S.O.S. QUAN S'ATURARA AQUESTA RODA??!!!

Plufi · EntradaAutor: **Plufi** » dv. maig 30, 2008 2:34 pm

Hola noies!!

Ja sabeu que la meva petita va neixer prematura i que d'una cosa n'ha vingut una altra, el tema és que estic ficada en una roda que no para MA MAI MAI, ni de dia ni de nit i jo estic super esgotada.

Es una nena super belluguet, només vol activitat, ni al parque ni als caminadors ni, a la falda, ni a coll ni enlloc, només moure's i bellugar.
De dia fa 2 migdiades de 30 minuts i si hi ha sort i torno a adormir-la allarguem uns 30 minuts escassos de més ( hi ha dies que es impossible) i les nits millor que no les expliquem. Mes de 3 hores seguides no les ha fet mai ila majoria de dies es desperta cada hora i mitja, dues.

O sigui que estic super esgotada, igual es que m'organitzo malament no sé.
De dia no para i les mitja horetes que dorm les aprofito per fer feina, però no neteja ni res de res, nomes la feina de super vivencia, fer el menjar endreçar cuina i tema roba ( rentadores, estendre, planxar).

La majoria de vegades a mig bullir les olles les he de parar i anar a beure que li pasa i si hi ha sort tornar-la a dormir 30 min més, no puc fer cap feina tranquila.

I clar quan ja tinc la feina que jo havia de fer enllestida, es lleva ella super pinxa amb les piles carregades i sant tornem'hi al rondineix i bellugadís.

Per fi les 9 del vespre a dormir, però s'adorm lluitant sobre dos quarts de 10 i a dos d'onze com un rellotge ja te el primer despertar i aixi comença la roda de nit fins l'endemà.

O sigui que vinga tv tancada i cap a dormir comles gallines! Ei però a les 8 ja es lleva definitivament caaaaada dia i comença altra vegada la roda de dia.

No tinc ni un minut per mi, bueno si un minut si ara mateix fa 10 minuts que dorm i aprofito per desfogar-me, però no tinc ni una hora al dia de tranquilitat per mi sola.

Hi ha dies que tinc ganes de plorar perquè em sento super esgotada i quan veig tota la feina per fer i la nena demanant guerra .......... i a sobre
te una mamitis extrema perquè no la puc deixar amb NINGÚ, s'espanta molt fins i tot quan algu ens saluda pel carrer s'espanta i plora.

Quan s'acabara aquesta roda de dia i de nit sense poder descansar??

Que us en sembla?

D.J. · EntradaAutor: **D.J.** » dv. maig 30, 2008 3:08 pm

Plufi se que es dificil pero paciencia,Maia tambien es un terremoto,no para quieta ni un minuto,esta constantemente moviendose,no me deja que haga nada,suerte que en la calle se calma(es una cotilla), hay dias que se pega la siesta y dias que no,si no se la pega peor porque va mas nerviosa,para dormirla yo empiezo a las ocho y media o nueve y a las diez diez y media ya se duermen,bueno hay dias que me da alegrias y en cinco munutos cae,pero vamos no es lo normal,las noche las hace bien porque duerme en la cama con nosotros y asi cuando se despiertase sirve ella su tetita y listo,se despierta de dos atres veces por la noche y a las ocho ya esta en pie,como todo hay diacon escepciones,pero muy rara vez.
La faena de la casa he llegado a la conclusion que es imposible,pero se hace lo qe se puede y si no como dice la tia de mi marido:-"el que lo vea mal que te lo haga".
Asi que muchos animos guapa,supongo que no te he servido de mucha ayuda pero que te entiendo ya te digo yo a ti que si,un besito

Monfran · EntradaAutor: **Monfran** » dv. maig 30, 2008 3:12 pm

Plufi em sap greu veure't aixi.
Perque no aneu a un psicoleg infantil? Jo crec que d'alguna manera us podria ajudar.

trima · EntradaAutor: **trima** » dv. maig 30, 2008 4:35 pm

Definitivament crec que necessites un cop de mà i armar-te de mooooolta paciència, tard o d'hora la situació ha de canviar.

Com ja t'han dit, crec que ara mateix la prioritat és el teu descans...ni planxar, ni res d'això...si algú de la família o amics et pot donar un cop de mà en aquestes tasques el teu cos ho agraïrà!

No faries malament de comentar-ho amb el metge...potser tanta inquietut de la nena és per algun motiu...no sé, tema massatges, relaxació, etc...ho has provat amb ella??

Sort i no desesperis.

Helena · EntradaAutor: **Helena** » dv. maig 30, 2008 4:44 pm

Ostres plufi,...

ànims!!!!!!

al meu parer tot és qüestió de prioritats,i d' organització!!...què és més important, tenir la roba planxada o tu anar descansada,..??....nosaltres, no planxem mai!! no tenim secadora, i quan anem a estendre la roba, ho fem en penjadors, així no s' arruga i ja està penjat!!! :-D

pel que fa al cuinar,...fem cuina bàsica,...tot a la planxa i quan cuinem, en fem de més i ho congelem!!

...què més,...no sé com aneu d' horaris, però amb la parella ens podem combinar les tardes i ell té seves les de dilluns i dimecres, i jo les de dimarts i dijous. Així cadscú pot fer una mica el que vol. És important tenir temps per un mateix!!!......anem molt més tranquis,...fins i tot hi ha dies que a la nostra tarda, el que volem és estar els tres junts!!

..tampoc no sé la vostra economia,..però potser aniria bé que vingui un/a senyor/a a ajudar-vos a fer les tasques de la casa,...(nosaltres no en tenim, però a vegades reconec que aniria bé!)

ànims!!!!..... :-()-)

Carla2006 · EntradaAutor: **Carla2006** » dv. maig 30, 2008 5:19 pm

Ostres PLUFI! molts ànims noia!

jo no et puc donar cap consell, bé només que li robis una hora a la planxa i te la dediquis a tu de tant en tant!

A veure si aviat ens pots explicar que estas millor!

galarina · EntradaAutor: **galarina** » dv. maig 30, 2008 7:30 pm

molts ànims! Com teniu el tema de l'homeòpata?

carpe diem · EntradaAutor: **carpe diem** » dv. maig 30, 2008 9:51 pm

Caram Plufi!!! quin greu que estiguis aixi!! Ja tens la hora perque la visiti el Sallés?
Mentrestant intenta descansar deixant-la amb algu i aprofita per cuidar-te una mica ( si pots) i mooooooolta paciencia,un dia o atre fara el canvi!!
SORT : lasito :

Plufi · EntradaAutor: **Plufi** » dv. maig 30, 2008 10:03 pm

La pega és que no la puc deixar amb ningú, bé només amb papi, però com treballa...........

No es volquedar ni amb ma mare, i mira que la coneix, però a la que em perd de vista es desespera i comença a plorar com si la matessin.

Quin cas eh!!

carpe diem · EntradaAutor: **carpe diem** » dv. maig 30, 2008 10:08 pm

Coi!!! si que esta emmarada!!! i esta tot el dia amb tu? no la deixes cap moemt amb algu altre? jolin,si que es un bon cas,si!!
Jo estava aixi tan lligada els primers 6 mesos,nose...ara ja fa un temps que respiro algo més... i la homeopatia que tal?

D.J. · EntradaAutor: **D.J.** » dv. maig 30, 2008 10:23 pm

Si a mi me paso con Maia era la leche ni con su padre se queria quedar,poco a poco la he ido dejando con las abuelas,un dia 10 minutos,otro 20 y asi hasta que al final ya se queda las tardes,yo ahora las tardes las dedico para hacer un curso y me va bien para despejarme,porque realmente es muy extresante esa situación.
Al principio cuesta y hay veces que se queda llorando aunque cada vez menos y al rato se le pasa,pero el mal rato de dejarla asi no me lo quita nadie,pero tanto mi madre como mi suegra le dan mucho juego,(las deja agotadas pero la mar de felices).
Es verdad lo que dice ges has provado la homeopatia o si te ves muy apurada lo del psicologo.
Helena me ha encantado lo de tu forma de planxar,jajajaja.
A mi mi suegra me dijo que si queria los viernes le viene una chica para plancharle y que le diera la ropa y me la planchaba tambien,cada jueves por la tarde se lo doy,se me olvidaran otras cosas pero eso nunca

mamarnau_tgn · EntradaAutor: **mamarnau_tgn** » dv. maig 30, 2008 10:43 pm

prova de deixar-la, plufi
quan te'n vagis plorarà una mica, però després se li passarà. és supervivència pura i dura!
i agafa't algu q t'ajudi a fer feines, et quedarà més temps lliure

i ànims!!!! nosaltres tampoc no parem ni un minut durant el dia i ens barallem per adormir-nos....

Marta_fp · EntradaAutor: **Marta_fp** » ds. maig 31, 2008 6:36 am

Noia, jo penso que el que et deu destrossar són les nits. Crec que és on hauries de trobar una solució més urgent.

Pel que fa al dia, penso que més o menys podem estar igual. A mi em sap greu que a vegades em passo l'estona que podria gaudir del joc amb ella pensant quan falta per la propera dormida per tenir temps per a mi. Quan me n'adono em sap molt greu, però tots tenim dret a una mica de descans.

Jo no em preocupo per la feina. No faig mai el llit, els plats els faig dia sí dia no i la roba no la planxo mai.

I també provaria de deixar-la ben distreta amb ta mare encara que plori.

ritapetita · EntradaAutor: **ritapetita** » ds. maig 31, 2008 6:56 am

Plufi, jo també la deixaria, pensa que és qüestió de temps que s'adapti....ella vol estar amb tu i insistirà tans com pugui, i si guanya ella ja està contenta.... però un cop vegi que és el què hi ha s'hi adaptarà segur! Això si, potser cal descartar que no hi hagi alguna altre cosa que la faci estar tant neguitosa....si el pedi et diu que està tot b, jo posaria "mesures dràstiques"!

ÀNIMS I SIGUES VALENTA PER MARCAR-LI UNA MICA MÉS EL TERRENY....el meu pediatre diu que necessiten notar que algú els hi marca una direcció, això no vol dir que no intentin fer la seva constantment i que si cola cola....però nosaltres ho vam fer molt al principi i ens va anar molt b....ella només s'adormia (totes les hores) als braços del seu pare....però va durar 3 setmanes, després "mesures dràstiques"....ara dorm estupenda soleta i al llit o a la manteta....

UN PTÓ!

Plufi · EntradaAutor: **Plufi** » ds. maig 31, 2008 6:46 pm

Mesures dràstiques , com per exemple?

ritapetita · EntradaAutor: **ritapetita** » ds. maig 31, 2008 7:36 pm

vull dir que si el pediatre us ha descartat qualsevol altre problema i es tracta de que et posa a prova, doncs mirar de que entengui que ets tu qui mana, i que ha d'apendre que la mama no hi pot ser sempre, que amb la iaia també s'hi està b, i que el papi quan acaba de treballar potser també s'hi pot estar una estona.....segur que al principi plorarà molt, com ba dius com si la matessin! però estic segura que mica en mica ho anirà apranent, si eslla es posa tossuda, tu més!

......penso que no és un cas tant extrany, potser ens hi hem trobat força gent, però cadescú ha de posar el límit......( no sé si m'entens....) tu has de traçar la línia per on ha d'anar ella, i has de ser valenta i fer-ho sense remordiments, pensa que sempre actuem pensant en el seu b......crec que la persona que estigui amb ella, també ha d'ajudar, donat-li seguretat a la nena i sentint-se segura ella mateixa, els nens ho capten tot i els qui la cuidin també ho han de fer amb valentia, potser actualment com que els hi fa llàstima que plori tant els perceb indesisos i per aixó no s'hi vol quedar.....

nusé, intenta-ho, no hi perdràs res dona!

Ànims i força per sortir d'aquest maleït cercle!!! :ok:

un pto!