No teniu Por???

[mymy]

Uff... tinc moltes ganes de quedar-me embarassada i tenir un peke als braços... pero a la vegada estic super cagada de por. Llegeixo cròniques i cosetes del post de parts i ufff k em cago. Tinc por de l'hora de parir k alguna cosa no vagi bé, de triar una bon lloc, de poder assumir economicament totes les despeses, poder criar al baby. Dels kilos k agafare despres i k em kedara una panxa lletga ( si ara ja no la tinc extraplana!!! imagineu-vos despres ...) tinc por de no tornar a estar minimament passable i kedar-me grassa, i aixo del tall k et fan al xixi...uhhh kin mal... he llegit el post de sexe despres de la 40na i carai!!! kin llullu k et faci mal i tota la pesca. ja se k tenir el teu fill/a en braços ho compensa tot, i se k el meu marit em fara costat. Pero tinc por...
vosaltres no hi pensu en aixo?? o soc jo k soc una pava cagada

[Visitant]

Jo en el part prefereixo no pensar-hi massa. No em llegeixo els post de parts ni harta vino! jejejejejeje, visc en la ignorància per ara, que s'hi està molt millor!

Pel físic meu... de veritat? ara per ara se me'n fot, t'ho dic de veritat. Saps què passa? que hi ha planos de la meva vida, com ara el professional o el físic que han passat a un segon terme. És molt fort que estigui dient això, flipo amb mi mateixa, però és veritat!!! M'és ben bé igual. M'hi hauré d'adaptar passi el que passi, així que no m'hi capfico gaire.

[PINXA]

Nena a mi em passa exactament el mateix!!!! I aixó que encara no m'hi he posat. Vas llegint totes les històries que hi han per aquí i en dona com un no se que, que penso, n'estàs segura!? Però suposo que amb les ganes que una en té, quan veus aquella personeta que ha sortit de dins teu i que depen de tu totalment, et deuen passar totes les pors que tens a dins!
Si t'ho mires des d'una altra banda, gràcies al socpetit estem aprenent un munt de coses que d'una altra manera no se d'on les hauríem tret, perque per molt que parlis amb llevadores, metges, mares, germanes i veïnes, mai t'arriba tanta informació per cap altra via! I tota aquesta informació i consells ens ajudarà a evitar errors i fer-ho una miqueta més bé en el futur amb els nostres bebes!!!!
Ui quin rotllo que he escrit, però sembla que m'hagis llegit el pensament!

[mymy]

ai pinxa... si es k jo ho se k tenir un fill no te preu.. no vull k sembli k prefereixo el meu cos aixo ni pensar-ho pero no se tinc pors. Jo mai he sigut prima ni grassa, sempre tinc un kilet de mes, pero res preocupant. I clar penso ai mare meva!!! i kin mal!!!
en fin ja m'ho trobare!!espero k el maridet li segueixi agradant...

[Carla2006]

Hola noies!!!
Mira jo estic de 6 mesos i tinc pànic a les agulles!!! Cada vegada que em toca analitica ho passo fatal però cada vegada ho porto millor! I cada vegada que penso en el part... A part penso que tenir un fill és una responsabilitat MOLT MOLT gran i m'ho he pensat molt bé! Però arriba un moment en que tot això perd força i tires pel dret.
Per unes hores de dolor no penso renunciar a tenir un fill!
bé anims que tot es fa!!!

[mon]

Hola noies!!
Jo estic gual que tu..cagadeta de por... pero suposo que despres amb el teu baby als braços tot deu ser mes facil!!!!

[nineta10]

HOla Mimy,

jo també estic cagadeta! Pero no se perquè exactament! Crec que perquè es un cami sense retorn. En aquesta vida un s'equivoca i poc canviar, modificar... però un fill es per sempre i et canvia la vida. Això es el que em fa respecte i por.

El fisic? Tothom té temporades millors i pitjors! ja ens aprimarem un altre cop. Per una vegada a la vida que la panxa pot ser preciosa, s'ha d'aprofitar!

Pel part, a mi també em feia pànic. Jo veia la part més desagradable, dolorosa, molesta, i patidora però al SP he descobert que les mamis no ho veuen aixi. Ara crec que el part es el final d'un cami. després de 9 mesos t'has de morir de ganes de treure'l i veure'l i tenir-lo entre els teus braços. Aixi que no deix de ser un pas més per una de les coses mes desitjades.

[mamarnau_tgn]

parir és un rato, lo dur ve després...
quan arribes a casa amb un nadó de 48h i plora i no saps q li passa
quan et passes nits senceres sense dormir
però per extrany q sembli, VAL MOOOOLT LA PENA!

lo de la panxa, pos no queda igual, però tampoc és tant desatros!
i lo del sexe... amb paciència i lubricant tot torna a la normalitat!

[Duneta]

Jo tot això no ho penso, només penso que em moro de ganes per tenir un petitó entre els meus braços i que serà el moment de la meva vida més feliç.

A més penseu, que milions i milions de dones han parit en tots els temps i en condicions pitjor que les nostres, o sigui que si totes ells van poder, nosaltres també!!

Ànims a totes!!!!

[xica]

Jo quan em vaig quedar embarassada del 1er ara fa uns 5 mesos, també pensava molt en tot això i tava una mica acollonida ( i era un embaràs buscat i molt desitjat!), però vaig tenir un abort i després em va saber molt greu haver tingut aquesta manera de pensar, em vaig sentir culpable... i em vaig prometre que si m0hi tornava a quedar,viuria aquest moment màgic amb tota la intestitat i el que hagi de ser, serà!!

ara estic de 5 setmanes i ho estic aconseguint!!! estic molt feliç i superpositiva i no em fa por res ( bé una mica el mal si, eh?) però el cos, els diners, el canvi i totes aquestes coses, me els passo pel "forro" literalment!!!

dóno gràcies per haver-me tornat a quedar en un temps relativament curt (3 mesos), i a viure!!!

[Tasm]

Doncs a mi no em preocupa gens el part. Està clar que s'ha de passar i que milions de dones ho han fet. Unes millor i altres pitjor... però per dolorós que sigui, penso que ha de ser una experiència única!!!

I pel que fa a la recuperació del meu tipo, partint de la base que no sóc la Naomi Campbell, ni visc del meu cos, doncs si la cosa queda perjudicada, doncs fer gimnàstica i cuidar-se una mica...

[Duneta]

Estic totalment d'acord amb la Tasm!

Jo treballo en una ludoteca i normalment vénen nens de 2 a 6 anys, però ahir va venir una mare amb una nena de 2 i un bebe de 4 mesos i en un moment d'estrés de la nena de 2 anys, la mare em va donar el bebe perquè li aguantés i vaig notar una emoció!! em tremolaven les mans i això que no era meu el bebe. Imagina quan tingui el meu en brassos! Recompensarà totes les pors que poguem tenir!!!

[mymy]

Hola wapes... gràcies per les respostes i comentaris... teniu rao i saber que no soc la unica k te pors tb em dona trankilitat de k no soc un bitxo raro. El meu marit em diu k son tonteries k sempre li agrado. I el tempa de criar a un nen i tot doncs clar tens por... en fi k es una cosa natural i que per sort moltes dones ho han fet aiiiiiiiiiiii les nostres yayes i besavies elles si k patien i molt!!! no tinc cap dret a tenir por i ho se... segur k el dia k aconsegueixi kedar-me embarassada i tenir el peke als braços obrire unpost k es titulara """ LES PORS TONTES K TENIA""". mOLTES gracies a totes, em reconforta k em diguin mil vegades k tot aixo son tonteries... un petonet

[Ítaca]

Uff... tinc moltes ganes de quedar-me embarassada i tenir un peke als braços... pero a la vegada estic super cagada de por. Llegeixo cròniques i cosetes del post de parts i ufff k em cago. Tinc por de l'hora de parir k alguna cosa no vagi bé, de triar una bon lloc, de poder assumir economicament totes les despeses, poder criar al baby. Dels kilos k agafare despres i k em kedara una panxa lletga ( si ara ja no la tinc extraplana!!! imagineu-vos despres ...) tinc por de no tornar a estar minimament passable i kedar-me grassa, i aixo del tall k et fan al xixi...uhhh kin mal... he llegit el post de sexe despres de la 40na i carai!!! kin llullu k et faci mal i tota la pesca. ja se k tenir el teu fill/a en braços ho compensa tot, i se k el meu marit em fara costat. Pero tinc por...
vosaltres no hi pensu en aixo?? o soc jo k soc una pava cagada

Noia, sembla q això ho hagi escrit jo... pq tinc les mateixes pors q tu! De fet, inclús tinc por q quan em quedi, m'agafi el pànic de cop i no disfruti ni del moment ni d l'embaràs... no sé si m'enteneu.... sempre m'han fet por els canvis, les coses q no puc controlar, i a vegades penso q un embaràs em vindrà massa gros per la meva forma de ser i de pensar.....

No sé com ho portaré, tant durant com després... em fa pànic tot!

[Betti]

Hola mymy, hola a totes

por?????????

Fa quatre anys, quan vam començar a buscar, estava literalment escagarrinada... tinc fòbia a les agulles i em fa una por visceral qualsevol mena de prova i que em remenin... ploro fins i tot quan em fan una eco vaginal!!

Però després de 4 anys, les dotzenes de punxades, d'ecografies... por???????? sí, igual que tu igual que totes, però ara ho relativitzo més. M'he tornat més valenta i el dia que estigui i hagi de parir, doncs ho faré com ho fem totes: com puguem!!

Bon cap de setmana!

[Visitant]

sisisi, clar que tinc por!!!!! quan vaig veure el positifo em vaig ginyar que te cags!!!!

peeeeeeeeeeeeeeeeeeeeroooo...

no és valent el que no té por, valent és qui tot i tenir por, segueix endavant!!!

[anneta_73]

doncs jo no hi penso en el moment del part i no llegeixo els posts sobre això perquè cada part va diferent i no vull agafar mals rotllos!!! Se suposa que els professionals mèdics n'han assistit a un munt i, per tant, que facin el que creguin que han de fer.

pel que fa al tipus, doncs m'és igual. Jo ja porto una cicatriu de melic cap al pubis i mira, t'acostumes!

[lauraguitart]

Hola noies!


Jo també tenia moltes pors i també crec que les persones no som del tot untaries amb això vol dir, que mai tenim un sentiment al 100%, sempre tenim sentiments en porcentatges.


Jo per exemple li tinc por al part i tot el que comportarà el nen, però com ha arribat un moment que ho desitjo tant, diria que un 80% de mi ho vol pasi el que pasi i un 20% de mi segueix tenint pors.


El que tinc clar es qque la meva balança interior s'inclina a donar el pas.... ahhhh! i també prefereixo no llegir res sobre parts perquè el coco es molt traicioner i segurament quan ho llegim ens fem un muntatge equivocat i es diferent de viure-ho.


Penseu que nosaltres només llegim i imaginem el mal, la por... perquè no podem sentir la felicitat que vien elles qaun ja tenen el bebe, crec que aquest sentiment deu bloquejar to el més dur...



Ja arivara... i qaun arribi... ja ho afrontarè.... La veritat es que amb l'impacient que arribo a ser es tot un exit arribar aquesta serenor pre-prenying.



PETONTS NOIES!

[imc]

Doncs jo estic "cagada" però no pel part, si no més que res per veure com va tot.

Suposos que es degut a la pèrdua que vam patir fa poquet.

Ahir ho parlàvem amb el meu homenet, desde que et quedes es un fart de patir i tenir pors.... però es veuen compensades amb altres cosetes!!!

Tens por per què l'embaraç vagi bé, por per el moment de parir, por perquè la criatura estigui bé, por de fer de pares correctament, por pr les enfermetats, quan son més grandets por per les excursions que fan, por per els estudis, po per els amics i a la adolescència por pr tot el que els envolta i quecada cop es comença molt avit amb tot.... Que pesimista no??? Però ja us dic que tot això qea compensat amb el dia a dia!!!

[dreilha]

Noies, jo també sóc de les cagadetes!!!

I mira que encara no estic ni embarassada... però em fan por les proves de l'embaràs, el part i sobretot el que ve desprès... perquè jo no sé si me'n surtiré!! No sé si aconseguiré sé una bona mare... perquè jo sóc de les que ho veig una cosa molt díficil... sabré fer a cada moment el que cal fer??

Complicat, oi?