"Mètode Nurietil" : El post del bon rotllo !!!!!
Bon dia seguidores i fans del mètode Nurietil!!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la
Un petonàs enorme a totes!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la
Un petonàs enorme a totes!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080415/f4ID.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/HXLQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a><a>
MISHA ha escrit:Bon dia seguidores i fans del mètode Nurietil!!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit![]()
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!![]()
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la![]()
Un petonàs enorme a totes!
gràcies MISHA !
Mira, hi ha molt parts macos i serà el que tu i jo tindrem

mariot ha escrit:MISHA ha escrit:Bon dia seguidores i fans del mètode Nurietil!!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit![]()
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!![]()
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la![]()
Un petonàs enorme a totes!
gràcies MISHA !
Mira, hi ha molt parts macos i serà el que tu i jo tindrem
Quan podem dir oficialment que estàs
?Quan ho has de confirmar?

<a><img src="http://lilypie.com/pic/080415/f4ID.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/HXLQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a><a>
Nurieta ha escrit:UUUUUIIIIII!! Si et comences a escoltar la gent,.....
al primer trimestres t'expliquen abortaments
al segon trimestre parts super-mega-prematurs, o tot el que suposadament podria "fer mal" al nen
al tercer trimestre parts super xungos de 300.000 hores, dolors insuportables,...
per això mateix he decidit a partir d'avui ser una completa ignorant i viure als meus mons de yuppie!!
VISCA EL MÈTODE NURIETIL!!!
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080415/f4ID.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/HXLQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a><a>
MISHA ha escrit:mariot ha escrit:MISHA ha escrit:Bon dia seguidores i fans del mètode Nurietil!!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit![]()
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!![]()
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la![]()
Un petonàs enorme a totes!
gràcies MISHA !
Mira, hi ha molt parts macos i serà el que tu i jo tindrem
Quan podem dir oficialment que estàs?Quan ho has de confirmar?
![]()
![]()
![]()
doncs la cosa anirà així. El 28 no em vindrà la regla, evident pq estic prenyi i llavors esperaré uns dies em faré la prova i patapam

mariot ha escrit:MISHA ha escrit:mariot ha escrit:MISHA ha escrit:Bon dia seguidores i fans del mètode Nurietil!!
com esteu totes?
mariot,me'n alegro que ja t'hagis decidit![]()
Nurieta,veus com la teva petita va estar bé?i tu patint! quina vergonya!![]()
Us comento que he decidit deixar d'escoltar històries per no dormir sobre embaraços xungos i coses per l'estil perque només porten negativitat i no la necessito que jo soleta puc crear-la![]()
Un petonàs enorme a totes!
gràcies MISHA !
Mira, hi ha molt parts macos i serà el que tu i jo tindrem
Quan podem dir oficialment que estàs?Quan ho has de confirmar?
![]()
![]()
![]()
doncs la cosa anirà així. El 28 no em vindrà la regla, evident pq estic prenyi i llavors esperaré uns dies em faré la prova i patapam![]()
![]()
![]()
![]()
<a><img src="http://lilypie.com/pic/080415/f4ID.jpg" alt="Lilypie Embarazada Pic" width="100" height="80" border="0"><img src="http://bd.lilypie.com/HXLQp2.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a><a>
EPS!!! Detall important : Avui he estat parlant del Mètode Nurietil amb el meu "musso inspirador", i li he explicat la que teníem aquí liada. M'ha fet algunes correccions, que en resum són: el que heu d'afirmar i "visualitzar" és l'objectiu final, no el camí. El test és part del camí, l'embaràs és el camí,.... l'objectiu no és aconseguir un embaràs.... sinó aconseguir UN NEN/A MITJANÇANT UN EMBARÀS, no?. De fet li hagut de donar la raó, perquè ¿què en faríem de positius que no conduíssin a embarassos? ¿què en faríem d'embarassos que no arribéssin a bon port? No, no, no.... no voleu ni positius ni embarassos, voleu NENS, sans,forts, guapos, intel.ligents i a ser possible que s'assemblin a la mare (millor que no pas a la sogra, no?) JEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJ
O sigui, que corregim mètode. NENES, repetiu amb mi :
"D'aquí 8 mesos tindré el meu fill/a en braços perquè estic embarassada i el test m'ho confirmarà!!"
O sigui, que corregim mètode. NENES, repetiu amb mi :
"D'aquí 8 mesos tindré el meu fill/a en braços perquè estic embarassada i el test m'ho confirmarà!!"
[quote="Nurieta: el que heu d'afirmar i "visualitzar" és l'objectiu final, no el camí. El test és part del camí, l'embaràs és el camí,.... l'objectiu no és aconseguir un embaràs.... sinó aconseguir UN NEN/A MITJANÇANT UN EMBARÀS, no?.
!!"[/b][/quote]
MMMMMM.... sisi però no em puc treure del cap la poesia de Kavafis, Itaca, que Lluís Llach traduia:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
...
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a I'illa,
ric de tot el que haurás guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja haurás pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Està clar que el que vull és tenir un nen bufó com la mare i trempat com el pare (o al revés!), però si em miro aquests quatre anys que porto de cerca, de desenganys, de desilusions, d'il·lusions, de bon humor... no puc deixar de pensar en tot el que he crescut, de tot el que hem crescut com a parella, de tan forta en com m'he convertit...
Si hagués tingut el nen a la primera hauria crescut diferent, ni millor ni pitjor, diferent.
Però mirant la part positiva de no tenir-lo, no puc deixar de pensar en el camí d'Itaca...
Bona nit precioses
!!"[/b][/quote]
MMMMMM.... sisi però no em puc treure del cap la poesia de Kavafis, Itaca, que Lluís Llach traduia:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
...
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a I'illa,
ric de tot el que haurás guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja haurás pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Està clar que el que vull és tenir un nen bufó com la mare i trempat com el pare (o al revés!), però si em miro aquests quatre anys que porto de cerca, de desenganys, de desilusions, d'il·lusions, de bon humor... no puc deixar de pensar en tot el que he crescut, de tot el que hem crescut com a parella, de tan forta en com m'he convertit...
Si hagués tingut el nen a la primera hauria crescut diferent, ni millor ni pitjor, diferent.
Però mirant la part positiva de no tenir-lo, no puc deixar de pensar en el camí d'Itaca...
Bona nit precioses

Nurieta ha escrit: El test és part del camí, l'embaràs és el camí,.... l'objectiu no és aconseguir un embaràs.... sinó aconseguir UN NEN/A MITJANÇANT UN EMBARÀS, no?.
MMMMMM.... sisi però no em puc treure del cap la poesia de Kavafis, Itaca, que Lluís Llach traduia:
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
...
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a I'illa,
ric de tot el que haurás guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja haurás pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Està clar que el que vull és tenir un nen bufó com la mare i trempat com el pare (o al revés!), però si em miro aquests quatre anys que porto de cerca, de desenganys, de desilusions, d'il·lusions, de bon humor... no puc deixar de pensar en tot el que he crescut, de tot el que hem crescut com a parella, de tan forta en com m'he convertit...
Si hagués tingut el nen a la primera hauria crescut diferent, ni millor ni pitjor, diferent.
Però mirant la part positiva de no tenir-lo, no puc deixar de pensar en el camí d'Itaca...
Bona nit precioses

Nurieta ha escrit:EPS!!! Detall important : Avui he estat parlant del Mètode Nurietil amb el meu "musso inspirador", i li he explicat la que teníem aquí liada. M'ha fet algunes correccions, que en resum són: el que heu d'afirmar i "visualitzar" és l'objectiu final, no el camí. El test és part del camí, l'embaràs és el camí,.... l'objectiu no és aconseguir un embaràs.... sinó aconseguir UN NEN/A MITJANÇANT UN EMBARÀS, no?. De fet li hagut de donar la raó, perquè ¿què en faríem de positius que no conduíssin a embarassos? ¿què en faríem d'embarassos que no arribéssin a bon port? No, no, no.... no voleu ni positius ni embarassos, voleu NENS, sans,forts, guapos, intel.ligents i a ser possible que s'assemblin a la mare (millor que no pas a la sogra, no?) JEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJEJ
O sigui, que corregim mètode. NENES, repetiu amb mi :
"D'aquí 8 mesos tindré el meu fill/a en braços perquè estic embarassada i el test m'ho confirmarà!!"
Nurieta que primer he llegit lo que esta en negreta, i he flipat he pensat que ens donaves una noticia real per tu!!
Despres ja he llegit el segon missatge

Betti, ... clar que sí dona. SI no dic el contrari. El camí s'ha de gaudir, sens dubte, però no és l'objectiu. Quan fas un viatge, no cal que prevegis tots els sòts que et torbaràs, ni les floretes tampoc, ... ja les trobaràs , i els esquivaràs o els gaudiràs,.... però l'objectiu, el destí, no és veure la floreta. Només era això el que volia dir.
A mi també m'encanta el Viatge a Itaca. I tinc molt present que s'ha de gaudir el camí, perquè el camí és la vida en sí. I que la felicitat moltes vegades és el propi camí, no el destí final. Això també m'agrada pensar-ho.
Però he volgut fer aquesta puntualització precisament perquè avui parlava de vosaltres amb aquest meu company "musso inspirador" i us ho he volgut transmetre tal com ell m'ho ha explicat a mi.
A mi també m'encanta el Viatge a Itaca. I tinc molt present que s'ha de gaudir el camí, perquè el camí és la vida en sí. I que la felicitat moltes vegades és el propi camí, no el destí final. Això també m'agrada pensar-ho.
Però he volgut fer aquesta puntualització precisament perquè avui parlava de vosaltres amb aquest meu company "musso inspirador" i us ho he volgut transmetre tal com ell m'ho ha explicat a mi.
Cabirola l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. maig 13, 2008 9:50 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
ja l'he trobat:
13/5/2008 Edición Impresa L'ENTREVISTA AMB NATALIA CAYCEDO, PSIQUIATRA SOFRÒLOGA
Natalia Caycedo: "Tothom té alguna cosa positiva"
Aplica la sofrologia, teràpia psíquica que va dissenyar el seu pare, Alfonso Caycedo, per desenvolupar el limitat concepte de consciència humana dels anys 60.
ÀNGELS GALLARDO
--¿Coneixe's un mateix és un mètode per curar-se a si mateix?
--Sempre que aquest coneixement sigui una vivència pròpia, no la lectura racional d'un llibre d'autoajuda, que es pot entendre molt bé però que no et diu com produir el canvi que necessites. El coneixe't a tu mateix que va dir Sòcrates arriba a ser curatiu si aprens com ets i saps dirigir i mantenir l'atenció cap a aspectes positius de la teva personalitat. Això té una explicació neurofisiològica: la repetició d'un pensament positiu produeix canvis en les neurones, igual que si ho fas amb un de negatiu.
--¿Aquesta és la idea de la sofrologia?
--La sofrologia és un mètode per co- nèixer el teu cos i per on es posa malalt quan pateix estrès, com són els teus pensaments, especialment els distorsionats, i quines són les teves emocions. Quan coneixes tot això, per mitjà d'un programa de relaxació pautada que s'ha de fer diàriament, s'obtenen canvis beneficiosos. Sofrologia té tres arrels gregues: sos, que significa equilibri; phren, la consciència, i logos, l'estudi. És a dir, estudi de la consciència en equilibri.
--¿Què és la consciència?
--Nosaltres treballem amb la consciència que, segons una de les accepcions dels diccionaris, significa el coneixement que el subjecte té d'ell mateix. En una altra accepció, pertany al terreny del que és moral. La medicina i la psiquiatria occidentals no han definit mai què és la consciència humana. Parlen molt de neurofisiologia i neuropsicologia, però no d'aquest coneixement.
--El seu pare va decidir investigar- ho.
--Efectivament. Quan el meu pare exercia de psiquiatre a Madrid, a finals dels 50, es deia que hi havia dos tipus de consciència: la patològica i l'ordinària. Els malalts mentals eren tractats amb electroxocs, hipnosi i poca cosa més. No hi havia ni fàrmacs. Ell buscava alguna altra cosa i, com que la mare feia ioga, se'n van anar a l'Índia a conèixer altres formes d'entendre la consciència.
--¿Què hi va trobar?
--Va estar convivint dos anys amb persones que practicaven ioga, budisme tibetà i zen. Es va adonar que aquells individus tenien una consciència més desenvolupada, que no era ni patològica ni normal. Ell en va dir consciència sofrònica i va crear el mètode de relaxació dinàmica, que té com a punt de partida les tècniques que va veure a Orient però no entra en la filosofia ni l'anàlisi budistes. Això ho respectem molt, però no som orientalistes. Tot ho mantenim en un pla mèdic.
--¿Quins problemes tracta?
--L'ansietat en totes les seves formes. Fòbies, trastorns de pànic amb agorafòbia, depressió i l'estrès crònic que desemboca en malalties psicosomàtiques, les que no tenen causa orgànica i que per això mateix són difícils de curar: gastrointestinals, dolors crònics, problemes de pell, insomni. Sense saber per què, si practiquen cada dia, milloren.
--¿Una persona amb ansietat té la calma necessària per relaxar-se?
--Al principi, no. Però hi ha estratè- gies. Suposem que ve un pacient amb por de sortir al carrer perquè ha tingut atacs de pànic. De sobte, té palpitacions, sudoració, sent que no pot respirar, es mareja... Comença amb exercicis de respiració, relaxant el cos. La setmana següent, aprèn a dirigir els pensaments on vol, a ser subjecte de la seva ment, no al revés.
--¿No n'analitzen les causes?
--No furguem en els traumes. El que transforma és tenir una experiència diferent: per més persones que et diguin que vals molt, si no t'ho dius tu mateix no canviaràs, perquè no t'ho creus. Treballem sempre buscant el que és positiu de cadascú. Tothom té alguna cosa de positiva per reconeixe's. Només per ser humà ja vals moltíssim.
--¿Quin és l'ordre d'actuació?
--El primer grau de la relaxació es dedica a conèixer com és el cos. Es tracta de percebre'l internament, per aprendre què li passa en les èpoques de molt estrès. El següent és mental: ¿quins són els teus pensaments negatius habituals?, i així. Pren-ne consciència i canvia'ls. El tercer pas són les emocions, i després la resta de valors i l'ètica.
--¿I així canvien?
--Si no és un simple acte intel.lectual, sí. Es tracta d'eliminar el que són prejudicis, idees preconcebudes. Tot això, fora. Si vols conèixer una cosa en la seva essència has d'oblidar els conceptes que en tenies abans i establir-hi una relació directa i essencial. Així pots tenir un coneixement pur de tu mateix.
--També ensenyen a esportistes.
--A molts, d'elit i d'esports de precisió, que exigeixen un gran domini de si mateixos. Són persones molt bones en el seu esport, però, en un moment d'alta competició, amb moltes càmeres fixes en ells i gran expectació al seu voltant, l'ansietat els pot fer fracassar. Aquí aprenen a ser subjectes dels seus moviments, abans, durant i després de la competició. El control.
13/5/2008 Edición Impresa L'ENTREVISTA AMB NATALIA CAYCEDO, PSIQUIATRA SOFRÒLOGA
Natalia Caycedo: "Tothom té alguna cosa positiva"
Aplica la sofrologia, teràpia psíquica que va dissenyar el seu pare, Alfonso Caycedo, per desenvolupar el limitat concepte de consciència humana dels anys 60.
ÀNGELS GALLARDO
--¿Coneixe's un mateix és un mètode per curar-se a si mateix?
--Sempre que aquest coneixement sigui una vivència pròpia, no la lectura racional d'un llibre d'autoajuda, que es pot entendre molt bé però que no et diu com produir el canvi que necessites. El coneixe't a tu mateix que va dir Sòcrates arriba a ser curatiu si aprens com ets i saps dirigir i mantenir l'atenció cap a aspectes positius de la teva personalitat. Això té una explicació neurofisiològica: la repetició d'un pensament positiu produeix canvis en les neurones, igual que si ho fas amb un de negatiu.
--¿Aquesta és la idea de la sofrologia?
--La sofrologia és un mètode per co- nèixer el teu cos i per on es posa malalt quan pateix estrès, com són els teus pensaments, especialment els distorsionats, i quines són les teves emocions. Quan coneixes tot això, per mitjà d'un programa de relaxació pautada que s'ha de fer diàriament, s'obtenen canvis beneficiosos. Sofrologia té tres arrels gregues: sos, que significa equilibri; phren, la consciència, i logos, l'estudi. És a dir, estudi de la consciència en equilibri.
--¿Què és la consciència?
--Nosaltres treballem amb la consciència que, segons una de les accepcions dels diccionaris, significa el coneixement que el subjecte té d'ell mateix. En una altra accepció, pertany al terreny del que és moral. La medicina i la psiquiatria occidentals no han definit mai què és la consciència humana. Parlen molt de neurofisiologia i neuropsicologia, però no d'aquest coneixement.
--El seu pare va decidir investigar- ho.
--Efectivament. Quan el meu pare exercia de psiquiatre a Madrid, a finals dels 50, es deia que hi havia dos tipus de consciència: la patològica i l'ordinària. Els malalts mentals eren tractats amb electroxocs, hipnosi i poca cosa més. No hi havia ni fàrmacs. Ell buscava alguna altra cosa i, com que la mare feia ioga, se'n van anar a l'Índia a conèixer altres formes d'entendre la consciència.
--¿Què hi va trobar?
--Va estar convivint dos anys amb persones que practicaven ioga, budisme tibetà i zen. Es va adonar que aquells individus tenien una consciència més desenvolupada, que no era ni patològica ni normal. Ell en va dir consciència sofrònica i va crear el mètode de relaxació dinàmica, que té com a punt de partida les tècniques que va veure a Orient però no entra en la filosofia ni l'anàlisi budistes. Això ho respectem molt, però no som orientalistes. Tot ho mantenim en un pla mèdic.
--¿Quins problemes tracta?
--L'ansietat en totes les seves formes. Fòbies, trastorns de pànic amb agorafòbia, depressió i l'estrès crònic que desemboca en malalties psicosomàtiques, les que no tenen causa orgànica i que per això mateix són difícils de curar: gastrointestinals, dolors crònics, problemes de pell, insomni. Sense saber per què, si practiquen cada dia, milloren.
--¿Una persona amb ansietat té la calma necessària per relaxar-se?
--Al principi, no. Però hi ha estratè- gies. Suposem que ve un pacient amb por de sortir al carrer perquè ha tingut atacs de pànic. De sobte, té palpitacions, sudoració, sent que no pot respirar, es mareja... Comença amb exercicis de respiració, relaxant el cos. La setmana següent, aprèn a dirigir els pensaments on vol, a ser subjecte de la seva ment, no al revés.
--¿No n'analitzen les causes?
--No furguem en els traumes. El que transforma és tenir una experiència diferent: per més persones que et diguin que vals molt, si no t'ho dius tu mateix no canviaràs, perquè no t'ho creus. Treballem sempre buscant el que és positiu de cadascú. Tothom té alguna cosa de positiva per reconeixe's. Només per ser humà ja vals moltíssim.
--¿Quin és l'ordre d'actuació?
--El primer grau de la relaxació es dedica a conèixer com és el cos. Es tracta de percebre'l internament, per aprendre què li passa en les èpoques de molt estrès. El següent és mental: ¿quins són els teus pensaments negatius habituals?, i així. Pren-ne consciència i canvia'ls. El tercer pas són les emocions, i després la resta de valors i l'ètica.
--¿I així canvien?
--Si no és un simple acte intel.lectual, sí. Es tracta d'eliminar el que són prejudicis, idees preconcebudes. Tot això, fora. Si vols conèixer una cosa en la seva essència has d'oblidar els conceptes que en tenies abans i establir-hi una relació directa i essencial. Així pots tenir un coneixement pur de tu mateix.
--També ensenyen a esportistes.
--A molts, d'elit i d'esports de precisió, que exigeixen un gran domini de si mateixos. Són persones molt bones en el seu esport, però, en un moment d'alta competició, amb moltes càmeres fixes en ells i gran expectació al seu voltant, l'ansietat els pot fer fracassar. Aquí aprenen a ser subjectes dels seus moviments, abans, durant i després de la competició. El control.
Clar que sí,.... Evidentment jo no m'he inventat res , ni molt menys. Hi ha molts autors que parlen d'això.
Jo he començat fa relativament poc amb aquests temes, per això de vegades us parlo del meu "musso", que és un amic meu que hi estpa més posat amb tot això i m'explica moltes coses. Algun dia us l'hauré de presentar, tot i que ell ja ha passat alguna vegada per aquí.
Jo he començat fa relativament poc amb aquests temes, per això de vegades us parlo del meu "musso", que és un amic meu que hi estpa més posat amb tot això i m'explica moltes coses. Algun dia us l'hauré de presentar, tot i que ell ja ha passat alguna vegada per aquí.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 3 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |







