Hola, em presento...
Hola, em presento...
Hola,
Des de fa un any que us llegeixo cada dia, i avui, finalment m'he decidit a escriure.
L'any passat vam decidir anar per un fill i ens hi vam quedar a la primera. Vam tenir un embaras fantàstic. Cap molèstia, tot perfecte, un nen molt i molt desitjat per tothom, tot a punt...
Es feia esperar, pero just el dia que feia 41 setmanes vaig començar a tenir contraccions. Semblava que havia arribat el dia més feliç de la meva vida, però va ser un infern. El nen estava mort. D'això en fa 2 mesos i mig.
M'han fet un munt de proves i al nen també, ni ell ni jo tenim res. Va ser una mort sobtada, un accident.
Mai no he estimat a ningú com al meu petit, li parlava cada dia, li explicava com l'estimavem, li cantava, li feia un petit diari amb els meus sentiments durant l'embaras... Feiem mil projectes. Estavem preparats pq ens canvies totalment la vida...
Ens vam enfonsar totalment... però cada dia estem una mica millor i no queda més remei que tirar endavant.
Només voldria dir-vos, que vosaltres, sense saber-ho, també m'heu ajudat a tirar endavant. Cada dia entro i us llegeixo.
Des de fa un any que us llegeixo cada dia, i avui, finalment m'he decidit a escriure.
L'any passat vam decidir anar per un fill i ens hi vam quedar a la primera. Vam tenir un embaras fantàstic. Cap molèstia, tot perfecte, un nen molt i molt desitjat per tothom, tot a punt...
Es feia esperar, pero just el dia que feia 41 setmanes vaig començar a tenir contraccions. Semblava que havia arribat el dia més feliç de la meva vida, però va ser un infern. El nen estava mort. D'això en fa 2 mesos i mig.
M'han fet un munt de proves i al nen també, ni ell ni jo tenim res. Va ser una mort sobtada, un accident.
Mai no he estimat a ningú com al meu petit, li parlava cada dia, li explicava com l'estimavem, li cantava, li feia un petit diari amb els meus sentiments durant l'embaras... Feiem mil projectes. Estavem preparats pq ens canvies totalment la vida...
Ens vam enfonsar totalment... però cada dia estem una mica millor i no queda més remei que tirar endavant.
Només voldria dir-vos, que vosaltres, sense saber-ho, també m'heu ajudat a tirar endavant. Cada dia entro i us llegeixo.
Pruneta, primer de tot benvinguda.
Glups, crec que no he llegit un testimoni en aquest fòrum més dur que el teu. Crec que ha de ser terrible passar per una experiència similar, però està clar que heu estat forts i valents, i esteu tirant endavant.
Gràcies per voler formar part de la nostra família, i ojalà t'animis a explicar-nos com us va tot. Segur que podrem aprendre molt de tu.
Segur que sereu uns pares meravellosos. Ànims i us envio molt molt carinyo!!
Glups, crec que no he llegit un testimoni en aquest fòrum més dur que el teu. Crec que ha de ser terrible passar per una experiència similar, però està clar que heu estat forts i valents, i esteu tirant endavant.
Gràcies per voler formar part de la nostra família, i ojalà t'animis a explicar-nos com us va tot. Segur que podrem aprendre molt de tu.
Segur que sereu uns pares meravellosos. Ànims i us envio molt molt carinyo!!
-
silvietasoc
- :: tortuga
- Entrades: 348
- Membre des de: ds. març 29, 2008 8:43 am
Hola Pruneta! Benvinguda al forum! noia, no em surten les paraules...això que us ha passat és tan fort que dubto que cap ens ho poguem imaginar, però com tu molt encertadament dius, s'ha de tirar endavant amb molta força!! és fantàstic que entre totes t'haguem pogut ajudar ni que sigui una micarrona, i m'alegro que t'hagis decidit a participar perque encara intentarem animar-te més ara que et coneixem! Benvinguda de debó!! 
<a><img src="http://bd.lilypie.com/UO86p2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
http://www.fertilityfriend.com/home/201adb
Ostres Pruneta, ho sento molt, però molt.
He entrat directe per donar-te la benvinguda i al llegir-te m'he quedat amb la boca oberta i sense masses paraules. Només dir-te de nou que em sap molt greu i a la vegada donar-te molta energia positiva i molts ànims per buscar un nou projecte quan ho decidiu conjuntament amb la teva parella. Tot anirà bé!
M'alegra saber que t'has decidit finalment a registrar-te al socpetit. Parlar i escriure els pensaments i les experiències sempre va bé i aquí ens fem molta companyia en els bons i no tant bons moments.
Ànims i salut!!
He entrat directe per donar-te la benvinguda i al llegir-te m'he quedat amb la boca oberta i sense masses paraules. Només dir-te de nou que em sap molt greu i a la vegada donar-te molta energia positiva i molts ànims per buscar un nou projecte quan ho decidiu conjuntament amb la teva parella. Tot anirà bé!
M'alegra saber que t'has decidit finalment a registrar-te al socpetit. Parlar i escriure els pensaments i les experiències sempre va bé i aquí ens fem molta companyia en els bons i no tant bons moments.
Ànims i salut!!
Avril
[url=http://lilypie.com]
[url=http://lilypie.com]
Hola pruneta.
Estic escribin aquet misatge i no se ven be que posar, crec que el que us ha passat es algu terrible ( i aixo que jo he passat per dos abortaments ) i no puc ni imaginar el dolor enorme que deveu d´haver sentit i encare sentireu. Nomes dir-te que gracies per haver-ho compartit amb nosaltres i que amb el poquet que poguem estem aqui pel que necesitis. Molts petons i fins aviat
Estic escribin aquet misatge i no se ven be que posar, crec que el que us ha passat es algu terrible ( i aixo que jo he passat per dos abortaments ) i no puc ni imaginar el dolor enorme que deveu d´haver sentit i encare sentireu. Nomes dir-te que gracies per haver-ho compartit amb nosaltres i que amb el poquet que poguem estem aqui pel que necesitis. Molts petons i fins aviat
-
VisitantVi
Hola pruneta! Benvinguda al fòrum!!
Lamento moltíssim la mort del teu fill.... no hi pot haver res més dur en aquesta vida. M'alegro que poc a poc aneu aixecant cap, i espero que arribi un dia (no massa llunyà) en que tingueu ganes altre cop de somriure a la vida.
Pel que ens necessitis, doncs aquí estem
Lamento moltíssim la mort del teu fill.... no hi pot haver res més dur en aquesta vida. M'alegro que poc a poc aneu aixecant cap, i espero que arribi un dia (no massa llunyà) en que tingueu ganes altre cop de somriure a la vida.
Pel que ens necessitis, doncs aquí estem
Ei Pruneta, que trist... sembla que no però si, aquestes coses passen, sembla que passin només a les pel·licules però quan et passen a tu et sembla que estas en una pel·licula, que aquella no és la teva vida, que en qualsevol moment et despertaras i continuaras amb la panxolina estimada...
La veritat és que no hi ha paraules, i que ha de ser un dolor tant intens que se't queda dins i no hi ha forma de treure'l....
Esperem que des d'aqui et poguem ajudar una miqueta a relativitzar, a fer-te somriure amb les tonteries que a vegades diem i poquet a poquet veuras com es va cicatritzant la ferida... esperem poder-te ajudar !!!
I segur que quan hagi de tornar a ser tornarà a ser i quan els fills siguin més grans els hi explicareu que va haver-hi un germanet que no va arribar a neixer i també li tindran carinyo.
De moment recolza't molt en tothom que tinguis a prop i especialment amb el prunitu que aquestes coses si no ho afronteu junts poden fer pupita... o sigui que feu-vos moooooolts mimitus i penseu que queda moooolta vida per davant i que vosaltres teniu el do de crear vida i per tant en qualsevol moment es pot tornar a produir. Tot i la por que ara teniu de tornar a passar pel mateix... però pensa que amb aquests antecedents et controlaran moooolt més i segur que estaras molt vigilada.
Anims reina !!!
La veritat és que no hi ha paraules, i que ha de ser un dolor tant intens que se't queda dins i no hi ha forma de treure'l....
Esperem que des d'aqui et poguem ajudar una miqueta a relativitzar, a fer-te somriure amb les tonteries que a vegades diem i poquet a poquet veuras com es va cicatritzant la ferida... esperem poder-te ajudar !!!
I segur que quan hagi de tornar a ser tornarà a ser i quan els fills siguin més grans els hi explicareu que va haver-hi un germanet que no va arribar a neixer i també li tindran carinyo.
De moment recolza't molt en tothom que tinguis a prop i especialment amb el prunitu que aquestes coses si no ho afronteu junts poden fer pupita... o sigui que feu-vos moooooolts mimitus i penseu que queda moooolta vida per davant i que vosaltres teniu el do de crear vida i per tant en qualsevol moment es pot tornar a produir. Tot i la por que ara teniu de tornar a passar pel mateix... però pensa que amb aquests antecedents et controlaran moooolt més i segur que estaras molt vigilada.
Anims reina !!!
Moltes gràcies a totes.
( no he escrit mai a cap foro, ara mateix no sé si ho estic fent bé)
Em costa parlar molt d'aquest tema amb la gent, és més, quan ens va passar vam marxar de casa i ens en vam anar a un apartament a la platja. Vam dir a la família que no voliem que ningú ens truques. Voliem pair-ho nosaltres. Durant una setmana, la més dura de la meva vida, vam estar el meu home i jo tots sols, intentant assimilar-ho. El meu home em va cuidar molt i molt, ell em fa tirar endavant, és un sol.
Vam decidir tornar i intentar fer vida normal. Doncs no hi ha més remei. Però no va ser gens fàcil. Coneixem a molta i molta gent i tothom ens volia veure i dir-nos alguna cosa. I jo, vinga a plorar i plorar. Jo preferia que em fessin tan sols una abraçada o un petó, però tothom m'en volia parlar.
A la feina es van portar molt bé, ja des que estava embarassada. Així que vaig pensar que tornar a treballar unes hores m'aniria bé. A casa era com enterrar-me viva. Els hi va semblar bé. Sóc comptable. Vam quedar que hi aniria les hores que vulgues i que no agafaria el telèfon ni rebria visites i així a poc a poc m'he anat incorporant.
Al cap de 6 setmanes vaig anar a demanar l'alta voluntaria. ( em van fer agafar igualment la baixa de maternitat: aixó va ser molt dur).
Ara ja torno a fer vida normal i encara que sembli impossible, sóc més forta que abans.
El meu fill m'ha ensenyat moltes coses:
A valorar el que tenim, a viure el moment, m'ha fet veure que tinc molta gent que m'estima, ens hem unit encara més amb el meu home, a no preocupar-me per vanalitats...
A més, a partir d'ara sempre tindre un angelet que em donarà forçes.... perquè era un angelet, el més guapo del món! Rosset, arrissat, gordito, amb un nas xato... era precios.
De nou, moltes gràcies. Sembla que aixó d'escriure m'ha anat molt bé.
Moltes gràcies.
( no he escrit mai a cap foro, ara mateix no sé si ho estic fent bé)
Em costa parlar molt d'aquest tema amb la gent, és més, quan ens va passar vam marxar de casa i ens en vam anar a un apartament a la platja. Vam dir a la família que no voliem que ningú ens truques. Voliem pair-ho nosaltres. Durant una setmana, la més dura de la meva vida, vam estar el meu home i jo tots sols, intentant assimilar-ho. El meu home em va cuidar molt i molt, ell em fa tirar endavant, és un sol.
Vam decidir tornar i intentar fer vida normal. Doncs no hi ha més remei. Però no va ser gens fàcil. Coneixem a molta i molta gent i tothom ens volia veure i dir-nos alguna cosa. I jo, vinga a plorar i plorar. Jo preferia que em fessin tan sols una abraçada o un petó, però tothom m'en volia parlar.
A la feina es van portar molt bé, ja des que estava embarassada. Així que vaig pensar que tornar a treballar unes hores m'aniria bé. A casa era com enterrar-me viva. Els hi va semblar bé. Sóc comptable. Vam quedar que hi aniria les hores que vulgues i que no agafaria el telèfon ni rebria visites i així a poc a poc m'he anat incorporant.
Al cap de 6 setmanes vaig anar a demanar l'alta voluntaria. ( em van fer agafar igualment la baixa de maternitat: aixó va ser molt dur).
Ara ja torno a fer vida normal i encara que sembli impossible, sóc més forta que abans.
El meu fill m'ha ensenyat moltes coses:
A valorar el que tenim, a viure el moment, m'ha fet veure que tinc molta gent que m'estima, ens hem unit encara més amb el meu home, a no preocupar-me per vanalitats...
A més, a partir d'ara sempre tindre un angelet que em donarà forçes.... perquè era un angelet, el més guapo del món! Rosset, arrissat, gordito, amb un nas xato... era precios.
De nou, moltes gràcies. Sembla que aixó d'escriure m'ha anat molt bé.
Moltes gràcies.
Hola Pruneta, no sé que dir. Acabo de passar fa dos setmanes un avortament quan estava d'11 setmanes. Estic destrossada, i no soc capaç d'imaginar-me com et pots sentir.
Dius que fa temps que llegeixes aquest foro, ara t'han aventurat a explicar la teva història, i crec que això és un gran pas.
Ho sento molt, de veritat que em sap molt de greu. No en tinc paraules , imagino que és molt difícil de trobar consol. Qualsevol cosa que necessitis, no se, aqui estic jo, i crec que totes. A mi, dins la meva petita experiència, èm va molt bé, llegir i escriure aqui.
Un peto molt gran i molts ànims.
Dius que fa temps que llegeixes aquest foro, ara t'han aventurat a explicar la teva història, i crec que això és un gran pas.
Ho sento molt, de veritat que em sap molt de greu. No en tinc paraules , imagino que és molt difícil de trobar consol. Qualsevol cosa que necessitis, no se, aqui estic jo, i crec que totes. A mi, dins la meva petita experiència, èm va molt bé, llegir i escriure aqui.
Un peto molt gran i molts ànims.
Pruneta el teu cas és molt dur de païr, però espero que desprésde llegir-nos hagis anat agafant forces i ho vagis superant. Al socpetit som una gran família i com algunes ja han dit aquí ens recolzem en els moments en què tenim algun baixon. Jo també he entrat pensant, mira una noia nova...i quan he llegit el que t'havia passat m'he quedat freda... se m'ha posat la pell de gallina i tot. Espero que t'animis a escriure sovint, jo crec que això et pot ajudar a anar superant aquest mal trangol. Un petó molt fort i ja saps que aquí sempre pots comptar amb algú. Ànims!
ostres, pruneta! deu n'hi do quin trangol! reina en aquests casos una no sap que dir! es que nomes tu saps el que es pot sentir! jo nomes dir-te que des d'aqui espero que et trobis cada dia una mica millor (que es molt dificil ho se)
Una abraçada i un peto NO se que mes dir, des d'aqui aques forum espero que et puguis desfogar i deixar anar tots es teu pensaments!! ESTEM AQUI PEL QUE FACI FALTA! 
Una abraçada i un peto
NO se que mes dir, des d'aqui aques forum espero que et puguis desfogar i deixar anar tots es teu pensaments!! ESTEM AQUI PEL QUE FACI FALTA! 
Moltes gràcies pels ànims !!!
Jo també dono molts ànims a les que heu passat per abortaments. Siguin de 4, 7, 12 o 41 setmanes... tots son molts durs, ja que des del primer moment que sabem que estem embarassades, ja estimem els nostres fills.
Una amiga em va dir que intentes canviar el sentiment de pena pel de carinyo quan penses amb el meu nen. El principi em va semblar impossible, però ara, tanco els ulls, hi penso amb molt de carinyo i somric.
A mi m'ajuda...
Jo també dono molts ànims a les que heu passat per abortaments. Siguin de 4, 7, 12 o 41 setmanes... tots son molts durs, ja que des del primer moment que sabem que estem embarassades, ja estimem els nostres fills.
Una amiga em va dir que intentes canviar el sentiment de pena pel de carinyo quan penses amb el meu nen. El principi em va semblar impossible, però ara, tanco els ulls, hi penso amb molt de carinyo i somric.
A mi m'ajuda...
Pruneta! Aquí nos tienes para lo que quieras.
Es una situación terrible la que habeis tenido que vivir, te deseo mucho ánimo para seguir adelante y sobretodo para que no pierdas la esperanza nunca.
Me alegro de que empieces a encontrarte mejor y poco ir retomando una rutina, eso aliviará un poquito y ayudará a mirar hacia delante.
Muchos besos
Es una situación terrible la que habeis tenido que vivir, te deseo mucho ánimo para seguir adelante y sobretodo para que no pierdas la esperanza nunca.
Me alegro de que empieces a encontrarte mejor y poco ir retomando una rutina, eso aliviará un poquito y ayudará a mirar hacia delante.
Muchos besos
-
VisitantVi
Hola pruneta, crec que has passat per un dels pitjors tràngols que hi pot haver en aquesta vida, i en moments així ha de ser molt difícil donar la volta a les coses i veure-ho amb un altre sentiment que no sigui la tristor absoluta. Però si que es pot fer, de fet, tu ja ho estàs fent! Després de dos mesos i mig estàs mirant-ho tot amb uns altres ulls! Ets per força una persona molt forta, i en el moment que et fallin les forces estarem aqui per tot el que necessitis, i en el moment en que tornin estarem aqui per celebrar-ho amb tu...
Benvinguda al socpetit
Benvinguda al socpetit
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 20 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |