quan el desitg no és compartit...
quan el desitg no és compartit...
no sé si alguna de vosaltres està o ha estat en la mateixa situació que jo...
tinc gairebé 25 anys, fa un any i poc que ens vam casar i tinc unes ganes enooooormes de ser mare... de fet, sempre he volgut ser mare jove!
¿el problema?? el meu company... ell no se sent preparat per aquest gran pas.
cada cop que en parlem m'aixafo moltíssim pero les meves ganes van aumentant dia rera dia...
tinc gairebé 25 anys, fa un any i poc que ens vam casar i tinc unes ganes enooooormes de ser mare... de fet, sempre he volgut ser mare jove!
¿el problema?? el meu company... ell no se sent preparat per aquest gran pas.
cada cop que en parlem m'aixafo moltíssim pero les meves ganes van aumentant dia rera dia...
-
karkinyoli
- :: lleona
- Entrades: 982
- Membre des de: dv. feb. 08, 2008 3:17 pm
Hola Ariadna!
La veritat és que a vegades, com més ens diuen que no, més ho volem....
Mira d'averiguar què pensa realment. Els motius que fan que no li vingui de gust ser pare encara (si pensa que sou massa joves, o que vol fer altres coses abans, com canviar de feina o canviar de casa, no sé coses d'aquestes que et donen més seguretat)
Bé, i també si és una cosa que vol deixar per més endevant o simplement no vol experimentar...
Però de totes maneres, tu relaxa't i no t'obsessionis. Potser la solució és deixar-li temps per assimilar-ho, per fer-se a la idea.
Coma mínim, ell ja sap que tu sí que vols!
Ànims maca, a veure si tens sort i li vénen les ganes aviadet!
La veritat és que a vegades, com més ens diuen que no, més ho volem....
Mira d'averiguar què pensa realment. Els motius que fan que no li vingui de gust ser pare encara (si pensa que sou massa joves, o que vol fer altres coses abans, com canviar de feina o canviar de casa, no sé coses d'aquestes que et donen més seguretat)
Bé, i també si és una cosa que vol deixar per més endevant o simplement no vol experimentar...
Però de totes maneres, tu relaxa't i no t'obsessionis. Potser la solució és deixar-li temps per assimilar-ho, per fer-se a la idea.
Coma mínim, ell ja sap que tu sí que vols!
Ànims maca, a veure si tens sort i li vénen les ganes aviadet!
-
lauraguitart
- :: gosset
- Entrades: 441
- Membre des de: dj. gen. 10, 2008 8:54 am
Ariadana: Conec perfectament el que sents perque a mi em va passar exactament igual amb el guitarro, pero amb el handicap que jo ja tinc 32 anys!!!! Suposo que si hagues tingut 25 com tu m'hagues esperat un o dos, per a mi l'edat ideal com a jove es 28-29 pero evidentment depen de cadascu.
En el meu cas jo volia tenir el primer amb 30 pero em vaig ajuntar als 30 i mig i tambe tenia clar que almenys un any volia que estiguessim solets, pero es clar, a la que va passar l'any el meu desig es va activar i em vaig agobiar per l'edat aquest agost passat jo en tenia 31 i mg i li vaig plantejar i ell volia esperar com a minim un any, vam estar dos messos una mica distanciats i ho vaig passar fatal, en algun moment vaig arribar a patir perque afectes la relacio, i plorava i tot.
Finalment em va veure tan malament que va dir que ho tiressim endavant, ell en vol, pero volia esperar una mica perque paguem molta hipoteca i les noies del meu entorn s'han quedat del primer amb 36, i es clar, ell deia que era jove i podia esperar un any (Em sembla que els que sou mes joves torneu a tenir-los abans, pero la meva generacio moltes els han tingut dels 35 als 40), ell tambe pensava que em quedaria desseguida, total que vaig començar al gener i..... PORTO SIS LLARGS MESSOS BUSCANT, l'unic positiu es que ara amb ell el veig ilusionat i vaig arribar a pensar que mai el veuria així.
Un consell: parleu-ne molt, pensa que les dues opcions son totalment valides i respetables per aixo es dificil la solucio, no es com.... va avui vaig jo al cine per tu i dema tu vas al teatre per a mi, es complicat!!!!
Suposo que estracta de xerrar molt, i trobar un quilibri, primer de tot que ell en tingui gnes tambe, quina edat te? De totes maneres ets molt jove encara!!
Espero que ho solucioneu, un peto!
En el meu cas jo volia tenir el primer amb 30 pero em vaig ajuntar als 30 i mig i tambe tenia clar que almenys un any volia que estiguessim solets, pero es clar, a la que va passar l'any el meu desig es va activar i em vaig agobiar per l'edat aquest agost passat jo en tenia 31 i mg i li vaig plantejar i ell volia esperar com a minim un any, vam estar dos messos una mica distanciats i ho vaig passar fatal, en algun moment vaig arribar a patir perque afectes la relacio, i plorava i tot.
Finalment em va veure tan malament que va dir que ho tiressim endavant, ell en vol, pero volia esperar una mica perque paguem molta hipoteca i les noies del meu entorn s'han quedat del primer amb 36, i es clar, ell deia que era jove i podia esperar un any (Em sembla que els que sou mes joves torneu a tenir-los abans, pero la meva generacio moltes els han tingut dels 35 als 40), ell tambe pensava que em quedaria desseguida, total que vaig començar al gener i..... PORTO SIS LLARGS MESSOS BUSCANT, l'unic positiu es que ara amb ell el veig ilusionat i vaig arribar a pensar que mai el veuria així.
Un consell: parleu-ne molt, pensa que les dues opcions son totalment valides i respetables per aixo es dificil la solucio, no es com.... va avui vaig jo al cine per tu i dema tu vas al teatre per a mi, es complicat!!!!
Suposo que estracta de xerrar molt, i trobar un quilibri, primer de tot que ell en tingui gnes tambe, quina edat te? De totes maneres ets molt jove encara!!
Espero que ho solucioneu, un peto!
-
L de "learner"
- :: granota
- Entrades: 238
- Membre des de: dv. maig 16, 2008 12:00 pm
Jo tinc 26 però ell es 7 anys mes gran que jo, portem 5 anys vivint junts... potser el teu noi sent que vol estar una temporada a soles amb tu, a nosaltres també ens va passar.
Ariadna, nosaltres varem passar per diferents fases primer ho volia jo, desprès ell i jo ja no ho volia tant, fins que al final ens van agafar les ganes als dos d'una manera boja i ara estic embarassada.
Peró el mes important es que ho varem parlar sempre i que varem respectar els sentiments de l'altre sobre tot.
Jo també sempre he dit que no volia ser molt gran en tenir el primer fill i al final ha estat així. Jo no soc bona consellera però crec que has de tenir paciència, no capficar-te i no deixar que les vostres opinions diferents es converteixin en un problema... perquè no sempre s'està d'acord en tot amb la parella, però es veritat que tothom pot canviar d'opinió; "nunca digas de este agua no beberé"
Petons guapa.
Ariadna, nosaltres varem passar per diferents fases primer ho volia jo, desprès ell i jo ja no ho volia tant, fins que al final ens van agafar les ganes als dos d'una manera boja i ara estic embarassada.
Peró el mes important es que ho varem parlar sempre i que varem respectar els sentiments de l'altre sobre tot.
Jo també sempre he dit que no volia ser molt gran en tenir el primer fill i al final ha estat així. Jo no soc bona consellera però crec que has de tenir paciència, no capficar-te i no deixar que les vostres opinions diferents es converteixin en un problema... perquè no sempre s'està d'acord en tot amb la parella, però es veritat que tothom pot canviar d'opinió; "nunca digas de este agua no beberé"
Petons guapa.
<img src="http://resderes/as1cCsl0g411134MDAwNDQxM2RifDI2NmJkfFRcJ2VzcGVyZW0gZmE.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
aix noies... gracies per les vostres respostes!!!
mireu, nosaltres n'em parlat molts cops, al principi no podiem.. ell m'esquivaba el tema i jo m'emprenyaba com una mona; però ara ja en podem parlar!
ell exposa i jo l'entenc, vol esperar... no té ganes del canvi! vol viure amb mi una mica més, tal i com dius "L de "Learner"", vol disfrutar de la seva moto, de les sortides sense hora, en fi.. de la vida d'ara... que no és de "despilfarre", però evidentment, tampoc és de familia amb un bebé...
suposo que haig de tenir paciencia i esperar a que ell es desperti un dia amb l'instint paternal desenvolupat... però em fa taaanta por que em costi quedar-me, i la cosa s'allargui...
sempre he dit que volia ser mare als 25 i al desembre els faré... (laura ell també en té 25, al gener farà els 26) m'agradaria que al menys estés planificat l'embaraç per llavors. Els meus pares em van tenir amb 19 anys i suposo que això és el que més m'ha fet decidir-me sempre per voler ser mami jove... ¡¡¡ja faig tard!!! no sé, sempre ho he tingut clar!
En fi... seguirem esperant.. i desitjant poder estar aviat entre les buscadores del socpetit!!
Moltes gracies, noies!!!
mireu, nosaltres n'em parlat molts cops, al principi no podiem.. ell m'esquivaba el tema i jo m'emprenyaba com una mona; però ara ja en podem parlar!
ell exposa i jo l'entenc, vol esperar... no té ganes del canvi! vol viure amb mi una mica més, tal i com dius "L de "Learner"", vol disfrutar de la seva moto, de les sortides sense hora, en fi.. de la vida d'ara... que no és de "despilfarre", però evidentment, tampoc és de familia amb un bebé...
suposo que haig de tenir paciencia i esperar a que ell es desperti un dia amb l'instint paternal desenvolupat... però em fa taaanta por que em costi quedar-me, i la cosa s'allargui...
sempre he dit que volia ser mare als 25 i al desembre els faré... (laura ell també en té 25, al gener farà els 26) m'agradaria que al menys estés planificat l'embaraç per llavors. Els meus pares em van tenir amb 19 anys i suposo que això és el que més m'ha fet decidir-me sempre per voler ser mami jove... ¡¡¡ja faig tard!!! no sé, sempre ho he tingut clar!
En fi... seguirem esperant.. i desitjant poder estar aviat entre les buscadores del socpetit!!
Moltes gracies, noies!!!
Hola noies jo vaig ser mare als 36 anys la veritat es que pensava que mai seria mare perque mai no havia conegut a ningu que fes que em plantageig aquesta decissio tan importan .
A vegades la vida no fa el que un pensava o somiava es com una muntanya rusa que no sempre podem parar ni interferir . ara tinc una peke de un any i mig i encara no em crec que sigui mare.
he disfrutat de la vida viatjant i fent una vida de soltera sana pero de soltera he pintat he fet cursets etc..... ara el fet de ser mare ha canviat les meves prioritats ara no feria coses arriscades com he fet ara penso i si em passa alguna cosa i la nena ara TINC POR DE MORIR es curios ara tot te un altre ordre crec que hi ha temps per tot que a vegades l'edad no es tant important potser jo no estava preparada per ser mare be ara jajja no es que estigui preparada per ser mare no hi ha preparacio . ara voldria que la meva filla no estigues sola pero veig dificil tenir un altre fill tinc 38 anys i necesito buscar feina no arribem a final de mes amb un sol sou i veig que aixor tenir un altre fill es un impossible vivim amb un pis de 50 metres pero be disfrutare de la meva petita tot el que pugui un peto a totes
A vegades la vida no fa el que un pensava o somiava es com una muntanya rusa que no sempre podem parar ni interferir . ara tinc una peke de un any i mig i encara no em crec que sigui mare.
he disfrutat de la vida viatjant i fent una vida de soltera sana pero de soltera he pintat he fet cursets etc..... ara el fet de ser mare ha canviat les meves prioritats ara no feria coses arriscades com he fet ara penso i si em passa alguna cosa i la nena ara TINC POR DE MORIR es curios ara tot te un altre ordre crec que hi ha temps per tot que a vegades l'edad no es tant important potser jo no estava preparada per ser mare be ara jajja no es que estigui preparada per ser mare no hi ha preparacio . ara voldria que la meva filla no estigues sola pero veig dificil tenir un altre fill tinc 38 anys i necesito buscar feina no arribem a final de mes amb un sol sou i veig que aixor tenir un altre fill es un impossible vivim amb un pis de 50 metres pero be disfrutare de la meva petita tot el que pugui un peto a totes
-
minerva.77
- :: zebra
- Entrades: 1337
- Membre des de: dg. maig 18, 2008 3:51 pm
- Ubicació: En la piña debajo del mar
¿Y que pasa cuando es al revés? ¿cuando es él el que lo tiene muy claro, que tiene muchas ganas de tener un bebé y resulta que tu no estas convencida? es que, por un lado me apetece, pero por otro creo que podemos esperar, tenemos 31 años... Supongo que a veces uno de los dos necesita un paso más en la relación, pero no vamos muy sincronizados... ¿Que pensais?
Vaya cacao mental tengo...
Vaya cacao mental tengo...
Pues imagino que es lo mismo....
a él le toca resignarse y esperar!!! Esperar a que a la persona a la que tienes al lado se le encienda ese instinto.
Yo no dejo de observar si él experimenta algún cambio cuando surge el tema... lo bueno será, que cuando él esté decidido... yo me asustaré!!! jajaja
No sé... es complicado!!! ójala hubiera alguna forma de sincronizarse con la pareja para dar este paso... porque es algo super importante... y claro, para mi, por ejemplo, es muy importante ser mami pronto... no importante, (no sería la palabra) sino que, me apetece serlo ahora, tengo energía y muchísimas ganas... y en cambio para él, sería más una putada que una alegría... con lo cual.. es una desincronización brutal!!!!
ójala cuando se acabe el veranito se nos aclaren las ideas a todos!!!!!!!!
a él le toca resignarse y esperar!!! Esperar a que a la persona a la que tienes al lado se le encienda ese instinto.
Yo no dejo de observar si él experimenta algún cambio cuando surge el tema... lo bueno será, que cuando él esté decidido... yo me asustaré!!! jajaja
No sé... es complicado!!! ójala hubiera alguna forma de sincronizarse con la pareja para dar este paso... porque es algo super importante... y claro, para mi, por ejemplo, es muy importante ser mami pronto... no importante, (no sería la palabra) sino que, me apetece serlo ahora, tengo energía y muchísimas ganas... y en cambio para él, sería más una putada que una alegría... con lo cual.. es una desincronización brutal!!!!
ójala cuando se acabe el veranito se nos aclaren las ideas a todos!!!!!!!!
muflona l’ha editat per darrera vegada el dia: dt. set. 02, 2008 2:09 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
Hola Ariadna! Penso que encara sou molt joves i teniu temps de gaudir de la vida i tenir nens!! Però entenc que si tu vols ara i ell no això sigui un pal per tu.
Jo crec que és important que esbrinis si ell vol "més tard", o bé no voldrà "mai". T'ho dic pel meu cas. Vaig començar als 30 amb algú quan encara ni jo ni ell ens havíem plantejat aquest tema. Cap als 33 a mi se'm va despertar el tic tac del rellotge biològic. Ell no estava predisposat i semblava que "tampoc" era el moment... Jo vaig estar tres anys pensant que finalment seria el "bon moment" i només feia que veure nens a tot arreu i pensar en el tema. Però jo m'anava desinflant perquè no el veia amb gens de ganes i els nens no eren res més que un "destorb" per ell ...
I res, que un bon dia, passats set anys, veient que ja tots dos teníem les opos i una edat, i ell continuava igual..., doncs vaig agafar la porta i me'n vaig anar.
El meu cas és un extrem eh??? Però malauradament conec alguns casos com el meu. Jo us veig molt joves a vosaltres, però un tema com aquest s'ha de posar sobre la taula i parlar amb claredat i honestetad!
Jo crec que és important que esbrinis si ell vol "més tard", o bé no voldrà "mai". T'ho dic pel meu cas. Vaig començar als 30 amb algú quan encara ni jo ni ell ens havíem plantejat aquest tema. Cap als 33 a mi se'm va despertar el tic tac del rellotge biològic. Ell no estava predisposat i semblava que "tampoc" era el moment... Jo vaig estar tres anys pensant que finalment seria el "bon moment" i només feia que veure nens a tot arreu i pensar en el tema. Però jo m'anava desinflant perquè no el veia amb gens de ganes i els nens no eren res més que un "destorb" per ell ...
I res, que un bon dia, passats set anys, veient que ja tots dos teníem les opos i una edat, i ell continuava igual..., doncs vaig agafar la porta i me'n vaig anar.
El meu cas és un extrem eh??? Però malauradament conec alguns casos com el meu. Jo us veig molt joves a vosaltres, però un tema com aquest s'ha de posar sobre la taula i parlar amb claredat i honestetad!
OSTRES NEU!! per sort jo tinc clar que no és el meu/nostre cas...
ell vol ser pare, ho té clar, claríssim vaja, i també m'ha deixat molt clar que vol que jo sigui la mare dels seus fills, però que com tú dius som molt joves i vol esperar, gaudir de nosaltres com a parella (tot i que portem 10 anys junts , però només 1 i mig vivint en parella).
La cosa està clara, no hi ha dubtes. Simplement, jo desitjaria que fós ara, i ara, no pot ser ... haurem de seguir practicant molt per fer el nen perfecte!!! és "l'excusa" que més li agrada!!!
ell vol ser pare, ho té clar, claríssim vaja, i també m'ha deixat molt clar que vol que jo sigui la mare dels seus fills, però que com tú dius som molt joves i vol esperar, gaudir de nosaltres com a parella (tot i que portem 10 anys junts
, però només 1 i mig vivint en parella).
La cosa està clara, no hi ha dubtes. Simplement, jo desitjaria que fós ara, i ara, no pot ser ... haurem de seguir practicant molt per fer el nen perfecte!!! és "l'excusa" que més li agrada!!!
-
minerva.77
- :: zebra
- Entrades: 1337
- Membre des de: dg. maig 18, 2008 3:51 pm
- Ubicació: En la piña debajo del mar
Yo hay dias que tengo ganas de tener un bebé. Pero hay otros dias que no, no estoy mu convencida aún. Habiamos hablado de empezar a buscar para diciembre, y la verdad es que según van pasando los meses tengo más dudas, al ver que se acerca la fecha. No se, creo que tengo que pensar más en ello, aunque la gente me dice lo contrario, que me lance y empiece... 
minerva.77 l’ha editat per darrera vegada el dia: dg. ago. 03, 2008 8:42 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
doncs això m'he proposat Neu... Mira, després de llegir-te l'anterior missatge, en vam tornar a parlar. No penseu que en parlem cada dia ehhh em tornaria bojai l'atabalaria a ell!!!!! i li vaig demanar si us plau que quan tingués una estona, a soles, en comptes d'empantar-se amb els ordinadors i les maquinetes (el seu vici) que pensés en el seu/nostre futur... que intentés pensar en nosaltres un temps enllà i a veure si així podia esbrinar quant de temps "calculava" que volia esperar abans de donar el gran pas de ser pare... em va prometre que ho intentaria. i jo, em vaig prometre a mi mateixa que no li tornaria a treure el tema fins que ell, em digui que hi a pensat!
al final... vam acabar rient i barallant-nos pels noms, pel sexe que voliem, pel número de nens... imaginant-no-se'ls plorant per allí sobre nostre perquè tenien gana i nosaltres anavem jugant... en fi!! crec que va ser un dels primers cops que vam parlar del tema i no vam acabar discutint, plorant o fustrats... Estic contenta!!! tot i que uffff tindrem problemes pels noms...
al final... vam acabar rient i barallant-nos pels noms, pel sexe que voliem, pel número de nens... imaginant-no-se'ls plorant per allí sobre nostre perquè tenien gana i nosaltres anavem jugant... en fi!! crec que va ser un dels primers cops que vam parlar del tema i no vam acabar discutint, plorant o fustrats... Estic contenta!!! tot i que uffff tindrem problemes pels noms...
-
L de "learner"
- :: granota
- Entrades: 238
- Membre des de: dv. maig 16, 2008 12:00 pm
Molt be Ariadna!! Així es com es comença tot 
Tingues paciencia que segons el que expliques aixó esta decidit menys el moment de començar.
Petons
Tingues paciencia que segons el que expliques aixó esta decidit menys el moment de començar.
Petons
<img src="http://resderes/as1cCsl0g411134MDAwNDQxM2RifDI2NmJkfFRcJ2VzcGVyZW0gZmE.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
<img src="http://resderes/as1cEQ20g410024MDAwNjU3MmJ8NjE1NzlifFF1ZWRlbg.gif">
-
cuqueta
- :: dragona
- Entrades: 4991
- Membre des de: dg. ago. 05, 2007 12:04 pm
- Ubicació: Ja som 4!!! Quina felicitat!!!!
- Contacta:
Jo crec que els dos heu d'estar amb ganes al 100%, per que un cop t'hi poses ja no hi ha marxa enrera, potser t'hi quedes a la primera.
Segur que si ell té clar que en vol tenir arribara un dia en que t'ho proposarà, a vegades tb influeix molt el que fa la gent del teu entorn, si no té cap amic amb fills o veu que les parelles de la vostra edat encara "disfruten de la vida sense lligams" potser això el frena una miqueta. Amb lo que us estimeu segur que arribara un dia en que l'anireu a buscar tots dos superconvençuts i és tan bonic!!! ànims reina que segur que ja falta menys per a que es decideixi
Segur que si ell té clar que en vol tenir arribara un dia en que t'ho proposarà, a vegades tb influeix molt el que fa la gent del teu entorn, si no té cap amic amb fills o veu que les parelles de la vostra edat encara "disfruten de la vida sense lligams" potser això el frena una miqueta. Amb lo que us estimeu segur que arribara un dia en que l'anireu a buscar tots dos superconvençuts i és tan bonic!!! ànims reina que segur que ja falta menys per a que es decideixi
Ieiiiiiiiiiiiiiii que m'estic fent molt gran viewtopic.php?f=35&t=8514
Cuquet, hem fet tetilla juntets durant 15 mesos!!!
El més important ja ho tens, que és que ell TAMBÉ vol tenir fills y sobretot amb tu. Llavors tot el demés ha de venir d'una manera més natural. Sense anar burxant a la parella perquè al final si que es tanquen en banda. Ja sabem com son els homes jeje
En fi, que tenint el més important, lo demés segur que ve sol. A més sou joves i també es bo que aprofiteu algun temps más per estar a soles, compartint el temps en parella (sense plors ni volquers ).
A més, es un pas suficientment important com per,com ja han dit, estar-hi els dos 100% segurs
I está molt bé que en parleu i que ell en vulgui parlar. D'aquesta manera un es va imaginant la situació poc a poc i al final es cau en el desig.
Molta sort!!!
En fi, que tenint el més important, lo demés segur que ve sol. A més sou joves i també es bo que aprofiteu algun temps más per estar a soles, compartint el temps en parella (sense plors ni volquers
).
A més, es un pas suficientment important com per,com ja han dit, estar-hi els dos 100% segurs
I está molt bé que en parleu i que ell en vulgui parlar. D'aquesta manera un es va imaginant la situació poc a poc i al final es cau en el desig.
Molta sort!!!
doncs si noies... només toca esperar i gaudir de la vida en parella... que també m'agrada ehh!!!
li he regalat entrades per anar a valencia, al GP de Cheste, per l'octubre... ell sap que em fa una por terrible anar amb moto. però tinc 2 mesos per mentalitzar-me!!! el nostre 1r viatge amb moto (i suposo que últim!) ja s'ho esperava perquè en vam parlar fa temps de fer-ho... però igualment està com un nen amb joguina nova!!
en fi... que sí, teniu raó, hem d'estar els dos al 100%, tinc la sensació que quan ell estigui al 100 jo ja aniré pel 200 o el 300% però sé que no és just que ell no hagi arribat al "mínim"... intento que no torni a surtir el tema.. és complicat a vegades, perquè amb qualsevol cosa ell mateix em "Pica" i acabem fent algun comentari... jo ho volia evitar fins que ell em digués que hi havia pensat, tal i com vaig dir en l'anterior missatge... al menys, no n'hem parlat "profundament"... i no vull fer-ho!!! no el vull pressionar, ni agobiar... ell sap perfectament que jo me'n moro de ganes d'intentar-ho... no crec que sigui bo que li digui constantment, pel que m'heu dit: al final el bloquejaré, i és el que menys vull!
Cuqueta, la gent del meu entorn evidentment no ajuda... els amics encara que son més grans que nosaltres, els que tenen parella no volen ni sentir parlar de nens (per allò de que et tallen les ales
), altres son solters fiesteros, que evidentment no estan per òsties, tot i que ens empenten a que els fem "tiets"... la seva familia no vol ni sentir-ne a parlar (tinc un nebot de 18 mesos) i la meva familia m'anima... en fi... un altre capítol, si de cas... que ja m'estic enrollant massa.... 
noies... gracies pels ànims ehh!!!
i moltíssimes felicitats pels vostres embarassos i petitons!!!
li he regalat entrades per anar a valencia, al GP de Cheste, per l'octubre... ell sap que em fa una por terrible anar amb moto. però tinc 2 mesos per mentalitzar-me!!! el nostre 1r viatge amb moto (i suposo que últim!) ja s'ho esperava perquè en vam parlar fa temps de fer-ho... però igualment està com un nen amb joguina nova!!
en fi... que sí, teniu raó, hem d'estar els dos al 100%, tinc la sensació que quan ell estigui al 100 jo ja aniré pel 200 o el 300% però sé que no és just que ell no hagi arribat al "mínim"... intento que no torni a surtir el tema.. és complicat a vegades, perquè amb qualsevol cosa ell mateix em "Pica" i acabem fent algun comentari... jo ho volia evitar fins que ell em digués que hi havia pensat, tal i com vaig dir en l'anterior missatge... al menys, no n'hem parlat "profundament"... i no vull fer-ho!!! no el vull pressionar, ni agobiar... ell sap perfectament que jo me'n moro de ganes d'intentar-ho... no crec que sigui bo que li digui constantment, pel que m'heu dit: al final el bloquejaré, i és el que menys vull!
Cuqueta, la gent del meu entorn evidentment no ajuda... els amics encara que son més grans que nosaltres, els que tenen parella no volen ni sentir parlar de nens (per allò de que et tallen les ales
), altres son solters fiesteros, que evidentment no estan per òsties, tot i que ens empenten a que els fem "tiets"... la seva familia no vol ni sentir-ne a parlar (tinc un nebot de 18 mesos) i la meva familia m'anima... en fi... un altre capítol, si de cas... que ja m'estic enrollant massa....
noies... gracies pels ànims ehh!!!
i moltíssimes felicitats pels vostres embarassos i petitons!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 1 visitant
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |