Pq estic trista...
- MamadeEmma
- :: poltre

- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
Pq estic trista...
Gloria millor ens quedem amb els 900...
obro aquest post pq m'heu preguntat pq estic trista i no volia contestar al post de la julia i la judith...per si ho has d'imprimir q no ho vegi aixo.
Doncs estic molt trista pq avui han operat dels ulls per segon cop a una nena de 6 mesos del forum de prematurs i l'operacio no ha anat be...han confirmat que la petitona es cega i no n'hi ha res a fer...
La mare va estar 9 anys buscant embaras...es va kdar de 2 i va haver d renunciar a un per q l'altre sortís endavant...al final va tenir un part prematur a les 24 setmanes i la nena va passar per moltes complicacions...aquests pares han lluitat moltisim i al final es van poder portar a la seva nena a casa amb una mica d'oxigen...va anar millorant, però tenía retinopatia...aixi q els hi van donar hora per l'operacio...van marxar a madrid per operar-la i van dormir en un hotel...quan es van despertar la nena estava tota plena de sang, aixó va ser pq quan va neixer li van haver d'operar dels intestins (enterocolitis) i amb el temps se li va complicar...va estar tan greu q van haver d'aplaçar l'operacio dels ulls.
Quan va millorar van fer-li la primera operació dels ulls i no donaven bones esperances, ja era massa tard...pero volien fer una segona operació per veure si al menys podien aconseguir q la nena poguès veure ombres i llums...aquesta segona operacio ha sigut avui i com ja us he dit no ha sortit be...
Estem totes fetes pols, aquests pares han lluitat molt per la seva nena, no s'ho mereixen, ja se que ningú s'ho mereix...pero despres de tot el que han passat teniem esperances de q tinguesin un final feliç...sento tristesa pero sobretot molta rabiaaaaaaaaaaaaaaa, em sento impotent...imagineu si jo sento aixo com han de sentir-se els pares...uffff no ho puc ni pensar pq m'entra la plorera...
Moltes gracies a totes...poder escriure tot aixo m'ha anat molt be per desfogar-me.
Petons!!!
obro aquest post pq m'heu preguntat pq estic trista i no volia contestar al post de la julia i la judith...per si ho has d'imprimir q no ho vegi aixo.
Doncs estic molt trista pq avui han operat dels ulls per segon cop a una nena de 6 mesos del forum de prematurs i l'operacio no ha anat be...han confirmat que la petitona es cega i no n'hi ha res a fer...
La mare va estar 9 anys buscant embaras...es va kdar de 2 i va haver d renunciar a un per q l'altre sortís endavant...al final va tenir un part prematur a les 24 setmanes i la nena va passar per moltes complicacions...aquests pares han lluitat moltisim i al final es van poder portar a la seva nena a casa amb una mica d'oxigen...va anar millorant, però tenía retinopatia...aixi q els hi van donar hora per l'operacio...van marxar a madrid per operar-la i van dormir en un hotel...quan es van despertar la nena estava tota plena de sang, aixó va ser pq quan va neixer li van haver d'operar dels intestins (enterocolitis) i amb el temps se li va complicar...va estar tan greu q van haver d'aplaçar l'operacio dels ulls.
Quan va millorar van fer-li la primera operació dels ulls i no donaven bones esperances, ja era massa tard...pero volien fer una segona operació per veure si al menys podien aconseguir q la nena poguès veure ombres i llums...aquesta segona operacio ha sigut avui i com ja us he dit no ha sortit be...
Estem totes fetes pols, aquests pares han lluitat molt per la seva nena, no s'ho mereixen, ja se que ningú s'ho mereix...pero despres de tot el que han passat teniem esperances de q tinguesin un final feliç...sento tristesa pero sobretot molta rabiaaaaaaaaaaaaaaa, em sento impotent...imagineu si jo sento aixo com han de sentir-se els pares...uffff no ho puc ni pensar pq m'entra la plorera...
Moltes gracies a totes...poder escriure tot aixo m'ha anat molt be per desfogar-me.
Petons!!!
MamadeEmma, jo també estic trista...
No conec de res aquesta familia ni a la petita, però sap tan greu quan les coses surten malament, i més encara quan era una cosa tan enormement desitjada, i després d'una gran lluita com la que han lliurat...
No tinc paraules per expresar el que sento, i això que no les conec de res.
Potser podriem enviar ànims des d'aqui a aquesta familia lluitadora perquè vegin que estem amb ells... Enviar-li moltes energies positives, molts petons i abraçades...
Ara han de ser ferms, continuar lluitant per aquesta petitona que necessita els seus pares al seu costat, continuar sent forts i guardant la tristor en una capsa perquè la seva nena no es mereix un patiment extra. Ella pot ser enormement feliç, i en això han de basar la seva lluita diaria.
Molts ànims, des d'aqui i pel que necessitin...
No conec de res aquesta familia ni a la petita, però sap tan greu quan les coses surten malament, i més encara quan era una cosa tan enormement desitjada, i després d'una gran lluita com la que han lliurat...
No tinc paraules per expresar el que sento, i això que no les conec de res.
Potser podriem enviar ànims des d'aqui a aquesta familia lluitadora perquè vegin que estem amb ells... Enviar-li moltes energies positives, molts petons i abraçades...
Ara han de ser ferms, continuar lluitant per aquesta petitona que necessita els seus pares al seu costat, continuar sent forts i guardant la tristor en una capsa perquè la seva nena no es mereix un patiment extra. Ella pot ser enormement feliç, i en això han de basar la seva lluita diaria.
Molts ànims, des d'aqui i pel que necessitin...
- MamadeEmma
- :: poltre

- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
Moltes gracies noies...no us podeu imaginar lo forta q es aquesta mare i lo rapid que ha reaccionat sempre que li han dit una mala noticia...ara ja porta dies buscant fer un curs d'ensinistrament de gossos per persones amb problemes...i esta mirant tot pq la seva filla pugui portar una vida de lo mes normal posible...tambe estan buscant una segona, tercera, cuarta i quinta opinió sobre els ulls de la nena...estan mirant per tot arreu si troben un oftalmoleg especialista en retinopatia de prematurs..i aniran on faci falta (un altre cop)...vamos...q aquesta nena ha anat a parar amb la millor familia q li podia tocar...jo no se si en la seva situacio reaccionaria tan rapidament...crec q necesitaria un temps per asimilar...
Els hi donare als pares tot el vostre suport...moltes gracies!!!
Sabeu quin cognom te la nena? PUEDE....es diu Cristina Puede...
Vamos Cristinita, tu Puedes!!! cuando des un paso atrás...que sea para coger impulso!!!

Els hi donare als pares tot el vostre suport...moltes gracies!!!
Sabeu quin cognom te la nena? PUEDE....es diu Cristina Puede...
Vamos Cristinita, tu Puedes!!! cuando des un paso atrás...que sea para coger impulso!!!

MamadeEmma bonica, jo també conec la historia de la Cristina, no tan a prop com tu però, es tan fort!! ! pobrets. Ahir nit els hi vaig escriure al seu post dient que han de ser molt forts que han de fer sentir a la seva petitona que estan bé i que per molt que sembli imposible amb el temps tenir un fill "diferent" no es tan dur com ens ho imaginem, de veritat. Mentre estiguin sans (es a dir càncers i coses aixi) mentre els tinguem amb nosaltres....serem i seràn molt feliços. Serà diferent a com s'ho han plantejat, però serà...que es lo important.
Petones guapa i anima't.
Petones guapa i anima't.




MamadeEmma, és un tràngol difícil, però des d'aquí s'envian molts ànims...
He llegit com expliques que és la familia d'aquesta nena, i vull que pensis una cosa... la Cristina potser no podrà veure, però amb aquesta família que té serà una cosa que no tots els nens són: SERÀ FELIÇ!! Segur que faran d'ella una nena completament feliç i molt estimada... És dur, segur, però estic segura que amb la seva força i la dels seus pares, tindrem un ser extraordinari al mon, ja veuràs...
Ànims bufona
<img src="http://resderes/as1cCudag2B0004NTk4MDVifDQxOWpkfEp1Z2FyZW0ganVudHMgZW4.gif">
He llegit com expliques que és la familia d'aquesta nena, i vull que pensis una cosa... la Cristina potser no podrà veure, però amb aquesta família que té serà una cosa que no tots els nens són: SERÀ FELIÇ!! Segur que faran d'ella una nena completament feliç i molt estimada... És dur, segur, però estic segura que amb la seva força i la dels seus pares, tindrem un ser extraordinari al mon, ja veuràs...
Ànims bufona
<img src="http://resderes/as1cCudag2B0004NTk4MDVifDQxOWpkfEp1Z2FyZW0ganVudHMgZW4.gif">
MamadeEmma, és veritat que la vida a vegades és molt injusta, com ho és que passin coses com les que li han passat a la Cristina. Però pel que expliques, tant ella com la seva família, tenen una força brutal i tiraran endavant i PODRAN, ja veuràs com PODRAN.
Una abraçada per tu i si pots, transmet el nostre suport als pares!
Una abraçada per tu i si pots, transmet el nostre suport als pares!
ostres nena! quin pal mes fort! pobre la mare i tu tambe, Carai no se que dir, nomes puc donar anims virtuals als pares i a la Cristina que amb aquest nom segur que tira endevant i aconsegueix ser una nena feliç!
Ja t'entenc que no vols que ho llegeixi la judith, almenys ara, aixo dels 900, no se a veure avui li fan una altre eco.
ai bueno que ja ho escriure a l'altre post que sino ens liarem!
Un PETONAS BEN FORT A TU I A LA MAMA DE LA CRISTINA
CRISTINA TU PUEDES!! LLUITA PER SER FELIÇ
Ja t'entenc que no vols que ho llegeixi la judith, almenys ara, aixo dels 900, no se a veure avui li fan una altre eco.
ai bueno que ja ho escriure a l'altre post que sino ens liarem!
Un PETONAS BEN FORT A TU I A LA MAMA DE LA CRISTINA
CRISTINA TU PUEDES!! LLUITA PER SER FELIÇ
- ritapetita
- :: poltre

- Entrades: 636
- Membre des de: ds. maig 03, 2008 5:09 pm
- Ubicació: Osona
osti tu, que trist......no tenen més remei que fer el que fan, informar-se, aprendre i donar tot el suport que puguin incansablement a aquesta petitona lluitadora.....
però estic segura que tots els somriures, xisclets, rialles, petarrots, tombarelles, croquetes, abraçades......i tot el que ens torna boges dels nostres petits, els hi regalarà cada dia i els ajudarà en la seva lluita diària!
molts ànims a la parella MamadeEmma! i un ptonet per tu!
però estic segura que tots els somriures, xisclets, rialles, petarrots, tombarelles, croquetes, abraçades......i tot el que ens torna boges dels nostres petits, els hi regalarà cada dia i els ajudarà en la seva lluita diària!
molts ànims a la parella MamadeEmma! i un ptonet per tu!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/ltxnp2.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0"></a>
noies, he obert un post perque no entenc per que ha tancat el toni el post de ja no es el que era i l'ha esborrat. em sembla fatal... no se quan trigara a esborrar aquest missatge... per aixo el penso publicar a varis posts amb la intencio que totes n'estiguem al corrent.
No es just que ens esborrin els missatges ni els posts... hem de pensar que podem fer per a que la censura aquesta pari...
No es just que ens esborrin els missatges ni els posts... hem de pensar que podem fer per a que la censura aquesta pari...
Quin greu em sap! Aix, em quedo amb un mal cos quan sé de prematurs amb complicacions. Els que van estar amb la Berta, sempre que passa passava alguna cosa, era com si li passés a la teva, i marxaves a casa ben trista. Suposo que com que encara m'afecta tant aquestes notícies dolentes (tot i que n'hi ha de bones també) no entro a prematuros ni m'implico tant com voldria en associacions, reunions etc.
Només donar moltes forces als pares, que ho estan fent molt bé i ja s'han començat a moure perquè la seva filla tingui tot el què necessita.
Només donar moltes forces als pares, que ho estan fent molt bé i ja s'han començat a moure perquè la seva filla tingui tot el què necessita.
- MamadeEmma
- :: poltre

- Entrades: 610
- Membre des de: dl. gen. 14, 2008 1:15 am
- Ubicació: Granollers
Moltes gracies noies...els hi he enviat un sms donant-li el vostre suport i estan molt agraïts...
La nena encara està ingresada allà a Madrid, a les dues hores de l'operació ja tenia gana i es va menjar un bibe ben gran...
Els pares...estan asimilant la situació...suposo q quan s'en portin la nena a casa...serà quan se'n adonin realment de tot per lo q han de passar, el llarg i dificil camí que han de fer pq la seva nena pugui portar una vida de lo mes normal...
Moltes gràcies a totes de tot cor, sou estupendes!!!
Petons.
La nena encara està ingresada allà a Madrid, a les dues hores de l'operació ja tenia gana i es va menjar un bibe ben gran...
Els pares...estan asimilant la situació...suposo q quan s'en portin la nena a casa...serà quan se'n adonin realment de tot per lo q han de passar, el llarg i dificil camí que han de fer pq la seva nena pugui portar una vida de lo mes normal...
Moltes gràcies a totes de tot cor, sou estupendes!!!
Petons.
- carbassona
- :: girafa

- Entrades: 2809
- Membre des de: ds. des. 15, 2007 7:12 pm
No acostumo a escriure pero vaig llegint sempre els post, m´he quedat glaçada davant un cas aixi, no soc mare encara pero si tieta i un simple virus intestinal a algun dels meus nebots em trasbalsa aixi que el que deuen patir aquests pares deu ser.... molta força els hi transmets.
Alexandra per cert poca feina la teva i poc tacte, la propera vegada que vulguis fer de justiciera del forum mira a quins posts ho penges, que aquest parla d´una pobre nena que s´ha quedat cega i trobar un missatge anticensura enmig d´aixo es de molt mal gust i a mi m´ha indignat molt.
Alexandra per cert poca feina la teva i poc tacte, la propera vegada que vulguis fer de justiciera del forum mira a quins posts ho penges, que aquest parla d´una pobre nena que s´ha quedat cega i trobar un missatge anticensura enmig d´aixo es de molt mal gust i a mi m´ha indignat molt.
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 4 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |








































