Poesia de Khalil Gibran

Nunaika · EntradaAutor: **Nunaika** » dj. maig 08, 2008 10:53 pm

Els vostres fills no són els vostres fills. Són els fills de la Vida que vol prolongar-se. Arriben a través vostre, però no vénen de vosaltres. I, tot i que estan amb vosaltres, no són vostres.

Els hi podeu donar el vostre amor però no els vostres pensaments, perquè tenen els seus propis pensaments.

Podeu acollir el seu cos, però no la seva ànima, perquè la seva ànima viu a la casa del demà, que no podeu visitar, ni tan sols en somnis.

Podeu procurar ser com ell, però no intenteu que ell sigui com vosaltres, perquè la vida no va enrere ni s’atura en el passat.

Sou els arcs des dels quals el vostre fill, com una fletxa vivent, surt projectat endavant. L’Arquer veu el blanc en el camí de l’infinit, i us encorba amb la Seva força per tal que la Seva fletxa vagi ràpida i lluny. Deixeu que la mà de l’Arquer us corbi amb joia. Perquè, tal com Ell estima la fletxa que surt volant, també estima l’arc que roman fort i flexible.

petons,

cris.

Visitant · EntradaAutor: **Visitant** » dj. maig 08, 2008 11:08 pm

EEEEI, NUNAIKA!!!

JO TINC LA TINC PENJADA AL DESPATX!!! :pandi:

littleif · EntradaAutor: **littleif** » dv. maig 09, 2008 6:24 am

Jo tinc el llibre... EL PROFETA...
Té poemes per moltes coses importants... M'encanta, me'l van regalar quan tenia uns 14 anys i no me'n separo...
Pel casament del meu germà... poema del matrimoni.

<img src="http://resderes/an1cCud0g410004MjAwNDc5M3wxNzY1NTVkYXxFbCBQb2wgZXMgZGVpeGFy4CB2ZXVyZSBkXCdhcXXt.gif">

brisca · EntradaAutor: **brisca** » dv. maig 09, 2008 8:10 am

Els meus pares la tenen penjada a l'habitació, sempre m'ha agradat!

alexandra · EntradaAutor: **alexandra** » dv. maig 09, 2008 10:43 am

que maca!!!

Lyly · EntradaAutor: **Lyly** » dv. maig 09, 2008 11:04 am

Que bonica! M' emocionat i tot :ok:

monic75 · EntradaAutor: **monic75** » dv. maig 09, 2008 12:22 pm

Ostres que xula!!! És ben cert això que diu...