Siempre llora
Os agradezco a todas los ánimos pero no es cierto que lo lleve mejor. Hay días que sí me animo más, porque he descansado algo más, he estado más tiempo de paseo y Gerard parece que ha llorado algo menos. Pero la inmensa mayorías de los días no son así. Estoy bastante desesperada porque no para de llorar, en brazos incluso. Sólo le calma algo la música. Pero es desesperante ver como calla cinco minutos escuchando música, o como duerme media horita para luego volver a llorar desconsoladamente por horas.
De verdad os digo que lo quiero un montón como hijo mío que es pero me desquicia...
De verdad os digo que lo quiero un montón como hijo mío que es pero me desquicia...
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Bueno, al final nos hemos decidido. No sé qué pensareis pero después de mucho pensarlo y discutirlo hemos decidido dejarlo llorar. Ya sé que dicho así suena un poco cruel, pero no es que lo abandonemos es que ha llegado un punto en el que hemos dicho BASTA. Va conmigo por la casa a todas partes, me aseguro que de que no tenga sueño, ni hambre, ni sueño, y si no es nada de eso y llora pues a llorar. Es muy estresante pero parece que va funcionando. Se entretiene de vez en cuando mirandome cómo limpio o hago la comida y cuando por sí mismo consigue calmarse un ratito entonces lo cojo y juego con él y se ríe a carcajadas. Ahora, las 4 o 5 horas diarias de llanto las tengo aseguradas...
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Bueno, supongo que muchas estais de vacaciones y antes de que volvais y me leais quiero deciros que no he podido. ¿Cómo voy a dejarle llorar? Pero en que estaría pensando... Estoy agotada porque realmente es que no para un momento, pero en lugar de intentar hacerlo yo todo y ser una supermami (otra tonteria), he decidido aceptar toda la ayuda que puedan darme.
Por cierto, me gustaría que leyerais este articulo:
http://www.fetb.org/articles/18.htm
Espero encontrar el libro y poder ir leyendolo poco a poco y reconciliarme con mi pequeño Gerard.
Por cierto, me gustaría que leyerais este articulo:
http://www.fetb.org/articles/18.htm
Espero encontrar el libro y poder ir leyendolo poco a poco y reconciliarme con mi pequeño Gerard.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Silvia, no se com puc ajudar-te, només dir-te que si que puc entendre els teus sentiments. I entenc que quan estas una mica desesperat et vulguis aferrar a tots els mètodes que existeixen per a solucionar la situació.
Jo no recordo haver tingut masses moments així amb el meu fill, si els hague´s tingut els recordaria. Però si que se que quan plorava era incapaç de quedar-me escoltant i no agafar-lo. I el meu marit encara menys. Però cada cas és diferent, i m'imagino que deus estar super esgotada. Què et diu el pediatra?
M'he llegit aquest article i m'ha semblat un llibre molt interessant fins i tot per mi que el meu fill ja te 4 anys. I ara comença a agafar rabietes i és capaç de posar-se a plorar allà on sigui si per a qualsevol cosa no s'ha surtit amb la seva. I és clar, si vas pel carrer i el sents amb aquells crits encara el renyes més, i ell encara s'enfada més.
Jo no recordo haver tingut masses moments així amb el meu fill, si els hague´s tingut els recordaria. Però si que se que quan plorava era incapaç de quedar-me escoltant i no agafar-lo. I el meu marit encara menys. Però cada cas és diferent, i m'imagino que deus estar super esgotada. Què et diu el pediatra?
M'he llegit aquest article i m'ha semblat un llibre molt interessant fins i tot per mi que el meu fill ja te 4 anys. I ara comença a agafar rabietes i és capaç de posar-se a plorar allà on sigui si per a qualsevol cosa no s'ha surtit amb la seva. I és clar, si vas pel carrer i el sents amb aquells crits encara el renyes més, i ell encara s'enfada més.
Fa dies que volia escriure però ara ja està desfassat.
La meva Joana també plora molt, però clar, no tant com el teu Silvia. Ha de ser molt dur, espero que vagi millorant.
Jo sí que he passat sempre del que em diran i sempre que plora l'agafo en braços i procuro que no es desconsoli. Quan plora desesperadament dp és molt difícil calmar-la i crec fermament que haig d'intentar com sigui que no arribi a posar-se desesperada.
Quan no té gana ni bolquers bruts ni fred ni calor, és que té mal de panxa. Llavors li haig de fer passar el mal rato com sigui.
La veritat és que trobo que la meu filla té poc "aguante" però com que és tant petitoneta, sempre estic a punt per ella.
Una senyora em va dir que em prenia el pèl. Vosaltres creieu que amb 2 setmanes de vida un bebè et pot voler prendre el pèl i plorar? Au va! El que necessiten és carinyo, carícies, escalfor humana, que acaben de sortir de 9 mesos a la panxa, sempre amb la mare!
En fi, silvia, no sabria què dir-te, només que has d'estar segura del que fas. I si és així, segur que ho fas bé. I no dubtis, ets la millor mare pel teu petitó
La meva Joana també plora molt, però clar, no tant com el teu Silvia. Ha de ser molt dur, espero que vagi millorant.
Jo sí que he passat sempre del que em diran i sempre que plora l'agafo en braços i procuro que no es desconsoli. Quan plora desesperadament dp és molt difícil calmar-la i crec fermament que haig d'intentar com sigui que no arribi a posar-se desesperada.
Quan no té gana ni bolquers bruts ni fred ni calor, és que té mal de panxa. Llavors li haig de fer passar el mal rato com sigui.
La veritat és que trobo que la meu filla té poc "aguante" però com que és tant petitoneta, sempre estic a punt per ella.
Una senyora em va dir que em prenia el pèl. Vosaltres creieu que amb 2 setmanes de vida un bebè et pot voler prendre el pèl i plorar? Au va! El que necessiten és carinyo, carícies, escalfor humana, que acaben de sortir de 9 mesos a la panxa, sempre amb la mare!
En fi, silvia, no sabria què dir-te, només que has d'estar segura del que fas. I si és així, segur que ho fas bé. I no dubtis, ets la millor mare pel teu petitó
silvia????? cielo como vais gerard y tu?????? estos dias que voy muy cansada por que trabajo de noche y descanso poco y mal me estoy acordando mucho de ti corazon!!!!!!
como estas???? has conseguido algo????? no te desesperes reina tu gerard va creciendo y poco a poco tiene que ir regulando lo de llorar venga animo mi niña animo y un besazo muy grande
has encontrado el libro??????
como estas???? has conseguido algo????? no te desesperes reina tu gerard va creciendo y poco a poco tiene que ir regulando lo de llorar venga animo mi niña animo y un besazo muy grande
has encontrado el libro??????
Moltes felicitats per la teva petita Joana, l'he vista i és PRECIOSA. És cert, els nadons no ens prenen pas el pel, ni tan sols els que ja van sent més grandets, no ens coaccionen, simplement s'expressen i ens necessiten. Uns saben entretenir-se solets i d'altres necessiten de les nostres atencions constantment. No he trobat el llibre, avui aniré al Corte Inglés a veure si el trobo, estic desitjant poder llegir-ho.
Suposo, almenys és el que intento fer jo, que es tracta de no consolar-los sempre de la mateixa forma, de vegades els agafarem en braços i els passejarem per la casa, d'altres vegades els hi cantarem, els farem un massatge als peus (això em va molt bé amb el Gerard), els hi posarem música, jugarem amb ells o simplement els farem companyia mentre se'ls hi passa.
Una altre cosa que intentem fer ara sempre és estirar-lo al llit entremig de nosaltres, si es gira cap a un costat veu el papa i cap a l'altra veu la mama. És divertit i és un moment que podem gaudir els tres a la vegada i sentir-nos una familia. Aquest moment compensen altres més durs.
Jo començaré a treballar aquest divendres i suposo que m'anirà bé, així després l'agafaré amb més ganes. No sé, potser al final la que plorarà quan hagi d'anar a treballar seré jo
Petons a totes i ànims, que això de ser mama cada vegada es torna més complicat però més bonic.
Suposo, almenys és el que intento fer jo, que es tracta de no consolar-los sempre de la mateixa forma, de vegades els agafarem en braços i els passejarem per la casa, d'altres vegades els hi cantarem, els farem un massatge als peus (això em va molt bé amb el Gerard), els hi posarem música, jugarem amb ells o simplement els farem companyia mentre se'ls hi passa.
Una altre cosa que intentem fer ara sempre és estirar-lo al llit entremig de nosaltres, si es gira cap a un costat veu el papa i cap a l'altra veu la mama. És divertit i és un moment que podem gaudir els tres a la vegada i sentir-nos una familia. Aquest moment compensen altres més durs.
Jo començaré a treballar aquest divendres i suposo que m'anirà bé, així després l'agafaré amb més ganes. No sé, potser al final la que plorarà quan hagi d'anar a treballar seré jo
Petons a totes i ànims, que això de ser mama cada vegada es torna més complicat però més bonic.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Ah!! Una altra cosa que m'ha funcionat alguna vegada quan ja no sabia que fer es ficar-me a la dutxa. Sí, el deixo al balancí i el soroll de l'aigua el tranquil·litza i a mi una dutxa doncs també. Una dutxeta ràpida eh.
Petonets
Petonets
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Hola Silvia!! Acabo de caure x aquest post, sempre estic liada amb la feina i amb tants portals...inclós el de socpetit.cat i guianupcial.com.
Només dir-te que molts ànims i que comprenc la teva situació perfectament..jo ho vaig passar amb el meu petit, Pau ara amb 2 anys i 4 mesos..com el teu fill es del mes d'abril..em sembla que son bebes nerviosos doncs una amiga meva va tenir la seva filla el 30/04 i també va ser horrible. Pau plorava tot el dia i només volia braços, però de vegades en braços també plorava i fins i tot es possava morat com comentes..es passava de les 18:00 a les 24:00 o més tard despert i jo esgotada ..fins i tot a les 2 de la matinada caminava amb ell pel menjador..i clar de vegades plorava d'impotència, però si era el meu segon fill!!!..tenia experiència, però donar-li el pit cada dues hores i de vegades a la hora i mitja i a més no poder dormir em tenien esgotada...Ahh!! i ell volia els braços però dreta caminant, no volia estar de cap manera assegut..
Sol·lució: Molta paciència i si no deixar-li una estoneta a algú per desconectar..Jo vaig estar uns quatre mesos agafant-lo i donant-li "Aerored" durant unes setmanes ja que son unes gotes que fan que treguin millor els pets i la veritat em van anar bé..millor que Blevit infusion. En Pau no tenia còlics però tenia mal de panxa tot el dia, doncs amb el massatges es calmava.
Bé que vagi molt bé i pensa que jo encara que recordi les meves penes tinc un nen preciós, molt carinyós això si (sempre amb fa petons), i que es la meva segona joia, ja que l'Arnau es el seu germà gran.
Només dir-te que molts ànims i que comprenc la teva situació perfectament..jo ho vaig passar amb el meu petit, Pau ara amb 2 anys i 4 mesos..com el teu fill es del mes d'abril..em sembla que son bebes nerviosos doncs una amiga meva va tenir la seva filla el 30/04 i també va ser horrible. Pau plorava tot el dia i només volia braços, però de vegades en braços també plorava i fins i tot es possava morat com comentes..es passava de les 18:00 a les 24:00 o més tard despert i jo esgotada ..fins i tot a les 2 de la matinada caminava amb ell pel menjador..i clar de vegades plorava d'impotència, però si era el meu segon fill!!!..tenia experiència, però donar-li el pit cada dues hores i de vegades a la hora i mitja i a més no poder dormir em tenien esgotada...Ahh!! i ell volia els braços però dreta caminant, no volia estar de cap manera assegut..
Sol·lució: Molta paciència i si no deixar-li una estoneta a algú per desconectar..Jo vaig estar uns quatre mesos agafant-lo i donant-li "Aerored" durant unes setmanes ja que son unes gotes que fan que treguin millor els pets i la veritat em van anar bé..millor que Blevit infusion. En Pau no tenia còlics però tenia mal de panxa tot el dia, doncs amb el massatges es calmava.
Bé que vagi molt bé i pensa que jo encara que recordi les meves penes tinc un nen preciós, molt carinyós això si (sempre amb fa petons), i que es la meva segona joia, ja que l'Arnau es el seu germà gran.
Merci Gemma, ara que he tornat a treballar sembla que ell ho nota i torna a estar una mica més neguitós...
Em reconforta saber que no sóc l'única que plora d'impotència, i només les que ho hem passat sabem que és.
No t'ha passat mai trobar-te amb una mare i dir-te: El meu nen és l'alegria de la casa. Clar, és dificil dir lo mateix quan al llarg de tants i tants dies has hagut de soportar llargues hores de plors sense poder fer-hi res.
Bueno, lo pitjor ja ha passat i ara estem tots molt més tranquils, encara que no porto massa bé el haver tornat a treballar, i em penso que ell tampoc.
Em reconforta saber que no sóc l'única que plora d'impotència, i només les que ho hem passat sabem que és.
No t'ha passat mai trobar-te amb una mare i dir-te: El meu nen és l'alegria de la casa. Clar, és dificil dir lo mateix quan al llarg de tants i tants dies has hagut de soportar llargues hores de plors sense poder fer-hi res.
Bueno, lo pitjor ja ha passat i ara estem tots molt més tranquils, encara que no porto massa bé el haver tornat a treballar, i em penso que ell tampoc.
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Jo vaig portar al Pau a l'escola bressol amb 4 mesos i mig..i la veritat es que li va anar força bé, però em treia la llet amb el lleva-llets doncs l'artificial no la volia i això de donar-li llet materna sembla que el calmava. Només cal dir-te que el Pau mai ha portat xumet així que no tenia una altra manera de consolar-lo que agafar-lo en braços fins que em quedaven forçes. Ahh!! Ni tan sols li agradava passejar al cotxet i el portava sovint al Baby Börjn li agradava molt i acostumava a tranquilitzar-se..Pots provar a veure que tal ho porta dins la motxilla.Les coses es van arreglar poc a poc i al setembre ja la cosa era una altra..El canvi més radical ja va ser als 7 mesos aprox. que dormia la nit seguida i des de llavors es un encant però amb un geni increïble, carinyos, molt llest, "picaron" i força independent. És tan diferent al seu germà!!! Ara ja es passat però encara recordo les sensacions que vaig patir fins i tot no tenia moments per fer-li fotos, però ja et possaré algunes de petitó i altres actuals..
Ai gemma!! Em sembla que el teu nen i el meu són del mateix estil.
No sé si és instint de mare, però quan estava embarassada li deia al meu home que estava segura que seria un nen i nen ha estat. Després quan es va començar a moure dins la panxa (no parava) vaig dir-li que seria nerviós i ho és. Però sempre he dit que de mica en mica s'anirà convertint en un nen maquíssim i carinyós, d'això també estic segura i de moment no m'equivoco.
No el porto a la guarderia, ens ho fem entre la meva mare, el meu home i jo. Ara està força encostipat i a la guarderia sempre agafen més coses.
Ei!! A veure aquestes fotos
No sé si és instint de mare, però quan estava embarassada li deia al meu home que estava segura que seria un nen i nen ha estat. Després quan es va començar a moure dins la panxa (no parava) vaig dir-li que seria nerviós i ho és. Però sempre he dit que de mica en mica s'anirà convertint en un nen maquíssim i carinyós, d'això també estic segura i de moment no m'equivoco.
No el porto a la guarderia, ens ho fem entre la meva mare, el meu home i jo. Ara està força encostipat i a la guarderia sempre agafen més coses.
Ei!! A veure aquestes fotos
<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Hola!!
Llevo un mes bastante malillo, entre la adaptación de los niños de P3 que se pasan los pobres la mañana llorando y los llantos de mi peque tengo la cabeza a punto de explotar.
En serio, necesito que me animeis un poquito. Cuando se empezó a calmar el tuyo? Gerard ya tiene 6 meses y aunque ya no es lo mismo que los primeros 2 o 3 meses me regala cada sesión de lloros que me crispan los nervios. :-(
Para colmo la pediatra me dice que a lo mejor es que tiene un trastorno de la atención y que de más grandecito igual tenemos que ir al psicologo. Ja!!
Le respondo que ahora mismo es demasiado pronto para decir algo así, a lo mejor sí habrá que ir, como puede necesitarlo cualquier otro niño. Le digo que soy profe de educación especial y que ya sé que un bebe irritable será siempre un niño "difícil" (y lo pongo entre comillas porque a lo mejor puede ser difícil para ella pero no para mi o para cualquier otra persona con sensibilidad)
En fin, ya me he desahogado un poquito
Llevo un mes bastante malillo, entre la adaptación de los niños de P3 que se pasan los pobres la mañana llorando y los llantos de mi peque tengo la cabeza a punto de explotar.
En serio, necesito que me animeis un poquito. Cuando se empezó a calmar el tuyo? Gerard ya tiene 6 meses y aunque ya no es lo mismo que los primeros 2 o 3 meses me regala cada sesión de lloros que me crispan los nervios. :-(
Para colmo la pediatra me dice que a lo mejor es que tiene un trastorno de la atención y que de más grandecito igual tenemos que ir al psicologo. Ja!!
Le respondo que ahora mismo es demasiado pronto para decir algo así, a lo mejor sí habrá que ir, como puede necesitarlo cualquier otro niño. Le digo que soy profe de educación especial y que ya sé que un bebe irritable será siempre un niño "difícil" (y lo pongo entre comillas porque a lo mejor puede ser difícil para ella pero no para mi o para cualquier otra persona con sensibilidad)
En fin, ya me he desahogado un poquito

<img src="http://b3.lilypie.com/BUTpp2.png" alt="Lilypie Tercer Ticker" border="0">
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 2 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
![]() |
![]() |
![]() |















