a fer-la petar...
Hola noies...
Aiixxx que m´he tocat la fibra amb aquest tema d´amistats....
Jo del cole no en conservo cap... tenia contacte amb una noia.... pero per desgracia no va superar un cancer de pit. Va ser un pal quan ho vaig saber...ella era un any mes jove que jo!
imagineu tenia només 23 anys!
De l´institut en conservo una...pero bueno, la nostra amistat es bastant "especial" per una malaltia que te...
De la resta d´amigues del barri només en conservo un parell, pero viuen fora....
així que ens veiem com a molt cada 3 o 4 mesos...
La veritat es que jo amb les amistats m´he dut un parell de xascos... jas que quan vaig marxar a Dinamarcaamb la gran majoria em va ser impossible mantenir contacte, basicament pq no contestaven mai ni emails,trucades, etc...
D´altres quan vaig tornar a Barcelona per quedarmi juntament amb en layonu...em donaven llargues per quedar...la excusa va ser el que mes greu em va saber " es que com ell no parlar castellà doncs no s´entera"
Sense comentaris.
Aiixxx que m´he tocat la fibra amb aquest tema d´amistats....
Jo del cole no en conservo cap... tenia contacte amb una noia.... pero per desgracia no va superar un cancer de pit. Va ser un pal quan ho vaig saber...ella era un any mes jove que jo!
imagineu tenia només 23 anys!
De l´institut en conservo una...pero bueno, la nostra amistat es bastant "especial" per una malaltia que te...
De la resta d´amigues del barri només en conservo un parell, pero viuen fora....
així que ens veiem com a molt cada 3 o 4 mesos...
La veritat es que jo amb les amistats m´he dut un parell de xascos... jas que quan vaig marxar a Dinamarcaamb la gran majoria em va ser impossible mantenir contacte, basicament pq no contestaven mai ni emails,trucades, etc...
D´altres quan vaig tornar a Barcelona per quedarmi juntament amb en layonu...em donaven llargues per quedar...la excusa va ser el que mes greu em va saber " es que com ell no parlar castellà doncs no s´entera"
Sense comentaris.Doncs si... dolentes... la veritat es que em va saber molt de greu! pq clar que ell al principi no parlava castella...pero si la gent no li parlava... com volien que aprengues!???
va ser dificil... i dur...em vaig trobar sense amics, o els que jo pensava que havien set els meus amics...
Em vaig ajunatr amb molts sentiments contradictoris...(que de tan en tan encara tinc)
Vem venir a viure aqui pq jo em sentia molt sola a Dinamarca... i em vaig trobar sola a la meva propia ciutat...
va ser dificil... i dur...em vaig trobar sense amics, o els que jo pensava que havien set els meus amics...
Em vaig ajunatr amb molts sentiments contradictoris...(que de tan en tan encara tinc)
Vem venir a viure aqui pq jo em sentia molt sola a Dinamarca... i em vaig trobar sola a la meva propia ciutat...
coral ha escrit:Layona, em sap greu això d'aquesta amiga... ufff! Aquestes coses posen la pell de gallina!!!
Doncs si... la veritat es que va ser dur, obretot pq jo era Dinamarca quan va passar, va ser horrible...tot i que ella era un any mes petita que jo vem anar al mateix cole, el grupo d´amics va ser el mateix durant un munt d´anys... (els primes novietes, les primeres discoteques...van ser moments molt macos) viviem a menys de 5 minuts caminan...i encara ara quan pasajo per el barri miro algun lloc i penso " ostres aqui va passar... i aqui li van donar el primer petó...i aquí..."
em sap greu aixo de la teva amiga!!!!!
aix layona, em sento molt identificada amb tu!!!! a mi tampoc em contestaven els mails els "amics" quan vaig marxar a frança!!! bé, el primer any si, pero quan vaig dir que m'hi quedava es van anar distanciant... coi que no costa res escriure de tant en tant per saber com estas!!!
quan venia de visita i trucava a gent per quedar em donaven llargues tb... sempre tenien coses que fer, coi que jo no vinc cada dia!!!
flipo amb el que dius de que no volien quedar amb tu pq el layonu no s'entera!!! aix per favor!!!!
bueno, els amics francesos del meu home tampoc feien cap esforç per a que els entengues

aix layona, em sento molt identificada amb tu!!!! a mi tampoc em contestaven els mails els "amics" quan vaig marxar a frança!!! bé, el primer any si, pero quan vaig dir que m'hi quedava es van anar distanciant... coi que no costa res escriure de tant en tant per saber com estas!!!
quan venia de visita i trucava a gent per quedar em donaven llargues tb... sempre tenien coses que fer, coi que jo no vinc cada dia!!!
flipo amb el que dius de que no volien quedar amb tu pq el layonu no s'entera!!! aix per favor!!!!
bueno, els amics francesos del meu home tampoc feien cap esforç per a que els entengues

Layona ha escrit:Vem venir a viure aqui pq jo em sentia molt sola a Dinamarca... i em vaig trobar sola a la meva propia ciutat...
Jo crec que aixo deu passar a tots els que tornen pq tu has canviat amb aquesta gran experiencia i la ciutat tb ha canviat, i hi ha un periode de readaptacio...
I veient el que expliquen les altres de que et vas distanciant, crec que encara que no haguessis marxat mai, haguessis deixat de veure els amics tb pq cadascu comença a treballar i tal i es fan nous amics... bueno, és el que em dic jo!!!!
Jo vaig tenir una experiencia que em va fer veure qui és amic de veritat i qui no... el meu pare es va passar tres mesos a l'uvi a l'hospital entre la vida i la mort, amb vàries operacions d'urgència amb pronostic reservat i ningu es va dignar a trucar-me ni venir-me a veure a l'hospital
em vaig sentir taaaaaaaaaaaaaaaan sooooooolaaaaaaa!!!! en aquells moments em vaig donar compte que la familia estarà amb tu sempre, en canvi els amics venen i van... (excepte algunes excepcions clar
Quan es va recuperar els amics em van organitzar una festa de benvinguda (jo els hagues necessitat abans no quan tot estava solucionat)
Si lali... ja he llegit en un altre post que vius a França...
Es increible que la gent reaccioni així...
A mi tb em feien el mateix quan venia de visita...em donaven llargues per quedar...
A Dinamarca els amics d´en Layonu tampoc es que siguin una maravella...pero aquesta es un altre historia...
Aixó de tenir marit extranger es mes complicat del que sembla...jo visc com en mig de dues terres, per un cantó estic be aqui.. pero per l´altre tornaría a Dinamarca...A tu tb et pasa?
Es increible que la gent reaccioni així...
A mi tb em feien el mateix quan venia de visita...em donaven llargues per quedar...
A Dinamarca els amics d´en Layonu tampoc es que siguin una maravella...pero aquesta es un altre historia...
Aixó de tenir marit extranger es mes complicat del que sembla...jo visc com en mig de dues terres, per un cantó estic be aqui.. pero per l´altre tornaría a Dinamarca...A tu tb et pasa?
lali ha escrit:Layona ha escrit:Vem venir a viure aqui pq jo em sentia molt sola a Dinamarca... i em vaig trobar sola a la meva propia ciutat...
Jo vaig tenir una experiencia que em va fer veure qui és amic de veritat i qui no... el meu pare es va passar tres mesos a l'uvi a l'hospital entre la vida i la mort, amb vàries operacions d'urgència amb pronostic reservat i ningu es va dignar a trucar-me ni venir-me a veure a l'hospital![]()
![]()
![]()
![]()
em vaig sentir taaaaaaaaaaaaaaaan sooooooolaaaaaaa!!!! en aquells moments em vaig donar compte que la familia estarà amb tu sempre, en canvi els amics venen i van... (excepte algunes excepcions clar![]()
pero no n'hi ha moltes)
Quan es va recuperar els amics em van organitzar una festa de benvinguda (jo els hagues necessitat abans no quan tot estava solucionat)
La veritat es que en situacions així es quan et dones conte de quines son les perones que realment t´estimen...
Ja tens rao amb aixó de que la familia es la que realment estasempre al teu costat...
Mentres jo estava a Dinamarca només una de les meves amigues va trucar-me a Dinamarca... i ella mateixa trucava a casa els meus pares per preguntar de mi .
Layona ha escrit:Aixó de tenir marit extranger es mes complicat del que sembla...jo visc com en mig de dues terres, per un cantó estic be aqui.. pero per l´altre tornaría a Dinamarca...A tu tb et pasa?
Bueno, jo encara no he tornat!!!
Jo em moro de ganes per tornar per vàries raons: la familia (sobretot ara que volem ser pares), el sol i el mar (que ho trobem molt a faltar), Paris és molt agobiant és una ciutat massa gran amb pisos minusculs i gent de mala llet permanenment... aqui no tinc amics
A tu no et passa que la gent és més freda amb tu que no a espanya, jo aqui no arribo a tenir confiança amb la gent...
Per una altra banda ens fa por marxar pq aqui els sous son més elevats, tenim més vacances, tens més ajudes quan tens fills, etc..
no se si ho trobaré a faltar quan no hi sigui, potser si, de moment les ganes de venir son molt grans!!!
tot s'ha de dir el meu home és de Montpellier i venir a Barcelona l'aproparia a la vegada de la seva casa
MONTPELLIER!!!! Ostres!! Em va encatantar!!!
Jajajaja!!! Tot i que només hi vaig estar unes hores, ens hem queda amb ganes de tornar!!!
Sobre el tema gent... doncs si, la gent allà es mes freda... no es saluden amb petons, es donen la ma
i jo tampoc vaig agafar confiança amb ningú...el que si vaig notar es que tenin mes calés son més garrepes...
Per posar un exemple per el nostre casament els seus amics ens van donar 15 euros per parella ( no els vem convidar per els cales, evidenment, pero a mi em va chocar aixó per part de gent que cobra una mitja de 3000 euros al mes )
Nosaltres vem venir a Barcelona pq jo estava literalment cremada de estar a Dinamarca, la fredo de la gent, la falta de llum solar... Pero ara ens desesperem pq aquí els pisos van per els nuvols.... i els sous son una merda.
De vegades penso si ens vem equivocar....
Fa dos mesos que mirem preus de pisos a Dinamarca (no pas pq en vulguem un, més per curiositat) i van al mateix preu o menys que a Barcelona!!! a Paris passa el mateix?
Jajajaja!!! Tot i que només hi vaig estar unes hores, ens hem queda amb ganes de tornar!!!
Sobre el tema gent... doncs si, la gent allà es mes freda... no es saluden amb petons, es donen la ma
i jo tampoc vaig agafar confiança amb ningú...el que si vaig notar es que tenin mes calés son més garrepes...
Per posar un exemple per el nostre casament els seus amics ens van donar 15 euros per parella ( no els vem convidar per els cales, evidenment, pero a mi em va chocar aixó per part de gent que cobra una mitja de 3000 euros al mes )
Nosaltres vem venir a Barcelona pq jo estava literalment cremada de estar a Dinamarca, la fredo de la gent, la falta de llum solar... Pero ara ens desesperem pq aquí els pisos van per els nuvols.... i els sous son una merda.
De vegades penso si ens vem equivocar....
Fa dos mesos que mirem preus de pisos a Dinamarca (no pas pq en vulguem un, més per curiositat) i van al mateix preu o menys que a Barcelona!!! a Paris passa el mateix?
lali ha escrit:i el teu layonu s'enyora tb de dinamarca???
Al layonu li agrada molt viure aqui, la gent, el sol, les costums.... la meva familia adoren al Layonu, quan anem a dinar a casa la meva avia " la part mes maca es per ell, el troç de pastis mes gran tb..." Jajajaja!!!
Pero ultimament aixó dels cales l´ofega.... Ja veurem....
Per un altre cantó jo penso que per estar aqui sola i futuda per els cales...doncs potser val la pena anar a un altre pais uns anys i així al menys no passariem l´ofeg dels diners que cada dia es pitjor...
Aqui tb son mes garrepes!!! igual quan ens vam casar ens van fer regals de 30 o 40€ per parella!!!!, i aixo els que ens van fer regals!!!!
son freds per la manca de sol creus?? no se, es que aqui la gent mai et pregunta com estas i coses aixi, ningu t'explica res de personal.. només parlen de la feina, del temps i d'on aniran per les vacances...
A Paris els preus dels pisos estan més pels nuvols que a Barcelona, un pis de 30m2 val 250.000€. Un de decent de 90 o 100m2 et val un milio de euros!!!!
I el sou no acompanya com per poder-ho pagar, la gent se'n va a les afores i fa trajectes de més d'una hora per anar a la feina...
Jo tinc l'esperança que amb la crisi immobiliaria a espanya els preus baixin
els calers es el que mes ens amoïna en la nostra decisio.. pero els diners no ho son tot!!!
Jo em dic que tenint la familia a prop i la platgeta per canviar d'aires ja en tinc prou... si no podem fer grans viatges que tampoc fem ara pq sempre aprofitem per baixar a veure la familia no passa res...
Tb pensa que quan mires al passat sempre el veus mes bonic, pero quan vivies a dinamarca et senties molt sola i trista, no? amb falta de sol!!!
son freds per la manca de sol creus?? no se, es que aqui la gent mai et pregunta com estas i coses aixi, ningu t'explica res de personal.. només parlen de la feina, del temps i d'on aniran per les vacances...
A Paris els preus dels pisos estan més pels nuvols que a Barcelona, un pis de 30m2 val 250.000€. Un de decent de 90 o 100m2 et val un milio de euros!!!!
I el sou no acompanya com per poder-ho pagar, la gent se'n va a les afores i fa trajectes de més d'una hora per anar a la feina...
Jo tinc l'esperança que amb la crisi immobiliaria a espanya els preus baixin
els calers es el que mes ens amoïna en la nostra decisio.. pero els diners no ho son tot!!!
Jo em dic que tenint la familia a prop i la platgeta per canviar d'aires ja en tinc prou... si no podem fer grans viatges que tampoc fem ara pq sempre aprofitem per baixar a veure la familia no passa res...
Tb pensa que quan mires al passat sempre el veus mes bonic, pero quan vivies a dinamarca et senties molt sola i trista, no? amb falta de sol!!!
No si tornar te moltes coses bones!
I evidenment els calers no ho son tot! Nosaltres de viatges cars... mai n´hem fet... de viatge de noces tampoc teníem presupost i vem anar a carcassone i vem fer excursions amb el cotxe per aquella zona...
A mi anar justa, no m´espanta... pero desde principis d´any anem massa justos.....i aixó que no tenim luxes, cada vegada retallem mes coses...pero la situació es cada vegada mes dificil...
Tb te que veure que jo tinc una malaltia reumàtica i no puc treballar jornada completa pq el meu cos no ho aguanta...així que aixó evidenment tb recau a l´economia...
Nosaltres tb estem creuan els dits per veure si els pisos baixen una mica....A vere si tenim sort!!!!
I evidenment els calers no ho son tot! Nosaltres de viatges cars... mai n´hem fet... de viatge de noces tampoc teníem presupost i vem anar a carcassone i vem fer excursions amb el cotxe per aquella zona...
A mi anar justa, no m´espanta... pero desde principis d´any anem massa justos.....i aixó que no tenim luxes, cada vegada retallem mes coses...pero la situació es cada vegada mes dificil...
Tb te que veure que jo tinc una malaltia reumàtica i no puc treballar jornada completa pq el meu cos no ho aguanta...així que aixó evidenment tb recau a l´economia...
Nosaltres tb estem creuan els dits per veure si els pisos baixen una mica....A vere si tenim sort!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 6 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |





