Embaras despres d'avortament
Embaras despres d'avortament
Avui no puc dormir
es el primer dia, normalement dormo moltissim
vaig tenir un avortament a principis d'any quan ja estava de 17 setmanes
Ara que torno a estar embarassada les meves sensacions no tenen res a veure amb les de l'altra vegada.
Abans estava sempre felic i explicava a tothom que estava embarassada.
Ara cada cop que vaig al metge em moro de por i quan em diu que tot esta be, em trec un pes de sobre, epro nomes un xic.
Em moro de por i encara que intento no pensar-hi no acabo de ser la persona mes felic del mon, com ho vaig ser-ho abans.
A mes no ho dic a ningu perque no vull que si passa alguna cosa ho hagi de tornar a explicar i tot aixo.
Nomes volia saber si alguna de vosaltres ha passat pel mateix
i sobretot si tot ha acabat be.
Gracies i bon cap de setmana!!!
es el primer dia, normalement dormo moltissim
vaig tenir un avortament a principis d'any quan ja estava de 17 setmanes
Ara que torno a estar embarassada les meves sensacions no tenen res a veure amb les de l'altra vegada.
Abans estava sempre felic i explicava a tothom que estava embarassada.
Ara cada cop que vaig al metge em moro de por i quan em diu que tot esta be, em trec un pes de sobre, epro nomes un xic.
Em moro de por i encara que intento no pensar-hi no acabo de ser la persona mes felic del mon, com ho vaig ser-ho abans.
A mes no ho dic a ningu perque no vull que si passa alguna cosa ho hagi de tornar a explicar i tot aixo.
Nomes volia saber si alguna de vosaltres ha passat pel mateix
i sobretot si tot ha acabat be.
Gracies i bon cap de setmana!!!
Hola, Anna!
Jo no he tingut cap avortament (que sàpiga, és clar), per tant no pots comparar. Però la petita por de que alguna cosa no vagi bé, de perdre el fill abans no neixi, que tingui alguna malaltia, això crec que a totes ens ha passat pel cap...
Abans, quan les dones tenien molts embarassos i molts fills, gairebé totes havien tingut algun avortament. És una qüestió de pura estadística! Dones supersanes i que després tenien una dotzena de fills, eh!. No sé, tenir un avortament no era una cosa tan terrible, entrava dins les "coses que passen".
Mira, jo el que et vull dir és que no val la pena preocupar-se pel que no ha passat, ni té per què passar. Tu cuida't molt, menja bé, fes una mica de natació per prenyades ... o repòs, si t'ho diu el metge. I mira de disfrutar-ne, dona, que la vida són dos dies!
Ànims!
Jo no he tingut cap avortament (que sàpiga, és clar), per tant no pots comparar. Però la petita por de que alguna cosa no vagi bé, de perdre el fill abans no neixi, que tingui alguna malaltia, això crec que a totes ens ha passat pel cap...
Abans, quan les dones tenien molts embarassos i molts fills, gairebé totes havien tingut algun avortament. És una qüestió de pura estadística! Dones supersanes i que després tenien una dotzena de fills, eh!. No sé, tenir un avortament no era una cosa tan terrible, entrava dins les "coses que passen".
Mira, jo el que et vull dir és que no val la pena preocupar-se pel que no ha passat, ni té per què passar. Tu cuida't molt, menja bé, fes una mica de natació per prenyades ... o repòs, si t'ho diu el metge. I mira de disfrutar-ne, dona, que la vida són dos dies!
Ànims!
Calongina
Anna
Es normalisimo lo q te esta pasando...Te voy a contar algo q aunq no se lo mismo se parece.
Hace años perdi a mis padres (los dos en cuestion de 1 mes) para mi fue un golpe muy muy duro ya q era una niña (aunq tenia 29 años) q dependia de ellos y vivia muy feliz con ellos...Bueno desde entonces la sensacion de miedo a perder a los q quiero es infinita y sobre todo lo he potenciado con mi hijo Alex q al verlo tan tan pequeño e indefenso me da panico q le pase algo. Mi suegro (pediatra) me dice q no puedo vivir sufriendo asi q a Alex no le va a pasar nada pero yo ¿como lo hago para no pensarlo? Tengo miedo y sufro cuando le pasa cualquier cosa, cuando tiene fiebre, cuando se cae....Yo antes no era asi y se que si lo de mis padres no hubiera ocurrido hubiera sido una madre tranquila pero el miedo esta en mi cuerpo, en mi mente y me es dificil superarlo...Pero Tranquila Poco a poco se supera. Cuando Alex nacio era brutal y ahora tiene 22 meses y vivo mejor asi q TRANQUILA ahora es normal q estes nerviosa y asustada pq estas sensible a ello pero en cuanto veas q tu embarazo va viento en popa empezaras a relajarte y el dia q tengas tu bebe en brazos estaras mas q tranquila.......NO TE PREOCUPES PQ LO Q TE PASA ES SUPER NORMAL.....Y tranquila pq tu bebe nacera, veras como esta vez sale todo bien animo y felicidades por tu embarazo!!!!! aqui estamos para apoyarte todos estos meses.....
Es normalisimo lo q te esta pasando...Te voy a contar algo q aunq no se lo mismo se parece.
Hace años perdi a mis padres (los dos en cuestion de 1 mes) para mi fue un golpe muy muy duro ya q era una niña (aunq tenia 29 años) q dependia de ellos y vivia muy feliz con ellos...Bueno desde entonces la sensacion de miedo a perder a los q quiero es infinita y sobre todo lo he potenciado con mi hijo Alex q al verlo tan tan pequeño e indefenso me da panico q le pase algo. Mi suegro (pediatra) me dice q no puedo vivir sufriendo asi q a Alex no le va a pasar nada pero yo ¿como lo hago para no pensarlo? Tengo miedo y sufro cuando le pasa cualquier cosa, cuando tiene fiebre, cuando se cae....Yo antes no era asi y se que si lo de mis padres no hubiera ocurrido hubiera sido una madre tranquila pero el miedo esta en mi cuerpo, en mi mente y me es dificil superarlo...Pero Tranquila Poco a poco se supera. Cuando Alex nacio era brutal y ahora tiene 22 meses y vivo mejor asi q TRANQUILA ahora es normal q estes nerviosa y asustada pq estas sensible a ello pero en cuanto veas q tu embarazo va viento en popa empezaras a relajarte y el dia q tengas tu bebe en brazos estaras mas q tranquila.......NO TE PREOCUPES PQ LO Q TE PASA ES SUPER NORMAL.....Y tranquila pq tu bebe nacera, veras como esta vez sale todo bien animo y felicidades por tu embarazo!!!!! aqui estamos para apoyarte todos estos meses.....
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
Anna,
Jo no estic embarassada ni ho he estat mai però la meva germana sí i va perdre un fill quan estava de molt més de 17 setmanes. Va tenir un "desprendiment de placenta". Va ser molt, molt, molt dur i a l'igual que tu, va decidir anar a per un altre embarassàs. Tampoc en volia comentar res de res i estava fins els ovaris d'haver explicat que l'anterior havia anat malament, bla, bla, bla. Amb l'embaràs de després de perdre l'altre el va passar fatal. No volia ni pensar-hi. No buscava noms per
r a nens i tenia molta, molta por. Però el gine la va tractar com una reina (i la va obligar a buscar nom de nen abans que arribés el dia del part!) i.... hauries de veure en Pau! Ma germana diu que en Pau és el nen que va perdre, que l'anterior embaràs no havia anat bé perquè en pau encara no volia néixer. I que va decidir fer-ho més endavant, ara.
Anna, no et preocupis reina, aquesta vegada anirà tot bé. Els metges t'estan vigilant molt més aprop del que et puguis imaginar. Coneixent el teu passat i coneixen el teu cos t'asseguro que no se'ls hi escapa ni una. Ells però, molt probablement ni t'ho diguin per no preocupar-te'n. Estigues tranquil.la i...a buscar noms!
Un petonàs
Jo no estic embarassada ni ho he estat mai però la meva germana sí i va perdre un fill quan estava de molt més de 17 setmanes. Va tenir un "desprendiment de placenta". Va ser molt, molt, molt dur i a l'igual que tu, va decidir anar a per un altre embarassàs. Tampoc en volia comentar res de res i estava fins els ovaris d'haver explicat que l'anterior havia anat malament, bla, bla, bla. Amb l'embaràs de després de perdre l'altre el va passar fatal. No volia ni pensar-hi. No buscava noms per
r a nens i tenia molta, molta por. Però el gine la va tractar com una reina (i la va obligar a buscar nom de nen abans que arribés el dia del part!) i.... hauries de veure en Pau! Ma germana diu que en Pau és el nen que va perdre, que l'anterior embaràs no havia anat bé perquè en pau encara no volia néixer. I que va decidir fer-ho més endavant, ara.
Anna, no et preocupis reina, aquesta vegada anirà tot bé. Els metges t'estan vigilant molt més aprop del que et puguis imaginar. Coneixent el teu passat i coneixen el teu cos t'asseguro que no se'ls hi escapa ni una. Ells però, molt probablement ni t'ho diguin per no preocupar-te'n. Estigues tranquil.la i...a buscar noms!
Un petonàs
Anna,quan jo em vaig quedar embarassada al cap d'un mes la meva cunyada també si va quedar, pero als 2 mesos i mitg el va perdra.Aixo es molt dur per ella i ames cada cop que em veu segur que deu pensar ostres jo estaria ara com ella pero un mes menys.
A vegades la vida es així.Jo també sempre durant tot l'embaraç he tingut aquesta por de perdrel,suposo que es algo normal igual que pensar que quan neixi estigui ben format ,que neixi sa,tot plegat es una engoixa que es normal,i mes si as passat per un avortament.
Tranquila,tens que pensar que la naturalesa es molt savia i si aquella vegada l'embaraç no va poder arrivar al seu fi potser era perque no tenia que ser així.
Estic segura que aquest cop no et passara,ja ho veuras,disfruta de la teva boleta que tens dins ,anima't que ho noti que la seva mare la desitja i l'estima molt.
A vegades la vida es així.Jo també sempre durant tot l'embaraç he tingut aquesta por de perdrel,suposo que es algo normal igual que pensar que quan neixi estigui ben format ,que neixi sa,tot plegat es una engoixa que es normal,i mes si as passat per un avortament.
Tranquila,tens que pensar que la naturalesa es molt savia i si aquella vegada l'embaraç no va poder arrivar al seu fi potser era perque no tenia que ser així.
Estic segura que aquest cop no et passara,ja ho veuras,disfruta de la teva boleta que tens dins ,anima't que ho noti que la seva mare la desitja i l'estima molt.
<a><img src="http://bd.lilypie.com/whLsp1.png" alt="Lilypie Embarazada Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://b2.lilypie.com/fFhCp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
<a><img src="http://b2.lilypie.com/fFhCp1.png" alt="Lilypie Segundo Ticker" border="0"></a>
Anna, mira, jo no sóc la millor persona per animar-te, però puc entendre perfectament els teus sentiments perquè jo em trobo de la mateixa manera que tu. Ho has expresat molt bé.
Jo vaig tenir dos avortaments l'any passat, res a veure amb el teu cas, ja que en les dues ocasions encara no s'havia format ni embrió. No em van fer cap prova perquè jo ja tinc un fill i no vaig tenir cap mena de problema. Només em van recomanar que deixés passar un temps prudencial abans de tornar a quedar embarassada.
Doncs bé, ara estic de 17 setmanes (per cert, m'ha fet un salt al cor al llegir el teu cas). I em fa ràbia no poder sentir-me com quan estava embarassada del meu fill, que estava feliç, contenta, i el mateix dia que em vaig fer la prova ja vaig començar a anunciar la bona nova a tothom.
Ara és tant diferent. Cada vegada que tinc una ecografia em poso a tremolar i se'm posa una pes al pit, només de la por de pensar que em diguin que no evoluciona correctament, cada vegada que vaig al bany i m'eixugo em miro el paper que no estigui tacat, tot just ara començo a lluir amb ilusió la meva panxeta, tenia por i vaig decidir fer-me l'amnio i la mateixa por de perdre'l m'ha fet tirar enrera en darrer moment i no fer-me la prova....Ahir em van fer una eco molt completa i ara estic força tranquila, però jo se que d'aquí uns dies tornaré a patir fins que no torni a veure al bebé....ANNA NO SAPS COM T'ARRIBO A ENTENDRE, però hem de fer cas a la gent que ens estima i sobretot pensar positivament, que les coses dolentes ja venen soles, per tant no cal començar a patir abans.
Per cert, et van dir quina era la causa del teu avortament?
Jo vaig tenir dos avortaments l'any passat, res a veure amb el teu cas, ja que en les dues ocasions encara no s'havia format ni embrió. No em van fer cap prova perquè jo ja tinc un fill i no vaig tenir cap mena de problema. Només em van recomanar que deixés passar un temps prudencial abans de tornar a quedar embarassada.
Doncs bé, ara estic de 17 setmanes (per cert, m'ha fet un salt al cor al llegir el teu cas). I em fa ràbia no poder sentir-me com quan estava embarassada del meu fill, que estava feliç, contenta, i el mateix dia que em vaig fer la prova ja vaig començar a anunciar la bona nova a tothom.
Ara és tant diferent. Cada vegada que tinc una ecografia em poso a tremolar i se'm posa una pes al pit, només de la por de pensar que em diguin que no evoluciona correctament, cada vegada que vaig al bany i m'eixugo em miro el paper que no estigui tacat, tot just ara començo a lluir amb ilusió la meva panxeta, tenia por i vaig decidir fer-me l'amnio i la mateixa por de perdre'l m'ha fet tirar enrera en darrer moment i no fer-me la prova....Ahir em van fer una eco molt completa i ara estic força tranquila, però jo se que d'aquí uns dies tornaré a patir fins que no torni a veure al bebé....ANNA NO SAPS COM T'ARRIBO A ENTENDRE, però hem de fer cas a la gent que ens estima i sobretot pensar positivament, que les coses dolentes ja venen soles, per tant no cal començar a patir abans.
Per cert, et van dir quina era la causa del teu avortament?
gracies noies
m'heu alegrat el dia
avui anire per primer cop a una festa amb molta gent
(que sap que estic embarassada)
i em fa una mica de por
perque de seguida se m'entelen els ulls i no em puc passar una festa plorant, no?
Tutu, es exactament aixo que dius, aquesta por
marchita, potser la teva es encara mes forta perque van ser els dos pares
no ho se, m'ha agradat que m'entenguessiu i que no us pensessiu que estic sonada.
En teoria al meu primer fill se li va parar el cor aixi un dia de sobte i quan vaig anar a revisio perque vaig comencar a sagnar el metge em va dir que no sentia els batecs i que cap a l'hospital.
Cap rao, cap explicacio, diuen que sencillament pot passar durant tot l'embaras...rao de mes perque estigui cagada.
un peto i gracies de nou
m'heu alegrat el dia
avui anire per primer cop a una festa amb molta gent
(que sap que estic embarassada)
i em fa una mica de por
perque de seguida se m'entelen els ulls i no em puc passar una festa plorant, no?
Tutu, es exactament aixo que dius, aquesta por
marchita, potser la teva es encara mes forta perque van ser els dos pares
no ho se, m'ha agradat que m'entenguessiu i que no us pensessiu que estic sonada.
En teoria al meu primer fill se li va parar el cor aixi un dia de sobte i quan vaig anar a revisio perque vaig comencar a sagnar el metge em va dir que no sentia els batecs i que cap a l'hospital.
Cap rao, cap explicacio, diuen que sencillament pot passar durant tot l'embaras...rao de mes perque estigui cagada.
un peto i gracies de nou
/) 
Niu l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. nov. 21, 2008 9:59 pm, en total s’ha editat 1 vegada.
-
VisitantVi
hola anna!!!!!!!!
la meva mare va tenir un avortament kuan estava de 4 mesos( en feia 1 que portava el petit que ja no estava viu..) de miracle no va agafar cap infecció! abans no es feien tantes ecos com ara,,...ni es portava el control que es porta avui en dia!
però tot i així dir-te el que la meva llevadora em va dir: la natura és infinitament sàvia, i si un embrió no és viable, fora, perke si arribés a néixer no sen surtiria i no cal gastar tota akesta energia en portar-lo fins al final si tampoc ha de sobreviure...
a part d'això, jo tinc una teoria(indemostrable, però cadascú creu en el que li smebla més veritat oi?)
penso que tots tenim ànima o esperit o digue-li com vulguis, i que el cos és un pur embolcall, o sia que penso que si un embaràs no arriba a bon port, el següent, el nen/a és el mateix en essència, que no en cos...
ja sé que sona molt hippy, però a mi m'agrada creure en això!
espero que no em prengueu per loca, jeje.
anna, jo també tinc por, miro el paper cada cop que vaig al water, però intento ser positiva i pensar que si ha d'anar bé, hi anirà faci el que faci(home, portant-me bé, senten), i si no...doncs que tampoc hi podré fer res!
naltrus ho hem dit, i sí que penso que ha de fer pal dir que no ha anat bé, però és que penso que no tinc pk deixar de ser feliç ara, pk ARA tot va bé, si demà no hi va, doncs ja em preocuparé DEMÀ, ...espero haver-te animat una mica wapíssima!!!!!!!!!!!!!!!
la meva mare va tenir un avortament kuan estava de 4 mesos( en feia 1 que portava el petit que ja no estava viu..) de miracle no va agafar cap infecció! abans no es feien tantes ecos com ara,,...ni es portava el control que es porta avui en dia!
però tot i així dir-te el que la meva llevadora em va dir: la natura és infinitament sàvia, i si un embrió no és viable, fora, perke si arribés a néixer no sen surtiria i no cal gastar tota akesta energia en portar-lo fins al final si tampoc ha de sobreviure...
a part d'això, jo tinc una teoria(indemostrable, però cadascú creu en el que li smebla més veritat oi?)
penso que tots tenim ànima o esperit o digue-li com vulguis, i que el cos és un pur embolcall, o sia que penso que si un embaràs no arriba a bon port, el següent, el nen/a és el mateix en essència, que no en cos...
ja sé que sona molt hippy, però a mi m'agrada creure en això!
espero que no em prengueu per loca, jeje.
anna, jo també tinc por, miro el paper cada cop que vaig al water, però intento ser positiva i pensar que si ha d'anar bé, hi anirà faci el que faci(home, portant-me bé, senten), i si no...doncs que tampoc hi podré fer res!
naltrus ho hem dit, i sí que penso que ha de fer pal dir que no ha anat bé, però és que penso que no tinc pk deixar de ser feliç ara, pk ARA tot va bé, si demà no hi va, doncs ja em preocuparé DEMÀ, ...espero haver-te animat una mica wapíssima!!!!!!!!!!!!!!!
TUTU, ANNA Sois muy muy valientes pq solo vosotras sabeis lo q habeis pasado y la angustia q ahora teneis pero TRANQUILAAAAASSS esta vez llegara el fin del embarazo y tendreis vuestros bebes en brazos sanos y guapisimos...estaros tranquilas pq ahora os toca ser felices no todo en lavida es malo...Eso sentia yo al poco de morir mis padres q no tenia derecho a ser feliz y cuando algo me iba bien pensaba q se torceria pq no tenia esa suerte pero no es asi......NO TENEMOS MALA SUERTE, NO NOS TOCA TODO LO MALO...Yo tengo un hijo precioso y vosotras tendreis unos hijos precisosos en breve (TUTU tu tambien tienes uno ya precioso)....Anna desgraciadamente perdiste el bebe pero la naturaleza es sabia y si ese bebe no estaba bien por algo paso eso, ahota todo va bien y tu bebe esta sano...tendras tu bebe animate!!!!!!! veras como lo veremos aqui en el foro y ves a la fiesta y diviertete muchisimoooo a disfrutar de tu barriguita..... 
<a><img src="http://b4.lilypie.com/rSTkp1.png" alt="Lilypie Cuarto Ticker" border="0"></a>
hola noies jo no estic embrassada , i normalment soc molt dolenta per donar anims pq soc molt tova i no se mai que dir pero crec que la ocasio es mereix donarte anims anna pq com diu la ines no tot en aquesta vida pot ser dolent tambe tenim coses bones i tambe ens poden passar coses maques aixi que dissfruta del teu embaras pq com diuen cada embaras es diferent i val la pena disfrutarlu , i tu tatuania tambe disfruta de la teva petita i molt anims a les 2 un peto!
Anna, jo tb estic embarassada i la veritat, aquesta preocupació de si tot va bé, si la criatura tindrà algun problema, tinc algun risc d'avortament... sempre hi són. Crec que hagis passat un avortament previ o no, constantment estàs pensant en aquestes coses. Suposo que les mares (o futures mares) som així !!!
Aquest matí he estat llegint un dels meus llibres sobre l'embaràs i diuen que 1/3 dels embarassos acaben en avortament. Normalment passa en el primer trimestre, però hi han casos (com el teu) que poden passar al llarg de tot l'embaràs.
Diu tb que un 70% dels avorts espontanis són per defectes cromosómics, i el cos és molt intel.ligent i per no fer-nos prerdre energia innecessaria, no deixa que un embaràs d'un nadó que tindria problemes per sobreviure, continui endavant.
Així és que no t'has de capficar tant. Pensa que en l'anterior embaras tenies un bb poc sa i que no tè pq passar-te dues vegades.´
Així és que molts, molts ànims i endavant !!!!!
Aquest matí he estat llegint un dels meus llibres sobre l'embaràs i diuen que 1/3 dels embarassos acaben en avortament. Normalment passa en el primer trimestre, però hi han casos (com el teu) que poden passar al llarg de tot l'embaràs.
Diu tb que un 70% dels avorts espontanis són per defectes cromosómics, i el cos és molt intel.ligent i per no fer-nos prerdre energia innecessaria, no deixa que un embaràs d'un nadó que tindria problemes per sobreviure, continui endavant.
Així és que no t'has de capficar tant. Pensa que en l'anterior embaras tenies un bb poc sa i que no tè pq passar-te dues vegades.´
Així és que molts, molts ànims i endavant !!!!!
Anna, no et facis mala sang i disfruta del teu embaràs dona!
El que t'ha passat passa a moltíssimes dones i llavors es queden embarassades i no tenen cap mena de problema! el que hagi de passar passarà.. així que tu no pensis en coses d'aquestes i sigues feliç, que el teu futur fill t'ho agraïrà!
Segur que tot anirà bé i el teu fill/a neixerà sà i estalvi!!
Un petó guapa!
No había visto este post!!!
Anna cariño, lo que sientes es muy muy normal, yo creo que me pasaría exactamente lo mismo o peor, pero tú no te preocupes reina, seguro que esta vez sale super bien todo y tu embarazo llega a término bien y sin complicaciones, ya verás!
disfrútalo, coméntalo con la gente, nada te dice que no puede salir bien no??? además, piensa que en cuanto tengas a tu nene/a en los brazos, kizás te arrepientes de no haber vivido tu embarazo con más intensidad y alegría por haber tenido miedo de hacerlo!
tú disfrútalo nena! es un periodo de la vida precioso y se lo merece no?
ánimo guapa, ya verás que todo sale muy muy bien!
aki estamos para lo que necesites!
muchos besos!!!
Anna cariño, lo que sientes es muy muy normal, yo creo que me pasaría exactamente lo mismo o peor, pero tú no te preocupes reina, seguro que esta vez sale super bien todo y tu embarazo llega a término bien y sin complicaciones, ya verás!
disfrútalo, coméntalo con la gente, nada te dice que no puede salir bien no??? además, piensa que en cuanto tengas a tu nene/a en los brazos, kizás te arrepientes de no haber vivido tu embarazo con más intensidad y alegría por haber tenido miedo de hacerlo!
tú disfrútalo nena! es un periodo de la vida precioso y se lo merece no?
ánimo guapa, ya verás que todo sale muy muy bien!
aki estamos para lo que necesites!
muchos besos!!!
Ostres, a mi em passava el mateix, i aixó que jo no era el que estava embarassat.. vaig dir de no dir-ho fins als 3 mesos per si de cas.. i aixó que no habiem tingut cap abortament..
.. però d'haber llegit i tal doncs t'entra la por de que a tú et passi.. uffs.. fins i tot quan ja habiem tingut el nen, pensaba en el tema de la mort prematura..
el millor es gaudir del moment i no obsesionar-se.. nosaltres en tenim dues fierecillas, un tigre de 3 anys i mig i un tyranousaurus rex de 2 anys,
.. però d'haber llegit i tal doncs t'entra la por de que a tú et passi.. uffs.. fins i tot quan ja habiem tingut el nen, pensaba en el tema de la mort prematura..
el millor es gaudir del moment i no obsesionar-se.. nosaltres en tenim dues fierecillas, un tigre de 3 anys i mig i un tyranousaurus rex de 2 anys,
kiti muchísimos ánimos, aunque hace poquito que estoy por aki, ya os aprecio mucho y no me gusta NADA, NADA, NADA, veros sufrir; ya sé que no son tus mejores momentos y poco te puedo decir que no te hayan comentado, simplemente, que cuando nos necesites....AKI NOS TIENES.... y ya verás como este nuevo ginecólogo o tocólogo, te resolverá tus dudas, y te mostrará un camino fiable a seguir para tu pròximo 
. Un macro abrazo 
Ailec, ho sento però no et puc ajudar amb el tema, quan has trucat al gine, no t'ha dir res més concret?...jolines!!!!!!!!!!! tu per si de cas ves practicant
, i si és un dia si i l'altre també doncs millor, a nosaltres ens va funcionar així
. Un macro abrazo
Ailec, ho sento però no et puc ajudar amb el tema, quan has trucat al gine, no t'ha dir res més concret?...jolines!!!!!!!!!!! tu per si de cas ves practicant
, i si és un dia si i l'altre també doncs millor, a nosaltres ens va funcionar així
Bona tarda a totes. L'Anna va obrir aquest post fa temps i ara ja té en braços a la seva petita (Amàlia si no recordo malament) jo m'animo molt al saber que després d'un avortament les il·lusions tornen amb un embaràs nou i tot surt bé.
A mi el mes passat em van diagnosticar un avortament diferit a les 11 setmanes (es va parar a les 9) tot i que estic bé i han ratos horribles. feia molt de temps que no escribia perquè al llarg de la búsqueda (un any) em començava obsesionar. us volia donar les gràcies pq en alguns moments he llegit coses que m'han fet forta i ara que estic intentant quedar-me en estat una altre cop volia compartir amb vosaltres per donar-nos forçes les unes a les altres.
Per cert, les que us heu quedat embaraçades seguit de l'avortament, heu tingut una regla? es que el gine m'ha dit que no cal, que ja faci deures
perdó pèl rollo, molts petons!!!!!!!!!
A mi el mes passat em van diagnosticar un avortament diferit a les 11 setmanes (es va parar a les 9) tot i que estic bé i han ratos horribles. feia molt de temps que no escribia perquè al llarg de la búsqueda (un any) em començava obsesionar. us volia donar les gràcies pq en alguns moments he llegit coses que m'han fet forta i ara que estic intentant quedar-me en estat una altre cop volia compartir amb vosaltres per donar-nos forçes les unes a les altres.
Per cert, les que us heu quedat embaraçades seguit de l'avortament, heu tingut una regla? es que el gine m'ha dit que no cal, que ja faci deures
perdó pèl rollo, molts petons!!!!!!!!!
Qui està connectat
Usuaris navegant en aquest fòrum: No hi ha cap usuari registrat i 8 visitants
| Membre de l'AMIC | Control OJD Nielsen | Hosting i Dominis.cat a CAT1.NET |
 |
 |
 |