Jo no vull parir!!!

[alexandra]

pues eso... que jo no vull parir!!! cada cop que hi penso m'entren ganes d'anar al lavabo... estic cagada de por, no em veig jo amb un nen... ai no se... no se com explicar-vos la por que em fa el moment part o pensar en tenir un fill, una persona alla que dependra de mi... de les meves decisions... em sento ara mateix super inmadura... no estic preparada per aixo!!! que fort... porto tot l'embaras desitjant parir i ara que començo a veure-ho tan a prop, em cago de por.
alguna li ha passat? :)

[GEMMARE]

Alexandra, cada p. dia de la meva vida, i encara em continua passant però pensa que la Liah no tindrà amb qui comparar-te i tu seràs la millor mare que pot tenir

L'Artur tampoc pot comparar, per sort

Ànims noia!!!

[Daina]

Em penso que a moltes ens ha passat que quan arribes al final t'entra la por i comences a tenir inseguretats. I com diu la Gemmare després també et passarà, però ja veuràs que seràs una bona mare!

[Herbal]

Hola Alexandra! Doncs mira, a mi també em va passar, i va ser si fa no fa quan estava com tu, d'unes 30 setmanes, o un poquet abans, a començaments de març. Com que a més venia d'una crisi amb la meva parella, estava en periode de plantejar-m'ho i qüestionar-m'ho TOT!! I amb lo de l'embaràs m'agafaven atacs d'angoixa perquè a més sentia emocions contradictories, estimar-me la pitita en plan lleona amorosa, però pensar que potser millor no estar en aquesta situació, i un sentiment de culpabilitat a continuació que em feia trontollar tota jo!!! Noia, estar embarassada és viure en una muntanya russa emocional, realment! Si et serveix de consol, és temporal, jeje. No et sentis culpable per a res! Com diuen les noies, seràs una mare genial! :D

[gblanch]

SEMPRE ES TÉ POR A ALLÒ QUE NO CONEIXEM...AIXÍ QUE TRANQUILA, QUE QUAN TINGUIS LA TEVA NENA EN BRAÇOS ET MARXARAN TOTES LES INSEGURETATS, I ET SEMBLARÀ QUE POTS AMB TOT!!

[karkinyoli]

Segur que ho faràs de conya alexandra!!!!Va dona! Una tia amb el teu desparpajo i alegria, segur que ha de ser una mare súper!!!!!!
I una cosa molt important: ningú neix ensenyat!!!!

[monic75]

A mi em va passar amb la Xènia. En el moment en que la vaig tenir als braços i vaig ser conscient de que marxaríem cap a casa i no venia amb manual d´instruccions i no sabria com fer-ho...Uff, quantes inseguretats i pors de sobte!!! I sense el socpetit!!! Però mira, tampoc crec que surtís tan malament o almenys és el que diu la Gemmare, que la Xènia no podia comparar-me amb cap altre       
Encara que ara que ja es gran si que compara, eh??
Tranquila Alex que segur que seràs molt bona mare i ja saps que em tens per fer-te de "germana gran pesadita" i donar-te consells.

[.]

Ui Alex!!!!!!!!!!! Pues sí, a mí me pasó, de hecho estuve todo el embarazo así, no solo al final..me daba mucho miedo, respeto y de todo!
Y no se me pasó al tener a David en mis brazos eh..no te creas, para mi fue todo un proceso, con su depresión postparto incluída!!!
Y mírame ahora....mira si cogí rápido el gustillo que tras la cuarentena ya fuimos a por Lola, ...tardo 6 meses en venir, pero aqui estoy a punto de parirla...si la gente repite tan malo no deber ser...¿no? Lo que no es fácil al principio, pero ya verás como lo haces perfecto!!!!!!

Date tiempo, aunque ahora no puedas verlo vas a ser una super mamá, tienes una hermana con experiencia que te dará mil consejos, y todos buenos (very important).

Ánimo, te espera lo mejor que te va a pasar en la vida!!! De verdad te lo digo!

[alexandra]

gracies nenes!!! gracies pels anims
jo porto tot l'embaras sense asimilar que porto una personeta dins... ho dic i no m'ho crec... de vegades si que hi penso i dic: ostres, que fort!!!
pero això és una cosa... l'altre és aquesta por horrorosa... dimarts he d'anar a parlar amb la dona que em fa les flors de bach i que em doni per a la por al part!!! les necessitoooo :)
gracies pels anims, com diu ma germana, sort en tindre del socpetit (i d'ella mes). ;)

kisss supper kisses mega kisses jajaja

[Niu]

Ja, ja ja!

[alexandra]

Ja, ja ja! No sé si ho vaig comentar o em va fer vergonya, però vaig menjar-me la bola durant tot l'embaràs i vaig arribar a pensar que perquè ho havia fet. Em feia una por terrible tenir el nen, no el part, el part gens, sinó el nen! I quan el vaig veure em va passar tot. I no vaig tenir cap depressió post part. Crec que vaig passar una depre prepart jo, perquè la setmana que vaig estar a l'hospital (cessària) me la vaig passar rient, encantada de la vida, feliç d'haver solucionat les meves pors. Em vaig sentir valenta, complaguda, descansada, entendrida i enamorada del meu fill. I això encara ara! Avui li deia a ma mare, que les mares més esbojarrades o inconscients als ulls dels altres a vegades resultem ser les mares que llavors els costa més desempallegar-se dels seus fills, fixa't com em sento!Jo he sorprès a tothom del meu voltant amb el súper instint que m'ha sortit. Tranquila, ja em diràs el què!

a mi tothom, quan els hi deia que m'havia quedat en estat, em deien: tuuu???? pero si no te veo...

una mica frustrant, la veritat...no se com em deuen veure...una loka de la vida :p

[littleif]

Alex carinyo, això ens passa a totes un dia o un altre... Jo també tinc unes ganes locas de tenir el Pol amb mi, però de vegades miro enrera i penso en la meva vida i que res no tornarà a ser igual... i fa por. Quan estem la meva parella i jo sols al sofà i penso mai més hi haurà aquesta tranquilitat i aquest "fer el que ens doni la gana i anar a on volguem"... Però tot això ja ho hem viscut. Hem disfrutat molt de la vida i ara toca "fabricar" una persona feliç, transmètre-li aquesta vitalitat i felicitat teva i que ella també pugui fer feliç a les persones igual que estic segura que ho has fet tu amb els que t'envoltan...
Anims cielo que tu pots amb tot!!!
Molts petons i mimitus virtuals. I si necesites alguna cosa ja saps on sóc, privi que te crió!!!

<img src="http://lilypie.com/pic/080503/cjTJ.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="60" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/PZFdp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0">

[.]

a mi tothom, quan els hi deia que m'havia quedat en estat, em deien: tuuu???? pero si no te veo...

una mica frustrant, la veritat...no se com em deuen veure...una loka de la vida :p

Alex a mi me pasó igual....me caso! quéeeeeeeeeeeeeeeeee? tuuuuuuuuuuuuuu?????????????? que estoy embarazada! queeeeeeeeeeeeeeeeeeee??????? tuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu?pero si no te pega nada............ y ahroa me dicen ALAAAAA QUE SUERTEEEEEEEEEEEE

[trima]

ALEXANDRA, ANIMA'T!!! és normal tenir aquestes pors i dubtes de si ho sabrem fer bé, però noia, per la teva nena ara mateix ja ets una supermare, ets tu qui l'acull, la protegeix i l'alimenta dins del teu ventre i quan ella estigui fora sabrà reconèixer-te, és un vincle per tota la vida.

Estic segura que seràs una gran mare!!! l'inseguretat fa que ens plantegem com cuidar i fer de manera més minuciosa pq els nostres petits no els hi falti de res, així que tampoc crec que sigui dolent, pensa que això és una etapa més i que tot passarà!

[Cabirola]

Pel que veig, això deu ser un mal general de totes les preimerenques quan comença el tercer trimestre, que és quan ja t'ho veus a sobre.

Quan jo estava al voltant de les 30 setmanes, una companya va tenir la seva nena, em va fer molta il.lusió perquè havíem portat els embarassos bastant paral.lels. Vaig sentir inclús enveja quan vaig saber que ella ja tenia la seva nena en braços i que jo encara m'havia d'esperar tres mesos,.... però quan vaig veure la nena em vaig CAGAR A LES CALCES DE PENSAR QUE AL CAP DE TRES MESOS JO EN TINDRIA UNA DE MEVA, 24H DEPENDENT, PER SEMPRE!!!!! En sabria prou?? I com l'havia de cuidar?? Ai ai ai, ja me'n surtiria???.....etc etc etc

Després, a mesura que s'acostava la data prevista, les ganes de tenir la nena es van menjar totes les pors, el part no em feia por sinó que me l'esperava amb il.lusió, com un gran esdeveniment, com t'esperes el dia del casament per exemple.

I recordo que un cop vaig haver parit, vaig pensar,..... glups! ara me l'he d'endur a casa!mama poooooooooooooooooor!!!! Però afortunadament no deixem de ser animals mamífers, i l'instint surt de no sé on (tot i que jo sempre n'he tingut molt), i cuidem les nostres "cries" super bé.

TRANQUIL.LA!!!! I ja veus que qui més qui menys repeteix, o sigui que tan dolent no deu ser, ni tan males mares debem ser!!!!

[DEMETER]

Alexandra, no et preocupis, segur que tot anirà bé i mai ningu estimara al teu petit/a més que tu, i nomès amb això ja n'hi ha prou.
Tema part, si et dic que a 5e d'EGB em vaig desmaiar quan explicaven el tema del part què? I no t'ho perdis, que vaig repetir a 2n de BUP, o sigui que soc super aprensiva a aquest tema i aquí estic desitjant cada dia més de veure al meu petit/@, i se que tot anirà bé.

No has de patir, les mares en aquest moment ho treiem tot de dins i creu-te quan algu de la meva antig clase em vegi amb la panxa crescudeta, es sorprendrà!

Però ho podem fer i ho farem! I tot anirà perfecte!

[pimpi]

que dius ara alex!!! estic sgura i convençuda que pots fer-ho i és més, ho faràs molt bé, tant parir com ser una bona mare.
Pensa una mica......... tens algun dubte de que no ho faras el millor possible ????
Jo estic segura que ho faràs i molt bé.
Anima´t guapa, tu si que vales !!!!!!!!!

[Avril]

Un parell de mesos abans de començar a buscar tenia malsons que es van repetir duant unes quantes nits. En aquests mals sons tenia el bebe i no me'n volia fer càrrec. Passades unes setmanes/mesos un familiar m'acostava el bebe i jo només feia que plorar perquè m'havia perdut els primers mesos del meu fill/a i l'havien hagut de cuidar per mi. Mare meva quina angoixa!

Ànims! Ara penso que estar preocupada és bon senyal, ja que significa que el futur fill/a ens importa moltíssim i que volem col·laborar en que sigui feliç. Això és bo! Segur que ho farem molt bé!

[Pukeko]

Pel que veig, això deu ser un mal general de totes les preimerenques quan comença el tercer trimestre, que és quan ja t'ho veus a sobre.

Doncs jo dec ser la rara!!

Em moro de ganes que arribi la meva nena!!! Jo la vull jaaaaa!!!!

És més, tinc una amiga que va parir fa 2 setmanes i em fa una enveja (sana eh?? però enveja.....)
No sé, suposo que tota la vida he estat esperant aquest moment, i amb el que ens va costar!!!!
Ara, ja us ho dic ara: ja passaré d'aquí a una temporadeta, quan ja ho tingui encara més aprop, a veure si llavors estic més cagadeta!!!

Alex, guapíssima, no pateixis que ho farem de conya, seguríssim!!!!

[alexandra]

avui hem anat a mirar cotxets i tal... pero bueno, el cas es:
estava prenent algo en un bar, i el meu novio ha marxat per comprar-me algo per demà (jijiji, vivan las sorpresas, no?) en fi,... hi havia dos parelles amb dos bebes... i ostres, he començat a agobiar-me, em costava respirar i tot... quins nervis m'han entrat... això en comptes d'anar a menys va a més... vale que tinc ganes de veure-la si si... pero es que... jolines que me muero de miedoooo!!! :)

gracies gracies gracies i mes gracies guapes pels anims... jo espero que s'em passi aviat... vaja paranoies m'entren...

kisss superkissssssssss jajaja