviar res... l'unic que l'habitacio de la liah quedara tancada per a que no entrin pels del gos ni les babes... pero la resta del pis obert!!! :p

jo he de netejar a diari... per la quantitat de pel del gos... i les babes... he d'estar tot el dia fregant... despres encara haure de netejar mes i no se si podre... pero bueno... diuen que els nens que es crien amb animals son mes inmunes!!! la meva sera inmune a tot jajajaja

no pateixis... els gats a mes a mes van molt a la seva bola i segur que s'adapten al que hi hagi.

[marchita]

MARTAVILA...
EN RELACION AL TEMA DEL TAMAÑO DEL PISO Y DONDE PONER LA ARENA AHI NO PUEDO ASESORATE PQ NO SE COMO ES NI SE COMO HACERLO PERO EN EL TEMA PELOS...SI
EN CUANTO A HIGIENE Y SALUD PUEDES ESTAR TRANQUILA PQ AUNQ ESTE LLENO HASTA ARRIBA DE PELOS NO LE PASARIA NADA AL BEBE SOLO Q ES UN POCO COÑAZO PQ LA ROPA TAMBIEN SE LLENA Y LA FORMA DE SACARLO ES DURILLA PERO EN SALUD NO PASA NADA. LOS ANIMALES NO PUEDEN TRASMITIR NADA AL BEBE Y MAS SI LOS TIENES DESPARASITADOS TANTO INTERNA COMO EXTERNAMENTE. MIRA MI HERMANA Y YO SOMOS CRIADORAS DE PERROS (AHORA NO EJERCEMOS YA TANTO)Y CUANDO NOS FUIMOS A VIVIR CON NUESTRAS PAREJAS TENIAMOS 3 PERROS Y UN GATO ASI Q LA REPARTICION FUE YO DOS PERROS Y ELLA SU PERRA Y LA GATA. MI HERMANA HA TENIDO UNA NIÑA HACE 9 MESES Y CONVIVE CON LA GATA, ES CIERTO Q ES UN ROYO PQ ADEMAS ES UNA PERSA (TIENE EL PELO SUPER LARGO) Y SUELTA PELO POR TODOS LADOS PERO SI VIERAS COMO ESTAN LA NIÑA Y LA GATA!!!!!!!!!! LA GATA SE PASA EL DIA EN LA MANTA DE JUEGOS DE LA NIÑA ESPERANDO A MI SOBRINA Y MI SOBRINA EN CUANTO LLEGA A CASA DE LA GUARDERIA PILLANDOLA DE DONDE PUEDE, LA TIENE TODO EL DIA ENCIMA Y TAN FELIZ!!!!!!!!
ES CIERTO Q HAN HABIDO ESTUDIOS Q DICEN QUE CUANDO UN NIÑO SE CRIA CON ANIMALES DOMESTICOS SON MAS INMUNES Y SOBRE TODO SUELEN RESISTENTES A LAS ALERGIAS... ASI Q EN EL TEMA SALUD E HIGIENE TRANQUILAAAAAAAAAAAAAAA

[D.J.]

Nosotros vivimos en una casa de unos 65mts.tiene 3habitaciones(ahora ya no entran en ellas,y la comida y el pipican estan en un lavadero pequeño que hizo mi suegro,tenemos 5 gatos y una perra.
Con Maia ningun problema,solo tienes que vigilar que ningun gato se te ponga en el cesto de debajo del carro a dormir y te lo lleves a la calle ,es que a mi mas de una vez casi me pasa.
No en serio,la comida se la podrias poner en la cocina en un rinconcito y el pipican en el lavabo,se que hay gente que lo tiene asi,no se claro habia que ver como es tu casa,pero bueno si te sirve de ayuda.
De higiene limpiando cada dia y si los gatos estan cuidados,ningun problema,yo limpio cada dia pero aun asi hay mogollon de pelo y nada al prinicpio que era pequeñita me daba mas apuro pero ahora ya paso

[angaleta]

Estic d'acord amb el què t'han dit... nosaltres tenim dues gates (barreja de persa) de pèl llarg. La veritat és que quan em vaig quedar embarassada em vaig haver de sentir moltes vegades que ja em podia desfer d'elles i jo sempre contestava que no, que són part de la meva família. Després de parlar-ne amb l'obstetra i amb el veterinari vaig decidir que no em desfaria d'elles. Si són animals de pis (i no surten al carrer) no hi ha problema, per precaució evita remenar-los la sorra i si has de fer-ho posa't guants i renta't bé les mans. Pel tema pèls és aspirar, aspirar i aspirar més (per quan s'enganxen a la roba va molt bé la secadora (això sona antiecològic total, no? però no ho és...). Pel tema wc dels gats al lavabo és un bon lloc, fins i tot en venen uns que són coberts (com un transportí) amb una porteta però han d'estar sempre molt i molt nets. Nosaltres tenim previst posar una porta de seguretat a la porta del lavabo quan els peques comencin a gatejar per a evitar que hi entrin... el menjar jo els el tinc a la cuina i si els nens el tasten algun dia... pos no crec que els passi res, no? En el fons són com "galetetes". Les gates sempre han dormit amb nosaltres i cal dir que els primers dies no les vam deixar per precaució, però es passaven tota la nit plorant a la porta de l'habitació, les vam deixar entrar i cap problema: una d'elles passa olímpicament dels nens, l'altra els ha adoptat i fa de marona (els vigila i ens vigila a nosaltres com tractem els seus nens...). La cuna la respecten i no s'hi han ficat mai, de fet es miren els nens però encara els fan una mica de por i no s'hi acosten. També venen un producte que es diu Feliway, són feromones sintètiques, els relaxen i ajuden a estar tranquilets quan hi ha canvis de casa, veterinari, o canvis importants. Vam preguntar-ho al veterinari i a un pediatra i ens va dir que era totalment segur per als nens i ens ha anat de conya! Troben a faltar mimos però són pacients i molt bones... ho han entès perfectament!
No et preocupis, és totalment compatible!

[angaleta]

solo tienes que vigilar que ningun gato se te ponga en el cesto de debajo del carro a dormir y te lo lleves a la calle ,es que a mi mas de una vez casi me pasa.

Qué bueno! A mi me pasó el otro dia, me di cuenta cuando salió disparada desde el ascensor para casa!!!

[Herbal]

Hola a totes!
Martavila, jo, com les noies, tampoc no m'amoïnaria. Hi ha tantes llegendes urbanes que van de gats i bebés que és normal preocupar-se una mica, però mira, crec que l'únic fonamental és que siguis... com es diu això? Immune a la toxioplasmosis no sé què? Bé, ja m'entens, oi? Mira, jo estic de 8 mesos, sóc immune (estic convençuda que és perquè m'he criat envoltada de bitxos de tota mena, de gallines a conills!); tenim dues gates pedorrilles a casa, i els hem deixat el calaix de sorra al lavabo, i l'anem netejant de caques dos cops al dia, i el seu menjar entre la cuina i el menjador, en un raconet, i cap problema. Escombrar cada dia, aspiradora, i paciència per a que no es colin als dormitoris ni entrin als armaris de la roba (són realment gates pedorres). Ja veuràs com trobes una solució, maca!

[sandra77]

T'entenc perfectament. Jo al principi estava molt preocupada (també vaig penjar aqui al foro un dubte similar), em feia por que el gat li pogués fer mal sense voler o que es poses a sobre d'ell en el moises i li fes mal,....Nosaltres ens estimem el nostre gat com un més de la familia i en tot moment teniem molt clar que no ens desferiem d'ell. Em va influir molt la meva mare, encara a vegades ho intenta, que tot el dia m'estava dient que a veure que pasaria amb el gat, que si tindriem un disgust,...i mil tonteries que em posaven nerviosa i em feien pensar en coses que no m'haguessin passat mai pel cap (el nostre gat és molt cassolà i tranquil i no me'l veig fent coses agresives). Ara ja ens ha donat per perduts i no ens menja tant el cap. A mesura que han passat els mesos m'he relaxat amb aquest sentit, ja no veig que sigui cap problema sino el contrari. Mirem de no deixar que entri a l'habitació del nen pq no s'acostumi però la veritat és que tampoc li crida massa l'atenció. A la porta de l'habitació em posat una porteta d'aquelles que es posen per les escales pels nens (encara que la pot saltar és una barrera més que te i encara no em vist cap dia que la passi, li farà mandra). El que si has de vigilar una mica si no has passat la toxoplasmosi. La resta ja veuràs com anràs veient mica en mica menys prblemes.

[D.J.]

Yo la Toxoplasmosis no la he pasado y mira que he estado en contacto con gatos y todo bicho que me encontrara,y la gine me dijo que tenia mas posibilidad de contagiarme con la carne poco hecha que con mi jauria de gatis,lo de que lo adoptan es verdad,en casa 4 pasan de ella o le tienen miedo(yo si fuera gato tambien ),pero una no se separa de ella siempre esta a su lado y ya le puede hacer de todo,desde morder a estirar del rabo que nunca le ha hecho nada y Maia siempre la esta llamando,de hecho todo animal que ve se llama "Niteta" y de la ultima que se despide para irse a dormir es de ella,bueno luego la mami

[martavila]

Noies! sou un encant!

Moltissimes gràcies per la rapidesa i sinceritat de les vostres respostes! Em quedo més traquila sabent de les vostres experiències. Demà em faig anàlisis i a veure que em surt de la Toxoplasmosi...

Els gats, tenen 11 anys, i són part de la nostra vida, són tant bons i agraïts que quan et miren amb aquells ullets, se'm desfà tot!

D.J me he meado de risa con lo del cesto de debajo del carrito!!!!

Gracies a totes! de veritat !!

[txellchen]

Jo sóc una més amb gats a casa!!! I estic totalment dacord amb el que t'han dit la resta de foreras!! No hem tingut cap mena de problema amb el peque. Si que és veritat que els primers dies patia una miqueta pel tema pels, però com que n hi ha massa manera d'evitar-ho (ja pots aspirar que t'asseus al sofà i ja vas pringat... que t'he de dir), només procuro que no tingui pels al xumet i ja està!!!!

[Biscuit2000]

hola martavila!

No t'amoïnis i de fet millor que no els hi canviis les rutines a les gates. Jo visc amb un pis petit igual que tu amb 2 habitacions, on abans l'habitació de la Júlia era la de l'ordinador i d'és que vaig tenir a la Júlia m'he comprat un portàtil per fer-lo anar des del menjador. Tinc 2 gates i no he tingut cap problema. La sorra de les gates l'he posat dins del nostre lavabo, és a dir he comprat un WC d'aquells que tenen tapa i porta i l'he posat sota del rentamans. El menjar i l'aigua en un racó del pasadís i les gates dormen al sofà. La nena està perfecte, només procuro que no tingui pèls al xumet i passo l'aspirador cada dia. El veterinari em va dir que si les gates estan acostumades a dormir a l'habitació amb nosaltres (és el meu cas) que les deixés pq si ara els hi tanqués la porta i no les deixés aleshores si podria ser que agafessin gelos. Aleshores jo a elles les he deixat igual que estaven, només he canviat la sorra de lloc i els hi he tancat la porta de l'habitació de la nena quan jo no estic pendent, més que res per evitar que es posin a dormir a la cuna.
Les gates estan encantades amb la nena i tot va fabulós. Jo havia sentit moltes histories rares de gats i bebés que si alergies i mandangues i res de res, de fet els bebés que conviuen amb animals de companyia desde recent nascuts, tenen menys possiblitats de tenir alergies als animals.

Queda't ben tranquila.

[mandarina]

Jo et dic el mateix que totes! Nosaltres tenim un gat (que és com un gosset) i una gossa, i no pensem fer-los fora de casa. De fet seguiran dormint a la nostra habitació com fins ara, la gossa dorm al seu llitet al costat del nostre llit i el gat amb nosaltres, ben enganxadet al meu marit (em fa una ràbia... la que volia gat era JO!). El cagadero el tenim en un cuartet on tenim la rentadora, i és d'aquests coberts, amb una porteta, així que si està ben net no olores res. A més a més fem servir sorra d'aquesta que és blanca, com sal gruixuda, que es diu Clean Cat, és més cara però amb les olors no hi ha punt de comparació. El menjar el tenim dalt de l'assecadora (la qual està dalt de la rentadora) pq si no la gossa se'l menja. Pel que fa als pèls... segur que la nena acaba menjant algun pèl, però què hi farem, quan vagi a la guarderia segur que comparteix babes i mocs amb altres nens. I la gossa... des del primer dia va adoptar el gat i li donava de mamar, així que suposo que si segueix rebent mimitos no passarà res!

[mireiafor]

hola noies, sento ser l'única que aporti una nota negativa. El meu home i jo sempre hem estimat moltíssim els animals i hem recollit tota mena de mascotes a les que buscàvem casa adoptiva, més que res perquè per espai no les podíem tenir totes.

Al final teníem ens vam quedar amb tres gats que eren de la família (no com de la família, sinó que directament ho eren!!). Malauradament jo vaig desenvolupar alèrgia als gats ja grandeta (quina cosa tan rara!!!). Vaig estar convivint amb l'alèrgia i els gats durant més de dos anys.

Llavors em vaig quedar embarassada i tampoc se'ns va passar pel cap desfer-nos d'ells, a més si en onze anys no havia agafat la toxoplasmosi perquè l'havia d'agafar aleshores?? Efectivament durant l'embaràs cap problema i al portar el bebé a casa tampoc. Vam fer tot el que comenten les companyes: extremar la neteja i les precaucions i ells es van portar la mar de bé.

Malauradament quan tenia quasi un any i mig la meva filla també va desenvolupar alèrgia als gats. Estic casi segura que ho va heredar de mi i que no va ser per reacció a la presència dels gats. A partir d'aleshores els gats vivien a la cuina on els vam instal.lar una porteta que dona a un pati molt gran on podien entrar i sortir quan volguessin a l'exterior, a fer les seves necessitats a la seva sorra, etc. Al final els vam acabar donant, encara que vam trigar molts mesos a col.locar-los a tots en que l'aspiradora anava amunt i avall a cada moment i la porta de la cuina no s'obria MAIIII!!!!!

Veig que és un cas aïllat i repeteixo que és més probable que la meva filla heretés l'alèrgia de mi a que li provoquessin els gats. M'alegro que no sigui el vostre cas (ni té perquè ser el teu!!) i només era per aportar el meu granet de sorra.

[nuni]

Doncs jo tenia el mateix dubte que Martavila. Es més, tinc alergia als gats (molt poca, però en tinc), i al enterar-me que estic embarassada quasi haviem decidit de treure'ls (també en tinc 2). Però amb tot això que esteu diguent, estic dubtant bastant.

La meva mare, té una casa on els gats podrien correr pel jardí quan fins ara estan tancats a un pis de 80m2, i lo més important de tot, que jo sé que els cuidaría bé i que sempre que vulgui els podria anar a veure, i quan el nen/a fós una mica més gran, en tot cas sempre estarien a temps de tornar.

Però em sembla que un cop sapiga si he passat la toxioplasmosis ho acabaré de decidir, perquè amb les vostres experiències tan maques m'esteu fent dubtar. I els meus gatets m'els estimo massa i els trobaría molt a faltar.

[niisia]

Et poso dos links d'uns posts d'aquest foro.

Animal i maternitat:
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=5507

Bebes + Gossos:
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?t=4653

[lila29]

Jo no tinc cap gat, però et dic que a casa del meu home sempre han tingut gats,gossos,gallines,conills, ocells....i no és conya!! I al meu home mai li ha passat res ni a les seves germanes. Jo el que faria és raspatllar-los bé i anar passant l'aspirador, però no m'els treuria de sobre!! A part, deu ser bo i tot créixer amb animals, així li reforces el sistema inmunitari!!

Si tu t'els estimes, doncs endavant, els hi canvies de lloc les cosetes i ja està!

[La reusenca]

Martavila,
Em sembla que tothom ja hi ha dit la seva, però també t'explico el nostre cas. Vivim en un pis petitó, de 2 habitacions, i vam haver de traslladar el cubell del gat, i el vam comprar tapat, perquè és més higiènic. La meva experiència és molt positiva, i tot i que cal tenir-ho tot net, no hi ha cap problema.
Ara, el nen s'adona de que existeix la gata, i la segueix amb la vista tot el dia. Es peta de riure com la veu, i hi interacciona força. Crec que tots dos han après a relacionar-se a la seva manera.
L'habitació del nen és sempre tancada, i així no pot entrar al llit ni escampar pèl. També cal vigilar de no deixar-los sols, per si de cas, i ja està! els nens que tenen animals a prop aprenen a estimar-los, crec jo.

[mandarina]

Doncs jo tenia el mateix dubte que Martavila. Es més, tinc alergia als gats (molt poca, però en tinc), i al enterar-me que estic embarassada quasi haviem decidit de treure'ls (també en tinc 2). Però amb tot això que esteu diguent, estic dubtant bastant.

La meva mare, té una casa on els gats podrien correr pel jardí quan fins ara estan tancats a un pis de 80m2, i lo més important de tot, que jo sé que els cuidaría bé i que sempre que vulgui els podria anar a veure, i quan el nen/a fós una mica més gran, en tot cas sempre estarien a temps de tornar.

Però em sembla que un cop sapiga si he passat la toxioplasmosis ho acabaré de decidir, perquè amb les vostres experiències tan maques m'esteu fent dubtar. I els meus gatets m'els estimo massa i els trobaría molt a faltar.

La toxoplasmosi, com han dit per aquí abans, és més probable agafar-la de carn poc feta o de verdures crues que no s'hagin rentat. Els gats no l'agafen de l'aire, així que si estan en un pis i no tenen contacte amb caques d'altres gats, si agafes la toxoplasmosi durant l'embaràs no serà pas per culpa d'ells.