canvis d'opinió en tenir un altre fill!!!!!

[lluneta]

Hola noies estic una mica trista....
Amb el meu home sempre haviem parlat de tindre dos petits i que no es portesin gaire temps.... (a l'any posar-nos , vaja)
Vaig deixar les pastilles farà questió d'uns 3 mesos i l'altre dia parlant amb ell em diu que no ho té gaire clar, que no sap si es el millor moment, que ara té massa coses en el cap.... i bueno jo feta una figa, plorant com una bleda....
No vull forçar-lo, no vull tindre un altre fill sense que ell el desitgi.... però no se.... Tinc un instint maternal que ni en el primer embaraç vaig tindre (la veritat es que va ser ell qui em va emputxar a quedar-me embaraçada...) i ara em diu que no!!

L'altre dia li dic .... m'ha vingut la regla i haig d'anar a la farmàcia a comprar les pastilles, i no em va dir res... com si sentís ploure.....

Noies ... em sento fatal!!!

[lila29]

Ostres lluneta, em sap greu, no sé, mira de parlar-li d'això, seieu tranquilament i li expliques com et sents i si ell realment vol tenir un altre fill o no, jo ho faria. Però amb tranquilitat, sense presses, busques un moment pels dos i en parleu..havera que

Sort!

[Carme74]

Crec que has de parlar amb ell i explicar-li com et sents.
Fes-li saber com n'és d'important per tu tenir una altra criatura. Potser ara mateix ell se sent "acollonit", però això no vol dir que no el vulgui. Si a més dius que vas deixar les pastilles ara fa tres mesos, ara no hi tornis!! En aquell moment vau prendre la decisió plegats, oi?
Procura no plorar, asserenar-te i parlar amb ell amb entusiasme del qui serà el vostre segon fill! Si et veu animada i engrescada amb el tema, no et dirà que no!! Ja ho veuràs!
Ànims!! I ens tens al corrent, eh?

[Gus-gus]

lluneta a mi hem va passar quasi bé el mateix ,però amb el primer i amb el segón, el meu marit no volia,es ara i encare a vegades reconeix que si fos per ell potser no tindriem fills, però es clar jo de sempre he volgut ser mare i vem arrivar a un acord. Si venen bé, sense agobiar-lo, i el Victor va venir a la primera. Fins hi tot jo hem vaig sorpendre de la ràpidessa i ell es clar. I amb el Lucas el mateix no feiem res pèr no quedar-nos i encare que jo volia el segon i ell sempre trobava que era molt complicat, doncs, noia quan li vaig dir cariñete jo ja no vull esperar més hem va dir doncs com amb el Victor sense agobiar-nos, si ve bé sino doncs res, i "tachannnn" a la primera.
Ara es el millor pare del mon, està encantat amb els seus nens i evidentment m'agraeix que fos tan toçuda.

Anims guapa ja veuràs com ho aconseguiràs.

[lila29]

TOTXO I LLUNETA
ÀNIM A LES DUES, HAVERA SI ENS DONEU UNA BONA NOTÍCIA

[lluneta]

Noies, gràcies pels vostres ànims!!!!
La veritat es que ultimament discutim una mica més que abans... ell prioritza altres coses fora de casa que per mi no son gens importatnts però les entenc... i no poso mala cara al contrari... pero.... es que.... uf!!!!
Jo l'entenc, el comprenc, estic al seu costat, si carinyo... però es que a vegades estic ven farta de que pensi tan sols en ell.. som tres!!! i la veritat es que a vegades tb em plantejo si realment vull tindre un altre en aquesta situacio (això ho pensa la meva part racional) però per l'altre està l'instint... i la veritat es q no se!!!

Vale!! Potser estem passant una mala època.... i potser haig de pensar una miqueta més en mi....

Quin rollo us acabo de fotre....

Gràcies per escoltar!!

[mamarnau_tgn]

hola lluneta!
com t'entenc!
nosaltres estem també en un si-no-nose....
per una banda jo se q és el millor regal q li puc fer al meu nen, un germà/na i tb m'agradaria q no es portessin més de 2 anys... i a més a més jo tinc moltes ganes de tornar a estar embarassada, de parir, de tenir un bebito (tot i q ara ja se q no em deixarà dormiiiiir!)
per l'altra banda, jo veig q ara potser no és el moment, amb el meu home no estem en el millor moment de la nostra relació i ell creu q hauriem d'esperar una mica
i jo no el vull pressionar i fer-lo prendre una decisió q no és la q ell vol
racionalment potser si q te rao d'esperar, però el meu instint em diu q no...
l'arnau va ser una "sorpresa", potser si en tenim una altra voldrà dir q havia de ser.... (i amb això no vull dir q me la faci venir bé, la sorpresa...)
tic feta un lioooooooooooo

[lluneta]

Ostres mamarnau_tgn.... crec que més o menys estem en la mateixa situació...

Peròa vegades la part racional no guanya i son els instints (potser que soni egoista .. però no se)

[lluneta]

Totxo gràcies per les teves paraules!!

Perque es tan dificil tot... i despres diuen que les dones son complicades!!

[Pepeta]

Hola noies, no sé si té gaire a veure amb el tema, però veig que totes preferiu un germanet/a que no es porti massa temps amb el gran.

Jo és una cosa que estic dubtant, no sé si és millor que es portin molt o poc... En el meu cas ens portem quasi 6 anys amb la meva germana i en tinc molt bon record, jo ja era autònoma i vaig viure-ho molt, podia exercir de germana gran, cuidar-la, etc... No sé... Hi ha mares que diuen que és millor que es portin poquet i passar-ho tot de cop: bolquers, problemes per dormir, etc... Però jo penso que potser és millor que el gran ja sigui més independent... no ho sé.

D'altra banda hi ha el factor edat, tindré la 1a filla amb 34 anys i si en volem més tampoc ens podem encantar gaire... Aix, quins dilemes.

[lluneta]

Jo al principi (quan em vaig quedar embaraçada) no tenia clar tenir dos... però es que ara havent pasat l'embaraç, el part i el primer any de vida d'en Jan, es que la veritat en vull tenir un altre, és instintiu.. no vull esperar molt de temps...

Però bueno les coses son com son,,, i quan un vol l'altre no... suposo q es questió de posar-nos d'acord i ja està.. però perque es ta complicat!!

[lluneta]

Tens tota la raó TOTXO!!!

No saps com t'entenc....
Jo se que ell vol un altre fill... però ho que no sap es quan... davant d'altra gent quan parlem del tema diu que en vol un altre... però quan?? Jo vull que es portin poquet... ja se que algun dia em quedaré embaraçada... però.... quan???

[toixonet]

Noies no us amoineu! jo us entenc, jo també volia quedar-me embarassada molt abans! però us haig de confessar que la meva relació de parella va quedar molt tocada amb el naixement de la Júlia i, per tant, vaig decidir esperar...
Els fills són molt importants i més per una mare. Ara, quan són petits, donaries tot per ells, són la teva vida, allò que et fa aixecar cada dia i amb allò últim que penses abans de tancar els ulls però heu de pensar que els fills es faran grans i marxaran de casa, com hem fet nosaltres. La relació de parella també s'ha de cuidar, i molt!
Primer s'ha de recuperar la confiança, l'estima i el respecte amb aquella persona que ho era tot per tu abans que els marrecs hi fossin. Després, temps al temps... s'ha de ser pacient, tolerant i molt empàtic! poseu-vos una mica en la pell dels vostres companys! al cap i a la fi és tot allò que et quedarà quan els teus fills facin la seva (o això espero jo perquè me l'estimo molt, el meu home).
Carai, quina filosofada....

[Ítaca]

Noies no us amoineu! jo us entenc, jo també volia quedar-me embarassada molt abans! però us haig de confessar que la meva relació de parella va quedar molt tocada amb el naixement de la Júlia i, per tant, vaig decidir esperar...
Els fills són molt importants i més per una mare. Ara, quan són petits, donaries tot per ells, són la teva vida, allò que et fa aixecar cada dia i amb allò últim que penses abans de tancar els ulls però heu de pensar que els fills es faran grans i marxaran de casa, com hem fet nosaltres. La relació de parella també s'ha de cuidar, i molt!
Primer s'ha de recuperar la confiança, l'estima i el respecte amb aquella persona que ho era tot per tu abans que els marrecs hi fossin. Després, temps al temps... s'ha de ser pacient, tolerant i molt empàtic! poseu-vos una mica en la pell dels vostres companys! al cap i a la fi és tot allò que et quedarà quan els teus fills facin la seva (o això espero jo perquè me l'estimo molt, el meu home).
Carai, quina filosofada....

Totalment d'acord, toixonet!
Nosaltres encara no en tenim de fills, però crec q són totalment encertades les teves paraules... s'ha de cuidar la parella, e intentar q no passi a un segon terme, encara q ja sabem un nen et roba les 24 h del dia....

Lluneta, jo no sé què dir-te sobre lo teu.... jo li donaria una miqueta més de temps (entenc q ets jove i q pots esperar per tema edat, encara q els nens es portin una mica més....). Crec q no s'ha de pressionar en aquestes coses....
Mira, nosaltres hem estat bastant antinens fins fa uns messos, q el meu home mica en mica va començar a dir-me q es feia gran i q ens ho hauríem de començar a plantejar, etc, etc... mira, sols de sentir-lo em posava d'una mala llet increible, pq en certa manera em sentia pressionada.... mica en mica, doncs potser se m'ha començat a despertar el famós instint (en mi ha estat totalment nul, sempre), i ara estem provant a veure si sona la flauta.... Amb tot això sols et vull dir q no el pressionis, q si saps segur q ell vol tenir-ne més, doncs deixa q sigui ell qui prengui la iniciativa.... és el meu consell.....

[Momo]

Hola noies,

només volia dir que la meva opinió és que ni tanto ni tan calvo.
A mi em va passar que a l'hospital, el mateix dia de néixer, el meu home es queda mirant el nen i em diu: "Que vols que li fem una germaneta?"
Jo em vaig quedar

Ja volia que en tinguéssim un altre només passar la quarantena!!!! No és que jo no en tingui ganes, però a lo millor no era el millor moment per dir-ho... m'acabaven d'obrir en canal!!!!

Ho dic en plan de broma, eh! És que em va fer molta gracia.

Així que ja veieu que hi poden haver les dues cares de la moneda.