REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
enya
Bueno, bueno, doncs tinc noves noticies.... aquest matí puntual com un atuèntic rellotge suís m'ha vingut la regla i aixó vol dir que anem directa cap a la FIV!
Acabo de trucar a la Dexeus per parlar amb les biològues perquè ara elles m'han de planficar tot el cicle.... en principi em sembla que ara m'he d'esperar uns 20 dies més o menys i a partir de llavors m'he de començar a punxar amb "supressors" que és una medicació que serveix per posar a "zero" la funció ovàrica.... és com si et provoquessin una "falsa menopausa"..... després em vindrá la regla i llavors a partir d'aqui em començaré a punxar amb estimuladors ovàrics.....i entre pitos, flautes i resant que tot vagi bé i segueixi el seu curs em farien la punció a mitjans de setembre amb la transferència posterior!!!!
estic tant espantada noies!!!! espantada de que no vagi bé!!!!!!!!!!!!!!
aquest matí quan m'he llevat i he vist que m'havia vingut la regla he pensat que haviem perdut la darrera oportunitat de quedar-me en estat de manera natural..... en fi!!! llavors li he dit al meu marit i ell amb cara de resignació m'ha dit "ya.... ya lo sabía".... i jo li he preguntat per què ho sabia i ell m'ha respost "porque siempre es lo mismo"....
Crec que el millor camí ara és no permetre sentir massa por perquè en el pitjor dels casos, el pitjor que ens pot passar és que no ens funcioni però això tampoc és la fi del món oi????
he llegit això en el llibre que tinc ara en dansa i m'ha encantat:
"La mirada tranquila que ve lo emocional llega con el tiempo, llega con la ausencia del temor que tiene uno cuando sobrevive a una tormenta en mitad de la una bahia"
DEFINTITAMENT FANTÀSTIC!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
- pigada74
- :: zebra

- Entrades: 1475
- Membre des de: dl. feb. 13, 2006 5:04 pm
- Ubicació: Vallès Oriental, però amb el cor de La Selva
Ostres, Enya, quin pal. En fi, ara a per la FIV amb totes les forces del món mundial, la teva, la del teu home i totes les nostres, que estarem amb tu en tot moment, amb tot el nostre recolzament!!!!!
Es molt normal que tinguis por, jo estaria cagada, i molt millor que ens ho puguis explicar i expressar tot el que sents.
Ara ja només et queda una mica més de paciència, que en tens a piles, i tot vindrà rodat.
Ets forta i una persona molt CAPAÇ d'afrontar tot el que ara ha de passar.
Jo no sóc gens bona escrivint, ni expressant els meus sentiments, però d'es d'aquest cantó de la pantalla et vull transmetre la força i l'empenta que ens dones cada vegada que escrius un missatge al forum!!!!
Molts animis i molta força!!!
Petonarros!!!!
Es molt normal que tinguis por, jo estaria cagada, i molt millor que ens ho puguis explicar i expressar tot el que sents.
Ara ja només et queda una mica més de paciència, que en tens a piles, i tot vindrà rodat.
Ets forta i una persona molt CAPAÇ d'afrontar tot el que ara ha de passar.
Jo no sóc gens bona escrivint, ni expressant els meus sentiments, però d'es d'aquest cantó de la pantalla et vull transmetre la força i l'empenta que ens dones cada vegada que escrius un missatge al forum!!!!
Molts animis i molta força!!!
Petonarros!!!!
<a><img src="http://b1.lilypie.com/z-byp1.png" alt="Lilypie Primer Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
enya
Lola! guapa! gràcies pel teu suport... em va molt i molt bé estar amb vosaltres......
tinc ganes de que acabi tot aixó.... com sigui però que acabi i recuperar la meva vida d'abans on "quedar-me embarassada" no estava en els meus pensaments... quan fèia plans i pensava en projectes sense tenir en compte si estaria o no en estat, si tindriem bessons o no..... el meu home sempre que parla del futur immediat sempre sempre sempre el descriu amb els bebes.... vull dir que ell diu per exemple "aquest hivern pujarem igualment a Andorra .... tu com estaràs embarassada et quedes a l'apartament amb la susana (la meva amiga queté un bebe) i jo i l'albert (El marit de la susi) anirem a esquiar....!"..... o per exemple ahir que va venir a sopar la meva germana amb el seu novio parlaven de si aniriem a alemanya aquest any pels carnavals (al febrer) i ell va dir "si, claro, pero tu hermana no podrá beber porque estará embarazadisima".... o per exemple diu qeu anirem al casament dels nostres amics a l'abril vinent a Asturies amb els bessons....
tant optimisme , lola, a vegades m'irrita... i potser la meva manca d'entusiasme imaginant-me, pensant-me a mi mateixa amb panxa o amb un nadó als meus braços, fa que el meu estel no arribi....
si no crec en el producte , com el puc vendre????
i es molt important la predisposició i el cantó emocional per aconseguir allò que volem.... i jo estic tant i tant i tantíssim desenganyada que no sé que fer per superar això i per aconseguir dosis d'optimisme extres!!! sé que he d'estar tranquila, que ho estic però en canvi no estic massa esperançada i l'esperança és indispensable en un procés com aquest... llegeixo i rellegeixo llibres d'aquests que et fan pensar i trobo que allò que diuen és molt encertat i que fora bo que ho apliqués a la meva vida , en aquest camí meu cap a la maternitat però no sé com fer-ho! no sé com treure'm , desprendre'm dels meus pensaments negatius respecte aquesta qúestió.....
avui quan li he dit al meu marit que m'havia vingut la regla i li he vist la seva cara resignada, li he preguntat "estás enfadado" i m'ha dit no.... però jo sé que en el fons cada cop és una nova frustració....
només demano a Deu que això no ens afecti lo suficient com per erosionar la nostra relació de parella....
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Enya, guapa, no tinguis por. Saps que les possibilitas que les FIV funcionin són molt altes, i has de pensar que tot anirà bé. Ja se que has tingut desenganys amb el tema de les IA, però Enya, ara és diferent.
I com diu el teu home ja ho veuràs com el proper any estas embarassadíssima. Enya, confia en el tractament de la mateixa manera que ho fa el teu marit i que ho fem totes nosaltres. Com et diu la Lola, aquí totes et donem suport i demanem amb totes les nostres forces que ens puguis anunciar el teu embaràs en breu.
ENYA, TOT ANIRÀ BÉ
I com diu el teu home ja ho veuràs com el proper any estas embarassadíssima. Enya, confia en el tractament de la mateixa manera que ho fa el teu marit i que ho fem totes nosaltres. Com et diu la Lola, aquí totes et donem suport i demanem amb totes les nostres forces que ens puguis anunciar el teu embaràs en breu.
ENYA, TOT ANIRÀ BÉ
enya-
ja ho sé tutu que he de ser confiada i optimista... però em costa molt..... tinc que buscar la fòrmula per aconseguir que hi hagi sentiments i pensaments positius!! ainnnnnsssssssssssss! quin rollo!!!!
gràcies a totes pels vostres anims..... ja veig que el setembre serà mogudet!!!
gràcies a totes pels vostres anims..... ja veig que el setembre serà mogudet!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
enya
Bueno girls!!!
m'acaba de trucar la biològa i ja tinc la pauta per començar el tractament. El dia 1 de setembre m'he de començar a punxar amb PROCRIN que es la medicació que inhibeix la funció ovàrica... el que preten es deixar els ovaris "nets"...... llavors el dia 20 de setembre tinc la primera eco i visita per veure que tot és correcte......i que realment la medicació ha funcionat. a partir d'aqui em punxaran 5 dies per estimular els ovaris i els dia 26 tindré la primera eco més analitiques per veure com està el tema... o sigui que jo m'imagino que em faran la punció a finals de setembre o principis d'octubre!!! més o menys!!!!
doncs apa! comença el circ de tres pistes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
m'acaba de trucar la biològa i ja tinc la pauta per començar el tractament. El dia 1 de setembre m'he de començar a punxar amb PROCRIN que es la medicació que inhibeix la funció ovàrica... el que preten es deixar els ovaris "nets"...... llavors el dia 20 de setembre tinc la primera eco i visita per veure que tot és correcte......i que realment la medicació ha funcionat. a partir d'aqui em punxaran 5 dies per estimular els ovaris i els dia 26 tindré la primera eco més analitiques per veure com està el tema... o sigui que jo m'imagino que em faran la punció a finals de setembre o principis d'octubre!!! més o menys!!!!
doncs apa! comença el circ de tres pistes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Hola, hola, hola!!
Com esteu? Ja veig que durant els meus 10 dies de vacances la cosa ha estat mogudeta.
Enya, no saps lo contenta que estic de llegir que just avui, malgrat t’hagi vingut la regla, tu i el teu home comenceu a restar dies per començar amb tot lo de la FIV. Jo des d’aquí, només puc FELICITAR-VOS, ja que en certa manera, és com si ja haguéssiu començat un embaràs. Enya, és del tot normal que estiguis cagada de por i que no vegis l’embaràs com el veuen tots i totes els que t’envolten. La gent tendeix a veure claríssim les coses dels altres i a no veure les d’un/a mateix. Jo trobo que ets una tia collonuda, amb molt d’optimisme, amb un sentit de l’humor finíssim (senyal d’intel•ligència!), molt emotiva i sensible i que, evidentment, com a persona intel.ligent que ets, no t’acabes de creure que finalment unes agulles i un laboratori farà que arribi la criatura tan desitjada. Tu vés fent com fins ara: pas a pas. Ara toca comptar aquests 20 dies que dius perquè comenci la primera puntxadeta. Docs res noia, a mirar només a curt termini, és a dir, aquests 20 dies. No pensis ni en octubre, ni en febrer... i si la gent et fa comentaris (que no podem evitar) doncs tu per dintre et vas repetint “ja veurem, no passa res, el que compta és a on estic ara i el futur imminent”. D’altra banda, deixa’m dir-te que la relació amb el teu home és extraordinàriament bona, boníssima! T’he estat llegint des de fa molts, molts, molts mesos i de debò que la relació i els sentiments que tens envers el teu home són maquíssims, extraordinaris. Us feu costat en tot moment i si us discutiu per alguna coseta (ja se sap que tots els homes –he dit TOTS!- són un pèl hipocondríacs i uns “manats, egoistes i mimats”) ho arregleu amb una mirada, una manyaga i uns carinyus.
Enya, la criatura vindrà (això està claríssim). Quan? No ho sabem, però vindrà. Totes creuarem els dits perquè sigui aquest setembre però per sobre de tot, volem que tu estiguis bé, que el tractament no et sigui massa agressiu i que segueixis mantenint aquest esperit tan alegre com fins ara. Estem aquí per ajudar-te, escoltar-te. Molts, molts ànims i un cop més, ENHORABONA per com ets i per començar a comptar 20 dies.
Pel que fa a mi, ho resumeixo ben rapidet: 10 dies fantàstics fent “pànxing”, banyant-nos a la piscina, fent excursions per la muntanya, menjant com a “cerdus”, bevent orxata assedegats, llegint novel•letes i fent un cosa que ja no recordàvem què era: “no fotent res”.
Demà m’ha de venir la regla (que segur que vindrà ja que no vam fer deures durant els dies fantàstics) però bé, tan optimista com sempre (fins el punt que he pensat que un cop que no faig els deures i com que estic tan tranquil•la i mig convençuda que em vindrà la regla que penso que potser estic embarassada...)
Com esteu? Ja veig que durant els meus 10 dies de vacances la cosa ha estat mogudeta.
Enya, no saps lo contenta que estic de llegir que just avui, malgrat t’hagi vingut la regla, tu i el teu home comenceu a restar dies per començar amb tot lo de la FIV. Jo des d’aquí, només puc FELICITAR-VOS, ja que en certa manera, és com si ja haguéssiu començat un embaràs. Enya, és del tot normal que estiguis cagada de por i que no vegis l’embaràs com el veuen tots i totes els que t’envolten. La gent tendeix a veure claríssim les coses dels altres i a no veure les d’un/a mateix. Jo trobo que ets una tia collonuda, amb molt d’optimisme, amb un sentit de l’humor finíssim (senyal d’intel•ligència!), molt emotiva i sensible i que, evidentment, com a persona intel.ligent que ets, no t’acabes de creure que finalment unes agulles i un laboratori farà que arribi la criatura tan desitjada. Tu vés fent com fins ara: pas a pas. Ara toca comptar aquests 20 dies que dius perquè comenci la primera puntxadeta. Docs res noia, a mirar només a curt termini, és a dir, aquests 20 dies. No pensis ni en octubre, ni en febrer... i si la gent et fa comentaris (que no podem evitar) doncs tu per dintre et vas repetint “ja veurem, no passa res, el que compta és a on estic ara i el futur imminent”. D’altra banda, deixa’m dir-te que la relació amb el teu home és extraordinàriament bona, boníssima! T’he estat llegint des de fa molts, molts, molts mesos i de debò que la relació i els sentiments que tens envers el teu home són maquíssims, extraordinaris. Us feu costat en tot moment i si us discutiu per alguna coseta (ja se sap que tots els homes –he dit TOTS!- són un pèl hipocondríacs i uns “manats, egoistes i mimats”) ho arregleu amb una mirada, una manyaga i uns carinyus.
Enya, la criatura vindrà (això està claríssim). Quan? No ho sabem, però vindrà. Totes creuarem els dits perquè sigui aquest setembre però per sobre de tot, volem que tu estiguis bé, que el tractament no et sigui massa agressiu i que segueixis mantenint aquest esperit tan alegre com fins ara. Estem aquí per ajudar-te, escoltar-te. Molts, molts ànims i un cop més, ENHORABONA per com ets i per començar a comptar 20 dies.
Pel que fa a mi, ho resumeixo ben rapidet: 10 dies fantàstics fent “pànxing”, banyant-nos a la piscina, fent excursions per la muntanya, menjant com a “cerdus”, bevent orxata assedegats, llegint novel•letes i fent un cosa que ja no recordàvem què era: “no fotent res”.
Demà m’ha de venir la regla (que segur que vindrà ja que no vam fer deures durant els dies fantàstics) però bé, tan optimista com sempre (fins el punt que he pensat que un cop que no faig els deures i com que estic tan tranquil•la i mig convençuda que em vindrà la regla que penso que potser estic embarassada...)
enya
Brisa
Moltes gràcies per les teves paraules que son reconfortants i plenes de super bon rotllo..... algun dia que "he perdut" una mica els papers i he plorat davant la meva mare, m'he desesperat i l'he cridada dient-li que ella per molt mare meva que fos no podia fer res per treure'm aquella angoixa maleïda que a vegades tinc... la meva mare m'ha dit "au va vero, si tu ets molt forta, més que jo, no et pots ensorrar per això ara...." i suposo que sí , que ho sóc de forta i que malgrat les meves pors , sigui quin sigui el resultat, no m'ensorraré ni res de tot això.... perquè davant les adversitats que he anat tenint doncs sempre trec el cap i m'acabo sortint del "atolladero" com es diu en castellà......
quan dic que tinc ganes de que acabi és precisament perquè tinc un altre gran defecte que és la impaciència.... i una vegada ja m'ho va dir una persona que tinc la necessitat de passar pàgina i tancar el llibre per començar-ne un de nou massa aviat i que les coses s'han de viure en el seu temps.... sóc impacient.... i també vull les coses sempre per ja.... i això és incompatible amb un procés com el que estic vivint... en fi! de totes maneres estic aprenent a ser molt més humil, molt més comprensiva i menys inquieta! de fet qualsevol persona que sàpiga una mica tot el que he fet amb aquests 35 anys em diria "dona! on vas tant depressa? que ho viuràs tot en 4 dies???" jajajajaj! és cert, miro enrera i penso "punyetes, si tinc un munt d'històries i viviències que deu n'hi do.... " i suposo que amb la maternitat em pensava que seria bufar i fer ampolles i com no està sota el meu control i tampoc puc fer per "enllestir" doncs clar el tema em sobrepassa.... però ja m'està bé.... perquè és una cura d'humilitat fantàstica!!!!
gràcies de debo per les teves paraules!!!! Ja veig que tu has estat de conya de vacances!!! tot arribarà..... paciència, paciència i molta molta humilitat!
un petó preciosa!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
Enya guapa!!!
Et desitjo moltíssima sort i ja veuràs com tot anirà bé!!!!
Estic segura que aquest cop serà definitiu: us ho mereixeu!!!!
Per cert, crec que vas ser tu que vas dir que t'agradava stella? És que a mi també m'agrada molt ESTEL!!!
Apa, doncs, vinga: ÀNIMS, ÀNIMS I ÀNIMS!!!!!i molts petons!!!!
Et desitjo moltíssima sort i ja veuràs com tot anirà bé!!!!
Estic segura que aquest cop serà definitiu: us ho mereixeu!!!!
Per cert, crec que vas ser tu que vas dir que t'agradava stella? És que a mi també m'agrada molt ESTEL!!!
Apa, doncs, vinga: ÀNIMS, ÀNIMS I ÀNIMS!!!!!i molts petons!!!!
ENYA
SE QUE NO HAY NADA Q TE DIGA Q TU NO SEPAS PERO DE VERDAD ANIMO CORAZON, LEVANTA ESE ANIMO QUE TU TIENES Y SACA TU FORTALEZA PQ AHORA VIENE LA DEFINITIVA......SEPTIEMBRE HA DE SER TU MES Y VERAS COMO TODO TIENE SU FIN...EMPEZARAS TU NUEVO LIBRO PERO DEJA QUE EL QUE ESTA AHORA TERMINE, DEJALO ACABAR SOLO NO CIERRES TU LAS PAGINAS POR IMPACIENCIA....ENTIENDO LO QUE DICES DE Q TIENES MIEDO Q SE DETERIORE TU RELACION PERO ESO NO PASARA, AUNQ CREAS Q PUEDE PASAR NO PASARA SIMPLEMENTE TIENES QUE VIVIR LAS COSAS JUNTO A TU MARIDO NO VEROS EL UNO AL OTRO COMO "CULPABLES" SINO COJEROS DE LA MANO Y CERRAR EL LIBRO JUNTOS..... PONERLE ILUSION AL NUEVO PROYECTO PQ ESO ES LO QUE HARA Q EL PROYECTO SALGA ADELANTE....ANIMO DE VERDAD Q YO CONFIO EN LA FIV....CONFIO SOBRE TODO EN TI....MIL BESOOOOOOS REINAAAAA
SE QUE NO HAY NADA Q TE DIGA Q TU NO SEPAS PERO DE VERDAD ANIMO CORAZON, LEVANTA ESE ANIMO QUE TU TIENES Y SACA TU FORTALEZA PQ AHORA VIENE LA DEFINITIVA......SEPTIEMBRE HA DE SER TU MES Y VERAS COMO TODO TIENE SU FIN...EMPEZARAS TU NUEVO LIBRO PERO DEJA QUE EL QUE ESTA AHORA TERMINE, DEJALO ACABAR SOLO NO CIERRES TU LAS PAGINAS POR IMPACIENCIA....ENTIENDO LO QUE DICES DE Q TIENES MIEDO Q SE DETERIORE TU RELACION PERO ESO NO PASARA, AUNQ CREAS Q PUEDE PASAR NO PASARA SIMPLEMENTE TIENES QUE VIVIR LAS COSAS JUNTO A TU MARIDO NO VEROS EL UNO AL OTRO COMO "CULPABLES" SINO COJEROS DE LA MANO Y CERRAR EL LIBRO JUNTOS..... PONERLE ILUSION AL NUEVO PROYECTO PQ ESO ES LO QUE HARA Q EL PROYECTO SALGA ADELANTE....ANIMO DE VERDAD Q YO CONFIO EN LA FIV....CONFIO SOBRE TODO EN TI....MIL BESOOOOOOS REINAAAAA
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Enya,
Com van els ànims, bonica? Me n’alegro molt que les meves paraules t’hagin ajudat però el mèrit no és pas meu sinó tot teu. Vero, no he fet altra cosa que escriure paraules d’ànims que tu sempre ens dones i transmets. Ets una persona increïble i molt, molt, molt forta. El que expliques de ta mare és del tot comprensible, si més no per part meva. A vegades tenim baixons (com tothom) i sembla increïble que les persones que m’és estimem sovint fotin la pota i ens posin el dit a la llaga dient-nos que ens entenen, bla, bla, bla. Suposo que no volen altra cosa que ajudar-nos però les seves paraules no són d’ajuda puig al revés.
Enya, aquí totes et podem entendre. Evidentment que cada una de nosaltres tenim vides, experiències i frustracions diferents però en el fons ens assemblem moltíssim ja que tenim en comú “els bebès”. Per això em sento tan i tan bé quan entro i escric en aquest fòrum. Més amunt escrivies que necessites buscar quelcom que t’animi i que et pugui donar molt bon rotllo positiu pel que vindrà. Deixa’m dir-te que aquí, a l’altra banda de la teva pantalla d’ordinador, n’hi ha un munt que et voldríem abraçar i dir-te que “ànims” que et transmetem tota l’energia positiva que necessites i molt, molt més. Has de saber que cada dia, aquí o allí totes nosaltres estem amb tu. Sempre estàs present en totes nosaltres, sempre! Segueix sent tu, Enya. La nostra Enya. I a partir d’aquí, tot, absolutament tot anirà sortint. També els bebès, es clar. Com tu dius, “humilitat”. M’encanta! M’encantes! Mira si arribes a ser optimista que fins i tot amb l’espera de l’embaràs en treus la part positiva. Ets una persona increïble i no me dóna la gana que res ni ningú pugui mai enfonsar-te. Ets forta, alegra i intel•ligent. De tot en treus la part positiva. I t’entenc perfectament quan parles d’humilitat. A mi em passa quelcom semblant: tinc 33 anys i mig i podríem dir que més o menys a la vida tot m’ha sortit bé i que no he parat d’un costat a l’altra. Acostumo a tirar molt alt i m’agrada apostar per a mi mateixa ja que em solen sortir bé les coses (m’hi esforço molt, eh!). En definitiva, que una cosa “tan senzilla” com fer una nen ni se’m plantejava la possibilitat que no em sortiria i... patapam! Gran decepció de la meva vida. No hi ha manera de quedar-m’hi i això que he llegit mil llibres i mil coses de com fer-ho, de com ens funciona el cos, etc. etc. I res de res. No puc (no, podem) controlar sobre això. Desesperant? Una miqueta però només al principi, oi?
Sap que podries fer per estar de bon rotllo i molt, molt, molt positiva? Doncs CUINAR! Recordo que un dia vas escriure que la cuina et relaxava. Tu posa’t el davantal, omple’t una copa amb un bon vi, posa’t un cd de música (Enya, potser?) i encén els fogons. És un bon moment perr comprar-te un bon llibre de cuina japonesa, xinesa, tailandesa, mexicana, africana (he viscut un any a Àfrica i tinc unes receptes increïblement bones!), iranià... Moltes espelmes, molt bons perfums, vestits bonics i segueix disfrutant de l’amor i de la vida amb el teu marit. I així, a poc a poc, i al costat del teu marit aniran passant els dies, i les proves i tot el que faci falta i... recorda! Tot arriba.
Molts petons!
Com van els ànims, bonica? Me n’alegro molt que les meves paraules t’hagin ajudat però el mèrit no és pas meu sinó tot teu. Vero, no he fet altra cosa que escriure paraules d’ànims que tu sempre ens dones i transmets. Ets una persona increïble i molt, molt, molt forta. El que expliques de ta mare és del tot comprensible, si més no per part meva. A vegades tenim baixons (com tothom) i sembla increïble que les persones que m’és estimem sovint fotin la pota i ens posin el dit a la llaga dient-nos que ens entenen, bla, bla, bla. Suposo que no volen altra cosa que ajudar-nos però les seves paraules no són d’ajuda puig al revés.
Enya, aquí totes et podem entendre. Evidentment que cada una de nosaltres tenim vides, experiències i frustracions diferents però en el fons ens assemblem moltíssim ja que tenim en comú “els bebès”. Per això em sento tan i tan bé quan entro i escric en aquest fòrum. Més amunt escrivies que necessites buscar quelcom que t’animi i que et pugui donar molt bon rotllo positiu pel que vindrà. Deixa’m dir-te que aquí, a l’altra banda de la teva pantalla d’ordinador, n’hi ha un munt que et voldríem abraçar i dir-te que “ànims” que et transmetem tota l’energia positiva que necessites i molt, molt més. Has de saber que cada dia, aquí o allí totes nosaltres estem amb tu. Sempre estàs present en totes nosaltres, sempre! Segueix sent tu, Enya. La nostra Enya. I a partir d’aquí, tot, absolutament tot anirà sortint. També els bebès, es clar. Com tu dius, “humilitat”. M’encanta! M’encantes! Mira si arribes a ser optimista que fins i tot amb l’espera de l’embaràs en treus la part positiva. Ets una persona increïble i no me dóna la gana que res ni ningú pugui mai enfonsar-te. Ets forta, alegra i intel•ligent. De tot en treus la part positiva. I t’entenc perfectament quan parles d’humilitat. A mi em passa quelcom semblant: tinc 33 anys i mig i podríem dir que més o menys a la vida tot m’ha sortit bé i que no he parat d’un costat a l’altra. Acostumo a tirar molt alt i m’agrada apostar per a mi mateixa ja que em solen sortir bé les coses (m’hi esforço molt, eh!). En definitiva, que una cosa “tan senzilla” com fer una nen ni se’m plantejava la possibilitat que no em sortiria i... patapam! Gran decepció de la meva vida. No hi ha manera de quedar-m’hi i això que he llegit mil llibres i mil coses de com fer-ho, de com ens funciona el cos, etc. etc. I res de res. No puc (no, podem) controlar sobre això. Desesperant? Una miqueta però només al principi, oi?
Sap que podries fer per estar de bon rotllo i molt, molt, molt positiva? Doncs CUINAR! Recordo que un dia vas escriure que la cuina et relaxava. Tu posa’t el davantal, omple’t una copa amb un bon vi, posa’t un cd de música (Enya, potser?) i encén els fogons. És un bon moment perr comprar-te un bon llibre de cuina japonesa, xinesa, tailandesa, mexicana, africana (he viscut un any a Àfrica i tinc unes receptes increïblement bones!), iranià... Moltes espelmes, molt bons perfums, vestits bonics i segueix disfrutant de l’amor i de la vida amb el teu marit. I així, a poc a poc, i al costat del teu marit aniran passant els dies, i les proves i tot el que faci falta i... recorda! Tot arriba.
Molts petons!
HOLA ENYA, NO HACE MUCHO QUE ESTOY POR EL FORO POR LO QUE NO ESTABA MUY AL DIA, DE LA SITUACION DE MUCHAS DE LAS CHICAS.
HE LEIDO TU MENSAJE, LO SIENTO MUCHO, COMO BIEN DICES NO ES EL FIN DEL MUNDO, EXACTO, ES UN PALO, SOBRETODO CUANDO HAY TANTAS ILUSIONES DEPOSITADAS EN ELLO.
TENGO UNA AMIGA, QUE DESPUES DE 4 AÑOS PROBANDO Y PROBANDO, DE QUEDARSE EMBARAZADA, DE TRATAMIENTOS, DE ANALISIS DE PRUEBAS, AL FINAL DECIDIO HACERLO ASI, NO RECUERDO SI ERA INSEMINACION O ERA OTRO TIPO, LO SIENTO, PERO SE QUE TUBO UNA LISTA DE ESPERA LARGA, ESTUVO MAS DE UN AÑO ESPERANDO QUE LA LLAMARAN, Y UNBUEN DIA, CUANDO LA LLAMARON Y LE PROGRAMARON POR FIN LA CITA, CUAL FUE SU SORPRESA QUE YA ESTABA EMBARAZADA. REALMENTE LO PASO MAL, MUY MAL, PERO AHORA ERIC, TIENE DOS AÑITOS Y SON LOS PADRES MAS FELICES DEL MUNDO.
SE QUE ESTO NO TE SIRVE DE CONSUELO NI MUCHO MENOS, PERO DESDE AKI INTENTO MANDARTE TODA MI ENERGIA POSITIVA Y DECIRTE QUE TODAS ESTAMOS CONTIGO Y CREO QUE NADIE SE MOLESTARA PPOR HABLAR EN NOMBRE DE TODAS.
NO TE CONOZCO MUCHO PERO CREO QUE ERES UNA TIA GENIAL Y TE LO MERECES TODO.
UN BESOTE GUAPA
HE LEIDO TU MENSAJE, LO SIENTO MUCHO, COMO BIEN DICES NO ES EL FIN DEL MUNDO, EXACTO, ES UN PALO, SOBRETODO CUANDO HAY TANTAS ILUSIONES DEPOSITADAS EN ELLO.
TENGO UNA AMIGA, QUE DESPUES DE 4 AÑOS PROBANDO Y PROBANDO, DE QUEDARSE EMBARAZADA, DE TRATAMIENTOS, DE ANALISIS DE PRUEBAS, AL FINAL DECIDIO HACERLO ASI, NO RECUERDO SI ERA INSEMINACION O ERA OTRO TIPO, LO SIENTO, PERO SE QUE TUBO UNA LISTA DE ESPERA LARGA, ESTUVO MAS DE UN AÑO ESPERANDO QUE LA LLAMARAN, Y UNBUEN DIA, CUANDO LA LLAMARON Y LE PROGRAMARON POR FIN LA CITA, CUAL FUE SU SORPRESA QUE YA ESTABA EMBARAZADA. REALMENTE LO PASO MAL, MUY MAL, PERO AHORA ERIC, TIENE DOS AÑITOS Y SON LOS PADRES MAS FELICES DEL MUNDO.
SE QUE ESTO NO TE SIRVE DE CONSUELO NI MUCHO MENOS, PERO DESDE AKI INTENTO MANDARTE TODA MI ENERGIA POSITIVA Y DECIRTE QUE TODAS ESTAMOS CONTIGO Y CREO QUE NADIE SE MOLESTARA PPOR HABLAR EN NOMBRE DE TODAS.
NO TE CONOZCO MUCHO PERO CREO QUE ERES UNA TIA GENIAL Y TE LO MERECES TODO.
UN BESOTE GUAPA
Enya, no podia marxar de vacances sense dir-te res desprès de llegir els teus últims missatges.
No es poden dir gaires coses més tant ben dites com les que t'ha dit la Brisa (nenes, que heu sortit de la mateixa escola? Escribiu i us espresseu genial !!!!)....
Nomès afegir que entenc que ha de ser bastant difícil posar-se en el teu lloc les que no hem viscut ni la meitat del que has passat tu... però vull que sàpigues que estem aquí per fer-te costat i donar-te ànims sempre que ho necessitis.
Crec de tot cor que aquest serà l'últim mes que ens donaras males notícies, per tant, nena, deixa que la teva "impaciència" aguanti una micarrona més i d'aquí a setembre ens dones a totes una gran notícia !!!!
Trobo molt bon consell el que t'ha donat la Brisa... Posa't a a cuina i desfoga't !!! Et servirà tant a tu com a la teva relació de parella (pq segur que et sortirà un plat per xupar-se els dits !!!!) O sigui que quan tinguis un baixón de moral... cap a la cuina a preparar un sopanet romàntic per enfortir la vostra relació (més si cal)
Reina, ànims, endavant que ja estàs a l'últim graó per arribar a la meta !!!!
Una abraçada i fins a la tornada !!!!
No es poden dir gaires coses més tant ben dites com les que t'ha dit la Brisa (nenes, que heu sortit de la mateixa escola? Escribiu i us espresseu genial !!!!)....
Nomès afegir que entenc que ha de ser bastant difícil posar-se en el teu lloc les que no hem viscut ni la meitat del que has passat tu... però vull que sàpigues que estem aquí per fer-te costat i donar-te ànims sempre que ho necessitis.
Crec de tot cor que aquest serà l'últim mes que ens donaras males notícies, per tant, nena, deixa que la teva "impaciència" aguanti una micarrona més i d'aquí a setembre ens dones a totes una gran notícia !!!!
Trobo molt bon consell el que t'ha donat la Brisa... Posa't a a cuina i desfoga't !!! Et servirà tant a tu com a la teva relació de parella (pq segur que et sortirà un plat per xupar-se els dits !!!!) O sigui que quan tinguis un baixón de moral... cap a la cuina a preparar un sopanet romàntic per enfortir la vostra relació (més si cal)
Reina, ànims, endavant que ja estàs a l'últim graó per arribar a la meta !!!!
Una abraçada i fins a la tornada !!!!
- MONTSERRAT
- :: tigre

- Entrades: 787
- Membre des de: dv. des. 16, 2005 2:23 pm
Hola guapíssimes!
Fa dies que no dic res... i això no pot ser!!! Amb moltes de vosaltres no vaig coincidir en l'etapa que entrava cada dia per escoltar i animar les futures mamis en busca del
, a les ja
i a les mamis...
Pel que pogut comprovar el bon rotllo segueix i això és el millor d'aquest fòrum.
Us vull animar a totes les que esteu desitjant està així
o encara més gordota
, i en especial a tu, Enya, perquè portes un camí llarg, però amb constància s'arriba a la meta. Molts ànims!
Petons! i Bones vacances... jo marxo demà cap a Tamariu i després a Camprodon... fem un mar i muntanya!
Fa dies que no dic res... i això no pot ser!!! Amb moltes de vosaltres no vaig coincidir en l'etapa que entrava cada dia per escoltar i animar les futures mamis en busca del
, a les ja
i a les mamis...
Pel que pogut comprovar el bon rotllo segueix i això és el millor d'aquest fòrum.
Us vull animar a totes les que esteu desitjant està així
o encara més gordota
, i en especial a tu, Enya, perquè portes un camí llarg, però amb constància s'arriba a la meta. Molts ànims!
Petons! i Bones vacances... jo marxo demà cap a Tamariu i després a Camprodon... fem un mar i muntanya!

enya
hola boniques,
avui no m'he agafat pont i he vingut a treballar però ara quan plegui vaig a recollir al meu marit a l'hospital i tornem cap a a l'apartament dels meus pares a la costa daurada (a roda de barà!)....
ei noies! gracies pels vostres ànims.... dissabte vaig tenir un baixon també considerable..... vem anar a passar al dia a casa amb els nostres amics a la casa que té un d'ells a comarrruga .. erem 17 persones.... de les quals 3 estaven embarassades (dues noies no les coneixia perquè són amigues d'una amiga!) i 3 nens... els homes es van passar tot el dia a la seva bola, primer cuinant, i després van anar a fer un cafè ells sols i després a jugar un partit de futbol i jo em vaig veure envoltada tot el sant dia de dones que no paraven de parlar d'embarassos i de criatures,... a més la meva amiga susana estava una mica agobiada de la seva nena (que té 9 mesos) i me la va "col·locar" tot el dia a mi... que jo encantada però tanta sessió de bebés i mamas em va acabar trastocant... a les 9 quan vem marxar a l'apartament dels meus pares per dutxar-nos i arreglar-nos peruqè haviem tornat a quedar amb tots els amics al cap d'una hora, em vaig començar a encabronar, encabronar i al final vaig petar allà davant els meus pares i el meu home i en certa manera li vaig tirar en cara al meu home que ell havia estat tot el sant dia pasant-s'ho bomba amb els seus amics i jo havia hagut d'aguantar converses de mares i bebés , intentant dissimular perquè ningú excepte la meva amiga susana sap lo meu i que això m'havia rematat i agobiat!!!!!!!!!!!!!!!!!
ens vem tancar a l'habitació i ens vem discutir i el meu marit em va cridar i em va dir que ell també estava molt angoixat i que encara que no plorés també estava agobiat i que per tant també es mereixia deinhibir-se amb els seus amics i no pensar en el tema.... i jo vinga plorar... i li vaig dir que estava fins els cullons de fer veure que no m'estava afectant tot això i que estava tipa de ser forta i que jo també era dèbil i jo també em mereixia de tant en tant perdre els papers.... després em va abraçar i em va dir que ell m'estimaria sempre.... i que sempre sempre estaria al meu costat encara que no poguessin tenir nens... que no passava res perquè ell m'estimava.... però he estat trista aquest dos dies... tinc ulls sense vida... sense llum.....
ains nenes!! quin rollo! avui em sento millor... ahir vem tornar a estar tot el dia amb els amics però aquest cop només hi havia dos bebés!!!!! però ahir estava jo una mica millor!!!
brisa!! tens raó amb una cosa que dius... quan un s'acostuma a tenir semrpe el que vol, a que li surtin les coses més o menys com vol es malacostuma..... i per això ens fot tant que amb això tant i tant fàcil que és "tenir un crio" no poguem fer res!!!!
però avui estic millor..... molt millor..... he de pensar que si la fiv va bé m'oblidarè de tot aquest patiment i si no va bé , doncs posarem punt i final aquest procés i farem la vida normal i no al voltant d'aquesta maleida recerca !!!!
MONTSERRATTTTTTT! COM VA ELS PREPARATIUS DE LA WEDDING?????????????????????????????? ESTÀS NERVIOSA?????????????????????????????????????
INÉS, SOL, XIARETA , EOWYN, DANU..... GRÀCIES PELS VOSTRES ÀNIMS!! QUÉ BÉ EM VA PODER COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUESTS MOMENTS DE BAIXÓN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BRISA!!! Gràcies per les teves paraules.... a veure si ens coneixem!! suposo que al setembre tornarem a planficar una quedada.... apunta't i així ens coneixes en persona!! ja veuràs que llavors la relació cibernauta guanya encara més..... a mi em pasa amb la morena, la leias, la ines , la tutu i la sol... com les conec i he xerrat amb elles és motl més enriquidor!!! jajajaj!!
espero que molt aviat tu ens donis una bona notícia!!! aquest forum dona molt bona sort! DE DEBÓ!
GRÀCIES BONICA! GRÀCIES A TOTES QUE SOU UNS SOLLLSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
avui no m'he agafat pont i he vingut a treballar però ara quan plegui vaig a recollir al meu marit a l'hospital i tornem cap a a l'apartament dels meus pares a la costa daurada (a roda de barà!)....
ei noies! gracies pels vostres ànims.... dissabte vaig tenir un baixon també considerable..... vem anar a passar al dia a casa amb els nostres amics a la casa que té un d'ells a comarrruga .. erem 17 persones.... de les quals 3 estaven embarassades (dues noies no les coneixia perquè són amigues d'una amiga!) i 3 nens... els homes es van passar tot el dia a la seva bola, primer cuinant, i després van anar a fer un cafè ells sols i després a jugar un partit de futbol i jo em vaig veure envoltada tot el sant dia de dones que no paraven de parlar d'embarassos i de criatures,... a més la meva amiga susana estava una mica agobiada de la seva nena (que té 9 mesos) i me la va "col·locar" tot el dia a mi... que jo encantada però tanta sessió de bebés i mamas em va acabar trastocant... a les 9 quan vem marxar a l'apartament dels meus pares per dutxar-nos i arreglar-nos peruqè haviem tornat a quedar amb tots els amics al cap d'una hora, em vaig començar a encabronar, encabronar i al final vaig petar allà davant els meus pares i el meu home i en certa manera li vaig tirar en cara al meu home que ell havia estat tot el sant dia pasant-s'ho bomba amb els seus amics i jo havia hagut d'aguantar converses de mares i bebés , intentant dissimular perquè ningú excepte la meva amiga susana sap lo meu i que això m'havia rematat i agobiat!!!!!!!!!!!!!!!!!
ens vem tancar a l'habitació i ens vem discutir i el meu marit em va cridar i em va dir que ell també estava molt angoixat i que encara que no plorés també estava agobiat i que per tant també es mereixia deinhibir-se amb els seus amics i no pensar en el tema.... i jo vinga plorar... i li vaig dir que estava fins els cullons de fer veure que no m'estava afectant tot això i que estava tipa de ser forta i que jo també era dèbil i jo també em mereixia de tant en tant perdre els papers.... després em va abraçar i em va dir que ell m'estimaria sempre.... i que sempre sempre estaria al meu costat encara que no poguessin tenir nens... que no passava res perquè ell m'estimava.... però he estat trista aquest dos dies... tinc ulls sense vida... sense llum.....
ains nenes!! quin rollo! avui em sento millor... ahir vem tornar a estar tot el dia amb els amics però aquest cop només hi havia dos bebés!!!!! però ahir estava jo una mica millor!!!
brisa!! tens raó amb una cosa que dius... quan un s'acostuma a tenir semrpe el que vol, a que li surtin les coses més o menys com vol es malacostuma..... i per això ens fot tant que amb això tant i tant fàcil que és "tenir un crio" no poguem fer res!!!!
però avui estic millor..... molt millor..... he de pensar que si la fiv va bé m'oblidarè de tot aquest patiment i si no va bé , doncs posarem punt i final aquest procés i farem la vida normal i no al voltant d'aquesta maleida recerca !!!!
MONTSERRATTTTTTT! COM VA ELS PREPARATIUS DE LA WEDDING?????????????????????????????? ESTÀS NERVIOSA?????????????????????????????????????
INÉS, SOL, XIARETA , EOWYN, DANU..... GRÀCIES PELS VOSTRES ÀNIMS!! QUÉ BÉ EM VA PODER COMPARTIR AMB VOSALTRES AQUESTS MOMENTS DE BAIXÓN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
BRISA!!! Gràcies per les teves paraules.... a veure si ens coneixem!! suposo que al setembre tornarem a planficar una quedada.... apunta't i així ens coneixes en persona!! ja veuràs que llavors la relació cibernauta guanya encara més..... a mi em pasa amb la morena, la leias, la ines , la tutu i la sol... com les conec i he xerrat amb elles és motl més enriquidor!!! jajajaj!!
espero que molt aviat tu ens donis una bona notícia!!! aquest forum dona molt bona sort! DE DEBÓ!
GRÀCIES BONICA! GRÀCIES A TOTES QUE SOU UNS SOLLLSSSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
enya
per cert! brisa! és cert m'encanta i em relaxa molt cuinar per els altres..... per això casa meva sempre és plena de gent que ve a sopar, o a dinar.. (el meu home està negre perquè ell pobre es sempre el que li toca la feina bruta de recollir la cuina després dels tiberis!! ) perquè m'encanta cuinar.... però ostres allò que es cuina es menja i com mengem molt ens acabarem posant super gorditos!! jajajajajaj
<a><img src="http://bd.lilypie.com/Po-fp1.png" alt="Lilypie Expecting a baby Ticker" border="0" width="400" height="80"></a>
ENYA carinyo, ara que ya estas gairebe al final no et pots ensorrar eh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!, ja queda poc i has de ser optimista, pensa una cosa que dirias tu si alguna de nosaltres ens vinguessim avall?, que fossim fortes que tot arriba a la seva hora no?, doncs ja saps cap amunt!!!!!!!
Si tens ganes d'explotar explotes i si tens ganes de plorar plora (a vegades va molt be) pero seguidament cap amunt i a menjar-se el mon carinyo, i ja veuras com aviat molt aviat el nostre somni es fara realitat !!!!!!!!!

Si tens ganes d'explotar explotes i si tens ganes de plorar plora (a vegades va molt be) pero seguidament cap amunt i a menjar-se el mon carinyo, i ja veuras com aviat molt aviat el nostre somni es fara realitat !!!!!!!!!
Torna a “Reproducció assistida”
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 24 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |
























